Aquest article o seccio no cita les fonts o necessita mes referencies per a la seva verificabilitat .

Lucio Dalla

Biografia
Naixement	4 marc 1943 Bolonya (Italia)
Mort	1r marc 2012 (68 anys) Montreux (Suissa)
Causa de mort	Causes naturals  ( Infart de miocardi )
Sepultura	Certosa di Bologna 44° 29′ 45″ N, 11° 18′ 35″ E  /  44.4957687°N , 11.3097366°E  / 44.4957687; 11.3097366
Dades personals
Color dels ulls	Verd
Activitat
Lloc de treball	Urbino
Ocupacio	actor , compositor , cantautor , compositor de bandes sonores
Activitat	1966  ?
Ocupador	Universitat d'Urbino
Genere	Rock
Veu	Tenor
Instrument	Clarinet , veu i piano
Segell discografic	RCA Records
Artistes relacionats	Francesco De Gregori : Dalla De Gregori (en)
Participa en
2012	Sanremo Music Festival 2012 (en) (5e)
1972	Sanremo Music Festival 1972 (en)
1971	Festival de Sanremo 1971
1967	Sanremo Music Festival 1967 (en)
27 gener 1966	Festival de Sanremo 1966
Obra
Obres destacables (2003) Tosca - Amore disperato (en)
Premis   doctor honoris causa per la Universitat de Bolonya   Gran Oficial de l'Orde al Merit de la Republica Italiana   Orde de santa Agata
Lloc web	luciodalla.it

Lucio Dalla ( Bolonya , 4 de marc de 1943 - Montreux , 1 de marc de 2012 ) va ser un cantant i compositor italia i, tambe, clarinetista i pianista.

Des de ben jove perd el pare i es, doncs, la seva mare, Iole Melotti, qui el cria tota sola. Comenca a tocar el clarinet en un grup de jazz anomenat Reno Jazz Gang a la seva ciutat natal. El 1962 entra a formar part del grup Flippers; mes tard, el director de la casa discografica RCA Gino Paoli el persuadeix de comencar una carrera en solitari.

Finalment, el 1964 surt el seu primer disc, un single amb les cancons Lei i Ma questa sera . Mes endavant, el 1966 , crea el grup Idoli amb altres musics bolonyesos, amb el qual fara un primer album anomenat 1999 . El 1971 participa en el festival de San Remo , on presenta la canco 4/3/1943 , inclosa al seu LP Storie di casa mia . El 1973 decideix de posar fi a la seva col·laboracio amb Sergio Bardotti i Gianfranco Baldazzi (autors de quasi totes les lletres de les cancons que havia interpretat fins aleshores) i opta per treballar amb Roberto Roversi , poeta bolonyes amb qui col·laborara durant quatre anys. Despres de violents desacords amb Roversi, decideix de treballar sol i sera d'ara endavant el compositor de les seves cancons.

Va compondre la famosa canco Caruso , dedicada al tenor Enrico Caruso , que ha estat interpretada per molts artistes, especialment per Luciano Pavarotti .

Mor l'1 de marc de 2012 a Suissa, tres dies abans de complir els 69, per un atac de cor. Poc despres de la seva mort es fa publica la seva homosexualitat.

Degut a la gran pressio ciutadana, es va aconseguir celebrar una missa funeral dedicada a Dalla a la catedral de San Petronio , al centre de Bolonya , on es va recordar el gran amor que sentia per aquesta ciutat i la quantitat d'obres de caritat que va fer l'artista en vida a favor dels bolonyesos mes pobres.

Tambe es va organitzar un concert multitudinari a la propia Piazza Maggiore , davant de San Petronio, en el que d'altres cantants van recordar les seves mes famoses cancons: Canzone, Marco e Anna, Attenti al lupo, L'anno che verra etc.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Lucio Dalla

A via d'Azeglio, al centre de la ciutat, es pot visitar -amb cita previa i molt limitadament- la que va ser la seva ultima residencia. La decoracio de les habitacions, amb obres d'art i pessebres, posen de relleu la personalitat excentrica de l'artista.