Murcia

Murcia (es)
Escut d'armes
Localitzacio
37° 59′ 10″ N, 1° 07′ 49″ O  /  37.9861°N , 1.1303°O  / 37.9861; -1.1303
Estat	Espanya
Comunitat autonoma	Regio de Murcia
Capital de	taifa de Murcia taifa de Murcia
Capital	Ciutat de Murcia
Conte la subdivisio	Algezares (en) Aljucer (en) Alquerias ../... 55+
Poblacio humana
Poblacio	469.177 (2023) (532,03 hab./km² )
Gentilici	murcia, murciana
Geografia
Superficie	881.860.000 m²
Altitud	43 m
Limita amb	Alcantarilla Librilla Cartagena Torre Pacheco San Javier Mula Las Torres de Cotillas Oriola Santomera Fuente Alamo Alhama de Murcia Molina de Segura Beniel Fortuna Campos del Rio el Pilar de la Foradada
Organitzacio politica
• Alcalde	Jose Ballesta (2015?)
Identificador descriptiu
Codi postal	30001?30012
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefonic	968
Codi INE	30030
Altres
Agermanament amb	Łod? Irapuato Santa Maria Capua Vetere Grassa Lecce Miami Yangzhou (2013?) Ternopil (2015?)
Lloc web	murcia.es

Murcia ^[1] (oficialment i en castella Murcia ) es una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbacio de mes de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla , ambdos a 6 quilometres del seu centre urba. Es capital de la Regio de Murcia i de la comarca de l' Horta de Murcia . Es tracta actualment una de les arees urbanes espanyoles mes joves i de major creixement.

Situada a la vora del riu Segura, Es tracta d'una ciutat majoritariament plana pero amb altes serralades com la de Carrascoy , que rodegen la vall del Segura , i tossals aillats entre els quals destaca el de Monteagudo. El municipi de Murcia fa frontera amb el Pais Valencia .

Poblacio [ modifica ]

El grafic que hauria de sortir aqui esta desactivat temporalment per motius tecnics.

En 2017 tenia 443.243 habitants, dels quals en residien 168.191 a la ciutat propiament dita, menys del 38%. En conjunt, representa la setena ciutat espanyola en nombre d'habitants.

Entitats i pedanies de Murcia ^{[2] [3]}

Entitat	Habitants (2017)
La Albatalia	2023
La Alberca	12 528
Algezares	5475
Aljucer	7620
La Arboleja	2079
Banos y Mendigo	581
Barqueros	1047
Beniajan	10 916
Cabezo de Torres	12 885
Canada Hermosa	189
Canadas de San Pedro	340
Carrascoy	96
Casillas	4743
Churra	7614
Cobatillas	2508
Corvera	2444
Los Dolores	4787
Era Alta	3090
El Esparragal	7188
Garres y Lages	7393
Gea y Truyols	1055
Guadalupe	6866
Javali Nuevo	3253
Javali Viejo	2255
Jeronimos y Avileses	1470
Lobosillo	1930
Llano de Brujas	5639
Los Martinez del Puerto	821
Monteagudo	3861
La Nora	4802
El Palmar	23 107
Puebla de Soto	1765
Puente Tocinos	16 418
El Puntal	6622
El Raal	6311
Los Ramos	2912
La Raya	2221
Rincon de Beniscornia	939
Rincon de Seca	2232
San Benito	13 900
San Gines	2598
San Jose de la Vega	4605
Sangonera la Seca	5521
Sangonera la Verde	11 296
Santa Cruz	2453
Santiago y Zaraiche	9827
Santo Angel	5949
Sucina	2014
Torreaguera	8853
Valladolises	687
Zeneta	1649

Geografia [ modifica ]

El municipi de Murcia se situa en el sud de la comunitat autonoma Regio de Murcia y es la capital d'aquesta i les seves coordenades son 37º 59' al nord de latitud i 1º 07' de longitud. Te frontera amb els municipis Campos del Rio, Las Torres de Cotillas, Molina de Segura i Santomera al nord; a l'est amb Beniel i Oriola; a l'oest es troben Mula, Librilla i Alhama de Murcia i es contigu a Fuente Alamo, Torre-Pacheco i Cartagena al sud. ^[4]

La seva extensio es 881,60 km². Esta dividit per les serres Carrascoy, El Puerto, Villares, Columbares, Altaona y Escalona. Aixo ha definit dos zones: el Campo de Murcia i La Huerta. Politicament esta dividit en 28 barris i 54 pedanies. ^[4]

A la zona anomenada Campo de Murcia, se situen les pedanies Carrascoy-La Murta, Corvera, Valladolises y Lo Jurado, Banos y Mendigo, Los Martinez del Puerto, Gea y Truyols, Jeronimo y Avileses, Sucina, i Lobosillo. Aquesta ultima pedania esta discontinua del municipi restant. Aquesta zona se situa aproximadament a la meitat sud del municipi.

A l'Horta de Murcia se troba el riu Segura i el seu afluent Guadalenti. Al voltant d'aquesta plana del riu situen les altres diputacions. ^[5]

Clima [ modifica ]

Te un clima mediterrani, amb uns hiverns suaus (malgrat que no tant com sembla, a causa de l'elevada humitat) i estius molt calorosos, fonamentalment a causa del seu enclavament enmig d'una vall.

La temperatura mitjana anyal es 18 °C. En gener es de 10 °C i en la resta de mesos de 25º. Les pluges son forca poc frequents. ^[4]

Economia [ modifica ]

Tradicionalment basada en l'agricultura de l' Horta de Murcia , es cada dia mes una ciutat de serveis i industria. Compta amb una universitat publica ( Universitat de Murcia ) i una de privada ( UCAM ) i amb la major part de les institucions autonomiques de la Regio de Murcia no obstant el parlament esta a Cartagena .

Festes locals [ modifica ]

Les de Setmana Santa , on es regalen per tot arreu caramels, llaminadures i entrepans per part dels penitents: el Dijous Sant es realitza el Desfile de las Flores ('desfilada de les flors'), anomenat antigament Batalla de las Flores .

La setmana seguent son les Festes de Primavera, que tenen el seu origen al segle  xix com un perllongament de la Setmana Santa: anomenades al principi Fiestas de Abril (≪festes d'abril≫), en destaca el Bando de la Huerta (dimarts) i l' Entierro de la Sardina (dissabte). El Bando de la Huerta es una desfilada que te lloc en el centre de Murcia amb bandes de musica, gegants i capgrossos, grups de dansa i carrosses empenyades per tractors on son mostrats elements tipics de l'Horta de Murcia. Des d'elles, persones abillades amb vestits d'epoca repartixen aliments propis de la regio com botifarres de sang, llonganisses, faves, etc. L' enterrament de la sardina a Murcia culmina amb una cremada de sardines. ^[6]

Tambe hi ha la Feria de Septiembre , amb les festes de moros i cristians . ^[7]

El dia de la regio se celebra el 9 de juny .

Gastronomia [ modifica ]

La cuina murciana te influencies de les veines cuina manxega, valenciana i granadina. No obstant la regio de Murcia pertany al llevant espanyol i aixo es fa veure en el caracter mariner d'alguns plats, sent el seu ingredient caracteristic l'arros i algunes preparacions de peix en salao: mojamas .

En el cas de Murcia es fa veure una abundant horta a l'interior (representant la cuina riberenca i hortolana), una inclinacio pels productes del porc identificats amb la matanca del porc (cuina manxega), i una abundant cuina de peix i marisc. Cal destacar que els elements basics de la cuina murciana son el pebrot i el tomaquet. Una de les preparacions mes singulars es el pastis de carn murcia (≪regal de gent rica i arranjament de la pobra≫).

Personatges il·lustres [ modifica ]

• Abu-r-Rabi ibn Salim al-Kalai , savi andalusi.
• Ibn al-Arabi
• Ibn Sabin al-Mursi, (1207-1260) savi. ^[8]
• Diego de Saavedra Fajardo , (1584-1640) fou diplomatic i escriptor sobretot politic, i representa a la cort espanyola a Europa el segle  xvii . ^[9]
• Pedro Orrente Jumilla ^[10]
• Salvador Jacinto Polo de Medina, (1603-1676) autor de literatura, concretament del estil humoristic de Gongora. ^[11]
• Diego Mateo Zapata ^[12]
• Francisco Salzillo , (1707-1783) escultor del barroc especialitzat en la produccio d'imatgeria religiosa. ^[13]
• Roque Lopez, (1747-1811) esculptor i alumne principal de Francisco Salzillo. ^[14]
• Diego Clemencin Vinas ^[15]
• Juan Palarea y Blanes ^[16]
• Julian Romea , (1813-1868) actor. ^[17]
• Antonio Lopez Almagro , (1839-1904) compositor i organista.
• Antonio Garcia Alix ^[18]
• Nicolas Almagro
• Jose Ruiz y Munoz , (1835-[...?]) compositor.
• Juan Gonzalez Moreno, (1908-1996) esculptor. ^[19]
• Ramon Gaya , (1900-2005) pintor. ^[20]
• Jeronimo Tristante, escriptor. ^[21]

Historia [ modifica ]

Edat Antiga [ modifica ]

El municipi murcia era testimoni del habitatge huma des de la prehistoria. Els primers pobladors se instal·laven en zones elevats. Un cas concrete es un puig de la pedania de Monteagudo que te el mateix nom, aquest estava poblat des del calcolitic i hi resten vestigis arqueologics. ^[22]

En l'edat del bronze una civilitzacio provinent de l'Orient Mitja arriva al sud-est de la peninsula Iberica. En Murcia aquestes persones tenien residencies a la pedania de La Alberca i aquesta actualment alberga un jaciment arqueologic. El puig de Monteagudo era tambe habitat en aquesta epoca historica i pels argarics en aquest periode. A la serra de Carrascoy hi havia tambe presencia argarica, concretament en un turo anomenat Puntarron Chico. ^[22]

Hi havia presencia ibera el primer mi·leni aC Concretament a pedania Garres y Lages. Se sap que molt prop d'aquest lloc hague un petit poblat iber. A prop de l'actual santuari de la Fuensanta hi ha un petit temple consagrat a una deessa local. El puig de Monteagudo tambe era escenari de habitatge iber. ^[23]

Quan la civilitzacio romana estava a la peninsula Iberica la presencia en aquest municipi era escassa. Hi ha constancia d'habitacio de persones d'aquesta civilitzacio a prop del municipi Alcantarilla i de Monteagudo amb restes de arqueologics. Murcia estava mes habitada en la epoca tardoromana. Testimoni de aixo es la falda de la serra de Carrascoy amb jaciments arqueologics. ^[23]

D'altra banda, el Campo de Murcia no estava poblat en el periode calcolitic, l'edat del bronze, ni en l'epoca romana. ^[5]

Edat Mitjana [ modifica ]

Murcia va formar part de la kura (districte) de Tudmir . Murcia ( Mursiya en arab) fou fundada probablement en el regnat d' Abd al-Rahman II ibn al-Hakam, vers 825 (el 831 segons " al-Rawf al-mitar ") per obra del governador de la kura Djabir ibn Malik ibn Labid, i aviat va suplantar a Uryula (moderna Oriola ) com a principal centre urba de la regio. Aquesta fou teatre com altres regions de la lluita entre iemenites i mudarites. En temps de l'emir Abd-Al·lah ibn Muhammad (888-912) un rebel, Daysam ibn Ishaq , es va revoltar en alianca amb Umar ibn Hafsun i va governar com a virtual emir independent tota la kura de Tudmir o Mursiya fins que l'emir de Cordova va enviar un exercit manat pel seu oncle Hisham ibn Abd al-Rahman ibn al-Hakam i el general Ahmad ibn Muhammad ibn Abi Abda, que va sotmetre la regio. Daysam fou derrotar entre Aledo i Llorca i aquesta darrera ciutat fou atacada. No obstant la situacio de rebel·lio latent va subsistir encara uns anys mes, durant tot el regnat d' Abd al-Rahman III i la primera part del seu successor al-Hakam II . Per la historia fins a la incorporacio del Regne de Murcia a la Corona de Castella a 1243, la rebel·lio mudejar i la intervencio militar de la Corona d'Arago , vegeu: emirat de Mursiya .

Al principi del segle  xiv hi havia una crisi a Europa. Murcia estava afectada per aquesta i tambe per un episodi de pesta. Endemes a la reconquista cristiana, es deixaren les tecniques de cultiu arabs. Aixo causa una alta perdua de poblacio proxima a la nul·la poblacio d'aquest territori. ^[24]

Edat Moderna [ modifica ]

En el segle  xv hi hague en algunes vegades crisis petites que alentiren el desenvolupament d'aquest lloc. Tambe ocorregueren dos episodis de pesta els anys 1524 i 1558-1559. ^[25]

A Murcia hi hague un periode de crisi el segle  xvii . Aquests anys eren molt durs sobretot des de 1647 a 1653. Cap a 1648 hi arriva la pesta de Valencia malgrat que els governants feren accions preventives. El any 1651 una riuada anomenada riada de San Calixto hi ocorregue. Aquesta destrossa els ponts de la ciutat. El mateix any, una plaga de la llagosta hi succei. ^[26]

Quan el rei Carlos II mori el any 1700 hi hague una guerra de successio. Dos candidats volgueren heretar el tron: Felip d'Anjou i Carles d'Hasburg. Aquest conflicte fou especialment viros al Regne de Murcia perque el bisbe Luis Beluga Moncada defensa que fos rei Felip d'Anjou. Luis Beluga col·labora en la causa borbonica. Alacant i Cartagena foren conqueridas pels partidaris del candidat austriac pero Murcia resisti i derrota un exercit del arxiduc Carles en la batalla del Huerto de las Bombas (4 de setembre de 1706). Despres de la victoria borbonica a Almansa, el rei Felip V atorga a la ciutat de Murcia com a agraiment un lleo portant una flor de lis, la llegenda priscasnovissime exaltat et amor i la septima corona al escut de la ciutat. ^[27]

Despres de la Guerra, Murcia el segle  xviii comenca una etapa de creixenca basada en aplicar el reformisme borbonic. Aixo pogui esser d'aquesta manera perque el segle de 1700 ocorregue la Il·lustracio. Les elits governants aplicaren aquesta concepcio a Murcia rapidament: reformaren i consolidaren el dic. Arboraren la ciutat creant arberedes. Organitzaren una xarxa de clavegueram ?el primer des de 1243?. Aquestes construccions influiren en la creixenca de la poblacio. Doncs el consell permete que fos ocupada l'altra ribera d'un riu i acaba de esser bastit el Pont dels Perrils ( Puente de Los peligros en castella). Se projecta el 1758 la Placa de Camachos que fou terminada el 1766. ^[28]

Edat Contemporania [ modifica ]

Els premiers anys del segle  xix fou forca dolent per la Regio en general. En 1808 tingue lloc la Guerra d'Independencia espanyola contra el Primer Imperi Frances que pretenia adjudicar el tron al germa de Napoleo Bonaparte, Josep Bonaparte. Per a Murcia aquesta tingue tres fases: una de exit el 1808, una altra de invasio i saqueig el any 1809 i l'ultima de derrota i de retirada dels francesos. L'Horta de Murcia i el camp foren escenaris del arrabassement i la ciutat de accions beliques com la batalla del carrer San Nicolas. ^[29]

Dues decades despres se estava en un context de pugna entre els liberals i els absolutistes. Els primers eren partidaris d'un estat burgues i els segons de l'antic regim. Aquesta situacio era acompanyada de un periode de modernitzacio. Cap a 1834 la ciutat de Murcia havia millorat en alguns aspectes de l'urbs, pero s'hi conservaven algunes construccions arcaiques com pous cecs. Hi aparegue el enllumenat, els cos de bombers, el sereno, la policia municipal, se controla l'aprovisionament de l'aigua amb qualitat i serviren pa a la classe popular per a prevenir motius que duguessin a l'alcament social. Les desmortitzacions ?Madoz, Mendizabal? possibilitaren que apareguessin les places com aquesta de Santa Isabel. La vida a Murcia millora forca des del segle anterior i aixo reflecti en els pressuposts municipals que esdevingueren el 1864 en 1.249.944 pessetes. ^[30]

Aquesta ciutat intenta combatre l'analfabetisme (el 1846 estava en 87 %) creant una universitat el 1840 on se imparti matematiques, filosofia, llati, botanica i lleis amb altres disciplines. Aquesta fou clausurada el any seguent perque suposa amenaca o font de programes politics liberals.

La Primera Republica espanyola aparegui l'11 de febrer de 1873 i amb grans problemes: un entre ells tingue el seu arrel a Murcia: el cantonalisme. Un exponent d'aquest moviment era el murcia Antonio Galvez Arce. En aquesta etapa historica la importancia d'aquesta ciutat era escassa i la seva causa era la creixent industrializacio de Cartagena, que era en aquella epoca el focus de la regio murciana. Aixo era la causa que la capital del canto d'aquesta regio que aparegui el 1873 fos Cartagena en lloc de Murcia. ^[31]

Al final del segle  xix se consolida la mentalitat burguesa i el seu habitat natural era la ciutat. Aixo causa la creacio a Murcia d'espais dedicats a recrear-se que esdevingueren en cafes com la Puerta del Sol, l'Oriental i les primeres tavernes. A la part mes centrica del municipi habitaven els funcionaris i als barris de San Antolin, San Juan i El Carmen les persones de classe obrera. Hi havia al municipi un endarreriment social i aquest tenia lloc concretament a l'ambit educatiu.

La dictatura franquista a Espanya que tingue lloc el segle  xx estava precedida per la dictatura de Primo de Rivera, la Segona Republica (1931-1936) i la Guerra Civil (1936-1939). Durant aquesta el paisatge murcia canvia i hi hague una consolidacio de la burguesia a Murcia. Hi hague una millora en les construccions residencials, en els serveis, en el comerc menor, etc. Casos concrets son la construccio del Puente de Hierro (pont de fer), Hotel Victoria, un edifici de la Placa de Belluga, el palauet Diaz Cassou del carrer Santa Teresa, el edifici Celdran de la placa de Santo Domingo, etc. Endemes, aquest desenvolupament afecta a la configuracio de la ciutat vella a causa de la progressiva desaparicio de palauets i de edificis emblematics ?Palau Riquelme, Contraste de la Seda, etc.? que foren reemplacats per altres edificacions. A aixo cal afegir les destruccions violentes que ocorregueren durant la Guerra Civil. Foren destruits l'esglesia de San Antolin, el claustre dels Germans Maristes. En la posguerra se repara i se recondiciona aquestes edificis i tambe se reorienta algunes institucions: el Palau Almodovar deixa de esser edifici de govern civil, la universitat fou traslladada del Barri del Carmen a l'esglesia de la Merced (ubicacio actual). El periode de desenvolupament tingue la consequencia un creixement de la ciutat i amb relacio a aixo se planteja un pla d'urbanitzacio que incloia un pla de descongestio del centre de la ciutat. Per aixo la idea de obrir noves vies de transit com el carrer de Correos, l'avinguda Alfonso X el Sabio i la Gran Via. ^[32]

Des del setembre de 2017 fins a l'estiu de 2018 veins protestaren perque la construccio de l' AVE la passarien per damunt de terra, dividint la ciutat. El 2018 finalment se'ls va prometre el soterrament de l'AVE. ^[33]

Llocs d'interes cultural [ modifica ]

A continuacio els edificis d'interes cultural: ^{[34] [35]}

Monuments [ modifica ]

• Catedral
• Casino
• Monestir de Santa Clara
• Claustre Universidad de Murcia
• Santuari de la Fuensanta
• Edifici municipal en plaza Beluga
• Placa de Las Flores
• Placa Circular
• Puente Viejo (Pont Vell)
• Pont sobre el riu Segura

Museus [ modifica ]

• Museu de la Ciencia y el Agua (Museu de la Ciencia i l'Aigua)
• Centro de Arte Palacio Almudi (Centre d'Art Palau Almudi)
• Espacio Molino del Rio Caballerizas (Espai Moli del Riu Caballerizas
• Museu Salzillo
• Museu tauri
• Portes de Castilla
• Museu Ramon Gaya
• Museu de la ciutat

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Beniajan
• Consell d'Homens Bons de l'Horta de Murcia

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons

• Ajuntament de Murcia (castella)