Lubomir Huzar
(ucraines: Любомир Ярославович Гузар) (
Lviv
,
26 de febrer
de
1933
-
Kniazhychi
i
Kiiv
,
31 de maig
de
2017
),
ucraines
:
Любомир Гузар
, fou l'
arquebisbe major
emerit
de l'
Esglesia catolica ucrainesa
, una esglesia minoritaria a
Ucraina
, pero la major esglesia oriental
sui juris
en
comunio plena
amb la
Santa Seu
. Fou tambe
cardenal
de l'
Esglesia Catolica
. Despres del trasllat de la
seu episcopal
de
Lviv
a
Kiev
al
2005
va ser l'
arquebisbe major de Kiev-Galicia
. Al febrer de 2011 esdevingue Arxieparca Major Emerit despres de dimitir a causa de problemes de salut.
Primers anys i ordenacio
[
modifica
]
Nascut a
Lviv
, Husar va fugir amb els seus pares El
1944
durant la
Segona Guerra Mundial
. Van viure breument a
Salzburg
,
Austria
, i despres van emigrar als Estats Units el 1949.
[1]
Entre 1950 i 1954 va estudiar al Col·legi Seminari de sant Basili de
Stamford
,
Connecticut
. Va estudiar a la
Universitat Catolica d'America
i la
Universitat de Fordham
als Estats Units, i va ser
ordenat
sacerdot
el 30 de marc de 1958 per l'
Eparquia Catolica Ucrainesa de Stamford
.
Tasca pastoral
[
modifica
]
Entre 1958 i 1969, va ser professor al Col·legi Seminari de Sant Basili i era pastor de l'esglesia catolica ucrainesa de la Santisima Trinitat de
Kerhonkson
,
Nova York
entre 1966 i 1969. El 1969, Husar va anar a Roma, on va passar tres anys i va obtenir un
doctorat
en teologia a la
Universitat Pontificia Urbaniana
. Llavors va ingressar al Monestir dels
estudites
a
Castel Gandolfo
a Italia, i va ser nomenat el seu superior el 1974.
Va ser consagrat
bisbe
el 1976 a la capella de Castel Gandolfo per l'Arquebisbe Major
Josyf Slipyj
sense el permis papal (mandat apostolic) en un acte que va causar moltes irritacions a la
curia romana
,
[2]
tal com requereix el
dret canonic
romar el permis papal per a la consagracio d'un bisbe, pero en aquest moment el dret canonic oriental no ho feia. Va ser nomenat
arximandrita
(arxiabad) dels
monjos estudites
a Europa i America el 1978. Va organitzar un nou monestir estudita en
Ternopil
, Ucraina, el 1994, i va ser triat pel Sinode de Bisbes de l'Esglesia Ucrainesa com exarca de l'
exarquia arxiepiscopal
de Kiev i
Vyshhorod
el 1995, confirmat pel Papa l'any seguent. Tot i que era ciutada dels Estats Units, Husar va renunciar a la seva ciutadania nord-americana en tornar al seu pais natal, Ucraina.
Arquebisbe Major i cardenal
[
modifica
]
Al desembre de 2000, el
Papa Joan Pau II
va nomenar Husar
administrador apostolic
de la Major-Arxieparquia grecoucrainesa de Lviv, i el gener de 2001 el sinode grecoucraines el va triar arquebisbe major. El 21 de febrer d'aquell any el Papa Joan Pau II crea i proclama Husar
cardenal prevere
de
Santa Sofia a Via Boccea
. El cardenal Husar va ser un dels tres catolics orientals que participaren en el
conclave de 2005
, sent els altres
Ignace Daoudde
de l'
Esglesia Catolica Siriaca
i
Varkey Vithayathil
de l'
Esglesia siro-malabar
. (
Nasrallah Boutros Sfeir
i
Stephanos II Ghattas
de l'
Esglesia maronita
i de l'
Esglesia Catolica Copta
, respectivament, tenien mes del 80 i per tant no podien participar.) En aquell
conclave
, va ser un dels cardenals considerats
papabile
, cosa inusual per a un
catolic oriental
.Tambe en aquest conclave, el cardenal Husar va ser el primer Major-Arquebisbe de l'Esglesia Grecocatolica d'Ucraina en participar en un conclave com a cardenal elector.
[a]
La seu arxiepiscopal de
Lviv
va ser traslladada el 21 d'agost de 2005, a la ciutat de
Kiev
, capital d'Ucraina. Va ser aclamat pels seus seguidors com
Patriarca
de
Kiev-Galicia
, un titol no reconegut per la Santa Seu.
A l'octubre de 2007, Husar va rebre un doctorat honorari de la Universitat Catolica d'America, en relacio amb el 100e aniversari de la primera assignacio d'un bisbe de la UGCC als Estats Units.
[3]
Al febrer de 2008, es va realitzar una celebracio
liturgica
a la
Basilica de Santa Sofia
, a Roma, amb ocasio dels 75 anys i 50 anys de sacerdoci del cardenal Husar. El Cap de la UGCC va ser rebut pel
Papa Benet XVI
, el missatge del qual va ser llegit pel secretari del cardenal
Leonardo Sandri
, monsenyor Maurizio Malvestiti.
[4]
El 2008,
Viktor Iusxenko
, va signar un decret per condecorar el cardenal Husar amb l'
orde de Iaroslav el Savi
(de 1a classe). Va ser honrat amb el premi mes important de l'estat "per la seva destacada contribucio personal en la revifalla espiritual de la nacio ucrainesa, obra de l'esglesia des de fa molt de temps, i amb motiu del seu 75 aniversari".
Amb un problema ocular el va obligar a realitzar els intricats ritus liturgics de l'esglesia de memoria, la seva renuncia primerenca va ser acceptada el 10 de febrer de
2011
[5]
encara que normalment l'arquebisbe major serveix fins a morir. La renuncia del cardenal Husar va provocar una reunio del
Sinode
de l'Esglesia ucrainesa, que compren el cos mundial de bisbes, per elegir un nou arquebisbe major. En l'interval, Ihor Vozniak, C.Ss.R., Arxieparca de Lviv, van servir com a administrador. L'ultima vegada que un arquebisbe major d'Ucraina va deixar el carrec, mentre que vivia va ser el 1882. El nou Arquebisbe Major,
Sviatoslav Shevchuk
va ser seleccionat el 23 de marc i confirmat pel
Papa Benet XVI
el 25 de marc del 2011.
El 26 de febrer de
2013
, 2 dies abans de la renuncia anunciada del Papa Benet XVI, el cardenal Husar va complir 80 anys i va perdre el seu dret a participar en un conclave.
Orde al Merit de III Classe
(
2001
)
Orde de Iaroslav el Savi de I Classe
(
2008
)
- ↑
The Ukrainian Greek Catholic Church has had five archbishops and major-archbishops who were made cardinals including Cardinal Husar. Two of them,
Mykhajlo Levitsky
and
Sylvester Sembratovych
died before having the opportunity to participate in a conclave. Two others,
Josyf Slipyj
and
Myroslav Ivan Lubachivsky
turned 80 and became ineligible to participate in a conclave under the terms of Pope Paul VI's 1971 motu propio
Ingravescentem Aetatem
, a rule subsequently confirmed in the Apostolic Constitutions
Romano Pontifici Eligendo
(1975) and
Universi Dominici Gregis
(1996). Slipyj was 86 during the two conclaves of 1978 and thus did not take part and Lubachevsky died in 2000 at the age of 86 and so would not have been eligible to participate in the conclave of 2005 had he still lived.
Enllacos externs
[
modifica
]