L'Eliana
[1]
es un municipi del
Pais Valencia
situat a la comarca del
Camp de Turia
.
Limita amb
Riba-roja de Turia
,
Sant Antoni de Benaixeve
,
la Pobla de Vallbona
i
Paterna
(a la comarca de l'
Horta Oest
).
Municipi situat al marge esquerre del riu
Turia
. L'unic nucli de poblacio es la vila de l'Eliana, que se situa al nord del riu, en una petita depressio envoltada per tossals que avui en dia son coberts per urbanitzacions. El terreny es gairebe pla, amb suaus ondulacions i altituds que no sobrepassen els 200 metres. Despres del Turia, el
barranc de Mandor
es la principal via fluvial, si be compta amb un cabal menor que es subterrani o canalitzat fins passat el nucli urba. Les sequies Nova i Granotera reguen part del terme. Gran part del terme ha passat d'us agricola a residencial, pero encara es pot trobar alguns camps de regadiu al sud-oest del terme, mentre que a l'est hi ha l'unica massa boscosa del municipi,
la Vallesa
.
[2]
En
1594
comenca una certa activitat pobladora quan els
carmelites calcats
de Valencia instauraren una granja en terrenys comprats pel prior Miquel de Carranza a Jaume Cherta amb la intencio d'establir-hi una casa de descans per als religiosos. Les terres estaven situades al voltant del mas de la Taverneta o corral Roig, que estava edificat en terme de la
Pobla de Vallbona
, a la vora del cami que anava de
Benaguasil
a Paterna. El mas es converti en lloc de descans i parada dels traginers, i fou l'inici urbanistic de l'actual vila de l'Eliana.
[3]
Va ser a partir del canvi de nom i de propietaris que comenca a anomenar-se amb eixe nom, sinonim de
carmelita
(el Eliano Carmelo) i que no es mes que un derivat d'
Elies
, una de les principals advocacions dels carmelites.
En 1607 la situacio economica del convent de Valencia era angoixant, situacio que Fr. Juan Heredia atribuia a l'adquisicio de l'heretat. Pero la situacio va millorar i les terres varen incrementar la seua rendibilitat de manera que en 1679 podien alimentar 100 religiosos.
[4]
El cenobi carmelita de l'Eliana estava constituit en 1803 per una casa destinada a la comunitat religiosa ?amb un grup de frares que hi residia de manera permanent al que s'afegien uns altres que hi eren temporalment per motius de salut- junt a la qual existia una capella dedicada a Sant Elies i Santa Anna. A mes l'heretat incloia un celler, aljub, graners, almassera i corrals per al ramat. A mes s'hi trobaven els habitatges del jornalers que treballaven directament per als carmelites, i els dels llauradors arrendataris de terres del convent. Quatre decades despres, Madoz descrivi les dinou cases dels arrendataris com a mal construides, de facanes iguals, de dos pisos i amb grans corrals.
[4]
Amb la
desamortitzacio
de
Mendizabal
(1790-1853) les terres foren adquirides per la marquesa de Casa Ramos i el seu marit Adolfo Yanguas, que va incrementar les cases de conreu que constituirien el primer nucli de poblacio.
El proces d'adquisicio de les terres comenca als 1850 i va durar fins als 1870. La familia Casa Ramos va comprar algunes terres directament a l'administracio, afegint-ne mes procedents d'altres compradors. D'aquesta manera van posseir les millors terres de l'antic convent, les quals varen explotar en regim de colonat. La propietat va passar als seus descendents, marquesos de Caceres.
[4]
En 1922, dintre d'un proces de liquidacio de part dels bens de la familia, es procedi a vendre les terres i el palau. Les parcel·les resultants tenien una superficie d'entre 30 i 140
fanecades
d'horta.
[4]
La situacio en el cas del seca era diferent, amb extensions mes grans sobre les quals es desenvoluparien als anys 1960 les principals urbanitzacions del terme.
[4]
En
1936
, durant la
Segona Republica Espanyola
, va fruir durant un any d'autogovern municipal, fins que el
1937
va aconseguir la independencia, que sera anul·lada el
1939
pel govern militar de
Franco
.
Un nou proces per a la segregacio municipal de l'Eliana va encetar-se en 1953. Un grup de veins va presentar un escrit davant l'Ajuntament de la Pobla de Vallbona. Tot i que el document va ser admes a tramit, durant els seguents dos anys no es rebe cap resposta, la qual no mes va arribar quan el subdirector general de la Guardia Civil, general de divisio Enrique Pastor Rodriguez, va interessar-se per l'evolucio dels tramits. L'1 de maig de 1955, el veinat va reunir-se en assemblea a la placa Major, donant suport a la iniciativa de segregacio.
[4]
La Direccio General d'Administracio Local va redactar un informe en 1955 el qual donava com a raons en favor de la creacio d'un municipi la seua poblacio (1800 habitants aleshores), la distancia de quatre quilometres fins a la Pobla i les dotacions de la poblacio, amb parroquia, cementiri i escoles propies, aixi com la forca de l'economia local per la presencia d'una agricultura en expansio, industries i turisme d'estiu.
[4]
El General Pastor va afegir una altra nota, sense data ni signatura, on es presentaven les queixes sobre la gestio que l'Ajuntament de la Pobla feia dels assumptes de l'Eliana. Aixi la situacio lamentable de les escoles per falta de financament, el mal estat del llavador, la deficiencia de l'enllumenat public i les clavegueres, la falta d'escorxador propi o el deficient estat dels camins. El document esmentava tambe la gran contribucio economica elianera al pressupost de la Pobla.
[4]
El 8 de setembre de 1955, l'Ajuntament de la Pobla de Vallbona va adoptar un acord favorable a la segregacio de l'Eliana. En resposta, alguns veins de la Pobla varen presentar un escrit oposant-se a l'acord municipal, i tambe va ser negativa la reaccio del consell local de la Falange, a les hores unic partit legal. Pero l'ajuntament pobla va rebutjar les al·legacions per acord plenari de 9 de novembre de 1955.
[4]
La tramitacio de l'expedient de segregacio es demoraria per mes de dos anys, fonamentalment a la Diputacio Provincial, on els oponents al nou municipi presentaren diversos recursos. De tota manera, el 21 de febrer de 1958 el Consell de Ministres va aprovar la segregacio del poble de l'Eliana.
[4]
Als anys seixanta es va construir dins de l'obra del Sindicat Vertical el grup d'habitatges del Carme.
[5]
El 18 de juliol de 1968 s'inaugura el diposit d'aigua de Montalegre.
[5]
En 2015 les eleccions varen donar com a resultat set escons per al
PSPV
, sis per al PP, dos a Compromis per l'Eliana, i un per a cadascun de EUPV i Ciutadans. Va ser nomenat alcalde Salvador Torrent i Catala (PSPV).
La benignitat del clima i la proximitat a la ciutat de
Valencia
han afavorit l'establiment de segones residencies a l'Eliana, ha creat gran nombre d'urbanitzacions i ha disparat la poblacio des de finals del segle
xx
.
Urbanitzacions
[
modifica
]
A mes del nucli urba, la poblacio es repartix entre les diverses
urbanitzacions
que l'envolten i que arriben fins a les portes de la vila i els limits del municipi. Per tant, la practica totalitat del terme te un caracter urba. Son:
- Mont-i-sol
[7]
o Montsol,
[8]
habitualment esmentat en la seua forma castellana
Montesol
.
[9]
[10]
Se situa a l'est del poble i es vertebrada per l'avinguda de les Delicies. Es una de les urbanitzacions mes grans pel que fa a poblacio.
- Mont Pilar
,
[8]
habitualment esmentat com a
Montepilar
, nom castella. Se situa al sud del poble.
[7]
- Camp de Turia
. Se situa a l'oest del poble.
[7]
- Montalegre
,
[8]
habitualment esmentat com a
Montealegre
, nom castella. Se situa al sud-oest del nucli urba.
[7]
- El Carme
,
[8]
tambe conegut com a Colonia del Carme,
[11]
situat a l'est del poble.
[7]
- Hendaia
,
[8]
situada al nord-est.
[7]
- Les Taules
,
[8]
situada al nord-est.
[7]
- Entrepins
,
[8]
situat a l'extrem oriental del terme i fitant amb el
bosc de la Vallesa
.
[12]
- La Masia de Cassany
,
[8]
situada entre Mont-i-sol i Entrepins.
[12]
- Bonavista
,
[8]
habitualment esmentat com a
Buenavista
, nom castella. Se situa al nord-est del nucli urba.
[7]
- L'Almassereta
.
[8]
Se situa al nord del nucli urba.
[7]
- El Gallipont
.
[8]
Partida rural i urbanitzacio al sud-oest del poble.
[12]
- El Llac
, situat al sud, i habitualment esmentat com a
El Lago
(en castella).
[13]
[11]
- El Paradis
,
[8]
situat al nord-oest, i habitualment esmentat com a
El Paraiso
(en castella).
[13]
[11]
- La Torre del Virrei
,
[8]
situada al sud-oest i al costat del
palau homonim
.
[11]
- El Pla de la Paella
,
[8]
a l'extrem oriental del terme.
[11]
- La Vall
, habitualment esmentat com a
El Valle
(en castella).
[11]
- L'Escorial
,
[8]
a l'extrem nord-oriental del terme.
[11]
- Els Ametllers
, habitualment esmentat com a
Los Almendros
(en castella).
[13]
[13]
El mateix fenomen que ha transformat la superficie i la
demografia
locals ha canviat l'economia local; l'Eliana actualment viu gairebe exclusivament del
sector serveis
: constructores, immobiliaries, grans
superficies comercials
(el Centre Comercial
El Osito
, situat al limit occidental del terme, es compartix amb
la Pobla de Vallbona
), etc.
Politica i govern
[
modifica
]
Composicio de la Corporacio Municipal
[
modifica
]
L'Eliana esta governada per una corporacio local formada per
regidors
elegits cada quatre anys per
sufragi universal
. El cens electoral esta compost per tots els residents empadronats a l'Eliana majors de 18 anys nacionals d'Espanya i dels altres paisos membres de la
Unio Europea
.
Segons el que disposa la Llei del regim electoral general,
[14]
que establix el nombre de regidors elegibles en funcio de la poblacio del municipi, la Corporacio Municipal de l'Eliana esta formada per 17 regidors.
Eleccions de 2023
[
modifica
]
En les
eleccions municipals de 28 de maig de 2023
foren elegits 8 regidors del
Partit Socialista del Pais Valencia
(PSPV-PSOE), 7 del
Partit Popular
(PP), 1 de
Vox
i 1 d'Accord per Guanyar (coalicio de
Compromis
i
Esquerra Unida
).
[15]
[16]
Eleccions municipals de 28 de maig de 2023
- l'Eliana
|
| Candidatura
|
Cap de llista
|
Vots
|
Regidors
|
|
|
Partit Socialista del Pais Valencia-PSOE
|
|
Salvador Torrent Catala
|
4.553
|
43,28%
|
8 (
 -1
)
|
|
|
Partit Popular
|
|
Maria Jose Marco Sanchis
|
3.821
|
36,32%
|
7 (
 +1
)
|
|
|
Vox
|
|
Jose Noales Torres
|
1.021
|
10,37%
|
1 (
+1
)
|
|
|
Sumar per l'Eliana - Acord per Guanyar
|
|
Isabel Montaner Borja
|
645
|
6,33%
|
1 (
 )
|
|
|
Altres candidatures
[a]
|
|
|
261
|
2,48%
|
0 (
-1
)
|
|
|
Vots en blanc
|
|
|
147
|
1,39%
|
|
| Total vots valids i regidors
|
10.518
|
100 %
|
17
|
|
|
Vots nuls
|
80
|
0,75%
|
|
| Participacio (vots valids mes nuls)
|
10.598
|
73,00%**
|
|
| Abstencio
|
3.919*
|
26,99%**
|
|
| Total cens electoral
|
14.517
*
|
100 %
**
|
|
Alcalde:
Salvador Torrent Catala (PSPV) (15/06/2019)
Per ser la llista mes votada, despres de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (8 vots de PSPV
[17]
)
|
Fonts: JEC,
[18]
JEZ Lliria,
[19]
M. Interior,
[20]
Periodic Ara.
[21]
(* No son vots sino electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
|
Eleccions de 2019
[
modifica
]
En les
eleccions municipals de 26 de maig de 2019
foren elegits 9 regidors del
Partit Socialista del Pais Valencia
(PSPV-PSOE), 6 del
Partit Popular
(PP), 1 de
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
(Cs) i 1 de
Compromis per l'Eliana
(Compromis).
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019
- l'Eliana
|
| Candidatura
|
Cap de llista
|
Vots
|
Regidors
|
|
|
Partit Socialista del Pais Valencia-PSOE
|
|
Salvador Torrent Catala
|
3.886
|
42,78%
|
9 (
+2
)
|
|
|
Partit Popular
|
|
Maria Jose Marco Sanchis
|
2.987
|
32,89%
|
6 (
)
|
|
|
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
|
|
Salvador Martinez Medina
|
685
|
7,54%
|
1 (
)
|
|
|
Compromis per l'Eliana
|
|
Isabel Montaner Borja
|
573
|
6,31%
|
1 (
-1
)
|
|
|
Altres candidatures
[b]
[c]
|
|
|
885
|
9,76%
|
0 (
-1
)
|
|
|
Vots en blanc
|
|
|
67
|
0,74%
|
|
| Total vots valids i regidors
|
9.083
|
100 %
|
17
|
|
|
Vots nuls
|
32
|
0,35%
|
|
| Participacio (vots valids mes nuls)
|
9.115
|
65,99%**
|
|
| Abstencio
|
4.697*
|
34,01%**
|
|
| Total cens electoral
|
13.812
*
|
100 %
**
|
|
Alcalde:
Salvador Torrent Catala (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots de PSPV
[17]
)
|
Fonts: JEC,
[18]
JEZ Lliria,
[19]
M. Interior,
[20]
Periodic Ara.
[21]
(* No son vots sino electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
|
Des de 2015 l'
alcalde
de l'Eliana es Salvador Torrent Catala (
PSPV
).
Llista d'alcaldes des de les eleccions democratiques de 1979
| Periode
|
Alcalde o alcaldessa
|
Partit politic
|
Data de possessio
|
Observacions
|
| 1979?1983
|
Lluis Escriva i Coll
|
PSPV-PSOE
|
19/04/1979
|
--
|
| 1983?1987
|
Vicent Tarrazona i Hervas
|
PSPV-PSOE
|
28/05/1983
|
--
|
| 1987?1991
|
Vicent Tarrazona i Hervas
|
PSPV-PSOE
|
30/06/1987
|
--
|
| 1991?1995
|
Vicent Tarrazona i Hervas
|
PSPV-PSOE
|
15/06/1991
|
--
|
| 1995?1999
|
Vicent Tarrazona i Hervas
Jose Maria Angel Batalla
|
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
|
17/06/1995
24/12/1997
|
Dimissio/renuncia
--
|
| 1999?2003
|
Jose Maria Angel Batalla
|
PSPV-PSOE
|
03/07/1999
|
--
|
| 2003?2007
|
Jose Maria Angel Batalla
|
PSPV-PSOE
|
14/06/2003
|
--
|
| 2007?2011
|
Jose Maria Angel Batalla
|
PSPV-PSOE
|
16/06/2007
|
--
|
| 2011?2015
|
Jose Maria Angel Batalla
|
PSPV-PSOE
|
11/06/2011
|
--
|
| 2015?2019
|
Salvador Torrent Catala
|
PSPV-PSOE
|
13/06/2015
|
--
|
| 2019-2023
|
Salvador Torrent Catala
|
PSPV-PSOE
|
15/06/2019
|
--
|
| Des de 2023
|
Salvador Torrent Catala
|
PSPV-PSOE
|
17/06/2023
|
--
|
| Fonts: Generalitat Valenciana
[22]
|
El primer alcalde que tingue l'Eliana despres de la seua declaracio com a municipi independent prengue possessio del carrec el
23 de febrer
de
1959
, a un acte multitudinari que tingue lloc a la placa Major del nou municipi.
[23]
Fou nomenat pel
Governador Civil
de la
provincia de Valencia
,
Jesus Posada Cacho
, amb la intencio de regir els interessos municipals fins que es constituira l'Ajuntament per via ordinaria.
[24]
[25]
[26]
Amb anterioritat el poble havia lluitat per la seua independencia. De fet, el 19 de juliol de
1937
es dugue a terme la sessio inaugural del Consell Municipal de l'Eliana, en la qual Ricardo Llopis Quinto va ser nomenat alcalde de l'Eliana. L'autonomia com a municipi no va durar molt de temps, ja que a l'agost del
1939
el Ministeri de Governacio va anul·lar la segregacio del 37 emparant-se en el fet que no era valida per haver-se adoptat en periode "vermell". En consequencia, va passar a ser nomenat alcalde pedani Vicent Coll Badia.
[27]
Amb l'arribada de la democracia, el primer alcalde democratic del municipi fou Luis Escriva Coll, que estigue al carrec fins 1983.
[28]
[29]
Entre les preocupacions mes importants del nou alcalde estaven l'aigua, l'enllumenat i el fem.
[30]
Alcaldes anteriors a 1979
| Anys mandat
|
Nom de l'Alcalde
|
| 1924
-
1926
|
Ricardo Llopis Quinto (Alcalde Pedani)
|
| 1929
|
Luis Blat Murgui (Alcalde Pedani)
|
| 1937
-
abril
1939
|
Ricardo Llopis Quinto (
Izquierda Republicana
)
|
| abril - agost
1939
|
Vicente Coll Badia
|
|
|
Jose Marti Alegre (Alcalde Pedani)
|
|
|
Maximo Coll Hernandez (Alcalde Pedani)
|
| 1955
|
Secundino Blat Murgui (Alcalde Pedani)
|
| (1 mes)
|
Jose Mª Coll Belda (Alcalde Pedani)
|
| 1958
-
1979
|
Enrique Daries Coll
|
Equipaments culturals
[
modifica
]
- Biblioteca Publica Municipal de l'Eliana
es de titularitat municipal i va ser inaugurada l'any 1971 a la Casa de Cultura. Forma part de la
Xarxa de Lectura Publica Valenciana
(XLPV) i la seua col·leccio bibliografica es pot consultar a l'OPAC Xarxa Electronica Publica de la Comunitat Valenciana.
- Centre Sociocultural
Associacions culturals
[
modifica
]
Monuments religiosos
[
modifica
]
Monuments civils
[
modifica
]
Monuments militars
[
modifica
]
Llocs d'interes
[
modifica
]
La Canyada de Mandor o Entrepins
[
modifica
]
Una de les urbanitzacions pertanyents a l'Eliana, coneguda com a
Entrepins
, compta amb accessos al confrontant bosc de
la Canyada de Mandor
, en realitat la part mes occidental de la pinada anomenada
la Vallesa
, on confronta amb el barranc de Mandor. Representa el tipic
bosc mediterrani
, gran zona verda on gaudir de la natura. Centenars de persones de l'Eliana i dels pobles veins s'acosten al bosc frequentment a realitzar diverses activitats esportives com ara
futing
,
bicicleta
,
motocros
, passejos a cavall, o simplement a passejar. Es tracta d'un paratge pel qual hi ha una gran conscienciacio en la comarca, ja que representa un gran pulmo per a la ciutat de Valencia. Darrerament, ha sigut inclos en el
Parc Natural del Turia
.
El bosc compta amb un atractiu turistic i historic, ja que existix una llarga linia de trinxeres de la
Guerra Civil espanyola
que recorre gran part de la zona. Algunes no es troben en bon estat de conservacio, pero resulten interessants de visitar.
Barranc del Mandor.
Te un cabal bastant reduit i vertebra el terme de l'est a l'oest, passant el nucli urba pel sud. Des de la decada dels 70 esta cobert fins al terme de
Riba-roja de Turia
. Aixi mateix, la
linia 2 del metro de Valencia
va en paral·lel per la riba dreta fins al poble i despres per l'esquerra a l'est del terme. Existixen diverses estructures per a l'aprofitament de les seues aigues, com ara el Moli de la Lluna. Tenia tres assuts, el de la fabrica de la Concepio, el de la fabrica del Carme i el de Mandor, que es el que queda actualment en funcionament.
Estacio principal del Metro de Valencia a l'Eliana
L'Eliana es comunica directament amb la
ciutat de Valencia
,
Burjassot
i Paterna a l'est, i
Lliria
a l'oest, mitjancant l'autovia
CV-35
; i amb Riba-roja de Turia i Sant Antoni de Benaixeve mitjancant l'avinguda de les Delicies i la via CV-336, que comunica eixes dos poblacions. Aixi mateix, compta amb les linies d'autobusos del
Metrobus
145 i 146, que van a Lliria a Valencia i de Benaguasil a Valencia, respectivament. Finalment, te 1 estacio i 4 baixadors de metro pels quals passa la linia 2 de
MetroValencia
, que connecta Lliria amb Valencia.
Festes i celebracions
[
modifica
]
Festes Majors. Correfocs.
- Festes Majors
. Se celebren del primer cap de setmana de juliol fins al dia 17 del mateix mes
- Sant Antoni Abat
. Se celebra el cap de setmana mes proxim al
17 de gener
- Les
Falles
se celebren al
marc
. Hi ha quatre falles en la localitat, encapcalades per la Junta Local Fallera
- Mare de Deu dels Dolors. Festivitat que se celebra segons com caiga la Pasqua
- Festes de la Musica i de Santa Cecilia
. Se celebren en el mes de n
ovembre
- Cavalcada de Reis
d'Orient
. Es fa el
5 de gener
Un tret caracteristic de l'Eliana es l'activitat esportiva, en la qual destaca la celebracio tots els estius dels
Jocs Esportius de l'Eliana
, que ultrapassen les trenta edicions i tenen anomenada en les comarques i poblacions proximes. Fou seu d'un dels millors clubs de la historia de l'
handbol
femeni,
El Osito L'Eliana
.
[32]
Entre els esportistes elianers destaca
Conxa Montaner
(
1981
), atleta que ha destacat internaciolment en el
salt de longitud
.
A l'Eliana s'ha impulsat la
Pilota valenciana
amb la construccio d'un
Trinquet
que acull una Escola de Tecnificacio de pilotaris, dirigida per la
Federacio de Pilota Valenciana
, a mes de multiples partides del
Circuit Bancaixa
d'
Escala i corda
.
Persones destacades
[
modifica
]
- Dolores Marimon Navarro
, primera regidora.
[33]
- Ramon Chisvert Ballester
,
Gat I
, pilotari.
[34]
- Lluis Chisvert Ballester
,
Gat II
, pilotari.
[34]
- Josep Aguilar Giner
,
Locheta
, pilotari.
[34]
- Ricardo Marco Montaner
, pilotari.
- Concepcion Montaner Coll
, atleta.
- Laura Gomez Ropinon
, judoka internacional.
- Sugoi Uriarte
, judoka internacional.
- Javier Sarti
, escriptor.
- Victor Inurria
, arquitecte.
- Josep Torrent Badia
, periodista.
- David Sanchez Llongo
, artista faller.
- ↑
Tambe participa a les eleccions municipals de 2023 la coalicio d'
Los Verdes/Els Verds
amb
Podem
(261 vots, 2,48%).
- ↑
Tambe participaren a les eleccions municipals de 2019:
Esquerra Unida-Seguim Endavant
(EUPV) (422 vots, 4,65%), Grupo Civico l'Eliana (GCE) (253 vots, 2,79%),
Los Verdes/Els Verds
(165 vots, 1,82%) i
Som Valencians
(SomVal) (45 vots, 0,50%).
- ↑
Sumem per l'Eliana
(
EUPV
-
EV
) perde el regidor obtingut el 2015.
- ↑
≪
L'Eliana
≫. Academia Valenciana de la Llengua, 2013. Arxivat de l'
original
el 26 de gener 2018. [Consulta: 25 gener 2018].
- ↑
JAEN URBAN, Gaspar.
Aproximacion al municipio de la Eliana
. Valencia: Diputacion Provincial de Valencia, 1979.
ISBN 84-500-3115-X
.
- ↑
CISCAR PEIRO
, Empar ≪L'Eliana, un mas del Siscent≫.
Primeres Jornades Camp de Turia de Geografia
, 1996, pag. 23-28.
- ↑
4,00
4,01
4,02
4,03
4,04
4,05
4,06
4,07
4,08
4,09
L'Eliana : historia, geografia y arte
. Valencia: Universidad de Valencia, 2015.
ISBN 9788437097374
.
- ↑
5,0
5,1
L'Eliana, un trajecte vital
. Paiporta, Valencia: Denes, D.L. 2013.
ISBN 9788494093692
.
- ↑
≪
INE: Institut Nacional d'Estadistica
≫.
- ↑
7,0
7,1
7,2
7,3
7,4
7,5
7,6
7,7
7,8
≪
Mapa de l'Eliana de la Generalitat Valenciana
≫. Arxivat de l'
original
el 2016-03-03. [Consulta: 30 marc 2010].
- ↑
8,00
8,01
8,02
8,03
8,04
8,05
8,06
8,07
8,08
8,09
8,10
8,11
8,12
8,13
8,14
≪
Academia Valenciana de la Llengua. Toponimia dels Pobles Valencians. L'Eliana. El Camp de Turia
≫. Arxivat de l'
original
el 2018-01-26. [Consulta: 25 gener 2018].
- ↑
AV de Mont-i-sol
- ↑
≪
Pagina web municipal
≫. Arxivat de l'
original
el 2014-08-17. [Consulta: 30 marc 2010].
- ↑
11,0
11,1
11,2
11,3
11,4
11,5
11,6
≪
Web municipal de reciclatge, on fa referencia a totes les urbanitzacions
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-11-01. [Consulta: 30 marc 2010].
- ↑
12,0
12,1
12,2
≪
Mapa de l'Eliana de la Generalitat Valenciana
≫. Arxivat de l'
original
el 2016-03-03. [Consulta: 30 marc 2010].
- ↑
13,0
13,1
13,2
13,3
Web municipal
[
Enllac no actiu
]
- ↑
≪
Ley Organica 5/1985, de 19 de junio, del Regimen Electoral General.
≫. Jefatura del Estado (BOE n. 147 de 20/6/1985, 1985. Arxivat de l'
original
el 25 de juny de 2008. [Consulta: 8 desembre 2008].
- ↑
≪
Resultado elecciones Municipales en L'Eliana, (PSOE) gana: ultima hora con el 100.0% escrutado
≫ (en castella), 23-07-2023. [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑
≪
Resultados Elecciones en L'Eliana- Resultados elecciones Municipales en Comunitat Valenciana
≫. [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑
17,0
17,1
Redaccio ≪
El Ple de l'Eliana elegeix a Salva Torrent com a alcalde en la seua sessio d'investidura
≫.
actualitatvalenciana.com
, 17-06-2019.
- ↑
18,0
18,1
Junta Electoral Central ≪
Resolucion de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicacion del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, segun los datos que figuran en las actas de proclamacion remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla
≫.
Butlleti Oficial de l'Estat
, 235, 30-09-2019, pag. 107.460 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑
19,0
19,1
Junta Electoral de Zona de Lliria ≪
Edicto de la Junta Electoral de Zona de Lliria sobre proclamacion de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019
≫ (pdf) (en castella).
Butlleti Oficial de la Provincia de Valencia
.
Diputacio Provincial de Valencia
[Valencia], 82, 30-04-2019, pag. 44. Arxivat de l'
original
el 3 de juny 2020 [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑
20,0
20,1
Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya
. ≪
Resultats provisionals - Eleccions locals 2019
≫. Arxivat de l'
original
el 25 de juny 2019. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑
21,0
21,1
Ara
. ≪
Eleccions municipals 2019. Resultats a l'Eliana
≫, 26-05-2019. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑
Direccio d'Analisi i Politiques Publiques de la Presidencia. Generalitat Valenciana. ≪
Banc de Dades Municipal. L'Eliana. Historic de Govern Local
≫.
Portal d'informacio ARGOS
. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑
≪
Historia de la poblacion de L'Eliana - L'Eliana
≫. [Consulta: 21 setembre 2019].
- ↑
BOE 1956.
https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1956/101/A02351-02351.pdf
- ↑
≪
Independecnia de l'Eliana
≫ (en castella). Ajuntament de l'Eliana. [Consulta: 21 stembre 2019].
- ↑
≪
L'Eliana
≫. [Consulta: 21 setembre 2019].
- ↑
≪
L'Eliana homenajea a su primer alcalde
≫ (en castella). [Consulta: 21 setembre 2019].
- ↑
≪
XXV Anys d'Ajuntaments Democratics
≫.
l'Elina
, abril 2004. Arxivat de l'
original
el 2010-03-30 [Consulta: 21 setembre 2019].
- ↑
≪
L'Eliana conmemoro 40 anos de ayuntamientos democraticos
≫ (en castella). Ajuntament de l'Eliana. [Consulta: 21 setembre 2019].
- ↑
Levante, dimecres 27 de juny de 1979, pag. 35, seccio “Region”, article: “Al habla con los alcaldes; Luis Escriva Coll, alcalde de La Eliana”.
- ↑
Alba Pagan,
, Esther. ≪La iglesia parroquial de Nuestra Senora del Carmen de L'Eliana y el patrimonio religioso≫. A:
L'Eliana, Historia, Geografia y Arte
. Valencia: Universitat de Valencia, 2015, p. 289-326.
ISBN 978-84-370-9737-4
.
- ↑
≪
"Seguimos adelante... por desgracia"
≫ (en castella). El Pais, 12-10-2011. [Consulta: 4 novembre 2013].
- ↑
≪
El 80 aniversario de la independencia de l'Eliana reivindica a la primera concejala
≫ (en espanyol europeu). [Consulta: 20 octubre 2018].
- ↑
34,0
34,1
34,2
Joc de Pilota, historia de un deporte valenciano - Alberto Soldado.
Diputacio de Valencia
, 1998.
ISBN 84-923378-1-8
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]