Lluis Vilar i Subirana

Afegeix enllacos
De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaLluis Vilar i Subirana

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 1926 Modifica el valor a Wikidata
Calonge i Sant Antoni (Baix Emporda) Modifica el valor a Wikidata
Mort 30 juliol 2001 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Calonge ( Baix Emporda )
Dades personals
Altres noms Es President
Nacionalitat Catalunya
Activitat
Ocupacio Historiador i activista cultural

Lluis Vilar i Subirana ( Calonge , Baix Emporda , 1926 ? 2001 ) fou un historiador local i activista cultural catala. [1] Va col·laborar activament a la recuperacio del passat del municipi, especialment en el periode medieval, fent tota la historia del Castell de Calonge . [2] Tambe va ser impulsor i president dels moviments culturals locals Joventuts Bitllerenques Nazarienques Calongines (JBNC), creat el 1940 , i el Centre d'Estudis Calongins Colonico , creat el 1980 . [3]

Biografia [ modifica ]

Lluis Vilar va neixer a la casa pairal Can Pere Pau de la Riera, al carrer Bitller, el 5 d'abril del 1926. Era el sise, i darrer, fill del matrimoni format per Josep Vilar i Clara ( 1868 - 1938 ) i Vicenta Subirana i Culubret ( 1887 - 1949 ). Va cursar els estudis basics a l'escola publica del municipi. Jugava amb els companys de barri, fent barraques a la muntanya. Amb els seus germans Miquel i Juli, com tambe amb Pere Caner , Pere Vinals , Robert Vinyals, Marti Sitges, Salvador Puigdevall, Pere Costar i Josep Gendrau van crear, abans de la Guerra Civil, un ranxo, influits, sobretot, per les novel·les de l'oest america de Zane Grey . El ranxo es va dir Llarvell i estava situat en unes roques de granit que hi ha al puig de sobre mateix el mas Carreter. Van crear una colla que s'enfrontava amb els de la colla de Sant Nazari, un altre barri de Calonge. destacaven les batalles de pedres amb les fones. [4]

En esclatar la Guerra Civil espanyola , l'estiu de 1936 , la colla es va anar diluint. En acabar el conflicte bel·lic, la colla estava totalment desmembrada, a excepcio de tres, Lluis Vilar, Pere Vinals i Pere Caner. El mes de febrer de 1939 ja van decidir anar a buscar un altre lloc per fer les seves batalletes, en un sorral de la riera de la Ganga. El 13 d'agost de 1940, a baix el carrer de la Barrera, els tres joves, juntament amb Francesc Jou, nebot del rector, mossen, Esteve Jou, van acordar tirar endavant una penya d'unio de tots els joves del municipi. Dos dies mes tard, la van crear en una reunio que van fer tots quatre al mas Carreter. La penya es va dir Joventuts Bitllerenques Nazarienques Calongines. Lluis Vilar va ser elegit president. Els objectius de l'entitat eren crear una biblioteca, un museu i un arxiu. [4] Al mateix temps, en acabar els estudis basics, va anar a aprendre de fuster.

La seu de les Joventuts Bitllerenques Nazarienques Calongines era l'antiga casa natal de Pere Caner. L'any 1946 van crear un cercle cultural, fent classes a la nit d'assignatures diverses. Lluis Vilar es va encarregar de l'area d'Historia. Un any mes tard, arran de la troballa d'una pedra gravada amb una figura antropomorfa encastada a l'ermita romanica de Sant Esteve de Calonge, van tirar endavant el museu. Es va ubicar a la primera planta de la seu de l'entitat, essent la pedra la primera peca. A partir d'aqui van anar incrementant-lo amb donacions de veins, pero tambe de troballes d'excavacions a jaciments neolitics, iberics o romans al llarg del terme. El Museu es va tancar el 1950 . Lluis Vilar va fer cinc vitrines per guardar les peces de les excavacions. [4]

Lluis Vilar va ser cridar a fer el servei militar. Li va tocar Figueres . Va ocupar el carrec de fourriel , alla al castell de la capital alt-empordanesa. Aquells anys va coneixer Teresa Maso i Santalo, natural d' Ordis . Es van casar el 29 de novembre de 1952 a l' esglesia parroquial de Sant Julia i Santa Basilissa d'Ordis . Van anar a viure a Calonge. Inicialment en una casa d'uns parents que tenien a la mateixa placa d'Armes del Castell. Despres van anar a la casa pairal, al carrer Bitller. El matrimoni va tenir vuit fills: Salvador, Josep Maria, Maria Teresa (ACS), Maria Teresa, Albert, Jordi Miquel, Montserrat i Carles. [5]

Vilar s'especialitza en la genealogia dels Cruilles, principalment la branca calongina, senyors del Castell de Calonge . [6] Castell que vol ocupar el Centre d'Interpretacio de les Gavarres i on treballaren en l'Espai Calonge, el fill gran, Salvador Vilar, i el petit, Carles Vilar, del mateix Lluis Vilar. [7]

El 1958 guanya el segon premi en la categoria de Tema Lliure en el V Certamen Literari de Palamos . [8]

Lluis Vilar va compaginar la familia amb la feina d'ebenista i la seva estima per la historia del seu poble. Amb els amics van aconseguir reobrir el museu, encara que van haver d'esperar el retorn de la democracia per refer tot el tema cultural calongi. Ho van fer a traves d'una nova entitat, que continuava els passos de les Joventuts. Era el Centre d'Estudis Calongins Colonico. La nova entitat es va fundar l'any 1980 i Lluis Vilar va ser nomenat novament president. la primera assemblea de l'entitat cultural es va fer el 18 d'abril de 1980. [9] La primera demanda va ser aconseguir un local al Castell per al museu, i l'Ajuntament els va cedir les golfes, on van poder exposar tota la seccio d'Arqueologia. [10]

L'any 1983 va presentar-se, en el numero sis, en la candidatura del PSC a les eleccions municipals com independent. [11]

Per la Festa Major d'estiu de l'any 1984 Lluis Vilar fou escollit Pregoner de dita Festa Major. [12]

Va mantenir el carrec de president del Colonico fins a l'any 1998, quan va renunciar-hi per questions de salut. Abans, Vilar ja va demanar un parell d'excedencies a la presidencia per motius de salut. [13] Va ocupar el seu lloc Dolors Hubach i Vilarroda , vidua de Pere Caner. La mateixa assemblea va decidir que Vilar fos president d'honor de Colonico. Durant aquells anys Vilar va dedicar el temps lliure a conservar i mostrar el Museu.

Vilar va morir a Calonge el 30 de juliol de 2001 . [14]

L'any 2002, Colonico li va retre un homenatge dins de la XVI Trobada Cultural de Calonge. [15] L'any 2011 la familia, per commemorar el decim aniversari de la mort de Vilar, va crear un segell de Correus personalitzat. Crea tambe una targeta maxima que fou obsequiada a la familia i amics de Vilar i tant a l' Arxiu Municipal de Calonge com a les dues entitats culturals de la vila de Sa Bardissa , el Centre d'Estudis Calongins Colonico i l' Ateneu Popular de Calonge . [16]

Publicacions [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Entrevista ≫. El Punt . [ Enllac no actiu ]
  2. ↑ ≪ Sitios de Gerona ≫. Sitios de Gerona , 01-04-1975. [ Enllac no actiu ]
  3. ↑ ≪ El Punt ≫. El Punt , 11-07-1981. [ Enllac no actiu ]
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Vilar Masso, Albert. Pere Caner, l'homenot de Calonge. Girona. 2007
  5. ↑ ≪ A la Primera Esquela surten els noms dels fills ≫. El Punt , 31-07-2001.
  6. ↑ Caner i Estrany, Pere, ≪La Vall de Calonge≫, Ajuntament de Calonge, 1983, pagina 98
  7. ↑ ≪ El gran centre d'interpretacio de les Gavarres ≫. El Punt-Avui , 08-01-2017.
  8. ↑ ≪ Los Sitios de Gerona ≫. Los Sitios , 13-06-1958.
  9. ↑ ≪ Centre d'Estudis Calongins ≫. El Punt , 11-07-1981.
  10. ↑ Vilar Subirana , Lluis ≪ El museu ≫. El Punt , 14-07-1984.
  11. ↑ ≪ Llistes ≫. El Punt , 03-04-1983.
  12. ↑ ≪ El Punt ≫. El Punt , 17-07-1984.
  13. ↑ Llibres d'Actes de Colonico; assemblees de 1988 i 1992.
  14. ↑ ≪ Esqueles ≫. El Punt , 31-07-2001.
  15. ↑ ≪ Homenatge ≫. El Punt , 13-08-2002.
  16. ↑ ≪ Ateneu Popular de Calonge ≫. La Revista , 3r Trimestre 2001 Pagina 15.

Bibliografia [ modifica ]

  • Albert Vilar Masso, Pere Caner, l'homenot de Calonge , Girona, 2007
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluis_Vilar_i_Subirana&oldid=31163508 ≫