한국   대만   중국   일본 
Macrollengua - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Macrollengua

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Arab dialectal.
Dialectes xinesos.

Macrollengua (de l' angles macrolanguage) , en linguistica , es una categoria introduida per l'estandard internacional ISO -639 [1] que generalment designa a una llengua que existeix en forma de diferents varietats , no necessariament intercomprensibles , pero que per certes raons es consideren formes dialectals d'una mateixa llengua. En sentit linguistic, moltes vegades es refereix a un grup de diverses llengues estrictament emparentades sense tenir cadascuna un nom especific i que per motius culturals, religiosos, etc., es consideren, no obstant aixo, una sola llengua. Algunes vegades s'empra el terme referint-se a diglossia : quan existeixen diverses parles derivades d'una llengua mes antiga o ≪classica≫, pero que aquesta segueix estant en us per facilitar la comunicacio entre els parlants de les varietats populars.

L'us d'aquesta categoria de macrollengua ha estat aplicat en la 16a edicio de l' Ethnologue . [2] Son macrollengues, per exemple: l' arab , el xines , el nahuatl , el quitxua , el sard i diverses llengues indigenes del mon. Les macrollengues son registrades i catalogades per l'organitzacio SIL International .

Llista de macrollengues [ modifica ]

Distribucio geografica de les principals divisions de la familia quitxua.
Mapa dialectal de l'inuktitut

Aquesta llista nomes inclou dades especifiques del SIL :

ISO 639-1 ISO 639-2 ISO 639-3 Nombre de
variants
inintel·ligibles
Nom de
la macrollengua
ak aka aka 2 akan
ar ara ara 30 arab
ay aym aym 2 aimara
az aze aze 2 azeri
(-) bal bal 3 balutxi
(-) bik bik 5 bikol
(-) bua bua 3 buriat
(-) chm chm 2 mari (Russia)
cr cre cre 6 cree
(-) del del 2 Lenape
(-) den den 2 slave (Atapascana)
(-) din din 5 dinka
(-) doi doi 2 dogri (macro)
fa fas/per fas 2 persa
ff ful ful 9 ful
(-) gba gba 5 gbaya ( RCF )
(-) gon gon 2 gondi
(-) grb grb 5 grebo
gn grn grn 5 guarani
(-) hai hai 2 haida
sh (-) hbs 3 serbocroata
(-) hmn hmn 21 hmong
iu iku iku 2 inuktitut
ik ipk ipk 2 inupiaq
ja jpn jpn 7 llengues japoniques
(-) jrb jrb 5 judeoarab
kr kau kau 3 kanuri
(-) kok kok 2 konkani (generic)
kv kom kom 2 komi
kg kon kon 3 kongo
(-) kpe kpe 2 kpelle
ku kur kur 3 kurd
(-) lah lah 8 lahnda
(-) man man 7 mandinga
mg mlg mlg 10 malgaix
(-) mix mix 4 mixe
mn mon mon 2 mongol
ms msa/may msa 13 malai (generic)
(-) mwr mwr 6 marwari
(-) nah nah 28 nahuatl
no nor nor 2 noruec
oc oci oci 5 occita (post 1500); Provencal
oj oji oji 7 ojibwa
om orm orm 4 oromo
ps pus pus 3 paixto
qu que que 44 quitxua
(-) raj raj 6 rajashtani
(-) rom rom 7 romani
sq sqi/alb sqi 4 albanes
sc srd srd 4 sard
sw swa swa 2 swahili
(-) syr syr 2 siriac
(-) tmh tmh 4 tamaixec
uz uzb uzb 2 usbec
yi yid yid 2 jiddisch
(-) zap zap 58 zapoteca
za zha zha 2 zhuang
zh zho/chi zho 13 xines

Referencies [ modifica ]

  1. Scope of denotation for language identifiers ≫. SIL International.
  2. Lewis, M. Paul, ed. 2009. Ethnologue. Dallas: SIL International

Enllacos externs [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]