De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Magistrat
(del
llati
magistratus) es un terme emprat per a referir-se a certs funcionaris publics. Procedeix dels temps de l'
antiga Roma
i ha evolucionat en els paisos de parla hispana per a referir-se a carrecs administratius o, especialment, judicials. La seva principal funcio es la de jutjar i fer executar allo jutjat. Han de ser independents (que no siguin influits per un altre poder) i imparcials (sense vinculacio amb les parts pertanyents al cas).
A l'
antiga Roma
, els magistrats eren ciutadans escollits per a encarregar-se de la direccio i administracio de la ciutat. Practicaven les funcions executives, legislatives i judicials de manera unida o per separat.
Els magistrats no cobraven, de manera que nomes una minoria adinerada podia accedir a un carrec public. Aixi doncs, no podem parlar plenament de democracia, en aquestes condicions.
El carrec de magistrat venia caracteritzat amb molts factors:
- Tenien un temps limitat, normalment d'un any.
- Hi havia mes d'un membre per a cada magistratura.
- En finalitzar la magistratura havien de passar com a minim tres anys per tal que aquesta persona es pogues presentar a una magistratura de mes rang. Si volia repetir en la mateixa magistratura, havia d'esperar cinc anys.
Els magistrats eren essencialment els
consols
,
proconsols
,
pretors
,
edils
i
tribuns
. En l'epoca del
principat
i, mes tard, del
dominat
, els magistrats anaren perdent poder efectiu, que passa a l'
emperador roma
, i ocupaven carrecs mes administratius, incloent-hi l'administracio de
justicia
en els tribunals. Amb aquesta accepcio ha arribat a nosaltres.
En l'actualitat
[
modifica
]
En l'actualitat, els magistrats son generalment els funcionaris que integren els tribunals superiors de justicia, com la Cort Suprema d'un pais. A vegades es denomina magistrat a tot aquell
jutge
que forma part d'un organ col·legiat o tribunal, fent mencio a una posicio superior dins de la jerarquia.
En un sentit mes ampli, tambe rep aquest nom la persona que ocupa un carrec public de l'ambit judicial. En aquest sentit, reben el nom de magistrats els jutges.
Viccionari
