Per a altres significats, vegeu ≪ L'Avenc (desambiguacio) ≫.

L'Avenc

Tipus	revista setmanal i revista en linia
Fitxa
Llengua	catala
Data d'inici	1977
Lloc de publicacio	Barcelona
Estat	Espanya
Dades i xifres
Tema	cultura i historia
Nominacions i premis
Premis	(2002)   Creu de Sant Jordi   Premi Nacional de Patrimoni Cultural
Identificadors
ISSN	0210-0150 i 2339-7861
Lloc web	lavenc.cat

L'Avenc es una revista que aparegue l'any 1977 especialitzada en temes d' historia ^[1] i cultura . Va adoptar el nom de l'antiga revista homonima L'Avenc , activa entre 1881 i 1893. Es una publicacio especialitzada de referencia que posa especial emfasi en la historia de la Catalunya contemporania, que reconstrueix des d'un punt de vista critic amb nombrosos treballs d'investigacio i d'opinio, centrats, sobretot, en el conflicte de la Guerra Civil espanyola. Igualment inclou critica de les diferents disciplines artistiques i una entrevista a personatges rellevants del mon cultural.

Entre 2006 i 2012, el 50% de l'empresa editora va pertanyer al Grup RBA. Des de gener del 2013, pertany a Nuria Iceta i Josep M. Munoz . Es membre de l' Associacio de Publicacions Periodiques en Catala (APPEC) i de l' Asociacion de Revistas Culturales de Espana (ARCE). Tambe edita la revista Els Marges , des del 2004. A principis del 2023, la revista va anunciar que deixaria d'editar-se en paper ^[2] i a l'abril, coincidint amb el numero 500, aparegue el darrer exemplar als quioscos. ^[3]

Caracteristiques [ modifica ]

De periodicitat mensual, aquesta revista de divulgacio i de reconstruccio critica del passat posa un emfasi especial en la Catalunya contemporania, aixi com en la d'abans i despres de la Guerra Civil espanyola . Preten ser una plataforma per a la creacio academica, artistica i cultural produida a Catalunya i a la comunitat linguistica i cultural catalana .

L'Avenc proposa cada mes una mirada propia sobre la realitat cultural, posant emfasi en la perspectiva historica, la qualitat de l'escriptura, el rigor de la informacio i la pluralitat de l'opinio. Els continguts s'estructuren en tres blocs:

• L'opinio: informacio, reflexio, creacio literaria i entrevistes sobre temes i personatges d'actualitat des d'una perspectiva historica, periodistica i d'analisi en profunditat.
• Focus: seleccio d'articles diversos sobre diferents temes d'historia, literatura, art i societat, amb la mirada propia de L'Avenc .
• Mirador: seguiment critic de l'actualitat cultural, amb croniques literaries, de teatre i d'arts plastiques, musica, critica de llibres, etc.

Historia [ modifica ]

La revista va ser fundada a Barcelona el desembre del 1976 per Leandre Colomer, Carmen Isasa, Felix Manito y Ferran Mascarell , que s'havien conegut a la Universitat de Barcelona . ^[4] Simbolicament, i com a accio per a divulgar la memoria historica despres de la llarga dictadura franquista , es va optar per recuperar el mateix nom d'una capcalera historica del pais: la revista modernista L'Avenc , i com a subtitol s'hi va afegir ≪revista d'historia dels Paisos Catalans≫. ^[1] Des d'un bon principi, la iniciativa va tenir com a motiu difondre la historia d'una manera critica, progressista i plural, ^[1] a diferencia del que havien estat fent les institucions educatives durant el regim anterior. La trajectoria de L'Avenc des de la seva publicacio, el 1976, es pot dividir en tres etapes:

Primera etapa (1976 ? 1985) [ modifica ]

El primer numero de la revista L'Avenc veu la llum el desembre del 1976 sota la direccio de Felix Ibanez Fanes, substituit per Ferran Mascarell el 1977, el qual esta en la direccio de la publicacio fins al 1985, any en que es dona per finalitzada aquesta etapa. Aquesta primera decada de L'Avenc coincideix amb la transicio democratica espanyola en el sentit mes ampli: en l'esmentat numero zero, del qual se'n van imprimir 20.000 exemplars i publicat en els quioscos, queda reflectida a la perfeccio la recuperacio de la Generalitat de Catalunya , l'unic acte politicament rupturista del periode que entroncava directament amb la legalitat republicana. A mes dels diversos articles d'analisi, el numero inclou una extensa entrevista a Josep Tarradellas i Joan . Un merit de la revista fou que, durant els anys 70 , va agrupar bona part dels historiadors catalans (els quals provenien sobretot de la tradicio historiografica del materialisme historic i el marxisme ). ^[1]

Des del punt de vista tematic, el taranna de la revista, el marca un clar predomini dels afers catalans contemporanis, en especial del segle  xx . A partir dels anys 1980, L'Avenc es va allunyant d'aquesta preferencia, que comenca a remetre fins a trobar un punt d'equilibri entre els ambits espanyol, catala i de la historia general, com tambe entre la historia contemporania, panoramica, medieval, moderna i antiga i la prehistoria. Es en la decada dels 80 que L'Avenc comenca a conrear l'anomenada historia de les mentalitats , que acabaria quallant anys mes tard com a historia de la cultura: dossiers sobre el divorci , ciencia catalana medieval, Charles Darwin o l' origen de l'esser huma . En aquesta etapa, doncs, es produeix un canvi d'interessos significatiu.

Segona etapa (1985 ? 1992) [ modifica ]

Aquesta etapa s'inicia amb el canvi de direccio de la revista. Despres de l'abandonament de Ferran Mascarell, Joan Fuster i Sobrepere inaugura un periode de continuitat, ^[5] amb petites innovacions en la publicacio i amb l'assumpcio d'una normalitat politica i social. A la segona meitat dels anys 80 , hi va incorporar suplements com els Plecs d'Historia Local (1986) i els Quaderns d'America (entre 1987 i 1989). ^[1]

L'abril del 1988, Joan Fuster es substituit per Jesus Mestre i Campi, que va publicar el seu primer numero com a director amb un dossier sobre Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau , amb un llenguatge ≪directe i popular≫, amb l'objectiu de trobar el to d'una alta divulgacio assequible a un ampli ventall de public potencial. La revista s'emmiralla en aquest tipus de llenguatge, i l'objectiu es converti en la seva fita durant tota l'etapa, que conclou el 1992 amb l'efemeride dels Jocs Olimpics del 1992 a Barcelona , que la revista va rebre amb dos dossiers ben allunyats de la festa olimpica: l'un sobre les arrels del comunisme (juny del 1992) i un altre sobre l' orde del Temple a Catalunya (juliol ? agost del 1992).

L'empresa que l'editava, Avance SA, va fer fallida. El grup impulsor de la revista hi va reaccionar promovent una campanya per tal que s'integressin a la nova editorial per a la revista un ampli accionariat popular, fet que va consolidar L'Avenc com a la major revista escrita en catala dedicada a la divulgacio i la reflexio sobre la historia, amb una tirada de 8.000 exemplars al mes. ^[1]

Tercera etapa (1992 ? 2014) [ modifica ]

Inaugurada amb la por al buit postolimpic, l'etapa ha estat marcada per la voluntat de projeccio cap endavant. Marca aquest periode el dossier del numero de desembre del 1993 ?que arribava despres d'uns quants numeros sense dossier? El fruit de la discordia. Sis raons sobre la Historia , en que s'exposaven obertament les opinions de clara confrontacio al voltant de la historiografia catalana .

L'abril del 2014, la revista arriba al seu numero 400, un numero que tindra mes pagines de l'habitual i tindra una tirada mes alta. El tema central esta dedicat a Europa: la construccio europea, la gestio de la crisi economica, el creixement de les desigualtats socials i el futur del mercat laboral al continent. Hi inclou tambe una extensa entrevista a Artur Mas a carrec del director de la publicacio, Josep Maria Munoz . Aprofitant el numero especial, l'editora vol donar un nou impuls a la revista, motiu pel qual es feren fer diverses presentacions arreu del territori de parla catalana. ^[6]

Quarta etapa (2014 -2023) [ modifica ]

La quarta i darrera etapa va suposar un increment de les pagines de critica i reportatges sobre el mon de la cultura, sense perdre de vista la perspectiva historica fundacional i amb un intent d'eixamplar els fenomens i l'abast territorial de la seva cobertura. L'entrevista en profunditat va anar guanyant pes fins a convertir-se en un dels trets distintius de la revista.

Es va apostar mes fortament pel model de subscripcio, fet que no va poder evitar una crisi de liquiditat que va portar al tancament de la revista en paper el 2023. Els darrers anys es va complementar la tasca de divulgacio amb una editorial propia per publicar llibres d'interes, tant de ficcio com de no ficcio.

Directors [ modifica ]

• 1976 ? 1979: Felix Ibanez Fanes (nums. 0 ? 21)
• 1979 ? 1985: Ferran Mascarell i Canalda (nums. 22 ? 78)
• 1985 ? 1988: Joan Fuster i Sobrepere (nums. 79 ? 113)
• 1988 ? 1989: Jesus Mestre i Campi (nums. 114 ? 124)
• 1989 ? 1993: Daniel Fernandez (nums. 125 ? 174)
• 1993 ? 1998: Daniel Fernandez, Jose Luis Martin Ramos, Enric Ucelay-Da Cal (nums. 175 ? 224)
• 1998 ? 1999: Jose Luis Martin Ramos, Jaume Casals, Jordi Mercader (nums. 225 ? 242)
• 1999 ? 2023: Josep Maria Munoz i Lloret (nums. 243 ?500)

Premis i reconeixements [ modifica ]

L' Associacio de Dissenyadors Grafics-Foment de les Arts Decoratives va premiar L'Avenc amb el Premi Laus del 1978. L'any 1997, la revista fou guardonada amb el Premi Critica Serra d'Or . L'any 2002, rebe la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya i, el 2005, el Premi Nacional de Patrimoni Cultural ≪per recuperar i divulgar la memoria historica i contribuir al debat cultural≫. El 2000, va rebre el Premi de l'Associacio de Publicacions Periodiques en Catala (APPEC) i, el febrer de 2012, va obtenir el Premi a la Millor editorial de revista, lliurat per l'APPEC. ^[7] El 2005, va ser premiat amb el Premi Ciutat de Barcelona de mitjans de comunicacio. ^[8] El 24 de febrer de 2023, el ple de l'Ajuntament de Barcelona va decidir atorgar-li medalla d’or al Merit Cultural , un cop la revista ja havia anunciat que deixaria d'editar-se en paper i ho faria nomes en linia a partir de l'abril seguent. ^[2]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Mestre i Campi , Jesus (director). Diccionari d'Historia de Catalunya . Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 80 entrada: "Avenc, L'". ISBN 84-297-3521-6 .  

Enllacos externs [ modifica ]

• L'Avenc - Lloc web oficial .
• Podeu llegir un balanc del periodista Ignasi Aragay dels 250 primers numeros aqui Arxivat 2011-09-03 a Wayback Machine ..