Els reis germanics , tambe coneguts com a reis d'Alemanya , governaren el Regne d'Alemanya : estat creat amb la zona oriental de l' Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continua ininterromput fins que el 1918 fou succeit per la republica de Weimar .

Posteriorment, els estats alemanys individuals van formar diverses confederacions i s'unien en l' imperi Alemany de 1871 . La monarquia finalment acabava amb l'abdicacio del Kaiser Guillem II el 1918 . Al llarg de la seva historia, el seu abast varia considerablement, incloent-hi no nomes la majoria de l' Alemanya moderna, sino tambe d' Austria , Eslovenia , Suissa , els Paisos Baixos , la Republica Txeca , parts orientals de Franca , del nord Italia i de Polonia occidental.

Regne Franc d'Orient [ modifica ]

El Regne d'Alemanya es crea amb la seccio oriental del Franca oriental , que era partit pel Tractat de Verdun en 843 (mentre la seccio occidental finalment es convertia en el Regne de Franca ). Els governants de l'area oriental s'anomenaven rex francorum , rei dels Francs, i posterior nomes rex .

Una referencia als "Alemanys", que indicava l'aparicio d'alguna mena de nacio alemanya, no apareixia fins al segle  xi , quan el papa es referia al seu enemic Enric IV com rex teutonicorum , Rei del Teutons , per a titllar-lo com a estranger. Els reis reaccionaven coherentment utilitzant el titol rex romanorom , Rei dels Romans , emfatitzant el seu govern universal fins i tot abans de ser anomenats emperadors.

Emperadors [ modifica ]

El titol d' Emperador va passar del romans al Francs , quan, en el 800 , el Papa Lleo III va coronar Carlemany , Rei del Francs i Emperador , a canvi de la seva proteccio a l'Esglesia.

El nom del titol evoluciona des de l’ Imperator Augustus atorgat a Carlemany al d' Emperador d'Occident amb la resta de la Dinastia carolingia i, finalment, Emperador del Sacre Imperi Romanogermanic a partir d' Oto I el Gran .

Despres d'un periode que va estar en els successors lotaringis de Carlemany , el titol imperial va quedar vinculat per sempre als monarques germanics, si be, com veurem a continuacio, no tots els reis van ser emperador.

El titol d'emperador acaba junt amb el Sacre Imperi Romanogermanic el 1806 .

Reis [ modifica ]

Vicaris Imperials, 1437-1792 [ modifica ]

Durant els diversos interregnes, l'autoritat imperial va ser exercida per dos vicaris imperials - l' Elector de Saxonia , en el seu paper com a Comte Palati de Saxonia exerci aquesta funcio a Alemanya del nord, i l' Elector Palati , com a Comte Palati del Rin exerci al sud d'Alemanya. La confusio sobre l'electorat Palati durant la Guerra dels Trenta Anys , va portar discrepancies sobre qui era el legitim vicari en els darrers anys de l'Imperi.

Confederacio del Rin 1806-1813 [ modifica ]

Confederacio Germanica 1815-1866 [ modifica ]

Confederacio Alemanya del Nord 1867-1871 [ modifica ]

es convertia Emperador Alemany el 1871.

Imperi Alemany (1871-1918) [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Llista de reis germanics