Els
livonians
son un poble que parla el
livonia
, una
llengua uralica
i que viuen a l'actual
Letonia
.
L'habitat natural dels livonians ocupa una area d'entre 60 i 100 kilometres a la costa est de la badia de
Livonia
, a la desembocadura del riu Vaina/Daugava, fins al territori estonia, limitrof amb
Curlandia
. Potser hi viuen uns 1.700 individus. Segons la cronica d'Enric el Leto del
segle
xiii
, els livonians vivien a l'estuari del Vaina, a Koiva/Gauya i Salatsi/Salaca.
La seva regio autonoma,
L?vod R?nda
(Costa Livoniana), amb capital a Ire (Mazirbe), consta dels 12 llogarrets on hi viuen 186 livonians: Luz (Luzna), Piza (Mikeltornis), Ira (Lielirbe), Uzkila (Jaunciems), Sikrog (Sikrags), Ire/Irai/Ire/Mazirbe, Kostrog/Kuostrog/Kosrags, Sanag(Saunags), Pitrog(Pitrags), Vaid (Vaide), Kuolka (Kolka) (53 livonis), i Mustanumm/Melnsils. Tambe n'hi ha 40 a
Riga
, 43 a
Ventspils
, 7 a Ladazi, 10 a Ugale i 4 a
Jurmala
.
El poble livonia s'autonomena
raandalist
(≪habitants de la costa≫) o
kalamied
(≪pescadors≫), pero despres de la segona guerra mundial prefereixen la denominacio de
liivdi, liibdi, liivnikad
o
livlist
. El nom de la seva llengua,
randakeel
(≪idioma de la costa≫). El nom
Livonia
,
livonicus, lyvones, Livoni o Lyvonia
, procedent del llati, aparegue en el segle
xiii
.
El nombre de livonians va en descens. El 1835, segons Koeppen, hi havia 2.074 livonians. Segons Wiedemann el 1860 n'hi havia 2.000 a
Curlandia
i 8 a Salatsi, potser uns 3.000 en 12 viles. A comencaments del segle
xx
nomes n'hi havia 2.000 a Curlandia, que van baixar a 1.238 el 1925 (segons el cens leto) i a 2.000 el 1939.
El 1948 eren entre 500 i 600, pero el cens sovietic del 1959 nomes n'assenyalava 200. Ja no els comptaren en el cens del 1970. Es creu que unes 35 persones podien parlar el livonia el 1990, 15 d'elles fluidament. Potser en son uns 500 i tenen cert interes a recuperar la llengua. I segons
Ulis Balodis
, tambe n'hi ha uns 2.000 que viuen als EUA, tot i que consideren el livonia com a la seva llengua materna.
Organitzacio politica
[
modifica
]
Des del 1991 compten amb una regio autonoma anomenada
L?vod R?nda
(
Costa Livoniana
), amb certa autonomia cultural, ja que esta poc poblada i es un territori molt petit. No compten amb cap organitzacio politica organitzada, pero tenen un diputat al parlament leto. Cada u d'agost celebren la diada nacional. El principal centre cultural,
Livo Kultur Sidam
, te la seu a
Riga
. Tambe hi persisteix la historica
L?vod It
(Unio Livoniana), i algunes organitzacions mes de caracter folkloric i cultural, que no pas politic, ja que son molt pocs.
Origens i Edat Mitjana
[
modifica
]
Tribus baltiques en el segle XIII
La primera mencio escrita als livonians de Livonia data del segle
xi
, en la russa
Cronica de Nestor
(
1113
). Eren agricultors i pescadors, situats a la zona comercial important del
riu Vaina
, de manera que tenien contactes amb Ojamaa (
Gotland
), la
Kievan Rus
i
Finlandia
, pero especialment amb l'illa de
Saaremaa
.
A mitjans del segle
xii
els comerciants alemanys s'establiren al seu territori (l'actual Daugava en el 1180), i ja el 1186 encoratjaren una croada contra ells; el 1201 el bisbe Albercht hi funda el bisbat de Riga. El 1206 s'alcaren contra els ocupadors, pero foren vencuts pels croats i sotmesos als ordes religiosos germanics, la qual cosa suposara la seva assimilacio gradual a les tribus letones. Aleshores potser eren uns 20.000 individus.
El primer text impres en livonia es va fer el 1525, pero el mes antic que es conserva es una oracio del 1789. I el 1846 l'academic suec
Anders Jans Sjogren
fara la primera expedicio antropologica a Salacxa i
Curlandia
per documentar llur llengua i costums, de manera que el 1861 ell i
Ferdinand Johann Wiedemann
en van fer un diccionari.
Unes poques families van romandre a Salatsi fins a finals del segle
xix
, on es creu que el darrer va morir el 1868, pero encara es mantenen traces de la seva estada en la toponimia de Letonia. Des del 1863 es van fer algunes gramatiques que els van permetre disposar d'un sistema ortografic i imprimir alguns diaris, i fins i tot alguns llibres a
Londres
. Es va traduir part dels evangelis.
A la republica de Letonia 1920-1940
[
modifica
]
Quan arriba la
Primera Guerra Mundial
el 1915, molts foren evacuats de Curlandia i en acabar la guerra no hi pogueren tornar; tot i aixi, en restaren potser uns 1.500 individus. El 1920 els professors
Lauri Kettunen
i
Oskar Loorits
van fer una nova expedicio antropologica al seu territori. El 1923 demanaren per plebiscit al govern leto organitzar-hi una parroquia etnica, pero els ho prohibiren. Tot i aixi, la seva cultura va prosperar molt. Es funda un cor i una
Societat Livoniana
, que organitzava festivals de canco a la costa.
Des del 1923, endemes, el livonia es podia ensenyar opcionalment a les escoles, de manera que el mestre
Mart Lepste
es recorria el pais a cavall per ensenyar la llengua. El
2 d'abril
del
1923
es va crear l'organitzacio folklorica-nacional
Livod It
(Unio dels Livonis), que el 18 de novembre idea la bandera livoniana. Aquest moviment nacional i cultural es va moure a tenir relacions amb
Finlandia
i
Estonia
.
El
26 de gener
del
1931
es van introduir els sermons religiosos en livonia a la seva parroquia. El 1935 un altre mestre livonia, P. Damberg, va compilar el primer quadern de lectura en livonia, mentre que el finlandes L. Kettunen compongue
Livisches Worterbuch mit grammatischer Einleitung
i el diccionari livonia-alemany el 1938 i
Oskar Loorits
compilava creences i folklore a
Liivi rahva usund
. El 1930 la cinematografica
Eesti Kultuurfilm
va fer pel·licules sobre els seus costums i vida. El 1939 es va obrir un Centre de la Comunitat Livoniana a Ire (Mazirbe), patrocinat pel poeta K. Stalte i la cantant
Hilda Cerbach-Griva
, i fins i tot el 1931-1939 editaren el mensual
Livli
.
Ocupacio russa
[
modifica
]
La
Segona Guerra Mundial
fou un trangol durissim per al poble livonia, i durant l'ocupacio sovietica tot el rastre de la vida cultural i economica anterior fou esborrada violentament. Durant el conflicte molts foren evacuats cap a
Suecia
, i en tornar la seva vida va canviar drasticament, ja que els restringiren l'area de pesca i tambe patiren deportacions a
Siberia
, com la resta de pobles baltics el 1949; nomes en restaven uns 800. Tant
Livod It
com l'editorial livonica
Liivlaste Liiv
foren bandejades.
Tota la cultura etnica fou suprimida, la Societat Livoniana fou prohibida i el Centre de la Comunitat Livoniana fou expropiat. Fins i tot el
1950
es va aprovar la llei sovietica de zones frontereres que els va obligar a abandonar la seva ocupacio tradicional (la pesca) i emigrar a les ciutats. Nomes un livonia enregistrat com a tal vivia a l'area de Kolka (costa de Curlandia) el 1989, i els grups de cant livonians nomes podien establir el seu grup
Livlist
a
Riga
i
Ventspils
a comencaments del 1970. I l'agost del 1972 obriren un museu a Riga.
Tot i aixi, l'etnoleg estonia
Paul Ariste
visita la regio el 1949, quan nomes vivien 800 persones en els 12 llogarrets. El 26 de novembre del 1988 van poder restablir a Letonia l'antiga Societat Cultural Livoniana
Livod It
i intentar refer el seu llenguatge.
El 4 de febrer del 1991 es va restablir el L?vod R?nda (
Costa Livoniana
) per preservar llurs costums, i des del 1994 compten tambe amb mes societats culturals, un diari en leto i cinc associacions folkloriques. Tambe tenen un representant al parlament leto. El 5 d'agost del 1996 se celebra un festival de llengua livonia a la vila de Mazirbe, i malgrat que nomes hi ha 10 parlants fluents, hi participa forca jovent.
Enllacos externs
[
modifica
]