한국   대만   중국   일본 
La Trinca - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

La Trinca

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'organitzacióLa Trinca
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipus grup de musica
conjunt musical
grup comic Modifica el valor a Wikidata
Historia
Creacio 1969,  Canet de Mar Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolucio o abolicio 1989 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat 1969 Modifica el valor a Wikidata ?  1989 Modifica el valor a Wikidata
Moviment Nova Canco Modifica el valor a Wikidata
Obres destacables
Format per
Altres
Premis
IMDB: nm0479112 Musicbrainz: e811f1d4-9d6f-47a0-a8c0-352dd7c71312 Discogs: 1024399 Viasona: la-trinca Modifica el valor a Wikidata

La Trinca era un grup de musica i espectacle catala format per Josep Maria Mainat , Toni Cruz i Miquel Angel Pasqual . [1] Va ser un dels fenomens musicals i escenografics mes populars de la decada dels 70 i primers anys vuitanta als Paisos Catalans. La seva original proposta artistica es basava en la critica social i politica sempre amb humor, fent parodia, i amb atrevides posades en escena. [2] [3]

Historia [ modifica ]

Inicis [ modifica ]

Josep Maria Mainat i Toni Cruz solien agafar el mateix tren per anar a Barcelona, fent aixi coneixenca i formant un temps despres un primer conjunt amb Joan Titus. [4] , pero la marxa de Titus per fer el servei militar va fer que s'hagues d'incorporar un nou membre per tocar el baix. L'escollit seria en Miquel Angel Pasqual. [5] . En aquella epoca (meitat dels anys 60 ), es comptabilitzaven a l'entorn d'uns dos mil conjunts musicovocals nomes a la provincia de Barcelona, la qual cosa vol dir que la majoria podia actuar amb una certa regularitat. [5] . El primer conjunt que formarien era un quintet anomenat "The Vikings", format per Mainat (guitarra), Cruz (orgue electric), Pasqual (baix), un tal Mediavilla (guitarra solista) i Josep Mas (bateria) [6]

Els primers repertoris de The Vikings estaven farcits de cancons expressament per ser ballades: aixo volia dir controlar el repertori de tangos, boleros, valsos i txa-txa-txa; aixi com la ultima canco de moda. [7] . A totes les seves actuacions, enmig dels ritmes del moment, sempre sortia alguna creacio propia, aixi com alguna peca del folklore catala, passat pel sedas del seu sentit de l'humor. [8] . Durant aquells anys es fan un munt d'actuar en petits night-clubs i en hotels. [9] Tambe van decidir catalanitzar-se el nom, passant a ser "Els Vikings" [9] .

La seva voluntat era anar professionalitzant-se, amb una cada vegada major exigencia tecnica i procurant oferir una posada en escena impecable (la qual cosa comportava cotitzar-se mes i apujar-se el catxet) [9] i adopten un nom nou: els Enfants Terribles , [10] incorporant al seu repertori versions de temes d' Elvis Presley o de The Beatles [10] .

Tambe en aquest moment (1968) canvien de bateria i fitxen en Guillem Coll. Aquell estiu son contractats per tocar tota la temporada a la placa de braus de Sant Cebria de Vallalta . L'actuacio tipus era una part de cancons de moda i una segona part de repertori de cancons de taverna de diferents tradicions europees; i on hi colaven alguna canco en catala (tipus " La lluna, la pruna ") [11] . Tambe son convidats per un conjunt d'Arenys, Els Serafics a actuar a un espectacle, animant-los a cantar en catala, concert que seria un exit i que els faria prendre consciencia que l'opcio de cantar en catala podia ser un factor clau. [12] A mes, la polemica de Joan Manel Serrat en negar-se a cantar al Festival de la Canco d'Eurovisio 1968 si no podia fer-ho en catala [13] significava que el fet que un grup decidis cantar en catala adquiria un grau important de compromis politic. [14]

Salvador Escamilla i el Radioscope [ modifica ]

Radioscope , creat i presentat per Salvador Escamilla , era un programa matinal emes per Radio Barcelona que es dividia en espais curts i variats, amb actuacions d'humoristes, comentaris de les noticies que apareixien a la premsa i musica en directe, i sempre amb presencia de public. [15] Va ser la plataforma mes important de llancament "mediatic" dels cantants catalans de l'epoca: Josep Maria Espinas , Delfi Abella , Quico Pi de la Serra , Enric Barbat , Xavier Elies , Marti Llaurado , Guillermina Motta , Maria del Carme Girau , Joan Ramon Bonet , Maria Amelia Pedrerol , Joan Manel Serrat , Maria del Mar Bonet , Rafael Subirachs , Lluis Llach , Raimon , Marina Rossell o Nuria Feliu . [16] Aixi, Josep Maria Mainat, public ocasional del programa, va veure que no calia tenir un disc publicat per fer-se sentir [17] ; i el febrer de 1969 van actuar al programa d'Escamilla per primera vegada. [18] I pel que sembla, tot just el dia abans d'anar-hi van decidir de nou canviar-se el nom, aquest cop pel definitiu de La Trinca [18] . A partir d'aquell dia, Escamilla els convida regularment a participar al programa. [19] [a]

Poc despres, Escamilla els posa en contacte amb Claudi Marti, maxim responsable de la discografica Edigsa ; i pocs dies mes tard, La Trinca signa el seu primer contracte discografic. [20] L'abril de 1969 publicarien el seu primer vinil, titulat, genericament, La Trinca , [20] treball que va tenir una excel·lent acollida en els mitjans de comunicacio i que els feu rebre el Premi Sant Jordi de Barcelona. [21] Tot i que el public des d'un inici els feu costat incondicionalment, la critica els acusava de frivols, poca-soltes i superficials [21] [b]

A finals de 1969 editen el seu primer LP, Tots som pops , [22] amb mes de cent mil copies venudes. [23] , encara que llavors la critica no sabia com interpretar aquell fenomen [23] . El 1970 van fer el primer videoclip de l'estat espanyol amb la canco Tots som pops .

El 25 de novembre de 1970 van estrenar l'espectacle Pebrots i cuplets al teatre Poliorama , amb direccio escenica de Mario Gas [24] . L'espectacle es va convertir en un encert sonat, esgotant entrades diariament i havent de prorrogar [24] . Aquell mateix any tambe publicaren un LP amb les cancons de l'espectacle, Festa Major . [25] L'enorme popularitat que assoli en poc temps el seu hit indiscutible, Festa Major , feu que entressin de ple en els principals circuits comercials. [25]

L'abril de 1971 estrenaven un nou LP i un altre espectacle, Trincar i riure . [26] [c] L'espectacle es va presentar al Teatre Espanyol del Paral·lel barceloni; i els numeros del show tenien un aire mes modern i les lletres eren ja un pel mes atrevides. [26] Les funcions es van allargar tres setmanes, amb totes les localitats exhaurides. [27] .

Aquell mateix 1971 editarien L'orgue de gats , un treball dedicat integrament a l'univers infantils, amb una generosa col·leccio de versions de cancons populars amb els textos oportunament adaptats [28] .

Amb la marxa al servei militar d'en Miquel Angel, en Josep Maria i en Toni col·laboren al disc d'Edigsa Historia de Catalunya amb cancons . [28]

Debut televisiu i nous espectacles [ modifica ]

Al marc de 1972 fan la primera incursio a la televisio, amb un programa especial d'una hora per a Televisio Espanyola. [29] En aquell mateix periode estrenen Xauxa al Teatre Espanyol, de nou dirigit per Mario Gas i amb les Germanes Ros i la col·laboracio de Jaume Picas , que a causa de l'enorme exit de public van haver de perllongar sis setmanes les actuacions. [29] [d]

Aquell mateix any realitzen un treball titulat Bestiari , espectacle construit a partir de textos de Joan Oliver , amb musica de La Trinca i direccio de Ventura Pons [e] La Trinca va produir aquell enregistrament sota el nom de la seva propia productora, Pebrots Enterprise. [29]

L'any seguent enregistrarien un altre treball, Ca barret! , amb lletres de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurelia Capmany . [28] . Amb aquest disc, La Trinca comenca a adquirir unes certes cotes de prestigi entre els cercles intel·lectuals. [31] , trobant-se tambe davant dels atacs de diversos sectors de l'extrema dreta, que no suportaven aquella ironia. [31] . L'espectacle era de petit format, representant-se a La Cova del Drac . [32]

El 23 de febrer de 1973 realitzen un nou programa especial per emetre a Televisio Espanyola, de 45 minuts de durada, titulat Gran especial de La Trinca , rodat a exteriors de Canet de Mar. [33]

El 21 d'abril La Trinca estrena al teatre Romea l'espectacle Mort de gana show ; un projecte farcit d'esquetxos i cancons sense lligam argumental, amb textos de Terenci Moix , Maria Aurelia Capmany , Jaume Vidal Alcover i Jordi Teixidor [34] ; i comptava amb la col·laboracio a l'escenari de la Rosa Maria Sarda , l' Enric Pous o l' Elisenda Ribas . [34] . A l'octubre tornarien al Romea tot posant damunt l'escenari els millors moments de Mort de gana show i Trincar i riure . [35] A causa de la gran demanda del public, reposarien al 1974 Mort de gana show al Romea. [36]

Mes enlla de la musica [ modifica ]

Seguint l'estela del festival de Woodstock , celebrat el 15 d'agost de 1969 a Nova York [23] , La Trinca organitza el 1974 les Sis Hores de Canco a Canet de Mar , [37] . L'embrio fou un acte que organitza el Grup de Pioners de Canet el 1969 [37] [f] El setembre de 1971 es feu la primera edicio de les Sis Hores, amb una assistencia de 1.800 persones; que serien 2.500 el 1972 i 5.000 el 1973. [37] . Des de 1974 i fins la darrera edicio el 1978, l'organitzacio va estar a carrec de Pebrots Enterprises. [37] [g] .

El 1974 componen i produeixen la musica d'un espectacle titulat Tartan dels micos contra l'estreta de l'Ensanxe , de Terenci Moix . [39] ; i a traves de Pebrots Enterprises van produir el primer disc de Pere Tapias [40] o a Dolors Laffitte [40] .

El 1976 van organitzar la primera edicio del festival Canet Rock [41] [h]

Nous projectes [ modifica ]

El novembre de 1975 la Trinca va treure el disc Trincameron un disc amb lletres de Maria Aurelia Capmany i Jaume Vidal Alcover que s'inspiraven en els contes del Decamero de Boccaccio . [43] ; i al marc de 1976 estrenen al teatre Tivoli l'espectacle Set anys i un dia de cancons , despres de gairebe tres anys de no estrenar res. [44] . A mes, incorporaven el mestre Francesc Burrull a la direccio musical. [45] En no poder prorrogar al Tivoli, van reestrenar al Romea al cap d'un mes i, mes endavant, al teatre Apolo . [45] . El dia de Sant Jordi sortia al carrer per primera vegada el diari Avui ; i La Trinca va celebrar l'esdeveniment convidant a veure gratuitament el seu espectacle a tothom que es presentes al teatre amb un exemplar del diari. [46]

L'any 1976 va ser el darrer en la col·laboracio entre La Trinca i Edigsa, amb l'enregistrament del LP Opus 10 , disc on tornava a reblar el clau de la satira politica i els dobles sentits, pero, sempre fent fintes per poder tocar segons quins materials sensibles sense prendre massa mal. [47] .

La Trinca al Teatre Romea el 1977

El 29 d'octubre, el diari El Pais publica una nota on senyala cent titols de cancons qualificades com a "no radiables" per la Direccion General de Radiodifusion y Television; relacio on La Trinca figura entre els autors mes prohibits. [48] [i]

Al gener de 1977 La Trinca porta al Teatro de la Comedia de Madrid Set anys i un dia de cancons , gaudint de l'elogi de la critica [49] [j] .

El 9 d'abril del mateix 1977 van estrenar al Teatre Romea l'espectacle Trempera matinera . [50] Es tractava d'una posada en escena estructurada a partir de tot un enfilall de cancons i d'esquetxos i, com sempre, tot sota un prisma gruixut, critic i ple a vessar de sarcasmes. Espectacle que, la encara present censura franquista no va donar el vistiplau a la proposta fins ben be el dia anterior a l'estrena. [51] .

Finalment, La Trinca va signar contracte amb la multinacional discografica Ariola . Edigsa, davant la perdua d'una de les seves principals fonts d'ingressos, van editar un darrer LP titulat Vestits de milionaris . [52] [k] .

Ja a Ariola, La Trinca edita una seleccio del seu repertori mes reeixit en un doble album titulat Set anys i un dia de cancons . [53] La tardor d'aquell 1977 editaren l'album Trempera matinera [53]

El 14 de febrer de 1978 presentaren al Teatre Barcelona de la Rambla de Catalunya el seu nou muntatge musical, un espectacle titulat Pel broc gros . [53] . Aixi mateix, tornaren a Madrid, al Teatro Martin, amb l'espectacle Trempera matinera , de nou amb els subtitols. [53]

Aquell mateix any se'ls presenta l'oportunitat de realitzar una gira d'un mes per l'illa de Cuba , tocant al palau de vidre de Tropicana o al Teatro Carlos Marx de La Habana. El public cuba els rebe d'allo mes be i amb total complicitat. [54]

Mesos mes tard editaven el LP Don Jaume el Conquistador [54] , qualificat de "sarsuela-rock". Es tractava de musical l' oblidada obra satirica de Pitarra . [l] Aquell album tan innovador i atipic va ser escrit a partir d'unes lletres desacomplexadament directes i, de vegades, voluntariament grolleres, motiu pel qual mai no van sonar per radio. [55]

L'octubre de 1979 La Trinca publicava el disc Pel broc gros , sota el segell d'Ariola. [56] , format per cancons de contingut politic que feien referencia explicita als temes que en aquells moments preocupaven la ciutadania. [56] El marc de 1980 rebrien el premi Disc Catala de l'Any, concedit per Radio 4 . [57]

El marc de 1981 aparegue un nou treball, titulat Nou de Trinca [58] [m] . Aquell mateix any estrenaren l'espectacle Nou de Trinca al Teatre Barcelona amb un exit sense precedents, fet que els obliga a reposar-lo al cap d'un any durant una llarga temporada, aquest cop al teatre Tivoli. [59] L'exit fou tan extraordinari que van acabar concedint-los el disc de plati per aconseguir vendre la xifra record de 150.000 copies en poc temps, tot i que en total n'arribarien a despatxar mes de 300.000 exemplars. [59]

La Trinca en castella [ modifica ]

L'estiu de 1983 la Trinca edita el seu primer treball en castella, que titularen Quesquese se merde [60] [n] . Uns mesos abans ja havien anunciat la seva intencio de fer el pas davant la perplexitat generada [61] , tot i que sempre que actuaven a Catalunya ho seguien fent exclusivament en catala [60] . El juliol d'aquell any presentaren l'espectacle Quesquese se merde al Palacio del Progreso de Madrid, i aconseguiren obtenir la major recaptacio de tots els espectacles d'aquella temporada a la ciutat. [60] [o] .

Paral·lelament van comencar a actuar a Television Espanola , primer en una serie de programes, emesos des de Barcelona, presentats per Mercedes Mila , fins a actuar al Un, dos, tres de Chicho Ibanez Serrador [62] El Un, dos, tres tenia uns vint-i-sis milions d'espectadors d'arreu de tot Espanya [62] .

La nit de cap d'any de 1984 van realitzar el programa especial de Cap d'Any a TV3 , un espai titulat Bon 84 , dirigit per Angel Casas [62] .

L'abril de 1984 realitzen el seu primer programa en castella, Psico Trinca , pensat per a ser emes per Television Espanola. [62] .

Darreres actuacions en directe i salt a la televisio [ modifica ]

El 1985 publicaren en catala un nou disc, titulat Es que m'han dit que... , i en castella Sinanimus Molestandi , de nou versions en castella de velles cancons [63]

El febrer de 1986 van publicar un nou disc en catala, Trinca, sexe i rocanrol [63] , i dues setmanes mes tard en presentaven la versio en castella [64] .

El desembre de 1986 s'anuncia que La Trinca faria un programa setmanal a TV3, estrenant-se el 9 de gener de 1987, i que es titulava No passa res . El programa es plantejava com un espectacle d'humor, amb esquetxos i cancons, amb un convidat al qui se li feia una entrevista desenfadada. La filosofia basica era que funciones a manera de collage d'espais breus, per tal d'aconseguir un ritme espectacular. [65] [p] El programa va ser un exit d'audiencia i els va fer guanyar un Premi Ondas de televisio. [68] [69] En aquell programa, a mes, estrenarien alguns dels temes que mes endavant van formar part del seu darrer disc, Marro! , titol inspirat en una expressio que va fer fortuna al programa. [66] Al juliol, La Trinca elabora un nou format televisiu a partir d'una seleccio dels millors esquetxos d'aquell espai, que es titularia Guatia que fan ara , una serie de dotze programes de mitja hora que s'emetien el dijous al vespre en prime time . [70]

El 9 de desembre de 1987 la Trinca va publicar el seu darrer disc d'estudi de la seva carrera musical, Marro! [70] . Aquell any tambe van fundar una companyia de produccio audiovisual: Gestmusic , abandonant la musica i els escenaris per dedicar-se a la produccio televisiva des de darrere les cameres. Van crear Gestmusic en un moment clau del panorama televisiu, que vivia el naixement de nombroses emissores arreu. [71]

El Nadal de 1987, la Trinca protagonitza la campanya publicitaria de la marca de cava Castellblanch [72]

Davant l'exit a TV3, Television Espanola els encarrega un programa en castella per a tot Espanya. La Trinca repeti la formula en un programa que s'anomena Tariro, tariro , una proposta mediatica que assoli quotes de pantalla realment notables, [73] estrenant-se el 18 d'octubre de 1988 de 21:15 a 22:15. [73]

Pero l'absorbent feina a la televisio acaba significant la fi del grup musical. Com deia Josep Maria Mainat "El fet de deixar d'actuar no va ser una decisio presa a consciencia, la nostra idea era continuar fent gires. Pero ho vam deixar anar posposant, primer pel No passa res a TV3, despres pel Tarito, tarito a la TVE de Pilar Miro, i ja no vam fer cap mes gira. [73] .

L'ultima actuacio formal de la Trinca a traves de la pantalla petita va ser l'any 1990, en ocasio d'un programa especial de cap d'any. [71] [74]

El 1993, la discografica PDI decidi reeditar els discos de l'etapa amb el segell Edigsa; i l'any 1999, BMG/Ariola publica un doble album titulat, genericament, La Trinca: tots els exits . [71]

Final [ modifica ]

Set anys despres, un dels components de la Trinca, Miquel Angel Pascual, va abandonar la companyia i va vendre una part de Gestmusic a una de les multinacionals mes potents del mercat audiovisual, l'holandesa Endemol .

Despres de reunir tots els discs de la primera discografica, l'any 2007 , 20 anys despres de la dissolucio del grup, va sortir a la venda un recopilatori de les seves millors cancons.

Entre 2009 i 2010 Gestmusic va estrenar a TV3 un programa de televisio anomenat Buscant la Trinca, on 20 anys despres, els tres membres reapareixien junts amb la finalitat de "trobar La Trinca del segle XXI". [75] Despres dels castings i de les gales on ells i els espectadors triaven la nova Trinca, els guanyadors: Marc Marginet Sensada, David Moreno Gil i Didac Flores Rovira van formar La Nova Trinca. Aquests ultims van apareixer com a protagonistes a la pel·licula musical sobre el trio de Canet de Mar, " La Trinca: la biografia no autorizada ". [76]

El 25 de setembre de 2015 , La Trinca es va tornar a reunir per pujar de nou a un escenari, al miting final de campanya de " Junts pel Si " que es va celebrar a l'avinguda Maria Cristina de Barcelona. Davant d'uns 70.000 assistents, La Trinca va oferir una versio, juntament amb el grup " Sabor de Gracia ", de la coneguda canco " Volem pa amb oli " (popularitzada per Peret ) que ben aviat es va convertir en ≪ Volem ser lliures ≫ per acabar dient que ≪ Independencia volem, si no ens la donen l'agafarem ≫. [77]

Va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2019 "pels seus cinquanta anys de trajectoria artistica". [78]

El 2023 , en ocasio del comiat del Camp Nou abans de la seva remodelacio, la Trinca realitza una adaptacio de " L'hora dels adeus " per acomiadar l'estadi, amb el titol "Fins aviat, Camp Nou", que va ser interpretada per la cantant Beth Rodergas a l'estadi el 28 de maig de 2023. [79]

Discografia [ modifica ]

Albums de La Trinca [ modifica ]

Col·laboracions [ modifica ]

Televisio [ modifica ]

Premis [ modifica ]

  • Premi Enderock d'Honor - als 50 anys de carrera (2019)

Notes [ modifica ]

  1. ↑ Com a mostra d'agraiment a Escamilla, La Trinca va escriure una canco a mida per al programa, que es convertiria en la sintonia principal del programa [19]
  2. ↑ Si be la feines de La Trinca enllacava amb la tradicio de Pitarra , amb una manera de fer i explicar les histories de manera satirica, el fet es que contrastaven frontalment de l'aire transcendent i existencialista que practicaven en aquella epoca la majoria de cantants i grups del pais. [21]
  3. ↑ A Trincar i riure , a mes dels musics que acompanyaven normalment La Trinca, tambe apareixien les Germanes Ros fent cors i una seccio de l' Esbart Verdaguer , sota la direccio de Salvador Mel·lo [26]
  4. ↑ En aquest espectacle queda ben palesa la decisiva i contundent influencia de l'univers hippy , tant pel que feia a l'estetica com pel contingut d'algunes de les cancons. [29]
  5. ↑ Es va representar al Teatre Ars de Barcelona, i hi actuaven Dolors Laffitte , Rosa Maria Sarda , Carme Molina , Miquel Cors , Joan Borras , Joan Pera o Carles Velat [30]
  6. ↑ L'acte fou principalment organitzat per Joan Ramon Mainat , compta amb les actuacions de Lluis Llach , Ovidi Montllor i Francesc Pi de la Serra . Hi assistiren unes 500 persones. [37]
  7. ↑ Els principals cantants que hi van participar van ser La Trinca, UC, Falsterbo 3 , Teresa Rebull , Marina Rossell , Pere Tapias , Dolors Laffitte , Maria del Mar Bonet , Rafael Subirachs , Toti Soler , Maria del Mar Bonet , Francesc Pi de la Serra i Ovidi Montllor , que fou l'unic que actua cada any. Raimon nomes hi actua a l'edicio de 1976. [38]
  8. ↑ On actuarien Maria del Mar Bonet , la Companyia Electrica Dharma , Barcelona Traction , Jordi Sabates , Fusioon, Iceberg, Gualberto, Ia i Batiste, Pau Riba i l' Orquestra Plateria . [41] Les autoritats governatives van prohibir explicitament l'actuacio de Jaume Sisa [42]
  9. ↑ Entre els autors mes prohibits a la llista figuraven La Trinca, Victor Manuel , Patxi Andion , Elisa Serna , i un elevat nombre de cancons interpretades en euscar , catala i gallec [48]
  10. ↑ L'espectacle era cantat integrament en catala, pero afegint subtitols en castella mitjancant dues maquines que feien caure diapositives... sistema molt rudimentari que va fallar en algun moment de l'espectacle. [49]
  11. ↑ Es diu que sense el consentiment dels autors; i estava compost per material que nomes havia estat editat en discos senzills i un tema de 'Trincar i riure prohibit per la censura del moment. [52]
  12. ↑ En aquesta obra, en Miquel Angel Pasqual feia el paper del rei Jaume I, en Toni Cruz de Pere el Gran i en Josep Maria Mainat de Muntaner, un cortesa. A mes, Francesc Borrull encarnava el personatge de Fontanella, Montserrat Garcia Sagues feia d'infanta, i en Joan Vidal, de patge [54]
  13. ↑ Nou de Trinca incloia La dansa del sabre , recreant els esperpentics fets del cop d'estat del 23 de febrer [58]
  14. ↑ Es tractava d'un repertori farcit de temes que ja s'havien fet populars en catala, no pas de cancons originals [60]
  15. ↑ La Trinca va arribar a recaptar 464.475 pessetes per funcio, competint amb la revista de Lina Morgan Vaya par de gemelas i encara mes lluny del reeixit musical blanc El diluvio que viene , amb gairebe 300.000 pessetes per funcio [60]
  16. ↑ Al programa van col·laborar actors com en Joan Borras , l' Alicia Orozco , l' Enric Casamitjana , la Xus Estruch , la Rosa Morata o la Nuria Hosta ; [66] i entre els convidats van desfilar els esportistes Epi i Terry Venables , els artistes Rocio Jurado , Raimon , Albert Boadella , Paco Moran , Lola Flores , Joan Manuel Serrat , Els Comediants , Mary Santpere , Nuria Espert , Sara Montiel , Dolly Van Doll , Amparo Moreno i Lita Claver , els politics Pasqual Maragall , Narcis Serra , Miquel Roca Junyent , Antoni Gutierrez Diaz , Felix Pons , Josep M. Cullell i Antoni De Senillosa , el periodista Pedro Ruiz , l'escriptor Terenci Moix , el ninotaire Jaume Perich i Marta Ferrusola [67]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ La Trinca ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  2. ↑ Historia de La Trinca Arxivat 2017-03-29 a Wayback Machine ., TV3
  3. ↑ La trinca, biografia no autoritzada Arxivat 2017-05-13 a Wayback Machine .
  4. ↑ Escamilla, 2010 , p. 19.
  5. ↑ 5,0 5,1 Escamilla, 2010 , p. 20.
  6. ↑ Escamilla, 2010 , p. 21.
  7. ↑ Escamilla, 2010 , p. 22.
  8. ↑ Escamilla, 2010 , p. 23.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Escamilla, 2010 , p. 24.
  10. ↑ 10,0 10,1 Escamilla, 2010 , p. 25.
  11. ↑ Escamilla, 2010 , p. 26.
  12. ↑ Escamilla, 2010 , p. 28.
  13. ↑ Escamilla, 2010 , p. 29.
  14. ↑ Escamilla, 2010 , p. 30.
  15. ↑ Escamilla, 2010 , p. 32.
  16. ↑ Escamilla, 2010 , p. 33.
  17. ↑ Escamilla, 2010 , p. 31.
  18. ↑ 18,0 18,1 Escamilla, 2010 , p. 34.
  19. ↑ 19,0 19,1 Escamilla, 2010 , p. 35.
  20. ↑ 20,0 20,1 Escamilla, 2010 , p. 36.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Escamilla, 2010 , p. 37.
  22. ↑ Escamilla, 2010 , p. 38.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Escamilla, 2010 , p. 39.
  24. ↑ 24,0 24,1 Escamilla, 2010 , p. 42.
  25. ↑ 25,0 25,1 Escamilla, 2010 , p. 43.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 Escamilla, 2010 , p. 44.
  27. ↑ Escamilla, 2010 , p. 45.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 Escamilla, 2010 , p. 48.
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 Escamilla, 2010 , p. 51.
  30. ↑ Escamilla, 2010 , p. 52.
  31. ↑ 31,0 31,1 Escamilla, 2010 , p. 49.
  32. ↑ Escamilla, 2010 , p. 55.
  33. ↑ Escamilla, 2010 , p. 56.
  34. ↑ 34,0 34,1 Escamilla, 2010 , p. 58.
  35. ↑ Escamilla, 2010 , p. 59.
  36. ↑ Escamilla, 2010 , p. 61.
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 37,3 37,4 Escamilla, 2010 , p. 62.
  38. ↑ Escamilla, 2010 , p. 63.
  39. ↑ Escamilla, 2010 , p. 65.
  40. ↑ 40,0 40,1 Escamilla, 2010 , p. 67.
  41. ↑ 41,0 41,1 Escamilla, 2010 , p. 68.
  42. ↑ Escamilla, 2010 , p. 69.
  43. ↑ Escamilla, 2010 , p. 71.
  44. ↑ Escamilla, 2010 , p. 78.
  45. ↑ 45,0 45,1 Escamilla, 2010 , p. 79.
  46. ↑ Escamilla, 2010 , p. 81.
  47. ↑ Escamilla, 2010 , p. 82.
  48. ↑ 48,0 48,1 Escamilla, 2010 , p. 87.
  49. ↑ 49,0 49,1 Escamilla, 2010 , p. 88.
  50. ↑ Escamilla, 2010 , p. 92.
  51. ↑ Escamilla, 2010 , p. 93.
  52. ↑ 52,0 52,1 Escamilla, 2010 , p. 95.
  53. ↑ 53,0 53,1 53,2 53,3 Escamilla, 2010 , p. 98.
  54. ↑ 54,0 54,1 54,2 Escamilla, 2010 , p. 99.
  55. ↑ Escamilla, 2010 , p. 100.
  56. ↑ 56,0 56,1 Escamilla, 2010 , p. 104.
  57. ↑ Escamilla, 2010 , p. 105.
  58. ↑ 58,0 58,1 Escamilla, 2010 , p. 107.
  59. ↑ 59,0 59,1 Escamilla, 2010 , p. 108.
  60. ↑ 60,0 60,1 60,2 60,3 60,4 Escamilla, 2010 , p. 111.
  61. ↑ Escamilla, 2010 , p. 110.
  62. ↑ 62,0 62,1 62,2 62,3 Escamilla, 2010 , p. 112.
  63. ↑ 63,0 63,1 Escamilla, 2010 , p. 113.
  64. ↑ Escamilla, 2010 , p. 114.
  65. ↑ Escamilla, 2010 , p. 117.
  66. ↑ 66,0 66,1 Escamilla, 2010 , p. 118.
  67. ↑ ≪ Cercador ? No passa res! ≫. tv3 a la carta. Arxivat de l' original el 2021-11-08. [Consulta: 9 novembre 2021].
  68. ↑ ≪ No Passa Res! (TV3 - 1987) ≫. Arxivat de l' original el 2017-10-15. [Consulta: 13 maig 2017].
  69. ↑ [https://web.archive.org/web/20171015203603/https://www.amazon.es/No-Passa-Res-Anys-DVD/dp/B002KNU2IA Arxivat 2017-10-15 a Wayback Machine . No Passa Res! [20 Anys] DVD a amazon.com
  70. ↑ 70,0 70,1 Escamilla, 2010 , p. 120.
  71. ↑ 71,0 71,1 71,2 Escamilla, 2010 , p. 123.
  72. ↑ La Trinca a YouTube
  73. ↑ 73,0 73,1 73,2 Escamilla, 2010 , p. 121.
  74. ↑ La Trinca a YouTube
  75. ↑ Buscant La Trinca - 30/03/2010 Arxivat 2017-10-15 a Wayback Machine ., TV3
  76. ↑ ≪ Buscant La Trinca | Gestmusic ≫. Arxivat de l' original el 2021-02-09. [Consulta: 4 febrer 2021].
  77. ↑ ≪ Tots volen pa amb oli, diu La Trinca ≫. www.elpuntavui.cat, 26-09-2015. Arxivat de l' original el 28 de setembre 2015. [Consulta: 17 gener 2016].
  78. ↑ ≪ El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 15 entitats ≫. Web oficial de la Generalitat de Catalunya , 30-04-2019. Arxivat de l' original el 2023-06-02. [Consulta: 30 abril 2019].
  79. ↑ ≪ El Cant dels Adeus amb lletra de La Trinca acomiadara l’Spotify Camp Nou ≫. www.fcbarcelona.cat, 27-05-2023. Arxivat de l' original el 2023-05-28. [Consulta: 28 maig 2023].
  80. ↑ La Trinca Arxivat 2020-03-04 a Wayback Machine . a discogs
  81. ↑ Historia de Catalunya amb cancons Arxivat 2022-07-09 a Wayback Machine ., llibret editat per la Generalitat de Catalunya
  82. ↑ Historia de Catalunya amb cancons Arxivat 2017-11-01 a Wayback Machine . a xadica.cat

Bibliografia [ modifica ]

  • Escamilla , David. Tot Trinca (1969-2010) . Valls: Cossetania Edicions, 2010. ISBN 84-9791-669-1 .  

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: La Trinca
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Trinca&oldid=33594952 ≫