Lluis Espinal i Camps
|
| Naixement
| 2 febrer 1932
Sant Fruitos de Bages
|
|---|
| Mort
| 22 marc 1980
(48 anys)
La Paz (Bolivia)
|
|---|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Religio
| Catolicisme
|
|---|
| Formacio
| Universitat Catolica del Sagrat Cor
|
|---|
|
| Camp de treball
| Poesia
,
periodisme
,
assaig
,
pel·licula
,
historia
i
religio
|
|---|
| Ocupacio
| pintor
,
director de cinema
,
assagista
,
historiador
,
guionista
,
poeta
,
escriptor
,
critic de cinema
,
periodista
,
prevere catolic de ritu roma
|
|---|
| Orde religios
| Companyia de Jesus
|
|---|
|
 |
Lluis Espinal i Camps
,
Lucho
Espinal, (
Sant Fruitos de Bages
,
2 de febrer
de
1932
-
La Paz
,
Bolivia
,
21 de marc
de
1980
)
[1]
fou un
martir
jesuita
,
periodista
i
cinefil
catala
.
Lluis Espinal i Camps va neixer el
2 de febrer
1932
a
Sant Fruitos de Bages
(comarca del
Bages
) a la Torre dels Batlles, on la seva familia feia de masovers. Als pocs anys, la familia es trasllada a
Manresa
, on Espinal va iniciar el seu cami religios a l'escolania de la
Cova de Sant Ignasi
de la ciutat. Despres va cursar el batxillerat a l'Escola de
Roquetes
(
Baix Ebre
) i als 17 anys va ingressar al noviciat de la
Companyia de Jesus
al
Monestir de Veruela
(
Saragossa
) el
17 d'agost
de
1949
.Dos anys mes tard (
15 d'agost
de
1951
) va fer els vots perpetus.
Del
1951
al
1953
va estudiar
Humanitats
i del 1953 al 1956,
Filosofia
. En acabar, es dedica a ensenyar literatura grega i poesia llatina al Col·legi Sant Pere Claver de
Raimat
(
Lleida
) per a estudiants jesuites. Entre els anys
1959
-
1963
va cursar
Teologia
a
Sant Cugat del Valles
, on es va comencar a forjar el seu sentit critic davant de la teologia tradicional que rebia a les aules. Es va ordenar sacerdot el juliol de
1962
a
Barcelona
.
Acabada la seva formacio en
Teologia
i ja sacerdot, Lluis Espinal va estudiar a l'Escola de Periodisme i Audiovisuals de
Bergam
(
Italia
). Tambe es va especialitzar en
cinema
i
televisio
a la
Scuola Superiore de Giornalismo e Mezzi Audiovisuali
de la Universitat Catolica del Sagrat Cor de
Mila
(
Italia
).
L'any
1966
, despres d'acabar els seus estudis d'audiovisuals, va comencar a fer treballs en el mon del cinema i la TV: Director dels
cineclubs
Mirador
i
Sequencia
de Barcelona,
critic cinematografic
de la revista
Resena de Madrid
,
guionista
i
muntador
del film
Noche Iluminada
de
Television Espanola
, que va representar
Espanya
en el Certamen de Brussel·les de
1966
.
Tot i que els seus inicis a
TVE
van ser en plena
epoca franquista,
Espinal va produir un programa nacional sense precedents:
Cuestion Urgente
, on cada setmana es tractava un tema de caracter social de que no es parlava en els mitjans oficials de comunicacio, com la immigracio, la prostitucio, les drogues,… Tot i que el programa va tenir molt d'exit, Espinal va tenir diversos enfrontaments amb la censura franquista. L'any
1967
, despres de dos anys en antena, la censura oficial li va prohibir emetre un programa sobre els barris marginals de
Barcelona
i una entrevista a
Alfonso Carlos Comin
, un dirigent d'esquerres
.
Davant d'aquest fet, Espinal va dimitir, sense anar a recollir el premi que li havien concedit com a millor programa de l'any.
La trobada de Lluis Espinal amb el bisbe Monsenyor Genaro Prata, responsable dels Mitjans de comunicacio de la Conferencia Episcopal Boliviana va suposar un canvi crucial en la vida del
jesuita
, ja que li va proposar anar a
Bolivia
.
La seva tasca a Bolivia
[
modifica
]
Va ser destinat com a missioner a
Bolivia
, on el coneixien amb l'apel·latiu
Lucho
. Va arribar a
La Paz
, on vivia en un barri molt pobre amb dos companys jesuites, el
6 d'agost
de
1968
, i dos anys mes tard, es va nacionalitzar bolivia.
L'estada d'Espinal coincideix amb uns moments convulsos politicament per al pais, amb repressio, tortura, censura i desaparicions. Fou molt critic amb la dictadura d'
Hugo Banzer
(
1971
-
1978
).
A
Bolivia
, desenvolupa plenament la seva faceta periodistica i de productor cinematografic tant a la premsa escrita com a la radio i la televisio. Va col·laborar a
Radio
Fides
, als diaris
Presencia
i
Ultima hora de La Paz
. Tambe va produir uns quants curtmetratges per a la televisio boliviana, va formar part del grup productor cinematografic
Ukamau
, va publicar llibres sobre cinema, fou professor de Mitjans de comunicacio social a diverses universitats (Universitats Major de San Andres i Catolica de La Paz) i des de l'any 1979, dirigi el setmanari
Aqui!
fins que va morir
.
A traves d'aquests mitjans de comunicacio, Lluis Espinal denuncia les injusticies socials, la manca de llibertat i la situacio politica que vivia la ciutadania boliviana, i aixi es va guanyar l'estima dels poble i l'enemistat dels dirigents politics del moment.
Espinal va escriure 12 llibres sobre el cinema, fet que va assentar les bases de la produccio cinematografica a
Bolivia
. Tambe va ser una figura destacada de la critica cinematografica, no nomes per publicar els seus escrits en nombrosos mitjans de comunicacio, sino tambe com a formador de nous critics al pais.
L'any 1970, partint d'una idea semblant al programa
Cuestion Urgente
, inicia el programa
En Carne Viva
per a la Televisio Boliviana, pero la censura li talla parts del programa. De nou, Espinal decideix dimitir i abandona l'ens televisiu del pais.
Tot i aixo, en la seva missio es va dedicar a lluitar per defensar els
Drets Humans
, i les seves postures contraries a la dictadura i favorables als moviments miners el van enfrontar amb el govern bolivia.
Vaga de fam i assassinat
[
modifica
]
El desembre del
1977
va participar en una vaga de fam de 19 dies amb Domitilia Chungara i altres dones mineres per demanar l'amnistia total per als presos politics, aprofitant que el govern bolivia va anunciar que convocaria eleccions i concediria l'amnistia politica, tot i que amb certes restriccions. La vaga es va estendre a molts llocs del pais, van aconseguir recolzament internacional i molta gent va fer pressio al govern, que finalment va concedir la plena amnistia.
Per totes aquestes actuacions de denuncia de les injusticies i lluita per les llibertats, Lluis Espinal es va convertir en una figura incomode per als dirigents politics i per a alguns sectors eclesiastics mes tradicionals.
La nit del
21 de marc
de
1980
va ser segrestat, torturat i brutalment assassinat quan tornava a casa despres de veure al cinema la pel·licula
Los Desalmados
, de la qual havia de preparar una critica: van disparar-li 17 bales i li van marcar amb cops una creu al pit. El seu cos fou trobat l'endema en un abocador per un camperol, Augusto Chira, a uns 8 km de
La Paz
, en el cami a
Chacaltaya
. Al seu enterrament hi van assistir unes 80.000 persones, un dels mes multitudinaris que es recorden al pais. La seva tomba es troba al Cementerio de La Paz, on hi figura com a epitafi una de les seves frases mes conegudes: “La vida es per gastar-la per als altres”.
Poesia i escultura
[
modifica
]
Des de molt jove, Lluis Espinal es va revelar com un home de gran sensibilitat artistica i amb un do especial per a escriure i comunicar les seves idees i experiencies.
A traves dels seus estudis, en especial els de
Filosofia
, es va sentir atret per la
poesia
. Va traslladar les seves inquietuds i pensaments a l'obra
Pregaries a boca de cano
,
[3]
escrites l'any 1965 a
Espanya
. En aquestes
pregaries
parla dels temes que mes el van inquietar durant la seva vida: Els marginats de la societat, els pobres, els que pateixen, gents reclosa a les presons, als asils, ...
A Lluis Espinal en les seves estones lliures li agradava de tallar en fustes velles, on tambe plasmava temes amb un gran component social com l'opressio o la voluntat de llibertat. Eren habitual en les seves escultures trobar unes mans que trenquen una cadena o una dona avancant amb els cabells al vent. La gran majoria d'aquestes peces estan disperses per
Bolivia
i altres continents.
Una de les talles mes conegudes es la que
Evo Morales
, el president de
Bolivia
, va regalar al
Papa Francesc
durant la seva visita a
Bolivia
l'any 2015: Una replica del crucifix comunista que havia fet el propi Espinal als anys 70.
El llegat de Lluis Espinal: homenatges
[
modifica
]
La figura de Lluis Espinal es un referent a
Bolivia
i el seu record continua viu en el poble: Diverses institucions porten el seu nom, com ara col·legis, centres culturals, socials…. Cada any, en l'aniversari de la seva mort, s'organitzen diversos actes commemoratius per part de nombroses entitats i els mitjans de comunicacio del pais publiquen noticies sobre diversos aspectes de la seva vida.
L'any 2007 el president de
Bolivia
,
Evo Morales
, va declarar el
21 de marc
Dia del Cine Boliviano
, coincidint amb l'aniversari del seu assassinat, en homenatge a Lluis Espinal com una figura essencial en la lluita pels drets humans i la democracia i en reconeixement de la seva aportacio al cinema bolivia.
El dimecres
8 de juliol
de 2015, el
Papa Francesc
va retre homenatge a Lluis Espinal en la seva visita a
Bolivia
, mentre es desplacava des de l'aeroport de l'Alto fins a l'arquebisbat de
La Paz
, tot fent una aturada per recordar-lo en el lloc on va ser trobat mort feia 35 anys. A casa nostra, recull el seu llegat la Fundacio que porta el seu nom Lluis Espinal, i que treballa en el dialeg fe-justicia a traves principalment de la promocio de les activitats del centre
Cristianisme i Justicia
, amb seu a Barcelona.
[4]
A
Sant Fruitos de Bages
, municipi natal de Lluis Espinal, l'any 1981 se li va dedicar una placa i l'any
2005
, 25 anys despres del seu assassinat, l'Ajuntament de
Sant Fruitos de Bages
el va declarar
fill predilecte
com a reconeixement a la tasca i als valors que va encarnar i defensar al llarg de la seva vida i amb la seva mort. Tambe es va fer una escultura i es va ubicar a la placa que porta el seu nom.
L'any 2020, amb motiu dels 40e aniversari del seu assassinat, l'Ajuntament de
Sant Fruitos de Bages
el declara com a Any Espinal
[5]
amb l'objectiu de donar a coneixer la importancia de la figura de Lluis Espinal.. Per aquest motiu, l'Ajuntament ha impulsat la creacio d'una comissio amb diferents agents, entitats i familiars per tal de programar diverses activitats, exposicions i taules rodones durant tot l'any.
[6]
- Generos cinematograficos
,
1972
.
- Historia del cine 1945
,
1970
.
- Lenguaje cinematografico
,
1972
.
- Directores de cine
,
1973
.
- Psicologia y cine
,
1974
.
- El cine frente a la television
,
1975
.
- Simbologia en el cine
,
1976
.
- Narrativa cinematografica
,
1976
.
- El cine como mito
,
1979
.
- Tecnica del guion cinematografico
,
1980
.
- El grito de un pueblo
,
1980
.
Referencies externes
[
modifica
]
- Pregaries a boca de cano
", Quaderns EIDES, 31. Abril de 2001.
- Te'n recordes del "Cuestion urgente" on col·laborava el Pare Lluis Espinal?
.
Catalunya Religio
, 25/02/2011.
- Lluis Espinal, un martir incomode
". Reportatge del programa "
30 minuts
" a TV3
- Codina, Victor.
Lluis Espinal: gastar la vida pels altres
. Barcelona: Cristianisme i Justicia, 2005.
- Pedrajas, Alfronso.
¡Lucho vive!
Cochabamba: Editorial Verbo Divino, 1999.
- Associacio Lluis Espinal, Lluita i Fe
(Data consulta: 03/04/2020)
- "Una aventura immortal:L'exemple del jesuita Lluis Espinal es mante vigent despres de 40 anys"
. Especial diari
Regio 7
, 21/03/2020.
- Sant Fruitos lloa la figura i el llegat de Lluis Espinal".
Especial diari
Regio 7
, 20/12/2019.
- Lluis Espinal.
Lluis Espinal : periodista de la vida
. Sant Fruitos de Bages : Ajuntament de Sant Fruitos de Bages, maig 2020.
ISBN 9788409198788