Ku Klux Klan

Dades
Tipus	organitzacio politica organitzacio armada organitzacio terrorista hate group (en) organitzacio criminal
Camp de treball	terrorisme de dretes
Ideologia politica	Nacionalisme blanc anticomunisme neofeixisme anticatolicisme terrosisme cristia nativism (en) suprematisme blanc
Historia
Creacio	1865,  Pulaski
Fundador	Nathan Bedford Forrest
Esdeveniment significatiu
8 desembre 1863-31 marc 1877	Reconstruccio
Localitzacio dels arxius	Biblioteca Stuart A. Rose de Llibres Estranys, Arxius i Manuscrits
Format per	Grand Dragon (en) Grand Wizard (en)
Lloc web	kkk.bz

El Ku Klux Klan ( KKK ) es una societat secreta estatunidenca amb un fort caracter racista i xenofob . ^[1] Ku Klux Klan es el nom que han adoptat diverses organitzacions dels Estats Units, que han predicat la supremacia de la raca blanca , ^[2] l' antisemitisme , el racisme , l' anticatolicisme , ^[3] l' anticomunisme , la transfobia , ^[4] l' homofobia i el nativisme politic . Amb frequencia, aquestes organitzacions han recorregut al terrorisme , la violencia i actes intimidadors com la cremada de creus, per tal d'oprimir les seves victimes. ^[5]

La primera encarnacio del Klan fou fundada el 24 de desembre de 1865 per veterans de l' Exercit confederat que, despres de la Guerra de Secessio , van voler resistir-se a la Reconstruccio, es a dir la reforma del seu model de societat segregada. ^[6] L'organitzacio va adoptar rapidament metodes violents per aconseguir els seus objectius. Tot i aixo, hi va haver una reaccio que en poc temps va arrossegar l'organitzacio al fracas, ja que l'elit del sud veia que el Klan servia d'excusa per a la permanencia als Estats del Sud de les tropes federals. El KKK fou completament dissolt el 1870 pel President republica Ulysses S. Grant , ^[7] a traves de l'Acta de drets civils de 1871 (coneguda com "l'Acta Ku-Klux-Klan"). ^[8]

El 1915 es va fundar una nova associacio que emprava el mateix nom, inspirada pel poder que tenien els mitjans de comunicacio de masses. La pel·licula El naixement d'una nacio , ^[9] i l'antisemitisme transmes a les croniques periodistiques del judici del presumpte assassi Leo Frank , van contribuir a la ja esmentada inspiracio. El segon KKK fou una organitzacio mes formal, que comptava amb membres registrats i amb una estructura estatal i nacional. El nombre de membres arriba a xifres entre quatre i cinc milions. La popularitat del Klan va comencar a decaure en el periode de la Gran depressio que segui al Crac del 29 , i durant la Segona Guerra Mundial , ja que alguns dels membres mes destacats del Klan van protagonitzar escandols per donar suport a l' Alemanya nazi . ^[10]

D'aleshores enca, diverses agrupacions diferents entre elles han utilitzat aquest nom, incloent-hi les que s'oposaven a l'Acta de Drets Civils i a la fi de la segregacio de les decades de 1950 i 1960. Alguns membres d'aquelles organitzacions van arribar a ser condemnats per diversos crims. I encara que avui dia dotzenes d'organitzacions utilitzin tot o part del nom per designar-se, la xifra dels seus membres es al voltant d'uns quants milers. Aquests grups, amb operacions separades en petites unitats aillades, son considerats grups d'odi extrem. El KKK modern ha estat repudiat pels mitjans de comunicacio de masses i pels liders politics i religiosos dels Estats Units.

El primer Ku Klux Klan [ modifica ]

Origen. Creacio [ modifica ]

El Ku Klux Klan va ser fundat a Pulaski (Tennessee) despres del final de la Guerra civil dels Estats Units , el 24 de desembre de 1865 pel general Nathan Bedford Forrest , i altres veterans confederats, que pretenien protegir els sudistes de les espoliacions i vexacions a les que consideraven estaven sotmesos. El nom de Ku Klux Klan ve de la fusio del grec "Kuklos" (cercle). El capita Kennedy afegi Klan (clan) com a recordatori dels grups familiars ancestrals, ja que tots tenien ascendencia escocesa. Els fundadors van decidir escriure clan amb "K" per a donar-li mes notorietat a l'organitzacio. Com que els va agradar la sonoritat de la paraula, van optar per dividir el mot "Kuklos" en dues parts, canviant la "o" de Kuklos per una "u" i la "s" per una "x" per tal que quedes mes impactant.

Als seus inicis, es tractava d'una organitzacio sarcastica que es dedicava a fer xerrades i rituals on ridiculitzaven i humiliaven les seves victimes. El Ku Klux Klan fou concebut com un club social on els joves podien trobar diversio i una nova forma de passar l'estona. Els membres feien excursions nocturnes pel poble de Pulaski, disfressats amb llencols i mascares, fingint ser fantasmes que espantaven (o divertien) la poblacio. En afrontar el periode de la Reconstruccio dels Estats Units despres de la Guerra Civil, el KKK va endurir les seves activitats i es va dedicar a oprimir els carpetbaggers , els Scalawag , i els esclaus esdevinguts lliures. El passat conservador i de suport a l'esclavisme del Partit Democrata dels Estats Units va fer que molts dels seus membres busquessin la manera de pertanyer al KKK. Tambe, de manera informal, el KKK repudiava el Partit Republica dels Estats Units .

El Klan es va estendre rapidament per altres estats del sud, desencadenant un "regnat del terror" envers els liders republicans de totes les procedencies racials. Aquest joc va desembocar en assassinats, com el del congressista d' Arkansas : James M. Hinds , el de tres membres de la Legislatura de Carolina del Sud i els de diversos homes que havien treballat en convencions constitucionals. De 1866 a 1867, el Klan va irrompre en les sessions religioses de la comunitat negra, i va assaltar les llars d'aquesta comunitat per a robar armes de foc, amb el pretext de desarmar els negres veterans de la Guerra Civil. Algunes d'aquelles activitats imitaven les accions d'altres grups de Tennessee com els Jaquetes Grogues o els Gorres Vermelles .

El 1867, en una reunio a Nashville , Tennessee , es va intentar organitzar els grups dispersos afins del Klan, dins una agrupacio de capitols locals que informessin els liders del comtat, els quals informarien els districtes, i alhora aquests ho farien als seus estats, els quals informarien el quarter general que agruparia tota la nacio. La proposta, redactada pel vetera general brigadier George Gordon , va ser escrita en un llenguatge ences que discorria sobre les metes del KKK i que incloia un llistat de preguntes que els aspirants a pertanyer al Klan havien de respondre correctament. Les preguntes se centraven en la resistencia vers la Reconstruccio i el Partit Republica. El candidat havia de respondre si era republica, vetera de l' Exercit de la Unio o membre de la Lliga de la Unio , a mes d'especificar si s'oposava a la igualtat dels negres tant social com politicament i si estava a favor d'un Govern d'"homes blancs" que "mantingues els drets constitucionals del Sud", l'"emancipacio dels homes blancs del Sud, la restitucio de tots els drets del Sud" i "el dret inalienable de la propia supervivencia davant l'exercici arbitrari del poder".

Pero malgrat tot el treball de preparacio, la proposta de Gordon no fou acceptada. Les unitats del Klan seguirien treballant de manera independent, sense cap forma de jerarquia organitzada a nivell nacional, estatal o comtal. Gordon acudi a Memphis per a visitar l'antic comerciant d'esclaus i vetera general confederat Nathan Bedford Forrest , qui li parla de la nova organitzacio. La resposta de Forrest fou: "… una idea excel·lent. Podem emprar-la per a posar els negres al lloc on els correspon". Forrest fou escollit lider nacional del Klan setmanes despres, el 1867 quan es reuniren a Nashville organitzacions de tot el Sud. Aquest carrec es coneixia com "Great Wizard", altres carrecs eren Gran Drac, Gran Tita i Gran Ciclop i els membres del Klan es feien dir "vampyres".

Tanmateix, els dirigents del klan el dissolgueren el gener del 1869 , tot i que fins al 1871 actuaren esporadicament alguns elements incontrolats. En totes les entrevistes posteriors que se li feren, Forrest nega haver estat mai lider del KKK i declara que mai tingue control sobre cap cel·lula de l'organitzacio.

Fets [ modifica ]

El Ku Klux Klan busca el control politicosocial dels esclaus alliberats. En particular, va intentar dificultar l'educacio, el desenvolupament economic, el dret a portar armes i els drets electorals dels negres.

Tot i aixo, el Klan no es va limitar a actuar contra aquestes etnies, ja que els republicans del Sud tambe foren el blanc de les seves tactiques intimidadores. Amb frequencia obtenien els seus proposits mitjancant la violencia. Per exemple, a les eleccions generals de Georgia , l'abril de 1868, el comtat de Columbia va registrar 1.222 vots per al candidat republica a governador d'Estat Rufus Bullock. A les eleccions presidencials del novembre d'aquell any, al mateix comtat nomes hi va haver un vot a favor del candidat republica Ulysses S. Grant .

El Klan intimidava constantment mestres d'escola i treballadors de l' Oficina General de Refugiats, Alliberats i Terres Abandonades ( Freedmen's Bureau ), aixi com a membres negres de les Lligues de la Unio. En relacio a la investigacio del Congres feta durant un episodi al Mississipi :

"La senyoreta Allen, d'Illinois, una d'aquestes mestres, l'escola de la qual es trobava a Cotton Gin Port (comtat de Monroe, Mississipi), va rebre una visita...entre la una i les dues de la nit el marc de 1871, d'uns cinquanta homes muntats i disfressats. Cadascun vestia una llarga tunica blanca i portava la cara coberta per una mascara solta de ratlles escarlates. Se li va ordenar que puges a vestir-se, la qual cosa va fer l'acte. Despres va rebre a la seva habitacio un capita i un tinent qui, a mes de la disfressa de tots, portaven un parell de banyes al cap i un objecte al front. El tinent tenia una pistola a la ma i el capita es va asseure mentre vuit homes van entrar i van omplir el vestibul. Van tractar d'una manera "galant i tranquil·la" la mestra, pero es queixaven de l'impost per les escoles i li deien que havia de deixar l'ensenyament immediatament i marxar per a no tornar mai. La van avisar que ells no donaven segones advertencies. La mestra va deixar el comtat."

Els membres del Klan asseguraren haver matat mes de cent cinquanta negres en un sol comtat de Florida, i cent mes a altre comtats. Una proclamacio feta per Gordon el 1868 resumeix alguns dels assumptes rere les violents actes del Klan:

• Molts negres eren veterans de l'Exercit de la Unio i, per tant, anaven armats. Des del comencament, un dels principals objectius del Klan era confiscar les armes de foc als negres. A la proclama, Gordon afirma que s'havia disparat sobre tres ocasions al Klan i que "si els negres ens volen fer la guerra, han d'ajustar-se a les consequencies".
• Gordon defensava que el Klan era una organitzacio pacifica. Aquesta cita era una pretensio habitual del Klan per a evitar processos legals. Malgrat tot, un jutjat federal va determinar el 1868 que el KKK era una organitzacio terrorista . Centenars de processos per violencia i terrorisme van seguir aquesta sentencia. Diversos membres del Klan van ser processats i molts van fugir de les jurisdiccions que els perseguien, principalment a Carolina del Sud.
• Gordon va anunciar que alguns havien portat a terme actes violents en nom del Klan, cosa en part certa, ja que algunes persones alienes a l'organitzacio es disfressaven de membres del Klan per a ocultar la seva identitat. Pero era ben clar tambe que als alts carrecs del KKK els convenia allunyar-se publicament d'aquells actes, i la natura secreta i descentralitzada del Klan feia que el conjunt de membres fos un concepte difus. El Klan fou, en moltes de les seves manifestacions, una forca paramilitar que servia els interessos del Partit Democrata i d'aquells que desitjaven la restauracio de la supremacia blanca.

Declivi i prohibicio [ modifica ]

El primer Klan mai va estar ben organitzat. Com a grup secret, o "invisible", no tenia una pertinenca formal, ni obligacions, butlletins, portaveus, capitols o oficials de cap tipus, ni local ni nacional. Van obtenir popularitat gracies a la seva reputacio, obtinguda en gran part mitjancant les seves estrafolaries disfresses i les seves practiques teatrals. La historiadora Elaine Frantz Parsons diu:

Com s'ha esmentat, l'organitzacio nacional de Forrest no tenia control sobre els Klans locals. Forrest va ordenar la dissolucio del Klan el 1869, amb l'argument que "havia estat desviat dels seus originals i patriotics proposits, convertint-se en un grup injurios i nociu per a la pau publica". Per la falta de control d'un organisme nacional, la declaracio de Forrest era mes aviat un simptoma del declivi que una causa. L'historiador Stanley Horn escriu que "parlant de manera general, el final del Klan va ser mes una desintegracio localitzada gradual que un dissolucio formal i decisiva". La premsa a Georgia va publicar el gener de 1870 que "la realitat de l'assumpte no es que el Ku Klux Klan sigui una banda de criminals organitzats, sino que tots els criminals s'autodenominen membres del Ku Klux Klan"

Encara que s'estava fent servir cada vegada mes el Klan com una mascara per amagar crims no necessariament politics, les autoritats locals i estatals rares vegades van actuar en contra. En casos de linxament, els acusats blancs eren absolts gairebe sempre, i en el rar cas que l'acusat fos trobat culpable, gairebe mai era condemnat. En molts estats hi havia temor que els negres s'organitzessin en milicies que comencessin una guerra racial. Quan William Woods Holden , governador republica de Carolina del Nord , va cridar a exercir accions contra el Klan el 1870, nomes va aconseguir va ser escombrat en les eleccions seguents.

Malgrat el poder del Klan, hi havia certa resistencia a les seves practiques de terror. De vegades, eren grups organitzats els que se'ls enfrontaven. Veterans blancs de l'Exercit de la Unio van organitzar el "anti Ku-Klux" al comtat de Blount, Alabama . A nivell nacional, va existir un moviment per oposar-se al Klan, encara que la mateixa existencia del Klan era questionada per molts democrates, que arribaven a creure que el Klan era invent dels nerviosos governadors republicans del sud. El gener de 1871, el senador republica per Pennsilvania , John Scott , va reunir un comite que va recollir 52 testimonis de les atrocitats del Klan. Ja molts estats del sud havien establert legislacions anti-Klan. Aquestes van ser el model perque, al febrer, el congressista per Massachusetts i ex general de la Unio Benjamin Franklin Butler , redactes una llei nacional sobre aquest tema; [26] que seria coneguda com l'Acta de Drets Civils de 1871, o l' Acta Ku Klux Klan .

El 1871, el president Ulysses S. Grant va signar l'Acta, segons la qual les tropes federals havien d'exercir la forca publica en lloc de les estatals, i els membres del Klan havien de ser processats legalment en una cort federal, en comptes de les corts locals i estatals. Sota aquesta legislacio, centenars de membres del Klan van ser empresonats o multats, i es va suspendre l'habeas corpus en nou comtats de Carolina del Sud . Fet i fet, el Klan va ser completament destruit en aquest estat, i la resta del pais, on havia iniciat ja el seu declivi alguns anys enrere.

Pero van haver de transcorrer molts anys perque tots els elements del Klan fossin eliminats. El diumenge de Pasqua de 1873, va ocorrer la massacre de Colfax , l'esdeveniment mes sagnant de violencia racial durant la Reconstruccio. La massacre va comencar quan alguns ciutadans negres es van resistir a la violencia del Klan i els seus aliats de la Lliga Blanca a Colfax , Louisiana . Com a resultat de l'enfrontament, dos-cents vuitanta homes negres van perdre la vida.

En 1882, molt despres de la fundacio del primer Klan, la Cort Suprema dels Estats Units va determinar en el cas "Estats Units contra Harris" que l' Acta Ku Klux Klan era anticonstitucional en part, ja que a la catorzena esmena de la Constitucio no s'estenia el poder del congres a conspiracions privades. No obstant aixo, l' Acta Ku Klux Klan ha estat invocada en judicis de l'ordre civil posteriorment, incloent-hi un de 1964 en que es jutjava l'assassinat de tres treballadors pels drets civils; l'assassinat de Viola Liuzzo el 1965, i el cas "Bray contra la Clinica Femenina d'Alexandria" de 1991.

El Segon Klan [ modifica ]

En les quatre decades i mitja que van seguir a l'eliminacio del Ku Klux Klan, les relacions racials als Estats Units van arribar al seu punt mes baix. La decada de 1890 va veure el major nombre de linxaments per racisme que hi ha hagut en aquest pais, segons l'Institut Tuskegee.

Creacio [ modifica ]

El segon Ku Klux Klan es va fundar el 1915, demostrant el recentment descobert poder dels mitjans massius de comunicacio. Aquest any van tenir lloc tres esdeveniments intimament relacionats:

• Es va estrenar la pel·licula The Birth of a Nation (El naixement d'una nacio) , del Sr W. Griffith, en la qual es glorifica i mitifica el primer Ku Klux Klan.
• Leo Frank, un jueu acusat de violar i assassinar una jove anomenada Mary Phagan, va ser estomacat enmig d'un gran frenesi mediatic.
• Es funda el segon Ku Klux Klan , amb nous objectius antisemites i antiinmigrants. La majoria dels fundadors pertanyien a una organitzacio anomenada "Els Cavallers de Mary Phagan" .

La pel·licula El naixement d'una nacio glorificava al primer Klan, que en aquells dies era ja una memoria llunyana. La pel·licula es basa en el llibre i obra de teatre The Clansman ("L'home del Clan") , aixi com en el llibre de Thomas Dixon The Leopard's Spots ("Les taques del lleopard") . La pel·licula va generar una bogeria nacional pel Klan. En una funcio de preestrena a Los Angeles , es va contractar a actors que es van disfressar com a membres del Klan com a part de la promocio. En alguns casos, l'audiencia entusiasmada disparava les seves armes cap a la pantalla.

La popularitat i influencia de la pel·licula van augmentar quan l'historiador i president dels Estats Units Woodrow Wilson en va avalar l'exactitud. Gran part de la iconografia del Klan, incloent-hi les disfresses blanques i les creus ardents, procedeix de la pel·licula, la qual s'inspirava mes en el romantic concepte que Thomas Dixon tenia de la vella Escocia que en els autentics simbols usats pel primer Klan.

El naixement d'una nacio inclou nombroses cites de l'obra de Wilson Historia del poble nord-america . En veure una projeccio exclusiva a la Casa Blanca el 18 de febrer de 1915, Wilson va exclamar "aixo es com escriure la historia amb un llampec, i lamento que tot es terriblement veritable ". La familia de Wilson va ser simpatitzant de la Confederacio durant la guerra civil, i en una esglesia cuidava dels soldats confederats que havien estat ferits. Quan Wilson era jove, s'havia oposat vigorosament a la Reconstruccio, i, com a president, va reviure les politiques de segregacio racial en el govern federal, per primera vegada des de la Reconstruccio. Ates el fort missatge partisa que la pel·licula contenia, i la documentada perspectiva que Wilson posseia sobre el racisme i el Klan, es raonable interpretar els seus comentaris com a suport a l'organitzacio racista. La correspondencia que Wilson va sostenir posteriorment amb el director Griffith confirma l'entusiasme del president per la pel·licula. Les opinions de Wilson van ser publicades i immediatament van suscitar controversia. El suport de Wilson cap a la pel·licula va augmentar la popularitat d'aquesta, la qual va ser un factor important en la creacio del segon Klan.

El mateix any, el linxament del jueu Leo Frank va ocupar gran part de l'atencio del public. Frank, gerent d'una fabrica a Marietta, Georgia , va ser acusat de crims sexuals i de l'assassinat de Mary Phage , una nena de catorze anys. Frank va ser condemnat a mort en un questionable judici, on es va demanar que ni l'acusat ni el seu advocat defensor estiguessin presents en el moment d'anunciar el veredicte, ja que es temia que la torba que envoltava l'edifici de la cort actues violentament. Les apel·lacions de Frank no van prosperar, pero el governador de l'estat va canviar la sentencia de mort per una de cadena perpetua. Tanmateix, la torba, autoanomenats Els Cavallers de Mary Phage van segrestar Frank de la preso on es trobava i li van pegar publicament.

Molts consideraven que Frank era culpable, i per a ells hi havia una forta ressonancia entre el judici i la pel·licula El naixement d'una nacio , ja que veien una analogia entre Mary Phage i Flora, un personatge de la pel·licula. Flora era una jove verge que es llanca d'un penya-segat per evitar ser violada pel personatge negre Gus, qui era descrit com un "renegat, producte de les vicioses doctrines que els carpetbaggers escampaven".

El judici de Frank va ser habilment utilitzat pel politic georgia Thomas E. Watson , qui tambe era editor de la revista The Jeffersonian , i fet i fet va ser part important en la reorganitzacio del Klan. El nou Klan va ser oficialment inaugurat en una reunio presidida per William J. Simmons , en presencia d'alguns ancians membres del Klan original, a mes de membres dels Cavallers de Mary Phage . Per al segon Klan, Simmons es va inspirar en la proclama original que George Gordon va escriure el 1867, especificant com a proposits del Klan:

• Primer : protegir el feble, l'innocent i l'indefens de les indignitats i ofenses de part dels violents i brutals proscrits de la llei; rescatar l'oprimit i el llastimat, socorrer qui pateix i el desafortunat, especialment les vidues i orfes dels soldats confederats.
• Segon : protegir i defensar la Constitucio dels Estats Units
• Tercer : ajudar i auxiliar en l'execucio de totes les lleis constitucionals, protegint la gent de detencions il·legals i de judicis que no siguin pels seus iguals i de conformitat amb les lleis del territori.

Membres [ modifica ]

Els historiadors han recollit llistes de membres d'algunes unitats locals, i confrontat els noms amb els directoris telefonics o els registres locals per crear un perfil estadistic dels membres. Els grans diaris eren unanimement hostils, i intentaven ridiculitzar els membres del Klan, tractant-los de grangers ignorants. Una analisi detallada en l'estat d'Indiana mostra, pero, que aquest estereotip es erroni:

El Klan va reeixir reclutant al llarg del pais milions de nous membres, i arriba al seu nivell maxim en la decada de 1920, quan el 15% de la poblacio formava part de les seves files i tenia Capitols locals per tot Estats Units , a mes d'alguns a Saskatchewan ( Canada ).

Aquesta vegada, els liders del Klan el gestionaven com una organitzacio lucrativa, i van participar en el boom de les Organitzacions fraternals de l'epoca. En ingressar al Klan, els nous membres havien de comprar les seves disfresses i pagar una quota d'iniciacio. Els organitzadors del reclutament es quedaven amb la meitat dels diners, i enviaven la resta a oficials estatals o nacionals. Quan l'organitzador havia acabat amb el reclutament a la zona, muntava una manifestacio que de vegades incloia creus ardents i potser un lliurament cerimonial de la Biblia a un ministre protestant de la localitat. Despres, l'organitzador es retirava del poble amb els diners.

Activitats [ modifica ]

El segon Klan tenia nous proposits antisemites , anticatolics i antiinmigrants . Amb aixo, el Klan va aconseguir estendre facilment el seu abast, reclutant membres per tot el Mig Oest, quan abans els estats del Sud eren els que mes contribuien a engrossir les seves files. Els reclutadors feien emfasi en assenyalar els banquers jueus , els negres, els catolics o algun altre grup social o etnic com a causants dels problemes del ciutada comu. La diferencia entre el primer KKK i el segon es que, mentre el primer podia caracteritzar-se com del sud i del partit Democrata, el segon Klan era predominantment Republica, i la seva influencia s'estenia per tots els Estats Units .

En les decades de 1920 i 1930, una faccio del Klan anomenada la Legio Negra tenia una gran activitat en l' Oest Mitja dels Estats Units . La Legio Negra usava uniformes negres, en comptes de les tuniques blanques caracteristiques. Aquesta Legio va ser la faccio mes violenta del Klan, i va adquirir notorietat per assassinar socialistes i comunistes .

A mes, alguns grups del KKK van prendre part en linxaments, arribant a assassinar soldats negres que tornaven de la Segona Guerra Mundial , fins i tot vestint encara els seus uniformes militars. El Klan va advertir als negres que havien de respectar els drets de la raca blanca "en el pais on se'ls permet viure"

Influencia politica [ modifica ]

Mitjancant funcionaris governamentals que simpatitzaven amb el Ku Klux Klan, els governs dels estats de Tennessee , Indiana , Oklahoma , i Oregon , aixi com algunes legislatures en els estats del sud, estaven sota control del Klan. Edward Jackson , un Republica membre del Klan, va ser elegit governador d' Indiana el 1924, i tot l'aparell governamental es va omplir de membres del Klan. A California , el Klan va decidir convertir la ciutat d' Anaheim en una ciutat model. Secretament va prendre el control del consell de la ciutat, pero va ser expulsat despres d'unes eleccions especials.

El Partit Democrata va realitzar la seva convencio nacional de 1924 a Nova York . La notoria participacio dels delegats del KKK, li va donar el malnom de "Convencio Klanbake" . La convencio havia de triar un candidat per a President. Els contendents eren William McAdoo , recolzat pel Klan, i el governador de Nova York Al Smith, qui era rebutjat pel Klan a causa de la seva fe catolica. Despres de diversos dies d'enfrontaments, tots dos contendents es van retirar exhausts sense que hi hagues un guanyador clar. El Ku Klux Klan va considerar que William McAdoo havia sortit victorios, ja que si mes no va aconseguir evitar que el partit adoptes una plataforma politica encapcalada per un catolic. El Klan va celebrar la "victoria" a Nova Jersey , el 4 de juliol de 1924, amb una commemoracio on milers de membres van cremar creus i efigies de Smith i van cridar consignes contra l' Esglesia Catolica .

En alguns estats, el Klan va demostrar un desig genui de reformes politiques i socials, com a l'estat d' Alabama . Ates que hi havia una estructura politica conservadora, el Klan es va trobar a l'avantguarda de mesures "progressistes" com l'educacio publica, la prohibicio de l'alcohol i altres. El 1925, el KKK era una forca politica amb considerable poder a l'estat. Potentats com J. Thomas Heflin , David Bibb Graves , i Hugo Black manipulaven els membres del Klan contra la potencia dels industrials que havien dominat l'estat. Black va ser elegit senador el 1926, i es va convertir en un actiu afavoridor de la politica del New Deal . Quan Black va ser nominat per a magistrat de la Cort Suprema el 1937, hi va haver un escandol nacional en descobrir-se que Black havia estat un membre prominent del KKK. Tot i aixo, Black va aconseguir mantenir el lloc. El 1926, el lider d'un capitol local d' Alabama , Bibb Greus, va ser elegit governador amb el suport del Klan. Greus va encapcalar un dels periodes mes progressistes que Alabama havia conegut. Com a resultat d'aquestes victories politiques, els grups del KKK van sentir que comptaven amb la proteccio del govern per dur a terme les seves activitats. Una onada de terror es va desencadenar en l'estat en 1927, on el Klan atacava no nomes per motius racials, sino que tambe per raons morals que el mateix KKK jutjava. Hi va haver incursions a bordells i hotels de pas, i es va informar del segrest d'una dona divorciada, que va ser lligada a un arbre i flagel·lada amb el tors nu. El contraatac de l'elit conservadora va comencar a la premsa. Grover C. Hall , editor de la publicacio Montgomery Advertiser va comencar a atacar el Klan per la seva intolerancia religiosa i racial. Fet i fet, Hall va rebre un premi Pulitzer per les seves publicacions. En altres diaris, la ferma i constant atmosfera d'atacs al Klan es va mantenir. El contraatac en els mitjans va funcionar, ja que l'estat d' Alabama va votar a favor del catolic Al Smith per a President dels Estats Units en les eleccions de 1928, i els membres del Klan a l'estat van disminuir a menys de sis mil per 1930.

Disminucio [ modifica ]

El col·lapse del segon Klan es va deure parcialment a la reaccio en contra, i en part gracies a l'escandol al voltant de David Stephenson (llavors membre del Partit Republica, despres d'haver estat membre del Partit Socialista i del Partit Democrata), membre del Ku Klux Klan que va ser condemnat per la violacio i l'assassinat de Madge Oberholtzer , despres d'un judici que va ser sensacio nacional.

D'acord amb l'historiador Leonard Moore, tant els escandols com les reaccions contra el Klan van progressar gracies al fet que havia critiques del lideratge en el Klan, la qual cosa va provocar el col·lapse de l'organitzacio:

Com a resultat dels escandols, el Klan va caure en desgracia davant la gent, i en la decada de 1930 es va retirar de l'activitat politica. El lider nacional Hiram Evans , va vendre l'organitzacio el 1939 al veterinari d' Indiana James Colescott i a un metge d' Atlanta , Samuel Green , que van ser incapacos de frenar l'exode dels membres del Klan. La imatge de l'organitzacio va rebre un altre cop quan es van descobrir les simpaties que Colescott tenia per organitzacions pronazis, la involucracio del Klan en els disturbis racials de Detroit el 1943, i el seus esforcos per sabotejar la intervencio nord-americana a la guerra mundial. El 1944, el Klan va rebre una citacio per pagar $ 685,000 en concepte d'impostos vencuts, i Colescott es va veure forcat a reunificar l'organitzacio.

Ku Klux Klans posteriors [ modifica ]

Despres de la dissolucio del segon Ku Klux Klan, diversos grups independents van comencar a utilitzar-ne el nom. Amb el pas del temps, la filiacio estimada del Klan va evolucionar de la manera seguent (els anys de la taula representen periodes aproximats):

Any	N° de membres
1920	4.000.000
1930	30.000
1970	2.000
2000	3.000

En la decada de 1950, molts dels Klans individuals es van resistir al Moviment pels Drets Civils, a traves d'actes de violencia i intimidacio. Entre els esdeveniments mes notoris es troben:

• L'assassinat de l'organitzador de la NAACP , Medgar Evers a Mississipi . El 1994, un antic membre del Klan anomenat Byron De La Beckwith va ser condemnat per l'assassinat.
• La mort del lider de la NAACP , Vernon Dahmer , el 1966, tambe a Mississipi . L'ex membre del Klan Sam Bowers, va ser condemnat el 1998 per aquest assassinat. Juntament amb Bowers, van ser condemnats dos membres del Klan.
• L'explosio a l'esglesia del carrer 16 a Alabama , que va matar quatre nens el 1963. Encara que quatre membres del Klan estaven entre els sospitosos des de l'inici, no van ser processats sino fins anys despres. Entre ells, Robert Chambliss va ser condemnat el 1977, Thomas Blanton i Bobby Frank Cherry van ser condemnats per assassinat el 2001 i 2002, respectivament.
• L'assassinat de Willie Edwards Jr el 1957. Els membres del Klan van obligar Edwards a saltar des d'un pont sobre el riu Alabama . [48]
• Els assassinats de 1964 dels treballadors pels drets civils Chaney, Goodman, i Schwerner a Mississipi . El juny de 2005, 41 anys despres, el membre del Klan Edgar Ray Killen va ser condemnat per aquests assassinats
• L'assassinat de Viola Liuzzo el 1965 . Liuzzo era una catolica del sud, activista pels drets civils, que vivia a Detroit. Ella i el seu espos Anthony Liuzzo van anar al sud per participar en una marxa pels drets civils, quan va ser assassinada en transportar alguns marxistes.

Aquests crims van ser part dels que va cometre el Klan en aquesta epoca. Molts van quedar sense ni tan sols ser reportats. Per exemple, Harry T. Moore, director estatal de la NAACP , va morir el 1951 amb la seva dona en explotar casa seva. L'FBI va trobar diversos sospitosos, pero cap d'ells va ser processat. Quaranta anys despres, un ex soldat i membre del Ku Klux Klan va comunicar a la NAACP que ell i altres membres del Klan havien conspirat juntament amb la policia per dur a terme l'assassinat, i d'acord amb una acta posterior del Consell Regional del Sud, a Atlanta :

Tot i l'extrema violencia dels diferents Klans, en l'epoca de la postguerra hi va haver una reaccio reeixida contra el KKK. El 1958, el Klan va cremar unes creus davant les llars de dos indis Lumbee a Carolina del Nord . Quan el Klan va comencar la seva manifestacio, de sobte es va veure envoltat i perseguit per centenars de persones armades.

El 1964, el Programa de contraintel de l' FBI (COINTELPRO) va comencar a infiltrar-se en el Ku Klux Klan per desmembrar-lo. La posicio de COINTELPRO en el moviment pels drets civils era curiosament ambigua, ja que utilitzava les seves tactiques d'infiltracio, desinformacio i violencia per igual contra grups d'extrema esquerra i extrema dreta, pero tambe contra organitzacions pacifiques com la Conferencia de Liders Cristians del Sud, de Martin Luther King . En el cas de l'assassinat de Liuzzo, aquesta ambivalencia va ser evident: un dels assassins era un informador de l' FBI . Despres de l'assassinat, l' FBI va comencar a escampar rumors falsos, on es deia que ella era comunista i que havia abandonat els seus fills per lliurar-se sexualment als activistes pels drets civils. Malgrat aquestes ambivalencies, el 1982 el reporter Jerry Thompson va informar que els esforcos de l'FBI finalment havien desintegrat el Klan. Thompson s'havia infiltrat al KKK el 1979. Durant el desastre, els liders del Klan s'acusaven mutuament de ser espies de l' FBI , i fet i fet es va saber que Bill Wilkinson , un d'ells, havia efectivament treballat per l' FBI .

Quan va acabar la lluita pel dret al vot dels afroamericans , lluita que havia durat un segle, els Klans van enfocar les seves bateries cap a altres moviments, com Accio afirmativa , la immigracio als Estats Units, i especialment la desegregacio racial als autobusos escolars, que havia estat ordenada pels tribunals. El 1971, membres del Klan van fer explotar deu autobusos escolars a Pontiac, Michigan . Un dels liders mes carismatics del KKK, David Duke , va participar en la crisi dels autobusos de Boston de 1974. Duke va ser lider dels Cavallers del Ku Klux Klan de 1974 a 1978. El 1980, Duke va crear la NAAWP (Associacio Nacional per a l'Avanc del Poble Blanc) , una organitzacio politica nacionalista.

Durant aquest periode, la resistencia al Klan es va tornar mes comuna. Thompson va informar que durant la seva curta estada com infiltrat en el KKK, va rebre trets a la seva camioneta, els nens li cridaven, i va participar en una manifestacio del Klan que va degenerar en caos quan uns soldats negres es van presentar per dissoldre-la. Els intents d'organitzar marxes a favor del Klan sovint es trobaven amb contraprotestes, i de vegades amb violentes confrontacions.

A mes, es va fer pales que el Ku Klux Klan era vulnerable a les demandes legals. El linxament de Michael Donald, el 1981, va portar a un plet legal que va conduir United Klans of America a la fallida. Segons el relat de Thompson, molts grups del KKK estaven profundament preocupats per les multimilionaries demandes que estaven rebent alguns dels seus membres.

El Ku Klux Klan al segle XXI [ modifica ]

El Ku Klux Klan encara existeix, en forma de grups aillats de simpatitzants, que probablement no passen d'uns quants milers. El 2002, en un informe titulat "Extremisme als Estats Units", la Lliga antidifamacio va escriure: "... avui no hi ha tal Ku Klux Klan. La fragmentacio, la descentralitzacio i el declivi han seguit ininterrompudament". No obstant aixo, tambe puntualitzen que "la necessitat de justificar-se encara persisteix en els descontents, i es improbable que desaparegui, independentment de com d'avall arribi la sort del Klan".

Algunes de les organitzacions mes grans del KKK son:

• Esglesia dels Cavallers Nord-americans del Ku Klux Klan (Church of the American Knights of the KKK, o "KKKK")
• Klans Imperials dels Estats Units (Imperial Klans of America)
• Cavallers de la Kamelia Blanca (Knights of the White Kamelia)
• Cavallers del Ku Klux Klan . Estan encapcalats pel Pastor Director Nacional, i tenen la seva seu a Zinc, Arkansas . Diuen que son l'organitzacio mes gran del KKK actualment, i s'autodenominen "el Klan de la sisena era".

Hi ha altres organitzacions mes petites que continuen utilitzant el nom del Ku Klux Klan, a tot el pais. El 2005, es calculava que hi havia uns tres mil membres del Klan, dividits en 158 capitols, sorgits de diverses organitzacions independents, gairebe dos tercos de les quals es troben en els antics estats Confederats. L'altre terc es troba majoritariament a l' Oest Mitja dels Estats Units.

L'ACLU (Unio Americana de Llibertats Civils) ha atorgat suport legal a diverses faccions del KKK, en defensa dels seus drets de manifestacions, desfilades i marxes, atorgats per la Primera Esmena de la Constitucio, aixi com del seu dret a proposar candidats a llocs publics. El juliol de 2005, la casa d'un home hispa va ser cremada despres de rebre acusacions de violencia sexual contra una nena blanca de nou anys. Despres de l'incident, membres del Klan van apareixer amb les seves tuniques blanques, repartint pamflets. El Klan va organitzar una marxa antiinmigrants a Russellville, Alabama , al maig de 2006.

Vocabulari del Ku Klux Klan [ modifica ]

El Ku Klux Klan, com moltes altres organitzacions secretes, tenen senyals que els membres utilitzen per reconeixer uns als altres. Es possible que un membre del Klan digui "Ayako" (significant Are you a Klansman? , "Ets un membre del Klan?") en alguna conversa, intentant identificar algun membre sense aixecar sospites. La resposta afirmativa seria el vocable "AKIA" ( A Klansman I am , "soc membre del Klan").

Al llarg de la seva historia, el Klan ha encunyat diverses paraules que comencen totes amb "KL", incloent, entre altres:

• Klabee: tresorers
• Kleagle: reclutat
• Klecktoken: quota d'iniciacio
• Kligrapp: secretari
• Klonvocation: reunio
• Klor: llibre de rituals
• Kloreroe: delegat
• Kludd: capella

Aquests termes van ser utilitzats a partir de 1916. El KKK de l'epoca de la Reconstruccio ja n'havia inventat d'altres, com els titols "Wizard" (mag), per al lider del Klan, i "Night Hawk" (falco nocturn) per a qui estava a carrec de la seguretat.

Dones del Ku Klux Klan [ modifica ]

Les dones del Ku Klux Klan (WKKK), tambe conegudes com a Ku Klux Klan Women i les senyores de l'Imperi Invisible , van assumir moltes de les mateixes idees politiques i socials del KKK, pero van funcionar com una branca separada de l'organitzacio nacional. Si be la majoria de les dones es van centrar en les agendes morals, civiques i educatives del Klan, tambe van tenir una implicacio considerable en temes de raca, classe, etnia, genere i religio . Les dones del KKK van lluitar per reformes educatives i socials, com els moviments reformadors progressistes, pero tenien una intolerancia i un racisme extrem. Les dones del Klan van ser particularment prominents en la decada de 1920. La WKKK existia a tots els estats, pero els seus capitols mes forts estaven a Ohio , Pennsilvania , Indiana i Arkansas . S'hi podien unir les dones blanques nascudes als Estats Units, cristianes protestants i majors de 18 anys. La principal diferencia entre les dones del Klan l'organitzacio masculina es que persegueixen la seva agenda politica per incorporar el racisme, el nacionalisme , la moral tradicional, i la intolerancia religiosa a la vida quotidiana, mitjancant tactiques en la seva majoria no violentes. ^{[11] [12]}

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Ku Klux Klan

• Ku Klux Klan - Lloc web oficial
• Ficha de la pel·licula The birth of a nation en IMDb
• "Ku Klux Klan", Southern Poverty Law Center