Lo somni
(1399) es l'obra mestra de
Bernat Metge
(
Barcelona
, entre 1340 i 1346 - 1413) i considerada la primera manifestacio de
prosa
humanistica
en
catala
. Metge l'escrigue amb l'objectiu de defensar la seva innocencia davant el nou
rei
, i hi explica com, a la preso estant, se li apareix en un somni el rei
Joan el Cacador
, mort feia poc.
[1]
L'obra esta escrita en prosa, dividida en quatre llibres, i es basa en el recurs classic del debat (entre Metge, el rei Joan I i d'altres personatges que se li apareixen) per a introduir i desenvolupar conceptes
filosofics
.
[2]
En
Lo somni
, Metge fingeix un
dialeg
entre l'autor i l'esperit de Joan I amb un prestigios recurs literari de regust
platonic
: la visio en somnis. El fet que estigui escrita en primera persona converteix Metge en una de les primeres personalitats intel·lectuals laiques catalanes que utilitzaren l'escriptura per al prestigi personal, amb l'objectiu de legitimar la seva solidesa moral i excel·lencia professional.
Retrat de
Bernat Metge
al
Mural Literari de Muro
fet per
Toni Espinar
.
Bernat Metge nasque a
Barcelona
entre
1340
i
1346
, i mori a la mateixa ciutat el
1413
. Fou
escriptor
,
traductor
i treballa com a funcionari reial a la cort de
Joan el Cacador
i
Marti l'Huma
. Es considerat el primer representant de l'
humanisme
a les lletres catalanes i un dels millors
prosistes
del tombant del segle
xiv
. Metge es fill de Guillem Metge, un
apotecari
del qual queda orfe el 1359. Seria el seu padrastre,
Ferrer Saiol
qui l'introduiria a la
Cancelleria Reial
on faria carrera. Gracies al seu padrastre i la seva feina a la Cancelleria, Metge adquiri una bona formacio en lletres i llegi una gran quantitat d'obres classiques i medievals. Metge feu de notari de la reina
Elionor de Sicilia
, quan aquesta mori esdevingue escriva del rei Joan el Cacador i es converti en una persona de la seva confianca.
[1]
Empresonament i redaccio de
Lo somni
[
modifica
]
Durant els anys vuitanta, Metge tingue diversos problemes amb la justicia i acusacions de corrupcio que feren que se'l processes el 1388. Tanmateix, els detalls d'aquest afer son desconeguts.
Despres de la mort del Cacador accidental durant una cacera, Metge fou processat novament per
corrupcio
i
traicio
juntament amb altres funcionaris, acusats de l'assassinat del rei, de fer un us indegut de diners publics i de ser contraris a la successio lateral a favor de Marti l'Huma. La
Corona
es trobava en una situacio greu de crisi economica i la presencia de companyies de mercenaris dins del regne produien una gran inestabilitat.
A aquest trasbals i inseguretat s'hi afegia el fet que el nou rei
Marti l'Huma
es trobava a Sicilia i triga un any a arribar a la peninsula. Durant aquest temps, la reina
Maria de Luna
va processar els homes de confianca del Cacador, entre els quals Bernat Metge. En arribar a Barcelona el 1397, Marti I allibera els presos i el 7 de desembre 1398, un cop ja s'havia consolidat en el poder, signa l'absolucio general. Despres d'aixo la majoria dels processats van tornar als seus antics carrecs.
Arran d'aquestes acusacions, escrigue la seva obra mestra
Lo somni.
A traves del dialeg amb l'anima de Joan el Cacador, Metge defensava la seva innocencia. Tot i que no consta que fos empresonat, a
Lo somni
es narra tant el somni febros del protagonista entre reixes com el seu alliberament, per tant, l'obra s'hauria d'haver escrit a partir de l'absolucio general de 1398.
Restitucio i mort
[
modifica
]
Despres de l'absolucio de 1398 i passa al servei del rei
Marti I
fins a la mort del monarca (1410). Gracies a Marti I, i despres d'aconseguir el seu proposit amb
Lo somni
, a partir de 1399 fou reintegrat progressivament en carrecs oficials fins a la seva rehabilitacio com a secretari de la
Cancelleria Reial
primer i com a secretari personal del rei despres. Durant l'interregne afavori la causa
urgellista
i amb l'adveniment de
Ferran d'Antequera
el 1412, torna a ser apartat dels afers d'estat. A partir d'aquest moment visque com a privat i ciutada honrat de Barcelona fins a la seva mort el
1413
.
[1]
Altres obres
[
modifica
]
Abans de
Lo somni
, Metge escrigue obres en vers com
Llibre de Fortuna e Prudencia
(1381), inspirada en la
Consolacio de la filosofia
de
Boeci
,
narra el seu viatge de metge a l'illa de Fortuna on es maltractat per aquesta deessa de doble cara. Tambe escriu
Sermo humoristic i parodic
, una obra satirica en que parodia els sermons dels predicadors. A la preso, juntament amb
Lo somni
escriura
Medicina apropiada a tot mal
(1396), obra en que es descriu un preparat farmaceutic de per riure, una falsa recepta que tot ho cura.
Pel que fa a la seva obra en prosa, escrigue
Com se comporta Ovidi essent enamorat
, una traduccio
De vetula
aleshores atribuida erroniament a
Ovidi
, la historia de
Valter e Griselda
(1388), una traduccio de les epistoles llatines de
Petrarca
, que al seu temps era una traduccio de l'ultim llibre del
Decamero
de
Bocaccio
. Tambe se n'ha conservat incompleta
L’Apologia
, una obra inspirada en el
Secretum
de Petrarca, que te la forma d'un dialeg entre l'escriptor i un amic seu, on manifesta una actitud humanistica en elogiar els llibres dels autors antics.
[1]
Lo somni
de
Bernat Metge
es considerada l'obra mes important de l'
humanisme
en llengua catalana. Aquest moviment cultural i intel·lectual arriba a la Corona d'Arago durant les dues ultimes decades del segle
xiv
i la primera meitat del segle
xv
(durant els regnats de
Joan el Cacador
,
Marti l’Huma
i
Alfons el Magnanim
), un fet que, sense trencar amb l'edat mitjana, introduira algunes novetats en la produccio literaria de l'epoca. Aixi doncs, la literatura catalana es caracteritzara per una tendencia classicitzant que imita els autors classics com
Cicero
,
Tucidides
,
Plutarc
,
Aristotil
,
Isop
,
Virgili
,
Horaci
,
Luca
,
Ovidi
o
Seneca
, alguns dels quals seran traduits al catala en aquesta epoca, i que influiran clarament a autors com Bernat Metge o
Joan Rois de Corella
. Precisament la
Cancelleria Reial
, organ del qual Metge fou secretari, difondra una prosa llatinitzant de caracter juridic i administratiu influida per Cicero,
[10]
un autor que influi clarament en la redaccio de
Lo somni
amb un dels passatges de la Republica: ≪Somni d'Escipio≫.
[11]
Quan
Lo somni
fou escrit l'any 1399 l'
humanisme
acabava d'arribar a la
Corona d'Arago
. Bernat Metge l'escrigue tot just despres d'haver estat absolt de l'acusacio a la qual ell i trenta-set consellers reials mes havien estat sotmesos. Segons aquesta acusacio, la mort de Joan el Cacador hauria estat causada per un mal suggeriment per part dels consellers. Aquesta mort tan sobtada era terrible des del punt de vista religios, ja que el rei no havia rebut les atencions i les cerimonies necessaries perque la seva anima pogues anar al cel. Metge escrigue
Lo somni
com una defensa personal contra aquestes acusacions, per tal que la seva innocencia quedes fora de tot dubte. A mes, un dels altres objectius de l'obra era el de guanyar-se el favor del nou rei i la nova reina,
Marti l'Huma
i
Maria de Luna
. De fet, gracies a Marti l'Huma, aconsegueix el seu proposit amb
Lo somni
i a partir de 1399 es reintegra progressivament en carrecs oficials fins que es rehabilitat com a secretari de la
Cancelleria Reial
primer i com a secretari personal del rei despres.
[1]
Primer llibre
[
modifica
]
Al comencament de l'obra, Bernat Metge narra que mentre es troba tancat injustament a la preso, s'adorm i rep en somnis la visita de l'anima del rei
Joan el Cacador
que havia mort feia poc:
[12]
| ≪
|
Poc temps ha passat que estant en la preso, no per demerits que mos perseguidors e envejosos sabessen contra mi (segons que despuis clarament a llur vergonya s’es demostrat), mas per sola iniquitat que m’havien, o per ventura per algun secret jui de Deu, un divendres, entorn mija nit, estudiant en la cambra on jo havia acostumat estar, la qual es testimoni de les mies cogitacions, me venc fort gran desig de dormir, e llevant-me en peus passege un poc per la dita cambra; mas sobtat de molta son, covenc-me gitar sobre lo llit, e sobtosament, sens despullar, adormi’m, no pas en la forma acostumada, mas en aquella que malalts o famejants solen dormir. […]
E quan hagui ben remirat, especialment lo dessus dit hom de mija estatura, a mi fo vijares que vees lo rei En Joan d’Arago, de gloriosa memoria, que poc temps havia que era passat d’aquesta vida, al qual jo llongament havia servit. E dubtant qui era, espaordi’m terriblement.
|
≫
|
| ? Bernat Metge,
Lo somni
|
Aquest somni angoixos es un recurs emprat per introduir la ficcio narrativa i per establir el dialeg amb personatges que ja han mort. Es tracta d'un recurs pres de la tradicio classica pres d'obres com el ≪Somni d'Escipio≫ de
Cicero
o
La consolacio de la filosofia
de
Boeci
.
El rei Joan I ve acompanyat de dos personatges de la mitologia dels quals de moment hom en desconeix la identitat. Metge dialoga amb Joan I que l'intenta convencer de la immortalitat de l'anima, ates que Metge es declara
epicuri
, es a dir, incredul. Finalment, Bernat acceptara les idees del rei, pero no ho fara per una questio de fe, sino perque considera que es l'opcio mes raonable. Aixo fara que Metge recuperi la felicitat, ates que per la teoria classica i medieval, la ignorancia es una causa d'infelicitat. Aquest primer llibre reflecteix clarament el pensament humanista, ja que el protagonista ho posa en dubte tot i, a traves del dialeg i l'argumentacio racional, acaba formant-se una opinio al respecte.
[12]
Segon llibre
[
modifica
]
En el segon llibre, es coneix la identitat dels dos acompanyants del rei Joan, que son els personatges de la mitologia classica: el poeta
Orfeu
i l'endevi
Tiresies
. Metge discuteix amb aquests dos individus sobre temes d'actualitat com la mort sobtada del rei en una cacera. Aixo serveix per raonar les possibles causes de la mort i per parlar de quin deu ser el desti ultramunda del rei. Metge defensa l'honestedat de Joan el Cacador i el rei defensa que els interessos ?la cacera o la musica de
ministrers
? no feien mal a ningu:
| ≪
|
?¿E per que??digui jo?.Fort me'n meravell, car en vostra vida fui molt familiar a vos, senyor, segons que sabets, e jamai no viu ni pogui coneixer que fossets mal cristia ne impiados. Be veia que erets inclinats a alguns delits qui no em parien molt deshonests.
?Los delits?dix ell?en que jo era inclinat no eren bastants tots sols a gitar-me en infern, ca no eren interes ne damnatge d'algu, sino de mi mateix. Jo m'adeleitava molt mes que no devia en cacar e escoltar ab gran plaer xandres e ministrers[…].
|
≫
|
| ? Bernat Metge,
Lo somni
|
La discussio tambe serveix per reflexionar sobre la situacio politica del moment. El rei Joan I explica que el desti de la seva anima no es l'
Infern
, sino el
Purgatori
, on la seva anima sera purificada per despres poder anar al
Cel
. Aquesta part es un element molt important en la defensa de la innocencia de
Bernat Metge
. Finalment, tambe dialoguen sobre el
Cisma
que en aquell moment dividi la cristiandat occidental en dos.
[12]
De fet, el rei confessa a Metge que cap governant no ha entrat ni entrara al Cel fins que la cristiandat no torni a estar unida: ≪No n'ha entrat u en paradis?dix ell?despuis, ne n'hi entrara mentre durara lo dit cisma≫.
Tercer llibre
[
modifica
]
En el tercer llibre,
Orfeu
conta la seva vida i la seva davallada als
inferns
per recuperar
Euridice
; en acabat descriu l'Infern en la linia de
Seneca
,
Virgili
i
Dante
. Tambe explica que fou un amant que ho abandona tot per amor, un fet que porta a
Tiresies
a parlar de l'amor i les dones que son representades com a ≪animal imperfet, de passions diverses, desplasents e abominables passionat, no amant altra cosa sino son propi cos e delits.≫.
Tiresies critica Metge pel fet de basar la seva felicitat en l'amor cap a la seva amant, un fet que porta l'endevi a criticar de manera violenta les dones. Per fer-ho, Tiresies empra fragments traduits gairebe literalment del
Corbaccio
, de
Boccaccio
.
[15]
Les dones son descrites com a essers avariciosos i enganyosos que fan servir el
maquillatge
i la
roba
per manipular els homes, individus que nomes volen pels diners:
| ≪
|
¿Que et dire de llur avaricia? Si ho comencare, dubta'm que me'n puixa lleixar. Ultra los grans furts que fan als marits e a llurs fills pubills, e l'extorsio als amadors que molt no els plaen, veges a quantes viltats se sotsmeten per creixer e aconseguir gran aixovar. No es poria trobar algun vell bavos, ab los ulls llagremosos e encara que les mans e lo cap li tremolen, per vil, sutze e disformat que sia, que elles per marit rebujassen solament que el vegen ric e opulent.
|
≫
|
| ? Bernat Metge,
Lo somni
|
Quart llibre
[
modifica
]
Per contra, en aquest ultim llibre Metge fa una defensa del genere femeni. L'objectiu d'aquest llibre es rebatre la critica que fa Tiresies del comportament de les dones, a traves d'una enumeracio d'una llarga llista de dones exemplars i posteriorment d'una critica als homes:
| ≪
|
?Tu has dit lo pitjor que has pogut de les dones?respongui jo?; e per les bones obres que m’han fetes vull-les excusar tant com pore, en dues maneres principalment: l'una, dient lo be que es en elles, e en temps passat n'es esdevengut en lo mon; l’altra mostrant-te lo mal que comunament es en los homens[…].
|
≫
|
| ? Bernat Metge,
Lo somni
|
Metge fa una lloanca molt extensa a totes les dones, comencant per l'
Antiguitat
i estenent-se al llarg de tota la historia.
[12]
Despres d'aixo lloa diverses dones contemporanies:
Elisenda de Montcada
, esposa de
Jaume el Just
;
Elionor de Sicilia
, mare de
Joan el Cacador
;
Elionor de Xipre
, esposa de
Pere I de Xipre
;
Sibil·la de Fortia
, esposa de
Pere el Cerimonios
;
Violant de Bar
, esposa de Joan el Cacador i
Maria de Luna
, conjuge de
Marti l'Huma
.
De fet, para una atencio especial a aquesta ultima, ja que se'n vol guanyar el favor despres del seu empresonament:
| ≪
|
[…] concloure breument en la regina dona Maria, ara regnant, no gens per tal que ella meresca esser darrera per menoritat de virtuts, mas per dar-li’n avantatge e honor. Ella sera la clau que tancara l’obra, e lo signe posat a la fi del rescrit e lo segell autoritzant complidament aquell. Tantes son les virtuts de que la poria dignament lloar, que no se on comenc[…].
|
≫
|
| ? Bernat Metge,
Lo somni
|
Despres de lloar la reina Maria i comparar-la amb
Penelope
, Metge critica els homes ?que considera superiors? rebatent punt per punt els arguments contra les dones de Tiresies. Finalment, el llibre acaba quan l'autor es desperta desconsolat del seu somni:
[12]
| ≪
|
Dient Tiresies aquestes paraules, los falcons, astors e cans dessus dits comencaren a cridar e udolar fort agrament. E jo desperte'm fort trist e desconsolat, e destituit tro al mati seguent de la virtut dels propris membres, aixi com si lo meu espirit los hagues desemparats.
|
≫
|
| ? Bernat Metge,
Lo somni
|
En aquesta obra, Bernat Metge recupera un tema present en obres classiques com el ≪Somni d'Escipio≫ de
Cicero
o
La consolacio de la filosofia
de
Boeci
. El primer es tracta d'un passatge del llibre IV de
La Republica
, uns obra molt difosa a Europa gracies a la copia amb comentaris que en feu
Macrobi
. De fet, autors renaixentistes com
Petrarca
o
Boccaccio
agafen aquestes obres com a referent per escriure
Secretum vel
(o
De Crontemptu mundi
) i el
Corbaccio
(o
Il Laberinto d'Amore
) respectivament. Metge se servi d'aquestes quatre versions del mateix tema com a inspiracio per a l'elaboracio de
Lo somni
, que es una barreja de totes aquestes fonts. A banda del titol que Metge pren del ≪Somni d'Escipio≫, es pot observar que l'anima d'
Escipio
apareix en les mateixes circumstancies que el rei
Joan el Cacador
. Tots dos s'apareixen al mig d'un somni angoixos que es utilitzat com a recurs per introduir la ficcio narrativa i per justificar el dialeg amb dues figures il·lustres que ja han mort. Aixi doncs, la imitacio d'aquesta obra per part de Bernat Metge es una mostra de la seva cultura classica i humanistica.
[11]
Durant el segle
xv
l'obra apareix documentada en les biblioteques privades de diversos personatges, de fet, el mateix Marti l'Huma, n'hauria demanat una copia per carta el 1399. Les referencies desapareixen a partir del segle
xvi
, igual que les obres de la majoria d'autors medievals. En total, es conserven quatre manuscrits de
Lo somni
del segle
xv
. Dos de complets (el de la
Biblioteca Nacional de Franca
i el de la
Biblioteca Universitaria de Barcelona
) i dos de fragmentaris (el de la Biblioteca de l'
Ateneu Barcelones
i el de la
Biblioteca de Catalunya
):
Edicions modernes
[
modifica
]
Des de la publicacio a
Paris
d'una edicio bilingue en catala i frances de
Lo somni
, editada per
Josep Miquel Guardia
el 1889, s'han publicat nombroses edicions critiques de l'obra de Metge i se n'han fet diverses traduccions a altres llengues. Aixi doncs, les diverses edicions modernes que s'han fet de l'obra son les seguents:
- Le Songe de Bernat Metge
. Introduccio i notes de Josep Miquel Guardia. Edicio bilingue frances-catala. Paris: Alphonse Lemerre, 1889.
- Lo sompni den Bernat Metge ab gran diligencia revist e ordenat; afegida novament la historia de Valter e de la pacient Griselda per lo mateix Bernat Metge arromancada
. Barcelona: Estampa de Francisco Altes, 1891.
Edicio a partir dels manuscrits originals de la Biblioteca Nacional de Franca i dels codexs de Barcelona, amb algunes variants respecte a l'edicio de Bordeus.
- Histories d’altre temps, II: Lo somni d'en Bernat Metge
. Barcelona:
Ramon Miquel i Planas
, 1907.
- Les obres d'en Bernat Metge
. Barcelona: Ramon Miquel i Planas, 1910.
- El somni
. Seleccio de
Lluis Nicolau d'Olwer
. Barcelona: Ricard Duran i Alsina, 1919 (2a ed., 1946).
- Lo somni
(Facsimil). Text, notes i glossari de
Josep Maria de Casacuberta
; introduccio de Lluis Nicolau d'Olwer]. Barcelona: Barcino / Impr. La Neotipia, 1924. (2a ed. 1980).
- Lo somni
. Edicio, proleg i notes d'
Antoni Vilanova i Andreu
. Barcelona: Publicaciones de la Escuela de Filologia de Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Cientificas i Instituto Antonio de Nebrija, 1946.
- Obres completes i seleccio de lletres reials per ell redactades
. Edicio de
Marti de Riquer
. Barcelona: Selecta, 1950.
- Obras de Bernat Metge
(en castella). Edicio critica, traduccio, notes i proleg de Marti de Riquer. Barcelona:
Universitat de Barcelona
, 1959.
- Obra completa de Bernat Metge
. Edicio
Lola Badia
i
Xavier Lamuela
. Barcelona: Selecta, 1975 (2a ed., 1983) (Biblioteca Gasela).
- Lo somni
. Edicio de
Marta Jorda
; proleg de
Giuseppe Tavani
. Barcelona: Edicions 62, 1980 (Les millors obres de la literatura catalana).
ISBN 9788429716146
.
- Valter e Griselda; Lo somni
. Edicio de
Marta Jorda
. Barcelona: Edicions 62 i Edicions Orbis, 1984 (Historia de la Literatura Catalana).
ISBN 9788475308777
.
Edicio de
Lo somni
publicada a la col·leccio
MOLC
el 1989.
- El somni
. Adaptacio de
Jordi Vinyes
. Barcelona:
Laertes Editorial
, 1990.
- Lo somni
. Edicio i notes de
Jordi Grifoll
. Barcelona:
Editorial Teide
, 1993 (Tria de Classics).
ISBN 978-84-307-8448-6
.
- Lo somni
. Edicio i notes de
Sebastia Alzamora
. Barcelona: Editorial Onda, 1997.
- Lo somni
. Edicio i notes de Lola Badia. Barcelona:
Quaderns Crema
, 1999 (Minima minora).
ISBN 978-84-7727-402-5
.
- Lo somni
. Edicio i proleg de Lola Badia. Madrid: MDS Books i Mediasat, 2003.
- Lo somni
. Introduccio i propostes de treball de
Ferran Gadea
; versio moderna a cura de
Jordi Tinena
. Barcelona:
Editorial Proa
, 2004 (Les Eines).
ISBN 978-8484376712
.
- Lo somni
. Edicio d'
Isabel Grifoll
. Barcelona:
Castellnou Edicions
i Biblioteca Hermes, 2005 (Narrativa. Classics Catalans).
ISBN 978-8482875972
.
- El somni
. Edicio de Jordi Vinyes i
Domenec Marza
. Barcelona: Laertes Editorial, 2005 (Lectures i itineraris).
ISBN 9788475845401
.
- Lo somni
. Edicio
Stefano Maria Cingolani
. Barcelona: Barcino, 2006 (Els Nostres Classics).
ISBN 978-84-7226-720-6
.
- Lo somni/El sueno
. Traduccio: Julia Butina. Edicio bilingue catala-castella. Madrid: Centro de Linguistica Aplicada Atenea, 2007.
- El somni
. Adaptacio d'Alba Dedeu. Barcelona: Barcino, 2012 (Tast de Classics).
ISBN 978-84-7226-775-6
.
[21]
[20]
- Le Songe de Bernat Metge
(en frances). Introduccio i notes de Josep Miquel Guardia. Edicio bilingue frances-catala. Paris: Alphonse Lemerre, 1889.
- Bernat Metge. Le Songe
(en frances). Patrick Gifreu.
Perpinya
: Editions de la Merci, 2015.
- Obras de Bernat Metge
(en castella). Edicio critica, traduccio, notes i proleg de Marti de Riquer. Barcelona:
Universitat de Barcelona
, 1959.
- El sueno
(en castella). Edicio, traduccio, introduccio i notes de Marti de Riquer. Barcelona:
Editorial Planeta
, 1985.
- Sueno
(en castella). Traduccio: Alfredo Darnell Gascou. Madrid:
Enciclopedia Catalana
i
Alianza Editorial
, 1987.
- El sueno
(en castella). Traduccio: Julia Butina.
Alacant
:
Universitat d'Alacant
, 2004.
Arxivat
2023-08-17 a
Wayback Machine
.
- El sueno
(en castella). Edicio, traduccio i introduccio de Jorge Carrion. Barcelona: DVD Ediciones i Barcino, 2006.
- Lo somni/El sueno
. Traduccio: Julia Butina. Edicio bilingue catala-castella. Madrid: Centro de Linguistica Aplicada Atenea, 2007.
- The Dream of Bernat Metge
(en angles). Edicio, traduccio, introduccio i notes de Richard Vernier.
Aldershot
: Burlington Ashgate, 2002.
- ‘The Dream’ of Bernat Metge. Del Somni d’en Bernat Metge
(en angles). Traduccio: Antonio Cortijo Ocana i. Elisabeth Lagresa. Edicio, introduccio i notes d'Antonio Cortijo Ocana.
Amsterdam, Pennsilvania
: John Benjamins, 2013.
- Il sogno
(en italia). Traduccio: Giorgio Faggin. [[Alessandria (municipi del Piemont)|]]:
Edizioni dell'Orso
, 2004.
- Der Traum
(en alemany). Traduccio: Roger Friedlein. Edicio d'Alexander Fidora.
Berlin
i Barcelona: Barcino: Lit Verlag, 2013.
- Lo somni/O sonho
. Traduccio: Ricardo da Costa. Edicio bilingue catala-portugues. Madrid: Centro de Linguistica Aplicada Atenea, 2015.
Lectura dramatitzada
[
modifica
]
El 2013, durant els actes commemoratius del 6e centenari de la mort de Bernat Metge, la Fundacio Romea i la
Fundacio Lluis Carulla
, a traves del grup Amics dels Classics, organitza una lectura dramatitzada de
Lo somni.
L'espectacle fou dirigit per
Carles Canut
i basat en l'adaptacio del llibre d'
Alba Dedeu
publicada dins la col·leccio Tast de Classics de l'
Editorial Barcino
. La lectura dramatitzada es feu al
Teatre Romea
pels actors
Joan Pera
(Bernat Metge),
Toni Sevilla
(Joan el Cacador),
Jordi Brou
(Orfeu) i
Jordi Boixaderas
(Tiresies), amb l'acompanyament musical de
Miquel Pujado
a la guitarra.
[22]
[23]
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
1,4
≪
Lo somni
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
Puig i Oliver
, Jaume de ≪
Sobre el lloc de la Filosofia en Lo Somni de Bernat Metge
≫.
Revista catalana de teologia
, vol. 29, num. 1, 2004, pag. 179-188. Arxivat de l'
original
el 2022-03-03.
ISSN
:
0210-5551
[Consulta: 30 gener 2021].
- ↑
VVAA
. ≪
Humanisme
≫. A:
Nou diccionari 62 de la literatura catalana
. Barcelona: Edicions 62.
- ↑
11,0
11,1
Vilanova
, Antonio ≪
La genesis de
Lo somni
de Bernat Metge
≫ (en castella).
Boletin de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona
, 1957-1958, pag. 123-156. Arxivat de l'
original
el 2022-03-07 [Consulta: 7 marc 2022].
- ↑
12,0
12,1
12,2
12,3
12,4
Cingolani
, Stefano Maria ≪
Lo somni (1396-1399)
≫ (en linia).
Visat
, 12, octubre 2011. Arxivat de l'
original
el 6 de marc 2022 [Consulta: 6 marc 2022].
- ↑
Cingolani
, Stefano Maria ≪
Lo somni (1396-1399)
≫ (en linia).
Visat
, 12, octubre 2011. Arxivat de l'
original
el 6 de marc 2022 [Consulta: 6 marc 2022].
- ↑
20,0
20,1
20,2
Briongos
, Jeronimo Miguel. ≪
Lo somni (BDDH344)
≫.
Dialogyca BDDH: Biblioteca Digital de Dialogo Hispanico
, 28-12-2021. Arxivat de l'
original
el 29 de maig 2023. [Consulta: 18 agost 2023].
- ↑
≪
Lo somni
≫.
Associacio d'Escriptors en Llengua Catalana
.
- ↑
≪
La lectura dramatitzada de "Lo somni" commemora els 600 anys de la mort de Bernat Metge
≫ (en linia).
Diari Ara
, 08-04-2013. Arxivat de l'
original
el 18 d’agost 2023 [Consulta: 18 agost 2023].
- ↑
Velez
, Anabel ≪
Lo Somni de Bernat Metge, avui al Teatre Romea
≫ (en linia).
El Nuvol
, 15-04-2013. Arxivat de l'
original
el 18 d’agost 2023 [Consulta: 18 agost 2023].
Bibliografia
[
modifica
]
- ≪
Lo somni
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- Badia
, Lola. ≪Proleg≫. A:
Metge
, Bernat.
Lo somni
. Barcelona:
Quaderns Crema
, 1999 (Minima minora).
ISBN 978-84-7727-402-5
.
- Badia
, Lola. ≪Lo somni≫. A:
Historia de la Literatura Catalana. Literatura medieval (II)
. vol. 2. Barcelona: Enciclopedia Catalana, Editorial Barcino i Ajuntament de Barcelona, 2014.
- Cabre
, Lluis. ≪Vida i obra de Bernat Metge≫. A: Badia, Lola (dir.).
Historia de la literatura catalana
. Literatura medieval (II). Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2014.
ISBN 978-84-412-2296-0
.
- Metge
, Bernat. Lola Badia (ed.).
Lo somni
. Barcelona:
Quaderns Crema
, 1999 (Minima minora).
ISBN 978-84-7727-402-5
.
- Puig i Oliver
, Jaume de ≪
Sobre el lloc de la Filosofia en "Lo Somni" de Bernat Metge
≫.
Revista catalana de teologia
, vol. 29, num. 1, 2004, pag. 179-188.
ISSN
:
0210-5551
.
Enllacos externs
[
modifica
]