El
Lie Zi
(
Xines
: 列子;
Pinyin
: lie z?;
Wade-Giles
: Lieh Tzu) es una de les tres obres fonamentals del
taoisme
filosofic, juntament amb les mes conegudes de
Laozi
i
Zhuangzi
. Es atribuit a
Lie Yukou
(
Liezi
), a qui es considera un personatge llegendari.
[
cal citacio
]
Plantejament
[
modifica
]
El text va ser inscrit en la llibreria imperial amb el nom de
Tractat de la Perfecta Vacuitat
. Generalment es considerada la mes practica de les obres taoistes principals, davant del
Daodejing
, mes filosofic, o el
Llibre de Zhuangzi
, mes poetic.
En el capitol primer del llibre II es descriu un regne mitic en que ≪no hi ha caps i tot funciona per si mateix, el poble manca de desitjos, i tot es desenvolupa de manera natural≫.
Sun Yat-sen
, un
revolucionari
xines del segle
xx
, va considerar aquest llibre com a precursor de l'
anarquisme
. En els seus
Tres Principis del Poble
va escriure: ≪el regne de Huaxushi, del que
Lie Zi
diu que els seus habitants no tenen ni cap ni llei, es l'estat de naturalesa pura, per ventura no es aixo anarquisme?≫.
[1]
Historia textual
[
modifica
]
Les dues primeres referencies al
Lie Zi
son de l'antiga
dinastia Han
. L'editor Liu Xiang assenyala que va eliminar les repeticions en el
Lie Zi
i ho va reorganitzar en vuit capitols (pian 篇). La seccio de bibliografia del
Llibre de Han
(藝文志) diu que te vuit capitols (篇) i conclou que ates que el Zhuangzi cita a
Lie Zi
, aquest ha d'haver viscut abans que Zhuangzi. Hi ha una bretxa historica de tres segles fins a la seguent evidencia del
Lie Zi
: el comentari de la
dinastia Jin
fet per Zhang Zhan 張湛 (aproximadament el 370 CE). El prefaci de Zhang afirma que el seu avi li va transmetre una copia del
Lie Zi
. Tots els textos del
Lie Zi
rebuts es deriven de la versio de Zhang, que es divideix en vuit capitols (juan ?).
Durant el regnat de l'emperador Xuanzong de Tang, el
Lie Zi
va ser designat un classic taoista, completant la trilogia amb els mes famosos
Daodejing
i
Zhuangzi
, i va rebre el titol honorific de Chongxu zhenjing (沖虛 ?經; es a dir, "Classic del Buit Perfecte"). Aquesta "Simplicitat i Vacuitat" es la traduccio de Wing-tsit Chan; chongxu (literalment "modest") generalment significa "elevar-se en altura, elevar-se amunt, despreocupat, sense carrega d'ambicio". Durant el regnat de l'emperador Zhenzong de Song, el
Lie Zi
va ser honrat com el
Chongxu zhide zhenjing
(沖虛 至德 ," Veritable classic de la simplicitat i la vacuitat i la virtut perfecta ").
Els vuit capitols del
Lie Zi
es mostren a continuacio:
[2]
- 1 天瑞 Tian Rui. Regals del cel
- 2 黃帝 Huang Vaig donar.
L'Emperador Groc
- 3 周 穆王 Zhou Mu Wang. El
Rei Wu de Zhou
- 4 仲尼 Zhong Ni.
Confuci
- 5 ? ? Tang Wen. Les preguntes de Tang
- 6 力 命 Li Ming. Esforc i Destinacio
- 7 楊朱 Yang Zhu.
Yang Zhu
- 8 說 符 Shuo Fu. Explicant conjuncions
La majoria dels capitols del
Lie Zi
porten el nom de personatges famosos de la
mitologia
i la historia de la Xina. Governants savis com l'
Emperador Groc
(suposadament del 2698 al 2599 aC), el Rei Tang de Shang (1617 -1588 aC) i el
Rei Wu de Zhou
(1023 -983 aC); o filosofs com
Confuci
(551-479 a. EC) i
Yang Zhu
(aproximadament 350 dC).
El
Lie Zi
generalment es considerat com el mes practic de les principals obres taoistes, en comparacio amb la narrativa poetica del Laozi i les escriptures filosofiques del Zhuangzi. Encara que el
Lie Zi
no ha estat ampliament publicat a
Occident
, alguns passatges son ben coneguts. Per exemple, Gengsangzi
[3]
dona aquesta descripcio de l'experiencia taoista pura:
"El meu cos esta d'acord amb la meva ment, la meva ment amb les meves energies, les meves energies amb el meu esperit, el meu esperit amb el no-res. Sempre que el mes minim que existeix o el so mes lleu m'afecta, ja sigui que estigui molt lluny, mes enlla de les vuit fronteres, o a l'abast de la ma entre les meves celles i pestanyes, estic obligat a saber-ho. No obstant aixo, no se si ho vaig percebre amb els set forats en el meu cap i les meves quatre extremitats, o si ho sabia a traves del meu cor, el meu ventre i els meus organs interns. Es simplement autoconeixement."
[4]
Es compara l'
aforisme
del Zhuangzi: "L'Home Perfecte usa la seva ment com un mirall: no cerca res, no acull res, respon pero no emmagatzema, per tant pot vencer les coses i no prendre mal".
[5]
Autenticitat
[
modifica
]
Els erudits estudiosos del
Lie Zi
han reconegut des de fa temps que comparteix molts passatges amb altres textos pre-Han com el
Zhuangzi
, el
Daodejing
i el
Lushi Chunqiu
. Barrett (1993: 298) diu que l'opinio esta "dividida sobre si es tracta d'una obra antiga amb interpolacions posteriors o una falsificacio confeccionada a partir de fonts antigues". D'una banda, el
Lie Zi
podria contenir un nucli cap el 400 aC. amb escrits autentics de Lie Yukou; d'altra banda, podria ser una compilacio forjada per Zhang Zhan en el 400 dC.
El
Lie Zi
es similar al Zhuangzi. Comparteixen molts personatges i histories; Graham (1990: 12) enumera setze episodis complets mes seccions d'altres.
[6]
Zhuangzi tambe esmenta el
Lie Zi
en quatre capitols i Lie Yukou en tres. Per exemple, aquest famos passatge:
"[
Lie Zi
] podia dominar el vent i anar volant amb una habilitat fresca i ventosa, pero despres de quinze dies torna a terra. Quant a la cerca de la bona fortuna, ell no es va preocupar. Es va lliurar de la molestia de caminar, pero encara havia de dependre d'alguna cosa per moure's. Si ell nomes hagues muntat en la veritat del Cel i la Terra, muntat en els canvis de les sis respiracions, i aixi passejat per l'il·limitat, llavors, de qui hauria hagut de dependre? Per tant, jo dic que l'Home Perfecte no te jo; l'Home Sant no te merit; el Savi no te fama."
[7]
Els ultims dos capitols tenen continguts heterogenis que difereixen del taoisme contingut en altres parts del llibre. El capitol 7 registra la filosofia hedonista de "Yang Zhu" (Yangzi), famos per la critica de
Menci
que ell "creia en 'cada home per si mateix'. Si hagues pogut ajudar al mon sencer arrancant-se un sol cabell, no ho hauria fet".
[8]
Zhang Zhan especula que aquest capitol, se centra en la indulgencia sobre els plaers fisics i temporals; va des dels primers anys de Lie Yuko com a
hedonista
fins abans de convertir-se en taoista. El conegut
erudit
de la filosofia xinesa, Wing-Tsit Chan (1963: 309) anomena al capitol "Yang Zhu" ("Taoisme negatiu") en contrast amb el taoisme de Laozi, Zhuangzi i
Huainanzi
que van ser "totalment positius i en que cadascun representa alguna cosa nova." El Capitol 8, "Explicant Conjuncions", es pren principalment d'altres fonts primerenques, no nomes dels textos taoistes sino confucians i mohistes, dues filosofies que s'oposaven al taoisme filosofic que aquest llibre exposa.
Angus C. Graham, professor emerit de l'Escola d'Estudis Orientals i Africans, va il·luminar la procedencia textual. Graham (1961), Despres de traduir el
Lie Zi
(1960) ?que Barrett (1993: 307) descriu indubtablement com "la millor traduccio a un idioma occidental fins avui"?, va analitzar linguisticament l'evidencia interna i els paral·lelismes textuals. Va descobrir molts casos en els quals el
Lie Zi
es clarament secundari a altres textos, pero cap on s'observi la font principal d'un passatge. El Prefaci a la traduccio revisada del
Lie Zi
[9]
explica el seu canvi significatiu d'actitud:
"Encara que en 1960 la majoria dels erudits a la Xina ja reconeixien la data tardana del
Lie Zi
, la majoria dels occidentals encara no estaven disposats a questionar la seva antiguitat. Els meus propis estudis textuals, encara no completats quan aquesta traduccio va apareixer per primera vegada, van donar suport a la datacio xinesa, que ara preval tambe a Occident. ... El resultat de la recerca textual va ser una sorpresa per a mi. El present llibre descriu el capitol hedonista 'Yang [Zhu]' com a 'tan diferent de la resta de [
Lie Zi
] que ha de ser d'una altra ma ... El pensament es certament molt diferent, i mostra signes d'edicio i interpolacio per part de l'autor taoista ... Pero encara que un escrutini proper generalment revela marcades diferencies d'estil entre el cos del llibre i determinats passatges agafats de fonts anteriors, no en vaig poder trobar cap per distingir el capitol hedonista de la resta.
[10]
A causa de malentesos textuals ocasionals del
Lie Zi
en el comentari de Zhang Zhan, Graham conclou que la "ma guia" probablement va pertanyer al pare o avi de Zhang, la qual cosa significaria que es va compondre sobre l'any 300 dC.
Els suggeriments d'influencies budistes en els capitols 3 i 6 del
Lie Zi
son proves que corroboren potencialment una data tardana de composicio. "El
rei Mu de Zhou
" discuteix les percepcions sensorials com a il·lusions; "Esforc i desti" adopta una visio fatalista (si no
karmica
) del
desti
, que va en contra del concepte taoista tradicional del
Wu wei
.
- ↑
Chesneaux
, Jean. ≪Las tradiciones igualitarias y utopicas en Oriente≫. A: Jacques Droz (dir.).
Historia general del socialismo. De los origenes a 1875
. Barcelona: Destino, 1984, p. 40; 43.
ISBN 84-233-1305-0
.
- ↑
Traduccions de titols adaptades de Graham 1960.
- ↑
庚 桑 cf, vegeu Zhuangzi, capitol 23
- ↑
Capitol 4, trad. Graham 1990: 77-78.
- ↑
Capitol 7, tr. Watson
[1]
- ↑
Graham (1990: 12)
- ↑
Capitol 1, trad. Watson.
- ↑
Capitol 7A, trad. Muller
- ↑
Lie Zi, 1990:XI-XV
- ↑
Lie Zi, 1990: XIII
Bibliografia
[
modifica
]
- Barrett, T.H. "Lieh tzu 列子". In Michael Loewe, ed.,
Early Chinese Texts: A Bibliographical Guide
, pp. 298?308. Berkeley: The Society for the Study of Early China. 1993.
ISBN 1-55729-043-1
.
- Chan Wing-Tsit.
A Source Book in Chinese Philosophy
. Princeton, NH: Princeton University Press. 1963.
ISBN 0-691-01964-9
- Giles, Lionel, tr.
Taoist Teachings from the Book of Lieh-Tz?
. London: Wisdom of the East. 1912.
- Forke, Anton, tr.
Yang Chu's Garden of Pleasure
. London: Wisdom of the East. 1912. (chapter 7)
- Graham, A.C. "The Date and Composition of
Liehtzyy
,"
Asia Major
8, pp. 139?198. 1961.
- Graham, A.C., tr.
The Book of Lieh-tz?: A Classic of Tao
. Nova York: Columbia University Press. 1960, revised 1990.
ISBN 0-231-07237-6
- Lafitte, J-J, tr.
Traite du vide parfait
. Paris: Albin Michel. 1997.
ISBN 2-226-09426-1
(in French)
- Wong, Eva, tr.
Lieh-Tzu: A Taoist Guide to Practical Living
. 2001. Boston: Shambhala.
ISBN 1-57062-899-8
- Liang Xiaopeng, tr.
Liezi
. Beijing: Zhonghua Book Company. 2005 (Library of Chinese Classics)
ISBN 7-101-04273-2
/K-1816