L'espera

Imatge externa no lliure
Tipus	pintura
Creador	Pablo Picasso
Creacio	1901
Metode de fabricacio	Oli sobre cartro
Genere	retrat
Mida	69,5 ( ) × 57 ( ) cm
Col·leccio	Museu Picasso ( Ciutat Vella )
Catalogacio
Numero d'inventari	MPB 4.271

L'espera (Margot) es una pintura a l'oli sobre cartro realitzada per Pablo Picasso el 1901 a Paris , i que actualment forma part de la col·leccio permanent del Museu Picasso de Barcelona . ^[1] Es mostra a la sala 7 de la col·leccio permanent del museu. Esta signat Picasso a l'angle inferior esquerre. Forma part de l'adquisicio de la col·leccio privada de Lluis Plandiura del 1932 .

Composicio [ modifica ]

Obra ambientada en la vida nocturna parisenca que Picasso va coneixer a principis del s. XX. Es tracta del retrat d'una dona, morfinomana o prostituta , pintada amb un trac rapid i solt, molt colorista, amb un tractament pictoric en part divisionista .

Aixi mateix, cal notar la pinzellada gruixuda i energica, influencia de Vincent van Gogh , i el siluetatge en negre de la figura, caracteristic tambe d'algunes obres de Van Gogh i del moviment artistic frances nabi .

El cromatisme viu permet veure com aqui Picasso se sent captivat pel joc de llums i com es diverteix amb l'us del color . La utilitzacio profusa del vermell li serveix per a acolorir tant el vestit i el barret com el rostre ?llavis, maquillatge? i tambe per a esquitxar la paret del fons.

Context [ modifica ]

Del 25 de juny al 14 de juliol de 1901, Pere Manach ?catala establert a Paris i primer marxant de Picasso?, amb la col·laboracio del critic d'art Gustave Coquiot , li organitza una exposicio a la galeria d' Ambroise Vollard , el marxant d'art mes important de Paris a final del s. XIX i comencament del XX, que, amb una prodigiosa intuicio i un gust estetic excepcional, va descobrir o llancar els pintors postimpressionistes, Van Gogh i Cezanne , els nabis i els fauves , i, finalment, Matisse i Picasso .

El jove Picasso hi exposa 64 pintures i alguns dibuixos, al costat d'obres del pintor basc Francisco Iturrino . Margot devia formar part d'aquesta exposicio (s'ha identificat com La morfinomana , que constava al cataleg amb el numero 9) i tambe es coneguda com a Pierreuse (prostituta), amb la ma damunt l'espatlla. Aquesta tematica es tambe tractada per altres artistes de l'epoca com, per exemple, Santiago Rusinol ( La morfina , 1894), Anglada Camarasa o Van Dongen .

L'exposicio tingue un cert exit (≪gairebe tots els diaris se n'han ocupat favorablement≫, escriuria el mateix Picasso) i copsa l'admiracio de Max Jacob , que, l'endema mateix de la inauguracio, fou invitat per Manach a coneixer Picasso i veure altres obres seves.

Coquiot descriu Picasso com un ≪frenetic enamorat de la vida moderna≫, que anota ≪tots els espectacles del carrer, totes les aventures humanes≫ (tant paisatges com prostitutes, aspectes del carrer o interiors). Tambe n'admira la pinzellada frenetica (“hom no pot deixar de veure’l [...] sino omplint de pressa, rabiosament, la tela, impacient de no poder fer anar la ma mes de pressa”), que executa amb “llargs pinzells carregats de color”. ^[2]

El juliol de 1901, el critic Felicien Fargus remarca, en la Revue Blanche , que Picasso “adora el color per si mateix” i Pierre Daix qualifica aquesta obra de prefauvista.

El 1932, va ser adquirida al col·leccionista catala Lluis Plandiura per la Junta de Museus , juntament amb altres obres picassianes que, a l'obertura del Museu Picasso de Barcelona el 1963, passaren a integrar-ne el fons permanent.

Puntillisme, divisionisme [ modifica ]

Si en una carta de 1897, adrecada al seu amic Bas, Picasso havia qualificat el puntillisme d'obcecacio, en la seva estada a Paris sera influit, entre d'altres, per aquest estil ?encara en voga entre els pintors d'avantguarda?, tal com constatem en Margot.

Puntillisme era la denominacio mes popular de la tecnica anomenada divisionisme , consistent en la juxtaposicio de pinzellades curtes de colors purs per tal d'aconseguir una barreja optica (en la retina de l'espectador, en una contemplacio a certa distancia), molt mes intensa i lluminosa que l'aconseguida amb la mescla fisica tradicional dels colors a la paleta.

Els pintors Georges Seurat i Paul Signac , capdavanters i teorics del divisionisme, repudiaven el terme puntillisme per ser inexacte i superflu, i encara van haver de suportar un nou qualificatiu que van encunyar, amb menyspreu, els seus detractors: estil confetti .

Picasso, pero, inventa: fent una adaptacio personal d'aquesta tecnica, no l'aplica ni amb la caracteristica pinzellada neoimpressionista (la de Picasso es mes solta) ni sistematicament (en limita l'us especialment al fons i, encara, a la taula, mentre que, per al tractament de la figura, sembla cercar la inspiracio en pintors com Henri de Toulouse-Lautrec o Theophile Alexandre Steinlen ).

El divisionisme es tambe present en altres obres conservades al Museu Picasso de Barcelona: en La nana , ^[3] datada d'aquell mateix any, pero tambe en la mes tardana Dona amb mantellina , ^[4] pintada a Barcelona el 1917 i que va deixar inacabada, potser insatisfet amb el resultat d'un divisionisme aplicat aquesta vegada de manera mes sistematica i canonica que en les dues obres precedents.

Anecdotes [ modifica ]

• Margot va ser l'obra escollida com a imatge de comunicacio de l'exposicio del Musee d'Orsay De Cezanne a Picasso, chefs-d'oeuvre de la galerie Vollard , realitzada entre juny i setembre de 2007, i que va reunir a Paris mes d'un centenar d'obres procedents d'arreu del mon que havien estat propietat d'Ambroise Vollard.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Rafart i Planas , Claustre. Guia del Museu Picasso . Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1998, p.21. DL B.2.887-1998. ISBN 84-7609-869-3 .