De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Estats sense parlament
El
poder legislatiu
es un dels tres poders en que esta dividit un
Estat
modern que viu en
democracia
(juntament amb el
poder executiu
i el
poder judicial
). El poder legislatiu sovint recau sobre una assemblea de representants anomenada
cos legislatiu
. El terme
legislatura
es refereix al periode de vigencia d'un cos legislatiu.
Un cos legislatiu es un tipus d'assemblea deliberativa amb el poder de crear i aprovar lleis. Els cossos legislatius poden tenir diferents noms; els mes comuns son
parlament
i
congres
depenent de les seves funcions i de la
forma de govern
de l'Estat. En els
sistemes parlamentaris
el cos legislatiu es la branca suprema i la que nomena al representant del
poder executiu
. En els
sistemes presidencialistes
el cos legislatiu es una branca del
govern
amb igual poder pero independent de l'executiu. A mes de tenir la capacitat per a crear i aplicar les lleis, els cossos legislatius tenen l'autoritat per a incrementar els impostos, aprovar el pressupost de la nacio aixi com altres propostes monetaries. Els cossos legislatius han d'aprovar una declaracio de guerra o ratificar un tractat comercial entre estats independents.
El cos legislatiu d'un estat pot estar conformat per una o mes cambres, assemblees que debaten i voten les lleis. La majoria dels cossos legislatius son unicamerals o bicamerals (constituits per una
cambra baixa
i una
cambra alta
). En la
majoria
dels sistemes parlamentaris la cambra baixa es la mes poderosa mentre que la cambra alta es nomes una assemblea de consell o revisio. No obstant aixo, en els sistemes presidencialistes, els poders de les dues cambres son similars o iguals. En les
federacions
la cambra alta sovint representa els estats, provincies, paisos o republiques que la constitueixen, mentre que la cambra baixa representa els ciutadans en circumscripcions de la mateixa grandaria poblacional.
Llista dels titols dels cossos legislatius
[
modifica
]
