Des de la creacio de la federacio mexicana fins al
2008
cinquanta-vuit persones han ocupat el carrec de
president de Mexic
?sense prendre a compte els tres presidents conservadors durant la
Guerra de Reforma
, desconeguts pel president constitucional, pero itinerant,
Benito Pablo Juarez Garcia
; ni tampoc
Gabriel Valencia
que ocupa el carrec tres dies, pero no es reconegut per tots els historiadors, ni
Jose Maria Iglesias
, que va reclamar la presidencia quan
Sebastian Lerdo de Tejada
fou destituit per les forces revolucionaries de
Porfirio Diaz
, per uns mesos abans d'exiliar-se.
Primera Republica Federal
[
modifica
]
Despres de la caiguda del
Primer Imperi Mexica
, encapcalat per
Agusti I de Mexic
, el govern provisional va estar encapcalat per un triumvirat, fins a la promulgacio de la Constitucio de
1824
. Aquesta constitucio emulava el sistema electoral nord-america, establia un col·legi electoral en que el candidat havia de guanyar el vot col·legial i no pas el vot proporcional. La constitucio establia una unio d'estats autonoms units en una federacio.
Primera Republica Central
[
modifica
]
Amb l'arribada dels conservadors al poder, es va establir el
sistema centralista
a Mexic, abolint la federacio. Els estats es van convertir en departaments o provincies els governadors de les quals eren assignats pel president de la Republica. No es va promulgar cap constitucio, sino una serie de lleis anomenades les "
Set Lleis
". Amb la dissolucio de la federacio,
Texas
i
Yucatan
, van declarar-ne la independencia.
Regim anticonstitucional
[
modifica
]
- 1841?1842: Antonio Lopez de Santa Anna
Segona Republica Central
[
modifica
]
Despres del breu periode dictatorial de Lopez de Santa Anna, es van promulgar les Bases Organiques de la Republica. Es confirmava el govern centralista.
Segona Republica Federal
[
modifica
]
Es va restablir la federacio mexicana. El 1846 comenca el conflicte bel·lic amb els
Estats Units
. Diversos presidents interins van ser designats quan el president en funcions havia d'encapcalar les forces militars de defensa. La
Republica de Yucatan
es va reincorporar a la federacio despres de la
Guerra Estats Units-Mexic
.
Regim transitori d'excepcio
[
modifica
]
El president Juan Bautista Ceballos va dissoldre les cameres del
Congres de la Unio
el
19 de gener
de
1853
i va convocar un nou congres, que no es va reunir, ja que les forces conservadores proclamaren com a president interi Manuel Maria Lombardini. Als pocs mesos Anotnio Lopez de Santa Anna va retornar de l'exili i va ser elegit com a president per una vegada mes. Santa Anna va rebre el mandat de reorganitzar la Republica i d'elaborar una nova constitucio. Dos dies despres que prengues el poder, Santa Anna va expedir les
Bases per a l'Administracio de la Republica
, establint un regim transitori d'excepcio, que en la practica fou un regim dictatorial.
Tercera Republica Federal
[
modifica
]
Es va formar el Pla d'Ayutla per acabar amb la dictadura el
1854
. Santa Anna va renunciar el
1855
. Es va formar un Congres Constituent que promulgaria una nova constitucio federal el
1857
.
Guerra de Reforma
[
modifica
]
Les lleis dels liberals i la constitucio federal, i les diferencies entre conservadors i liberals van produir una guerra civil coneguda com la
Guerra de Reforma
. En ser deposat Ignacio Comonfort, Benito Juarez assumi la presidencia constitucional de Mexic, pero va haver de fugir de la capital, en mans dels conservadors. Els seguents presidents conservadors van governar des de la ciutat de Mexic:
Benito Juarez, sense reconeixer el govern conservador, va continuar exercint com a president, pero itinerant, durant la Guerra de Reforma. Les forces liberals van guanyar les forces conservadores el 1861, i Juarez retorna a la capital.
Amb els conservadors en el poder de bell nou el
1863
es va conformar una monarquia parlamentaria, historicament coneguda com el
Segon Imperi Mexica
.
Maximilia d'Habsburg
va ser coronat emperador de Mexic, i va governar de
1864
a
1867
. Benito Juarez va fugir cap al nord, i des de
Chihuahua
va formar un govern d'oposicio a la monarquia. Encara que
Europa
va reconeixer el govern monarquic, els
Estats Units
van reconeixer oficialment al govern republica de
Benito Pablo Juarez Garcia
.
Republica Restaurada
[
modifica
]
La Tercera Republica Federal va ser restaurada, sota la constitucio de
1857
.
Comencament de la
Revolucio Mexicana
Periode Post-Revolucionari o la Quarta Republica Federal
[
modifica
]
Amb la promulgacio de la Constitucio de
1917
, es va confirmar el federalisme mexica. Aquest periode representaria la Quarta Republica Federal, encara que es mes conegut com a Periode Constitucionalista o Periode Post-Revolucionari. Des del
1930
totes les transicions presidencials han estat pacifiques.