Metode
es una
revista
en
catala
especialitzada en la difusio de la
recerca cientifica
. Fou fundada l'any
1992
amb l'objectiu de ser un pont entre la
ciencia
i la
societat
. Editada per la
Universitat de Valencia
difon tant els treballs de recerca realitzats en aquest centre com en altres centres de recerca. Dirigida des de l'any
1999
per
Marti Dominguez
, actualment te un tiratge d'uns 4.000 exemplars i la seua vocacio de difusio de la ciencia es tan amplia que compren des de les
ciencies basiques i naturals
fins a alguns vessants de les
humanitats
i
ciencies socials
.
[1]
Els continguts de la revista abasten un ampli ventall de disciplines. Des de les ciencies pures com la
matematica
, la
fisica
, la
quimica
, la
biologia
… o les ciencies mixtes o de caracter mes social, com l'
economia
, la
sociologia
i la
linguistica
.
[2]
[3]
Actualment, el tiratge de Metode es de 4.000 exemplars que es distribueixen entre departaments universitaris, centres de recerca, instituts i particulars. En total, al voltant de 3.500 subscriptors exemplifiquen l'exit de la revista dins d'un mercat gens facil.
[4]
Des de l'any 2000 fins al 2010, la revista Metode publica en espanyol els Anuaris corresponents a cada any. En aquests s'hi trobava un recull dels textos mes interessants publicats al llarg d'un any. Des del numero 65 (any 2010), la revista es publica simultaniament en catala i espanyol.
[5]
[6]
Des de l'any 2011 Metode tambe publica un anuari en angles,
[7]
com a manera de potenciar internacionalment els continguts de la revista en aquesta llengua majoritaria dins el mon cientific i academic.
Metode va neixer el 1992 com una publicacio de difusio interna de la
Universitat de Valencia
. Es a dir, era un mitja per donar a coneixer els diversos grups de recerca entre ells, juntament amb les investigacions que es duien a terme a cada departament. El 1999,
Marti Dominguez
en va assumir la direccio i va ser llavors quan va comencar a obrir-se a les col·laboracions externes, amb autors provinents de l'ambit catala, castella i europeu. Alhora, va impulsar un disseny atractiu a tot color, on la imatge i l'atractiu visual s'equiparava a la qualitat dels continguts. Va ser aixi com es va arribar a convertir en un producte de pensament cientific.
[8]
Una revista trimestral, amb la pretensio de convertir-se en un nexe entre les universitats i altres centres de recerca, i la societat. Una funcio que persegueix fomentar el debat i la reflexio al voltant dels avencos cientifics. A mes dels col·laboradors externs, 'Metode' compta amb la participacio de professionals del mon de les lletres i les humanitats, amb escriptors que brinden una informacio transversal o, fins i tot, amb artistes que ofereixen la seva particular visio de la ciencia. Una comunicacio que ha incidit en la unio de les anomenades 'dues cultures'. I es precisament aquest caracter transversal el que ha fet que la publicacio tingui un public molt divers.
[9]
Cal pensar que, d'una banda, es tracta d'una revista d'alta divulgacio, dirigida a un lector universitari, pero, de l'altra, ofereix un tractament atractiu i un format periodistic que la situa a l'abast de tothom. A mes, al voltant han sorgit tota una serie de productes com l'anuari, la pagina web o la serie de llibres de divulgacio 'Monografies Metode'. Tot sempre amb el mateix objectiu: fer la ciencia accessible i atractiva.
[10]
[11]
Des de la seua aparicio el 1992 la revista ha anat canviant substancialment fins a convertir-se en una publicacio de referencia. Als seus inicis era una revista institucional, mitjancant la qual es donava a coneixer les investigacions i recerques que es duien a terme a l'ambit de la Universitat de Valencia. Amb el pas del temps i la modernitzacio de la revista, els continguts van anar obrint-se mes cap a altres universitats nacionals i internacionals.
Ara com ara, la revista es publica en color, amb una enquadernacio en rustica i forma un cos d'unes 150 pagines.
[12]
Antecedents de Metode en la premsa de divulgacio cientifica i tecnologica en llengua catalana ho van ser les revistes
Ciencia
(en dues etapes, del 1926 al 1933
[13]
i del 1980 al 1991)
[14]
i la revista
Quaderns Tecnics
(del 1985 al 1990).
[15]
Reconeixements
[
modifica
]
L'any 2009 Metode rebia diversos premis. D'una banda, el premi Manuel Castillo, atorgat pel Patronat Sud-Nord de la
Universitat de Valencia
. Aquest guardo mira de distingir els treballs periodistics i d'investigacio que tracten sobre la pau i la cooperacio entre nacions. En aquest sentit, el jurat va reconeixer la contribucio del monografic Ciencia i exili. La diaspora dels cientifics republicans a l'estudi de l'exili cientific despres de la Guerra Civil i de les consequencies en l'ambit de la col·laboracio cientifica internacional que va tenir en aquest sentit.
[16]
El mateix any 2009 la revista Metode va rebre el Premi Prisma Especial del Jurat 2009 durant la gala d'entrega dels Premis Prismas Casa de las Ciencias a la Divulgacio. El guardo, que s'atorga anualment a persones o institucions destacades en la tasca de la divulgacio cientifica, preten reconeixer ≪l'esforc continuat de divulgacio de qualitat≫ de la revista Metode, aixi com la ≪implicacio d'una universitat en la promocio de la cultura cientifica≫.
El 2 d'abril de 2009, Els nostres naturalistes, monografia publicada per Metode, va ser guardonada amb el prestigios
Premi Critica Serra d'Or
dins de l'apartat de Recerca, uns guardons que premien les obres mes destacades publicades durant l'any anterior.
[17]
Metode va estar guardonada el gener de 2008 per l'
Associacio de Publicacions Periodiques en Catala
(APPEC) amb el premi APPEC 2007 a la millor publicacio dins la novena edicio d'aquests premis. El jurat va voler destacar de Metode que ≪amb l'objectiu inicial de servir de pont entre la ciencia i la societat i de cobrir el buit de publicacions de divulgacio cientifica en catala, ha esdevingut una de les millors revistes europees sobre ciencia i pensament≫.
[18]
Marti Dominguez
, director de la revista Metode, va rebre al novembre de 2007 el Premi Nacional de Periodisme,
[19]
que atorga el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacio de la
Generalitat de Catalunya
. Aquest guardo premia la seua labor com a director de la revista de divulgacio que edita la
Universitat de Valencia
, “reconeguda a nivell europeu per la qualitat dels seus continguts sobre ciencia i pensament”.
[20]
A proposta de diversos experts en materia mediambiental i de la natura, l'organitzacio del Simposi Internacional de Natura i Fotografia va atorgar en marc de 2007 el premi EDC Natura a la Divulgacio de la Natura a Metode. El premi va reconeixer i destacar el treball d'investigacio i desenvolupament que ha realitzat la revista que dirigeix
Marti Dominguez
, a traves dels nombrosos articles de divulgacio cientifica que contribueixen al coneixement de les especies i a la seua conservacio.
[21]
L'any 2006, va resultar guardonada amb el primer premi de la setena edicio del Concurs "Ciencia en Accion 2006", dins de la modalitat de Treballs de
Divulgacio Cientifica
. La final del concurs, que va tindre lloc en el Museu CosmoCaixa d'
Alcobendas
(
Castella
) en octubre de 2006 va reunir mes de vuitanta treballs distribuits en onze modalitats diferents. Metode va competir amb nou treballs de divulgacio cientifica de tematica diversa.
[22]
Monografies Metode
es una col·leccio de llibres de divulgacio que han tractat diferents temes de la historia de la ciencia i que compten amb edicions acurades i il·lustrades. Amb un caracter eminentment divulgatiu, els diferents titols de la col·leccio ens permeten descobrir nous aspectes i aprofundir en el nostre coneixement sobre personatges de la historia de la ciencia com ara
Einstein
, els nostres naturalistes o
Charles Darwin
.
Les monografies publicades son:
Albert Einstein
. El seu segle i la seua ciencia
(J. A. de Azcarraga, 2005),
Els nostres naturalistes
(J. M. Camarasa i J. I. Catala, 2 volums, 2008)
,
l'
Autobiografia
de
Charles Darwin
(ed. Nora Barlow, trad. J. Terradas, proleg M. Marti Dominguez, 2009)
,
Bestiari
(X. Belles, 2010)
, Oxigen. Una obra en 20 escenes
(
Carl Djerassi
i
Roald Hoffmann
, 2011),
Herbari: Viure amb les Plantes
(D. Climent i F. Zurriaga, 2012),
Cientifics lletraferits
(
Jordi de Manuel
i
Salvador Macip
, 2014) i
El jardi animat
(M. J. Carrau, P. Rey i O. Ibanez, 2015).
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Mitjans digitals
| |
|---|
| Diaris
| |
|---|
| Setmanaris
| |
|---|
| Publicacions quinzenals
| |
|---|
| Publicacions mensuals
| |
|---|
| Bimestral
| |
|---|
| Trimestral
| |
|---|
| Quadrimestral
| |
|---|
| Semestral
| |
|---|
| Altres
| |
|---|
|
Viccionari