Luis Alberto Riart Vera
(
Esquina
,
Argentina
,
21 de juny
de
1880
?
Asuncion
,
Paraguai
,
1 d'octubre
de
1953
) fou un
advocat
paraguaia. Fou president del
Paraguai
des del 17 de marc de 1924 al 15 d'agost de 1924.
La seva vida
[
modifica
]
Neix a
Esquina
,
Argentina
, el
21 de juliol
de
1880
i es radica amb els seus pares, el catala Geroni Riart i Bernaus i la paraguaiana Gregoria Vera mes tard en
Villa Florida
,
Paraguai
. El seu pare Geroni Riart havia nascut a la masia Cal Massana a
Montargull
, la
Noguera
, el
1844
, i havia emigrat a
Sud-america
.
[1]
A
Villa Florida
transcorre la infancia de Luis Alberto Riart i a aquesta localitat realitza els seus estudis primaris. La secundaria i els seus estudis universitaris els realitza a la capital,
Asuncion
, on tambe obte el seu titol de doctor en Dret i Ciencies Socials.
[1]
Igual que
Manuel Gondra
, Riart va poder nacionalitzar-se paraguaia i exercir plenament tots els seus drets politics i fins i tot ser president de la republica gracies a una llei implementada posteriorment a la
Guerra de la Triple Alianca
. Aquesta llei donava nacionalitat paraguaiana plena a tothom que hagues nascut a l'exterior del pais i que hagues tingut pare o mare paraguaians nadius.
Es va casar amb Adela Bello. Mor a
Asuncion
l'
1 d'octubre
de
1953
.
El seu govern
[
modifica
]
Per cobrir la renuncia d'
Eligio Ayala
es fa carrec de la gestio administrativa de l'estat el
17 de marc
de 1924. Governa fins al
15 d'agost
del mateix any. El seu govern sols va durar quatre mesos i vint-i-nou dies.
[2]
Durant el seu breu govern es va limitar a administrar el pais per completar el periode presidencial i donar lloc a eleccions. Va prendre mesures per estabilitzar la moneda i va iniciar el programa armamentistic per la defensa del Chaco.
[2]
Vida de docent
[
modifica
]
Entre
1906
i
1916
assumeix la presidencia de l'Instituto Paraguayo. El
1913
participa de la fundacio de la Union Patriotica, una organitzacio propiciada pel mencionat institut, i exerceix la titularitat junt amb
Emilio Aceval
. Tambe presideix l'Instituto de Alta Cultura Paraguayo-Argentino.
Fou Ministre d'Hisenda, dues vegadas Ministre de l'Interior, Ministre de Guerra i Marina i Canceller. Assumeix com a President Provisional de la
Republica del Paraguai
des del
17 de marc
fins al
15 d'agost
de
1924
. Sent Canceller li toca signar el
1935
el protocol de pau Riart-Elio, pel qual finalitzen les disputes de limits amb
Bolivia
. El
1913
va ser integrant de la Comissio de Codis. El
1916
es Ministre de l'Interior de
Manuel Franco
amb
Jose P. Montero
, pero per desacords amb Montero renuncia el
25 d'agost
de
1919
. El
12 d'abril
de
1923
es designat Ministre d'Hisenda al gabinet provisional d'
Eligio Ayala
. El 1924 es ministre interi de guerra i marina. El
1931
compleix les mateixes funcions a la fugac gestio de
Gonzalez Navero
, fins al gener de 1932.
Jose P. Guggiari
el designa director d'economia.
[1]
Entre
1935
i
1936
fou ministre de Relacions Exteriors d'
Eusebio Ayala
. Anteriorment, el
12 de juny
de
1935
, firma l'historic protocol Riart-Elio de pau amb
Bolivia
. El
21 de juliol
de
1938
subscriu amb la delegacio paraguaiana el tractat de pau, amistat i limits amb el mateix pais. El
15 d'agost
de
1939
assumeix la vicepresidencia del Paraguai, durant el mandat inicial del general
Estigarribia
.
[1]
Lideratge politic
[
modifica
]
El
8 d'agost
de
1904
integra la llista dels que es refugien a territori argenti despres de descobrir-se a la capital els inicis del moviment que acabaria bel·licament. Va participar del pacte d'unio dels segments civics i radical, integrant-se abans a la comissio central d'aquest grup. El
1928
es candidat a la convencio del seu partit, pero perd, tot i que per pocs vots.
Va acompanyar el
Mariscal Estigarribia
fins al seu ≪jo napeolonic≫ de l'
11 de febrer
de
1940
, despres s'allunya arran del cop d'estat del
18 de febrer
de
1940
. El Dr. Luis Alberto Riart, dins dels seus principis liberals, no va poder acceptar de cap manera aquella situacio.