Aquesta il·lustracio patriotica representant les Lleis Coactives com l'obligatorietat de fer-li beure te a una dona americana (un simbol de les colonies americanes) va ser copiat i distribuit a les
Tretze Colonies
.
Les
Lleis Intolerables
(
Intolerable Acts
) fou un terme emprat pels patriotes americans per referir-se a una serie de lleis punitives imposades pel Parlament britanic el 1774 arran del
moti del te de Boston
(
Boston Tea Party
). Van ser pensades per castigar els colons de
Massachusetts
pel desafiament de tirar un gran carregament de te al port de Boston. A la Gran Bretanya, aquestes lleis es van coneixer com les
Lleis Coactives
(
Coercive Acts
).
Les lleis van suprimir l'autogovern de Massachusetts i els drets historics, provocant ultratge i resistencia a les
Tretze Colonies
. Van ser esdeveniments clau per a l'esclat de la
Revolucio Americana
el 1775.
Quatre de les lleis van ser emeses com a resposta directa al
Boston Tea Party
de desembre de 1773; el
Parlament britanic
esperava que aquestes mesures, exemplars per
Massachusetts
, invertirien la tendencia de resistencia colonial a l'autoritat parlamentaria que havia comencat amb la
Llei del Timbre de 1765
. Una cinquena llei, la Llei de Quebec, va ampliar les fronteres de la que llavors era la Provincia de Quebec i va instituir reformes generalment favorables als habitants catolics francesos de la regio; tot i que no esta relacionada amb les altres quatre Lleis, va ser passada en la mateixa sessio legislativa i vista pels colonitzadors com una de les Lleis Intolerables. Els Patriotes van veure les lleis com una violacio arbitraria dels drets de Massachusetts i el setembre de 1774 van organitzar el Primer Congres Continental per coordinar una protesta. Mentre que les tensions es van intensificar, la
Guerra de la Revolucio americana
va esclatar l'abril de 1775, que va portar a la creacio d'uns Estats Units d'America independents el juliol de 1776.
Context historic
[
modifica
]
Les relacions entre les
Tretze Colonies
i el Parlament britanic van empitjorar de forma lenta pero constant despres del final de la
Guerra dels Set Anys
(Guerra Franco-India) el 1763. La guerra havia sumit el govern britanic en un profund deute, de manera que el Parlament britanic va promulgar una serie de mesures per augmentar els ingressos fiscals de les colonies. El Parlament creia que aquestes lleis, com la Llei del Timbre de 1765 i les lleis de Townshend de 1767, eren mitjans legitims perque les colonies paguessin la seva part justa dels costos de mantenir l'
Imperi Britanic
. Tot i que les protestes van portar a la derogacio d'aquestes dues lleis, el Parlament es va mantenir en la posicio que tenia el dret de legislar sobre les colonies "en tots els casos en absolut" a la Llei Declaratoria de 1766.
Molts colonitzadors, tanmateix, havien desenvolupat una concepcio diferent de l'Imperi Britanic. Sota la Constitucio Britanica, argumentaven, la propietat d'un subjecte britanic (en forma d'impostos) no li podia ser presa sense el seu consentiment (en la forma de representacio al govern). Per tant, com que les colonies no estaven directament representades al Parlament, alguns colonitzadors van insistir que el parlament no tenia cap dret a aplicar-los impostos, un punt de vista expressat amb l'eslogan "Cap impost sense representacio". Despres de les Lleis de Townshend, alguns assagistes colonials van portar aquesta linia de pensament fins i tot mes enlla i va comencar a questionar si el parlament tenia qualsevol jurisdiccio legitima sobre les colonies en general.
[1]
Aquesta questio de l'extensio de la sobirania del parlament sobre les colonies fou la rao subjacent de la Revolucio americana.
El 16 de desembre de 1773, un grup de colons Patriotes associats amb els
Fills de la Llibertat
van destruir diverses tones de te a
Boston, Massachusetts
, un acte que es va coneixer com el
Boston Tea Party
. Els colons van prendre part en aquesta accio perque el parlament havia promogut la Llei del Te que permetia a la
Companyia Britanica de les Indies Orientals
vendre te directament a les colonies, salvant aixi l'empresa de la bancarrota. Aixo va fer el te britanic menys car, per la qual cosa el Parlament va pensar que seria un canvi benvingut en les colonies. A mes a mes, es va afegir un petit impost sobre el qual els colons no van havien donat el seu consentiment, pero el te encara era menys car fins i tot amb l'impost. Un altre cop, el parlament va gravar els colons sense tenir representacio. Aixo va enfurir els colons. La noticia del Boston Tea Partyva arribar a Anglaterra el gener de 1774. El Parlament va respondre amb una serie de lleis que amb les quals es va intentar castigar Boston per aquesta destruccio de propietats privades, restaurar l'autoritat britanica a Massachusetts i d'altra banda reformar el govern colonial a America.
E 22 d'abril de 1774, el primer ministre
Lord North
va defensar el programa a la Cambra dels Comuns, dient:
Els nord-americans han cobert de quitra i plomes a la vostra gent, han saquejat els vostres comerciants, han cremat les vostres naus, han negat tota obediencia a les vostres lleis i autoritat; pero, tan tolerant i clement ha estat sempre la nostra conducta que ens incumbeix a nosaltres prendre un rumb diferent. Qualssevol que siguin les consequencies, cal arriscar alguna cosa; si no ho fem, tot ha acabat.
[2]
La
Llei del Port de Boston
, la primera de les lleis aprovades en resposta al Boston Tea Party, va tancar el port de Boston l'1 de juny de 1774, fins que la Companyia de les Indies Orientals va haver estat compensada pel te destruit i fins que el rei va estar convencut que l'ordre havia estat restaurat. Els colons van objectar que la Llei de Port castigava tot Boston i no nomes els individus que havien destruit el te i que estaven sent castigats sense que se'ls hagues donat l'oportunitat de testificar en la seva propia defensa.
La
Llei del Govern de Massachusetts
va provocar encara mes indignacio que la Llei de Ports, ja que alterava unilateralment el govern de Massachusetts per posar-lo sota el control del govern britanic. Sota els termes de la Llei de Govern, gairebe tots els carrecs al govern colonial havien de ser nomenats pel governador, el Parlament o el rei. La llei tambe limitava severament les activitats de les assemblees locals a Massachusetts a una reunio a l'any, llevat que el Governador en convoques una. Els colons de fora de Massachusetts temien que els seus governs tambe poguessin ser modificats pel decret legislatiu del Parlament.
La
Llei d'Administracio de Justicia
permetia al governador reial demanar que els judicis dels funcionaris reials acusats tinguessin lloc a la Gran Bretanya o en un altre lloc de l'Imperi si ell decidia que l'acusat no podia tenir un judici just a Massachusetts. Encara que la llei estipulava que als testimonis se'ls retornaria el cost del viatge a traves de l'Atlantic, no es va estipular que aixo inclouria el reemborsament per la perdua d'ingressos durant el periode per al qual no podrien treballar, deixant a pocs d'ells amb la capacitat de testificar.
George Washington
va anomenar-la la "Llei d'Assassinat" perque creia que permetriaals funcionaris britanics hostigar als nord-americans i despres escapar de la justicia.
[3]
Molts colons creien que la llei era innecessaria perque els soldats britanics havien rebut un judici just despres de la
massacre de Boston
el 1770.
La
Llei d'Aquarterament
s'aplica a totes les colonies i va tractar de crear un metode mes eficac d'allotjar tropes britaniques a America. En una llei anterior, les colonies havien estat obligades a proporcionar allotjament als soldats, pero les legislatures colonials havien estat poc cooperatives a fer-ho. La nova Llei d'Aquarterament permetia a un governador allotjar als soldats en altres edificis si no es proporcionaven quarters adequats. Tot i que moltes fonts afirmen que la Llei d'Aquarterament permetia a les tropes allotjar-se en habitatges particulars, un estudi de l'historiador David Ammerman de 1974 va afirmar que aixo es un mite i que la llei nomes va permetre que les tropes s'aquarteressin en edificis desocupats.
[3]
Encara que molts colons van trobar la Llei d'Aquarterament objectable, va generar la menor protesta de les quatre Lleis Coactives.
Molts colons van veure les Lleis Coercitives (Lleis Intolerables) com una violacio dels seus drets constitucionals, els drets naturals i els seus estatuts colonials. Per tant, van veure les lleis com una amenaca a les llibertats de tota l'America britanica, no nomes Massachusetts. Richard Henry Lee de Virginia, per exemple, va descriure les lleis com "un sistema pervers de la destruccio de la llibertat d'America."
[3]
Els ciutadans de Boston no nomes va veure aixo com una llei de castig innecessari i cruel, sino que els Actes Coactius van accentuar molt mes l'aversio envers la Gran Bretanya. Arran de les Lleis Coactives, encara mes colons van anar en contra de la Gran Bretanya.
[4]
Gran Bretanya esperava que les Lleis Coactives aillarien els radicals a Massachusetts i farien que els colons americans reconeguessin l'autoritat del Parlament sobre les seves assemblees electes. Era un risc calculat que va fracassar, pero, ja que la duresa d'algunes de les lleis feia dificil per als moderats de les colonies parlar a favor del Parlament.
[5]
Les lleis van promoure simpatia per Massachusetts i animaren els colons de les diverses colonies a formar el
Primer Congres Continental
. El Congres Continental va crear l'
Associacio Continental
, un acord per boicotejar els productes britanics i, si aixo no aconseguia invertir les lleis coactives despres d'un any, deixar tambe d'exportar bens a la Gran Bretanya. El Congres tambe es va comprometre a donar suport a Massachusetts en cas d'atac, el que va significar que totes les colonies s'involucressin quan la
Guerra Revolucionaria Americana
va comencar a
Lexington i Concord
.
[6]
- Notes
Enllacos externs
[
modifica
]