한국   대만   중국   일본 
La nit estelada - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

La nit estelada

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'obra artísticaLa nit estelada

Modifica el valor a Wikidata
Tipus pintura Modifica el valor a Wikidata
Creador Vincent van Gogh Modifica el valor a Wikidata
Creacio 1889
Genere paisatge Modifica el valor a Wikidata
Moviment postimpressionisme Modifica el valor a Wikidata
Material pintura a l'oli
llenc ( suport pictoric ) Modifica el valor a Wikidata
Mida 73,7 ( alçària) cm × 92,1 ( amplada) cm × 36,25 ( amplada) in
Propietat de Theo van Gogh (1889–1891)
Johanna van Gogh (1891–1900)
Julien Leclercq (1900–1901)
Emile Schuffenecker (1901–decada del 1900)
Johanna van Gogh (1905–1906)
Georgette Petronella van Stolk (1906–1938)
Paul Rosenberg (1938–1941)
Museu d'Art Modern de Nova York (1941–) Modifica el valor a Wikidata
Col·leccio Museu d'Art Modern de Nova York ( Manhattan ) Modifica el valor a Wikidata
Historia
Data Esdeveniment significatiu
desembre 1900 compra  ( Paris ) Modifica el valor a Wikidata
Catalogacio
Numero d'inventari 472.1941 Modifica el valor a Wikidata
Cataleg
J.-B. de la Faille: L'Œuvre de Vincent van Gogh, catalogue raisonne :(F612)
The New Complete Van Gogh: Fully revised and enlarged edition of the Catalogue raisonne :(JH1731) Modifica el valor a Wikidata

La nit estelada ( neerlandes : De sterrennacht ) es una pintura a l'oli realitzada per Van Gogh el 1889 , actualment exposada al Museu d'Art Modern de Nova York . [1]

El quadre mostra la vista exterior, de nit, des de la finestra del sanatori de Sant Romieg de Provenca , on s'havia reclos despres d'un dels seus frequents atacs, tot i que fou pintada de memoria durant el dia. Data de mitjana 1889 , tretze mesos abans del seu suicidi. Des del 1941 , forma part de la col·leccio permanent del Museu d'Art Modern de Nova York , com a part del llegat de Lillie P. Bliss . Considerat una obra mestra de Van Gogh, se n'han fet moltes reproduccions, i es una de les seves obres mes conegudes.

Genesi de l'obra [ modifica ]

Xiprers en la nit estelada , un dibuix a sanguina de Vincent Van Gogh realitzat l'any 1889 i actualment conservat al Kunsthalle de Bremen [2] [3]

El setembre del 1888 , abans de la crisi que va comportar la seva hospitalitzacio a Arle , Vincent Van Gogh va pintar el Cel estelat sobre el Roine i, en una de les cartes al seu germa Theo , en parlava aixi:

≪ …tinc facilitat per fer allo que es dificil. Ara be, aixo no m'impedeix tenir una immensa necessitat per, diguem, la religio. Aixi doncs, surto a fora durant la nit a pintar els estels. ≫
? Vincent van Gogh, [4]

A mitjan setembre del 1889 , despres d'una greu crisi que s'estengue des de mitjan juliol fins als ultims dies d'agost, Van Gogh va pensar a incloure La nit estelada en el seguent lot d'obres que enviaria al seu germa Theo a Paris . [5] Per tal de reduir les despeses d'enviament, va reservar tres estudis, incloent-hi aquesta peca, els quals foren enviats a Paris en la seguent remesa. [6] En tant que Theo trigava a confirmar-li la recepcio de les obres, Vincent insisti en diverses ocasions i, finalment, va rebre el comentari del seu germa sobre la seva obra mes recent. [7] [8]

Descripcio de l'obra [ modifica ]

La nit estelada esta ancorada en la imaginacio i la memoria de Van Gogh, i presenta una expressio molt intima i subjectiva de la resposta de Van Gogh davant la natura. [9] Servint-se de pinzellades molt gruixudes i empastades, sota un cel turbulent s'aixeca una visio idealitzada del poble de Sant Romieg de Provenca , vist en direccio nord des del sanatori on Van Gogh estava ingressat. [10] La serra dels Alps de l'Alta Provenca tanca l'escena per la dreta, pero aquesta visio no concorda amb precisio amb la vista des del sanatori, i podria ser que es tractes d'uns turons situats al sud del sanatori. El flanc esquerre es definit per un gran xiprer , [11] tambe turbulent. Aquest es un arbre tradicionalment associat amb el dol i els cementiris, i en aquest cas es un element d'unio entre el cel turbulent, un camp d'energia en ebullicio, i el poblet, un indret de calma on destaca el campanar de l'esglesia, que evoca la terra nadiua de Van Gogh. [10] Cal remarcar, a mes, que durant la seva estada a Arle , Van Gogh havia canviat la posicio de l' Ossa Major al Cel estelat sobre el Roine , ubicant-la al sud .

En una carta al seu germa, Vincent Van Gogh escrigue:

≪ Almenys tinc un paisatge amb oliveres , i tambe un nou estudi d'una nit estelada… No es un retorn a les idees romantiques o religioses, no. Ara be, tot prenent el cami de Delacroix , amb un color i un dibuix mes determinat que la precisio del " trompe l'oeil ", un pot presentar una natura mes pura que els suburbis, que els bars de Paris. ≫
? Vincent van Gogh, [12] [13]

Vincent no estava especialment satisfet de l'obra, i aixi ho comunica al seu germa:

≪ Les quatre primeres teles son estudis sense l'efecte unitari que tenen les altres… Les oliveres amb els nuvols blancs i les muntanyes al fons, a mes de la llum de la lluna i l'efecte de la nit, tot aixo son exageracions des del punt de vista compositiu, les linies estan embolicades com la fusta vella. ≫
? Vincent van Gogh, [5]
≪ En aquesta remesa, crec que res no es bo, tret del camp de blat, la muntanya, l'orquidia, les oliveres amb les muntanyes blaves, el retrat i l'entrada a la pedrera. La resta no em diu res, perque manca d'intencio individual i de sentiment en les linies. On aquestes linies son properes i intencionades, comenca a ser una pintura, fins i tot si es exagerat. Aixo es una mica el que Bernard i Gauguin senten, no cerquen la forma correcta d'un arbre, pero insisteixen que un pot dir si es rodo o quadrat ?i crec que tenen rao, exasperats com estan per la cerca (buida) de la perfeccio fotografica d'alguns. Certament, no buscaran el to correcte de les muntanyes, pero diran: "Per l'amor de Deu, les muntanyes eren blaves, oi? Doncs, llavors, posa-hi blau i no em vagis dient si era un blau com aquest o com aquell altre. Era blau, oi? Doncs, fes-ho blau, i prou!" A vegades, Gauguin es un geni quan explica aixo, pero es molt timid mostrant-ho, i la manera com li agrada dir coses utils als joves es corprenedora. Com n'es d'estrany!. ≫
? Vincent van Gogh, [5]

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: La nit estelada
  1. ↑ ≪ Vincent van Gogh-The Starry Night ≫ (en angles). MoMa, 2019. [Consulta: 7 maig 2019].
  2. ↑ The Sterling and Francine Clark Art Institute : Cypresses in Starry Night Arxivat 2013-01-10 at Archive.is , the Lost Art digital collection. Consulta: 3 juny 2012.
  3. ↑ Richard Boudreaux: "Ex-Soviet Officer Tried to Return Art Found in Cellar" , Los Angeles Times 20 marc 1995, consulta 03 Juny 2012.
  4. ↑ ≪ To Theo van Gogh. Arles, on or about Saturday, 29 September 1888 ≫. Vincent van Gogh: The Letters . Museu van Gogh . [Consulta: 19 febrer 2012].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Carta a Webexhibits.org , 607
  6. ↑ Carta a Webexhibits.org , 608
  7. ↑ Carta a 609
  8. ↑ Carta a Webexhibits.org , T19
  9. ↑ ≪ The Museum of Modern Art, MoMA Highlights ≫ p. 35, 2004 (1999). [Consulta: 22 desembre 2012].
  10. ↑ 10,0 10,1 ≪ The Starry Night ≫. The Collection . MOMA . [Consulta: 22 desembre 2012].
  11. ↑ MOMA.org The Museum of Modern Art maintains the traditional identification of a cypress tree.
  12. ↑ ≪ To Theo van Gogh. Saint-Remy-de-Provence, on or about Tuesday, 18 June 1889 ≫. Vincent van Gogh: The Letters . Museu van Gogh . [Consulta: 19 febrer 2012].
  13. ↑ Hulsker , Jan. The Complete Van Gogh: Paintings, Drawings, Sketches . Random House , 1986, p. 396. ISBN 0-517-44867-X [Consulta: 22 desembre 2012].  
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_nit_estelada&oldid=33144080 ≫