La La Land

Fitxa
Direccio	Damien Chazelle
Protagonistes	Emma Stone J. K. Simmons Finn Wittrock Rosemarie DeWitt Meagen Fay John Legend Sonoya Mizuno Callie Hernandez Tom Everett Scott Ryan Gosling Jason Fuchs Candice Coke Josh Pence Trevor Lissauer
Produccio	Gary Gilbert , Marc E. Platt , Jordan Horowitz i Fred Berger
Dissenyador de produccio	David Wasco
Guio	Damien Chazelle
Musica	Justin Hurwitz
Fotografia	Linus Sandgren
Muntatge	Tom Cross
Vestuari	Mary Zophres
Productora	Lionsgate i Summit Entertainment
Distribuidor	Summit Entertainment
Dades i xifres
Pais d'origen	Estats Units d'America
Estrena	12 gener 2017
Durada	128 min
Idioma original	angles
Subtitulat en catala	Si
Rodatge	Long Beach i Los Angeles
Color	en color
Pressupost	30.000.000 $
Recaptacio	471.981.104 $ ( mundial ) 151.101.803 $ ( Estats Units d'America )
Descripcio
Genere	cinema romantic , comedia dramatica , comedia , cinema musical i drama
Qualificacio MPAA	PG-13
Tema	amor romantic , relacio fugac , ambicio , carrera professional , persecucio d'un objectiu , exit , cultura de Los Angeles , jazz , interpretacio , industria cinematografica , industria musical i relacio intima
Lloc de la narracio	Los Angeles i Boulder City
Epoca d'ambientacio	decada del 2010
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor direccio (2017) Oscar al millor actor (2017) Oscar a la millor actriu (2017) Oscar a la millor banda sonora (2017) Oscar al millor so (2017) Oscar a la millor edicio de so (2017) Oscar al millor muntatge (2017) Oscar a la millor fotografia (2017) Oscar a la millor direccio artistica (2017) Oscar al millor vestuari (2017) Oscar al millor guio original Oscar a la millor pel·licula (2017) Oscar a la millor canco original (2017) Oscar a la millor canco original (2017)
Premis	Oscar a la millor canco original (2015) Oscar a la millor direccio artistica (2015) Oscar a la millor direccio (2015) Oscar a la millor actriu (2015) Oscar a la millor fotografia (2015) Oscar a la millor banda sonora (2015)
Lloc web	lalaland.movie

La La Land es una pel·licula estatunidenca del 2016, una comedia dramatica i romantica musical escrita i dirigida per Damien Chazelle i protagonitzada per Ryan Gosling i Emma Stone , sobre un music i una aspirant a actriu que es coneixen i s'enamoren a Los Angeles . El titol fa referencia tant al malnom de la ciutat com a l'expressio anglesa Lalaland ("el pais dels qui no tenen contacte amb la realitat"). Ha estat subtitulada al catala. ^[1]

Chazelle va escriure'n el guio ja el 2010, pero no trobava cap estudi cinematografic que volgues financar-la sense afectar la seva visio creativa. Finalment, despres de l'exit que va tenir el 2014 amb la pel·licula Whiplash , Summit Entertainment se'n va fer carrec. La La Land es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Venecia el 31 d'agost del 2016. La recaptacio va superar de molt el cost, de 30 milions de dolars.

La pel·licula va ser ben rebuda, i es va considerar una de les millors del 2016. Els critics van lloar el guio i la direccio de Chazelle, les actuacions de Gosling i Stone, la banda sonora de Justin Hurwitz i els numeros musicals que inclou. Als Premis Globus d'Or va establir el record de nombre de premis guanyats per una mateixa pel·licula, amb set guardons: millor pel·licula - musical o comedia, millor director, millor actor (per Gosling), millor actriu (per Stone), millor guio, millor banda sonora original i millor canco original ("City of Stars"). Va obtenir sis Oscars (2017), entre els quals destaquen els de millor director per Damien Chazelle i millor actriu per Emma Stone. ^[2]

Argument [ modifica ]

En un embus d'una autopista de Los Angeles, Mia ( Emma Stone ), aspirant a actriu i barista en un estudi cinematografic, protagonitza un episodi de violencia viaria amb Sebastian ( Ryan Gosling ), pianista de jazz . L'audicio que fa despres, malgrat que s'hi escarrassa, li va malament, i de nit els seus companys d'apartament la porten a una festa descontrolada de Hollywood Hills (numero musical "Someone in the crowd"). Quan decideix tornar a l'apartament, troba que la grua se li ha endut el cotxe, aixi que hi ha de tornar caminant una bona estona.

Sebastian, durant una actuacio en un restaurant , es deixa anar i fa una improvisacio jazzistica molt apassionada tot i els avisos explicits de l'amo ( J. K. Simmons ). Mia, que passava per alla, commoguda per la musica ("Mia and Sebastian's theme"), hi entra just quan fan fora Sebastian. Intenta fer-li un compliment, pero ell l'engega fredament.

Mesos mes tard, Mia es troba amb Sebastian en una altra festa, on ell toca en un grup de versions de cancons pop dels anys 1980, i se'n riu. Acabada l'actuacio, tots dos van junts a buscar els seus cotxes, queixant-se de la companyia de l'altre, malgrat la quimica tan evident que hi ha entre ells ("A Lovely Night").

Sebastian porta Mia a un club de jazz i li explica la seva passio pel jazz i el seu desig de dirigir un club propi, a mes de revifar-li les ganes de ser actriu. S'animen l'un a l'altre. Sebastian, per ajudar Mia a preparar-se per una altra audicio, la convida a anar a veure una pel·licula al cinema. Mia s'escapa d'una cita doble (amb el seu amic, el seu germa i la seva cunyada ) i se'n va corrents al cinema, on troba Sebastian just quan comenca la pel·licula. Acaben la seva cita ballant a l' Observatori Griffith ("Planetarium").

Despres d'unes quantes audicions fallides mes, Mia decideix escriure un monoleg de caracter personal, seguint el consell de Sebastian. Per la seva banda, Sebastian comenca a actuar de forma habitual al club de jazz ("Summer Montage") i van a viure junts. Keith ( John Legend ), antic company d'institut de Sebastian, el convida a ser el teclista de la seva banda de jazz, cosa que significa una font constant d'ingressos. Sebastian, tot i estar consternat per l'estil pop de la banda, decideix acceptar la proposta. Mia va a un dels seus concerts ("Start a Fire"), pero es queda intranquil·la, sabent que a ell no li pot agradar aixo.

Durant la primera gira de la banda, Mia s'enfronta a Sebastian, qui afirma que ella volia aixo i l'acusa d'estimar-lo nomes quan no tenia exit. Ofesa, Mia se'n va. La nit d'estrena del monoleg de Mia, Sebastian no hi acudeix per culpa d'una sessio fotografica que havia oblidat. Nomes hi assisteixen unes poques persones, i Mia entre bastidors sent uns comentaris negatius. Desanimada, se'n va de Los Angeles i torna a casa, a Boulder City (Nevada).

Un dia, Sebastian rep una trucada d'un director de casting que havia assistit al monoleg de Mia i li havia agradat. Com que el director de casting convida Mia a presentar-se l'endema al mati a l'audicio per una pel·licula, Sebastian condueix fins a Boulder City i convenc Mia de tornar. A l'audicio, Mia nomes ha d'explicar una historia, i comenca a cantar sobre la seva tieta, que l'havia inspirat a dedicar-se a l'actuacio ("Audition/The Fools Who Dream"). Convencut que l'audicio ha estat un exit, Sebastian afirma que Mia s'hi ha de dedicar amb tota l'anima. Es declaren l'amor l'un a l'altre, pero no tenen clar el futur.

Cinc anys despres, Mia es una actriu famosa i esta casada amb un altre home ( Tom Everett Scott ), amb qui te una filla. Una nit, la parella es topa amb un bar de jazz. Mia, veient que es diu Seb's , s'adona que finalment Sebastian ha obert el seu club. Sebastian la veu entre la multitud i comenca a tocar la seva canco ("Mia and Sebastian's theme"), i aixi comenca una sequencia onirica bastant llarga en que imaginen que hauria passat si s'haguessin fet un peto la primera nit al restaurant, Mia sent actriu pero Sebastian sense haver aconseguit el seu somni, pero vivint felicos amb el seu fill. La canco acaba, i Mia i el marit se'n van, pero abans de marxar, Mia i Sebastian comparteixen una ultima mirada de complicitat i un somriure , felicos pels somnis que han fet realitat.

Repartiment [ modifica ]

Rodatge [ modifica ]

El rodatge d'aquesta pel·licula va comencar el dia 10 d'agost de 2015 a Los Angeles. El guionista i director, Damien Chazelle, volia que Los angeles fos la localitzacio originaria de la seva pel·licula, comentant que hi ha alguna cosa molt poetica sobre la ciutat en la meva opinio, d'una ciutat que es construeix per les persones amb aquests somnis poc realistes .

El rodatge es va dur a terme entre mes de 60 localitzacions d'aquesta ciutat: la carretera principal, Hollywood Hills, Angels Flight, Colorado Street Bridge, South Pasadena...

Com que treballaven amb la camera Panavision Panaflex Millenium XL2 amb una lent amorfica 2X, les escenes havien de ser gravades en el menor temps possible. L'equip de la pel·licula comptava amb 30 minuts a cada localitzacio per gravar-hi el que calia. A les escenes dialogades, s'usaven dues cameres, cadascuna enfocant a un actor, per estalviar temps. A mes, moltes escenes van ser rodades en una sola presa, gracies als llargs assajos previs amb els actors i tecnics. ^[3] Finalment, es van prendre uns 40 dies per acabar de gravar, finalitzant a mitjans de setembre.

L'escena d'obertura dels precredits va ser la primera en ser rodada, i va ser filmada en una part tancada de la carretera que connecta l'autopista 105 a la 110. Es va rodar en dos dies, i va requerir mes de 100 ballarins. El director volia donar la idea d'immensitat de la ciutat.

Chazelle va explorar llocs vells, especialment llocs que es trobaven en runes o que potser havien estat arrasats. Una mostra d'aixo es troba en la filmacio a Angels Flight d'un funicular construit el 1901. Havia descarrilat el 2013 i havia estat impossible reparar-lo, pero l'equip de rodatge va obtenir el permis per gravar alla durant un dia.

L'escena que va ser tambe anomenada hora magica del moment va trigar vuit preses i dos dies a gravar-se. Es l'escena on els dos protagonistes ballen en caure el sol despres de sortir d'una festa. Despres de treballar en aquesta escena el director va dir tot el mon acaba d'esclatar. ^{[ cal citacio ]}

Cinematografia [ modifica ]

La La Land busca un estil proporcionat i armonios, fent un homenatge amb un to nostalgic als musicals classics de Hollywood dels anys 40, 50 i 60. ^[4]

Aquesta idea es reforca amb el tipus de camera que s'utilitza: els seus colors caracteristics, la deformacio als costats de la imatge, el vinyetejat... De fet, la lent amb la que aquesta pel·licula va ser filmada, que recorda al Cinemascope , va ser fabricada especialment per fer-ho, amb la demanda de que fos una lent de 40 mil·limetres que permetes enfocar-la mes a prop del normal. ^[5]

Al film es posen de manifest multiples moviments de camera, tant plans sequencia gairebe impossibles amb grua com amb la steadycam.

En quant a la llum, es combina la llum natural de determinarts moments del dia, que accentuen a vegades el realisme, amb escenes de llum artificial a les sequencies mes fantastiques, quan els actors canten o s'introdueixen al mon irreal dels somnis.

D'altra banda, la paleta de colors escollida pel film i aconseguida despres d'un any d'edicio reforca la idea nostalgica que vol transmetre. ^[6]

Banda sonora [ modifica ]

Les cancons i la banda sonora original de La La Land les va compondre i orquestrar Justin Hurwitz , company de classe de Chazelle a la Universitat Harvard que ja hi havia col·laborat en les seves dues pel·licules anteriors. ^[7] Les lletres les van escriure Pasek and Paul , ^[8] llevat de "Start a Fire", escrita per John Stephens , Hurwitz, Marius De Vries i Angelique Cinelu. ^[9]

El 9 de desembre del 2016, Interscope Records va publicar un album de la banda sonora amb fragments de la musica de Hurwitz i les cancons interpretades pels actors. ^[9]

Nominacions i premis [ modifica ]

La La Land va igualar el record de catorze nominacions als Oscars d'una mateixa pel·licula aconseguit per Titanic (1997), de James Cameron , i per Tot sobre Eva (1950), de Joseph L. Mankiewicz . Entre altres va estar nominada a: millor fotografia , millor director (per Chazelle), millor actor (per Gosling), millor actriu (per Stone), millor guio original , millor fotografia , millor muntatge , millor vestuari , millor banda sonora , dues nominacions a millor canco original (" City of Stars " i " Audition (The Fools Who Dream) "), millor direccio artistica , millor edicio de so i millor so . ^[10] Finalment es va endur sis estatuetes: millor director per Damien Chazelle, millor actriu per Emma Stone, millor canco original per "City of Stars", millor banda sonora , millor fotografia i millor direccio artistica . ^{[11] [12]}

Als Premis Globus d'Or , La La Land va rebre set nominacions. ^[13] Va guanyar-les totes, i aixi va establir el record del nombre de Globus d'Or guanyats per una mateixa pel·licula: millor pel·licula - musical o comedia, millor director, millor actor (per Gosling), millor actriu (per Stone), millor guio, millor banda sonora original i millor canco original ("City of Stars"). ^[14]

Als Premis BAFTA , va rebre onze nominacions, mes que cap altra pel·licula del 2016. Eren, entre altres: millor pel·licula, millor actor protagonista, millor actriu protagonista, millor director i millor guio original. ^[15] En va guanyar la de millor pel·licula, la de millor actriu protagonista per Stone, la de millor director per Chazelle, la de millor fotografia i la de millor musica. ^[16]

Va rebre dues nominacions als Premis del Sindicat d'Actors , de les quals Stone va guanyar la de millor actriu. ^[17]

La pel·licula tambe va guanyar vuit guardons als Premis de la Critica Cinematografica , entre altres els seguents: millor fotografia, millor director i millor guio. ^[18]

Als Premis del Sindicat de Productors, Fred Berger, Jordan Horowitz i Marc Platt van rebre el premi al millor productor de cinema del 2016. ^[19]

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Another Day of Sun

Enllacos externs [ modifica ]

• La La Land - Lloc web oficial
• Mapa interactiu de les localitzacions