Literatura kurda es la literatura feta en kurd .

La tradicio oral [ modifica ]

La literatura oral i folklorica ha estat una constant en la historia literaria kurda. Hi ha cancons de diverses classes i varietats: dilok, govand i dilan ( dansa ), lawjk i hayran (amor), ?er o delal (guerra), canconetes que acompanyaven la transhumancia de primavera ( serele ) o de tardor ( pahizok ), cancons de bressol ( lori ), epitalams ( hevale o serezavano ) o de dol ( s?n o qewil ). Els contes o historietes en prosa ( cirok ) son plens d'imaginacio, poden ser meravellosos, satirics o anecdotics, com els comtes d'animals ( lewda ). Entre les grans narracions llegendaries trobem Mame Alan, Zelixa u Fatul, Layla u Mejnun, Siyabend u Xace, Zambilfiros (Venedor de cistelles), Xursid u Xawer, ?irin u Xo?rew, ?irin u Ferhad, Faxir u Sitiy i Manica u Bijan ; les epopeies de trama historica ( destan ) Dimdim, Julindi, Rustem u Zoraw, Cihangir, Zendeheng, Nadir u Topal, Els dotze Cavallers de Meriwan, Abdul Rehman Baban i E zdin?er Bedir-Xan , que facilitaven la gloria dels dengbej (trobadors professionals) i xirokbej (contistes), capacos de retenir en la memoria llargues i nombroses cancons, amb histories d'amor tragiques i de poders sobrenaturals, com Slemane Slivi .

Durant el segle  xx s'han publicat nombrosos reculls de folklore kurd, com Gotina pecine (1957) i Sirpehatiye Resiwe dari (1956) de Cegerxwin , publicats a Damasc ; Oise-i pe?inan (1933) d'Ismail Heqi ?aweys, publicat a Bagdad ; Hezar bej u pend (1930) de Maruf Ciyawok, tambe a Bagdad, Ciri ke kurde (1961) i Cirike u Siyamend (1956) d'A. Ayyubian, a Tabriz ; i Zambilfiros (1965) de Gew Mukriani, a Hewler. El 1987 l'editorial sueca Orfeus publica els Ciroken kurdi (Contes kurds) de Roger Lescot , qui publica una Kurtce gramari (1968) amb E.C. Bedirxane.

Primeres mostres [ modifica ]

El primer text en kurd data del segle  vii , i narra com els arabs exterminaren els zoroastrians . Pero Ibn al Athir (mort el 1233) al seu Kamil assenyala que pocs kurds saben escriure el seu idioma, i que les obres cultes les escriuen en arab, com Ibn Kallikan (1211-1282), historiador i biograf, o Abu'l Fida (1273-1331) historiador i geograf; en farsi , com Xarif Khan Bidlisi (fl. 1596) i Idris Hakim Bidlisi (mort el 1520), autor de Hest Bihest (Vuit paradisos, 1501) i una historia de l' Imperi Otoma en persa. Tambe era kurd el gran poeta turc Fuzuli (mort el 1556). Gairebe tots els escriptors kurds antics eren poliglots. Altres autors kurds destacats en idiomes forasters foren:

• Els poetes arabs Zah?w? (1863-1936), Ahmad Shawki (1868-1932), Rusaf? (1875-1945), el socioleg Kasim Amin (1865-1908) i els novel·listes 'Akkad (1889-1964), Muhammad Taymur (1892-1921) i Mahmud Taymur (1894-?).
• En persa, Muhammad Mardukh Kurdistan? , R. Yasim? i Ihsan N?ri
• En turc, M.N. Dersimli i A. Yamulki.

Segons la informacio donada per Alexander Jaba , consol rus a Hakkari , caldra esperar al segle  xv per a trobar al primer poeta kurd conegut en llengua kurda, ^[1] Eli Heriri (1425-1495) d'Hekari amb cants patriotics, Ahmed Mala-i-Ziviri (s. XII), Hafiz (mort el 1389), Djami (1414-1492), Mela Ehmed de Bate (1414-1495), ?ex Ehmed Nisani Meleye Ciziri de Bohtan (1407-1481), autor d'un diwan de 2.000 versos influits per la mistica sufita, publicat el 1904; Mir Mihemed de Mukis Feqiye Teyran ("El jurista dels ocells", 1590-1660), amb les obres en kurmanji El cavall negre i Historia del xeic San'an ; Eli Tirmuqi (1590-1653) amb B?t? , Mustafa Besarani (1641-1702) amb Mala Tahir Avromani , Sharaf Khan (1543-1604), amb Nubara picunan (La primavera dels petits, 1648), diccionari arab-kurd per a infants; i el gran Ehmede Xani (1652-1706), autor del lexic arab-kurd Nubuhar (Primicies), editat el 1892 , i de la gran epopeia nacional Memozin (1695), versio del mite Mame Alan escrita en 2.565 distics, on relata la vida de Mem, fill del rei del Iemen , que representa el poble kurd, i que es empresonat i es lamenta de la divisio del pais. Foren deixebles seus Ismaile Bayezidi (1654-1709), autor de Gulzar (El roser) glossari kurmanji -arab-persa, Murad Xan Bayezidi (1736-1778) i Sheref Khan de Culemerg (1682-1748), poetes lirics.

La primera gramatica de la llengua kurda fou composta per l'italia Maurizio Gaizoni , religios dominic que passa vint anys a Amadiyya i hi compongue Grammatica e vocabolario della lingua kurd a (1787). A les corts dels valis d'Ardalan o dels soldans de Heweraman, destacarien els poetes en gurani i produccio poetica fonamentada en la metrica dodecasil·laba, Ehmede Texti (mort el 1640), ?ex Mistefa Besarani (1641-1702), X?nay Qub?d? (1700-1759), autor d'un Salaw?t nama i del Cirin u Xosrow , Mahzuni (fl. 1783) i Mullah Bulad Xane (m. 1885) amb un Layli u Mexnum . Tambe destacaren els autors de ghazals Mawlawi (1806-1882) i Yusuf Yaska (1592-1636).

Segle  xix [ modifica ]

Durant el segle  xix , augmenta el nombre d'escriptors en llengua kurda; en poesia s'usa la qa?ida , poema liric monorimic de 15-30 distics, el ghazal, poema curt de 5-12 distics i altres; i destacaren autors com Mewslewi (1806-1882), Nali (Mala Khidri Ahmed-i Chawaysi Mikhayili, 1797-1825), amb un diva en kurd central publicat el 1931; Hedci Qadire Goyi (1815-1892), autor de qasides de taranna social i considerat el mes gran poeta kurd del segle, del qual se'n publica el diwa el 1925; el mullah sufita Salih Heriq (1851-1907); Edeb (Evdelah Beg Misbah al Diwan, 1859-1916) amb un diwan, el poeta Ehmed Bege Komasi (1795-1876) i el xeic ?ex Riza Talebani (1835-1910), mullah agnostic fundador de la poesia satirica kurda; Salim (1800-1866) i Kurdi (1803-1849), amb poesia patriotica; el naqshbandi Mehwi (1830-1904), amb teories sufites; Mirza Rehim Wafa'i (1836-1892) i les poetesses Mah ?eref Xanim d'Ardelan (1800-1847), Sira Xanim de Diyarbakir (1814-1865) i Mihrewan de Berwari (1858-1905). Tambe van rebre visites de cientifics europeus, com Alexander Jaba, autor de Recueil de notices et recites kurdes (1860) i d'un Dictionnaire kurde-francois (1879) amb F. Justi.

Segle XX [ modifica ]

Quan al segle  xx , cal dir que fou al final de la Primera Guerra Mundial quan es produi l'esclat definitiu de la literatura en llengua kurda, gracies a les revistes i diaris. Tewfiq Wahbi fou el pioner de la gramatica kurda (1929), dels origens de la llengua (1966) i autor d'un diccionari kurd-angles el 1966; desatacarien a Irak Hisen Arif (1926), fundador de la Unio d'Escriptors Kurds a Irak; Ehmed Muxtar Caf (1897-1935), Hamdi (1878-1936), Mihemed ?ex Evdil Kerim Qani (1900-?), Evdil Wahid Nuri (1903-1944), Haci Tewfiq Piremerd ("l'ancia", 1867-1950), amb Duvanza suvarai marivan (Dotze genets a Marivan, 1935); l'historiador Huseyn Huzni Mukriani (1886-1947); el general Mihemed Emin Zeki (1880-1945); Refiq Hilmi (m. 1961) amb Kurdistan del Sud (1956) el poeta de Silemani Evdelah Mihemed Ziwer (1875-1945) i el turmentat Faik Evdelah Bekes ("el sense persona", 1905-1948). Evdile Gorani (1904-1962) fou poeta, autor de Baha?t a yadegar (Paradis i memoria, 1950), Fimesk u hunar (Llagrimes i art, 1950), Siru?t u darun (Natura i anima,1968) i Lavik u payam (Balada i missatge, 1969), director de la revista Jin (Vida) del PDK el 1952-1954 i presoner politic. Posteriorment han destacat Dilzar (1928), Dildar (1918-1948), autor de l'himne nacional kurd Ey ragip , Ehmed Hardi (1922), Salam (1892-1959), Kaka-y Fallah (1928), Kameran Mokri (1929) i Mihemed Huseyn Berzinji Ain ha Ba .

Aci tambe des dels anys 20 comenca a desenvolupar la prosa. La primera novel·la fou La Xawima (Dins el meu somni, 1925) de Jamil Sa'ib (1887-1950), publicada a la revista Jiyanawa , pero el 1945 fou prohibit l'assaig Adamizad la saya-y darabagi (L'home en la societat feudal) de Mahmud Ahmad. Per tal d'eixamplar vocabularis i termes, comencaren traduint classics francesos, anglesos, perses i turcs. Aixi, Jamal Nebez tradui The storm de William Shakespeare (1957), Mihemed Eli Kurdi el Zadig de Voltaire (1954), i Nuredin Zaza (1919-1988) el Gavroche de Victor Hugo i Les Estrelles d' Alphonse Daudet . Ha?im Dixirmaci escriura articles de divulgacio cientifica, i Naci Elas tradueix les narracions dels viatgers britanics. Zaza tambe publica amb Mistefa Ehmed Boti contes a la revista Hawar , i els poemes d' Osman Sebri (1906-1993). Tots tres s'exilaren a Siria . Quan a la critica literaria, destacaren Yunis Reuf, el folklorista Izz al Din Rasul (1935), Maruf Xiznedar , autor de Ke? u qafiyet le ?i'iri kurdi da (Ritme i metrica a la poesia kurda, 1962), Cemil Bendi Rojbeyani tradui a l'arab el Sharaf name (1957). I quan a novel·listes, destacaren ?ekir Fetah, Ibrahim Ehmed (1912) i Miherem Mihemed Emin (1921).

Endemes d'aquests, en novel·la i teatre cal destacar Burkan amb Kic u qutebxane (la noia i l'escola, 1956), Jiri amb Afret u niwi?te (La dona i el talisma, 1956), Emin Mirza Kerim; Xalid Delair, Cemal Evdil Qadir Baban, amb Noruz (1960) drama de cinc actes en vers, i Zeki Ehmed Henari. El 1971 es va fundar l'Academia Kurda de Bagdad, on destacarien Marif Barzinji (1927-1963), Q?'us Guftan , Huseyn Arif (1936), Ibrahim Ahmed (1914, autor de la primera novel·la en sorani, Jan-i gal (El patiment d'un poble, 1973) i publicaren el 1970 Masala-y wijd?n (Una questio de consciencia, 1920) escrita en sorani per E hmed Muxtar Caf .

A Turquia , Celadit Bedir Xane (1893-1951) i Kamuran Bedir Xane (1895-1978) amb la revista Hawar (Crida) en kurmanji, s'exilaren a Damasc i el seu treball linguistic i literari ajudara a fer del kurd una llengua moderna. El nacionalista i unitarista Sexmus Hesan Cegerxwin (en turc, Fattah Beg Sahibqiran, 1903-1984) va compondre la novel·la Sehr-i Jin (La ciutat de la vida) i el recull de poesia Diwane Cegerxwin (1945) i Sewra azadi (la revolta de la llibertat, 1954), faula sobre el Kurdistan i l'actitud nacional de les diverses classes. El mes destacat ha estat el novel·lista i activista Musa Anter (1920-1992), assassinat pel regim turc, autor de Birina re? (La ferida negra, 1965), publicada a Istanbul , sobre la miseria i ignorancia dels pagesos kurds de Turquia, i Hatiralarim (Els meus records, 1991). Mahmud Bozarslan publicaria Meliya Meshur (Contes populars, 1984) a Uppsala , i H. Deniz els Gotne pesye kurda (Proverbis kurds, 1991). Suzan Damanci (Diyarbekir, 1962) escriu els novel·les Recine kokyyordu Helin (Helin feia olor de reina, 1993), Eriyip gidiyor gice (La nit s'esvaeix, 1991) i Kivac daglar kar tuttu (Les arides muntanyes cobertes de neu, 1995).

A Iran destaca el poeta Dildar Yunus (1918-1948), autor d' Ey ragip (Ai enemic), himne nacional de la Republica de Mehabad i adoptat posteriorment pel PKK . El poeta mes destacat fou el tambe politic Evdirehmane Sherafkendi Hejar ("Captaire", 1920-1993) membre del Komala i Zhiani Kurd el 1941 i futur cap del PDKI , compongue la novel·la Alakok (Una flor a la muntanya, 1945) i el drama Bejti seremer u lassayi sag u mangesew (La historia dels caps de molto i la lluna i el gos) i Bican Esedipur va compondre Molla Nasreddin .

A l'URSS han destacat Ereb Semo (1898-1979), resident a Armenia que compongue el Sivane kurd (Diva kurd, 1935), una de les millors antologies poetiques, Amre Lenin (Vida de Lenin, 1930), Jina Bextewar (Vida felic, 1959), el folklorista Haciye Cindi (1908), amb Nevisark'ared k'urdaya sovetie (1957); el critic Ordixane Celil , amb l'epopeia Teli Hamza (1963); Emine Evdal (1906-1964) amb els poemes Darishan, Khalil ve Sinem (1965); Dzhalil Dzhasme (1908) amb Alagiaz (1964), Wezire Nadiri (1911-1946) amb Nubar (1935), el drama Revajine (El rapte, 1935) i Nado ve Giulizer (1935); Ahmad Mukhtar Jaf Beg (1897-1935), Ma Zeki (1880-1948), Tahir Beg (1875-1917), Maruf Barzinji (1921), Rehim Gazi, amb Hi?yarbun (El despertar, 1960) sobre la resistencia contra turcs i iranians. Sement Siyabend (1908) amb l'epopeia lirica Siyabend u Xece (1959) i Eli Evdalrehman (1919), amb Xate Xanim (Senyora Khate, 1959), i Gunde Merxasan (La vila dels herois, 1968). Tambe destacaren els poetes lirics i critics yazidis Casime Celil (1908-?), Mikaile Re?id (1925), Etare Sero (1906-), Usive Beko (1909), i els dramaturgs A. Mirazim, amb Zemane cuyi (El temps passat, 1945) i Ismaile Duko, amb Zewaca be dil (Matrimoni sense amor, 1964).

Des dels anys vuitanta funciona a Paris un Institute Kurde que promou la literatura kurda des de l'exili, escrita en alfabet llati perque es el que s'adapta millor a la llengua kurda. Tambe han escrit en altre llengues Salim Bereqet (1951) de Siria, en arab, Ismet Elci (1964) en alemany Sinan ohne land (Sinan sense terra) o Cemile oder das Marchen der Hoffnung (Cemile o la rondalla de l'esperanca), i Kemal Sadik Gokceli Yashar Kemal (Hemite, Adana, 1923) en turc, membre del comite central del TIP empresonat per activitats prokurdes, amb els contes Sari Sicak (El cor groc, 1952) i Ince Memed (Memet el falco, 1956), traduits a nombrosos idiomes. Altres dirigents kurds han escrit els seus testimonis en frances o angles, com Mehdi Zana , amb La prison nº 5. Onze ans dans les geoles turques (1995) i la seva esposa Leila Zana (1961), Yekta Uzunoglu (1953-), amb Ecrits de prison (1995) a Paris, i Ali Ekbar Gurgoz La huit de Diyarbakir, etre kurde a Turquie (1995) a Suissa. Tambe es conegut el cantant Ahmed Kaya (1957-2000) de Meleti , habitualment cantant en llengua turca pero que fou pressionat per les autoritats per apareixer el 1999 a MedTV cantant en kurd.

Referencies [ modifica ]