La
Republica de Kiribati
, antigament coneguda com a
Illes Gilbert
(pel capita angles que les va circumnavegar pel primer cop), es un estat
multiinsular
de l'
ocea Pacific
.
Les Kiribati son a cavall de l'equador i la linia del canvi de data, pertanyent alhora a la
Polinesia
i a la
Micronesia
, al sud de les
Illes Marshall
i de
Hawaii
i al nord de
Tuvalu
,
Samoa
, les
illes Cook
i la
Polinesia Francesa
.
Les Kiribati estan constituides per tres
arxipelags
principals, que comprenen 32
atols
i una illa aillada:
Malgrat que la menudesa de les terres emergides en fan un dels paisos mes petits del mon, llur dispersio els permet reivindicar una immensa zona maritima de 3.550.000 km quadrats.
Les illes estan habitades des de fa 2.500 anys. El creixement de la poblacio es un problema recurrent que ha forcat reubicacions forcoses per garantir l'equilibri entre illes. El 1999 va ser admes com a Estat de ple dret a l'ONU.
Els
i-Kiribati
o gilbertesos van colonitzar les illes que s'anomenarien
Gilbert
fa entre 3.000 i 2.000 anys. Posteriors invasions d'habitants de
Samoa
i
Tonga
van introduir elements de la cultura
polinesia
en la cultura
micronesia
previament establerta. Aixi mateix, invasions de
fijians
van introduir elements
melanesis
. Els creuaments entre les diferents etnies van donar com a resultat una poblacio raonablement homogenia en aspecte, idioma i tradicions.
Kiribati va ser habitat per un
grup etnic
de Micronesia que parlava el mateix llenguatge ceanic durant mes de 2.000 anys abans d'entrar en contacte amb els europeus. Les illes van ser descobertes per vaixells britanics i nord-americans al final del segle
xviii
i principi del segle
xix
. El
1820
, les illes van ser anomenades
illes Gilbert
per l'almirall rus
Adam Johann von Krusenstern
, en honor del capita britanic
Thomas Gilbert
, qui va creuar l'
arxipelag
el
1788
('Kiribati' es la pronunciacio dels illencs del plural de 'Gilberts').
El primer assentament angles es va fundar el
1837
. Des de
1892
, les illes Gilbert van ser un
protectorat
britanic juntament amb les veines
illes Ellice
, situades mes al sud. Ambdos arxipelags es van convertir en colonies el
1916
. L'atol Kiritimati (Christmas) va formar part de la colonia el 1919 i les
illes Fenix
es van afegir el 1937.
Tarawa
i altres illes del grup Gilbert van ser ocupades pel
Japo
en la
Segona Guerra Mundial
. Tarawa va ser el lloc on es va desenvolupar una de les batalles mes sagnants en la historia del Cos de Marines dels Estats Units. Els marines van desembarcar el
20 de novembre
de
1943
, la
batalla de Tarawa
es va lliurar en la capital de Kiribati: Bairiki, en l'atol de Tarawa.
En la
decada de 1950
, l'illa Christmas va ser l'escenari de tres grans proves nuclears del govern britanic.
Les
illes Gilbert i Ellice
van aconseguir l'autonomia el
1971
i es van separar el 1975. Set anys despres, el
1978
, les illes Ellice van proclamar la seva independencia amb el nom de Republica de
Tuvalu
, mentre que les illes Gilbert van esperar un any mes i es van convertir en un Estat independent el
12 de juliol
de
1979
. Des d'aquest moment,
Estats Units
va deixar de reclamar les
illes Fenix
, un arxipelag del Pacific al sud-est de les illes Gilbert i altres tres illes d'aquesta mateixa zona. Totes elles es van convertir des de llavors en part del territori de Kiribati. Aquestes separacions van estar emparades en les diferencies etniques i culturals dels habitants pel que fa als kiribatians.
En la decada del 1980, la
superpoblacio
era un problema molt greu: el
1988
es va anunciar que 4.700 residents del grup principal d'illes serien ressituats en illes menys poblades. Per aquests anys, Kiribati va ser assenyalat per l'ONU com un dels paisos mes pobres del mon; aixo va precipitar l'arribada de recursos humanitaris des de diversos paisos. Un altre informe de l'ONU de 1989 va demostrar que Kiribati sera un dels primers paisos a desapareixer a consequencia de l'elevacio del nivell del mar per causa de l'
escalfament global
.
El 1994,
Teburoro Tito
va ser elegit president. El
1995
, va haver-hi un moviment amb l'objectiu de desplacar la
Linia internacional de canvi de data
cap a l'est perque les illes de la Republica de Kiribati no estiguessin dividides per aquesta linia imaginaria, que en aquest moment generava controversia. El moviment, que va complir amb una de les promeses de la campanya del president Tito, tenia les intencions que Kiribati fos el primer pais a veure l'alba l'
1 de gener
de
2000
i rebre la data per comencar el tercer mil·lenni dC, un esdeveniment de significacio per al turisme. Tito va ser reelegit el
1998
. El 1999, Kiribati va comencar a formar part de l'
ONU
.
El 2002, a Kiribati es va produir una polemica a causa d'una llei per tancar tots els periodics. La legislacio va provocar la creacio del primer periodic no-governamental. Tito va ser reelegit el
2003
, pero el marc de 2003, va ser destituit del seu carrec per un vot no-confidencial i reemplacat per un Consell d'Estat. El juliol de 2003,
Boutokaan Te Koaua
, del partit opositor, va ser triat per succeir a Tito.
Actualment, l'arxipelag corre el risc de desapareixer a causa de la pujada del nivell de l'Ocea Pacific provocat pel canvi climatic.
[1]
El president,
Anote Tong
, ha anunciat que l'illa desapareixera i ha comencat una gira internacional per trobar una patria d'adopcio per al seu poble, fins ara nomes resposta per
Nova Zelanda
.
[2]
Mapa de les Kiribati.
Kiribati esta formada per 32 atols i una illa,
Banaba
. Els grups d'illes son:
- Banaba
: una illa deshabitada a mig cami entre Nauru i les illes Gilbert.
- Illes Gilbert
: 16 atols situats a uns 1.500 km al nord de les illes
Fiji
.
- Illes Fenix
: 8 atols situats a uns 1.800 km al sud-est de les illes Gilbert.
- Illes de la Linia
o Esporades Equatorials: 8 atols i un escull, a uns 3.300 km a l'est de les illes Gilbert.
Geograficament, els arxipelags tenen altres illes que son possessions nord-americanes: tres en les illes de la Linia, i dues en les illes Fenix, incorporades en les
Illes d'Ultramar Menors dels Estats Units
.
Banaba es una illa de corall elevat que en el seu moment va ser una rica font de fosfats, un recurs que es va esgotar gairebe totalment abans de la independencia del pais. La resta del territori de Kiribati esta compost per atols amb illots de sorra i esculls rocosos o de corall que emergeixen amb prou feines uns metres sobre el nivell del mar. El terreny es baix i calcari, cosa que dificulta molt l'agricultura al pais.
Kiritimati
(adaptacio fonetica local de Christmas Island), a les Illes de la Linia, es l'atol mes gran del mon en termes de superficie terrestre.
Les illes es troben aproximadament a mig cami entre Hawaii i Australia, a l'altura de l'equador, entre la Micronesia i la Polinesia. La republica queda dispersa en extensio pels quatre hemisferis en que es divideix el planeta (nord, sud, oriental i occidental) en un espai oceanic equivalent en superficie a la part continental dels Estats Units. L'area total del pais es de 717 km², cosa que equival a quatre vegades la grandaria de la ciutat de Washington D.C., i les seves costes mesuren 1.143 km, sense compartir frontera terrestre amb cap altre estat.
L'1 de gener de 1995 es va moure una variacio de la Linia internacional de canvi de data per incloure en el costat occidental a les illes kiribatianes mes orientals, on ja estaven les altres illes de la republica, amb la finalitat que en tot el pais fos el mateix dia. A mes, amb aquest canvi s'aconsegui que Kiribati fos el punt mes oriental de la linia del canvi de data, convertint-se aixi en un atractiu turistic, sobretot en la festa de cap d'any en ser el primer lloc on arriba el nou any. De fet, en ocasio de la celebracio de l'entrada de l'any 2000, la illa Caroline, la mes oriental del pais, va ser rebatejada com a illa Millennium.
De les 33 petites illes que conformen al pais, 20 es troben deshabitades.
El clima de la regio es predominantment tropical, es a dir, calid i humit amb vents moderats, no obstant aixo pot haver-hi ciclons tropicals en qualsevol epoca de l'any, usualment entre marc i novembre, a mes de tornados ocasionals. L'escassa elevacio sobre el nivell del mar de moltes de les illes les fan molt susceptibles davant el creixement de la marea.
La major part de les terres en aquestes illes no supera els dos metres sobre el nivell del mar. Un estudi de l'ONU de 1989 va identificar Kiribati com un dels paisos que podria desapareixer per complet al segle
xxi
si no es prenen les mesures pertinents per combatre el canvi climatic.
A causa d'una taxa de creixement poblacional de mes del 2% i la superpoblacio al voltant de la capital, Tarawa, un programa de migracio va ser iniciat el 1989 per traslladar a prop de 5.000 habitants a altres illes periferiques, principalment a les illes de la Linia. Un programa de reubicacions forcoses de les illes va comencar el
1995
.
Les cancons (
te anene
) i sobretot les danses (
te mwaie
), es tenen en alta estima.
La musica popular de Kiribati es basa generalment en cantics o altres formes de vocalitzacio, acompanyades de
percussio corporal
. Les actuacions publiques al Kiribati modern es fan generalment per un cor assegut, acompanyat d'una guitarra. Tanmateix, durant les actuacions formals de la dansa de peu (
Te Kaimatoa
) o la dansa de maluc (
Te Buki
), una caixa de fusta s'utilitza com a instrument de percussio. Aquesta caixa esta construida per donar un to buit i reverberant quan es colpejada simultaniament per un cor d'homes asseguts al seu voltant. Les cancons tradicionals solen ser de tematica amorosa, pero tambe hi ha cancons competitives, religioses, infantils, patriotiques, de guerra i de casament. Tambe hi ha balls de bastons que acompanyen llegendes i histories semihistoriques.
[3]
Aquests balls de bastons o "tirere" (pronunciat seerere) nomes es realitzen durant les festes majors.
Una mostra de benvinguda.
La singularitat de Kiribati en comparacio amb altres formes de dansa de les illes del Pacific es el seu emfasi en els bracos estesos del ballari i el moviment sobtat del cap semblant a un ocell. L’
ocell fragata
(
Fregata minor
) a la bandera de Kiribati fa referencia a aquest estil de ball de Kiribati semblant a un ocell. La majoria de les danses son en posicio dempeus o asseguda amb el moviment limitat i esglaonat. Somriure mentre es balla es considera generalment vulgar en el context del ball de Kiribati. Aixo es deu al seu origen no nomes com una forma d'entreteniment sino com una forma de narracio i una mostra de l'habilitat, la bellesa i la resistencia del ballari.
Tradicionalment, la dieta basica de Kiribati era marisc i cocos. Les fonts d'hidrats de carboni basades en mido no eren abundants a causa del clima hostil dels atols, amb nomes els atols mes al nord viables per a una agricultura constant. El
bwabwai
de cultiu nacional nomes es menjava durant les celebracions especials juntament amb la carn de porc.
Cultiu de bwabwai a Butaritari
Per complementar el consum mes aviat baix d'hidrats de carboni en les seves dietes, els I-Kiribati van processar la saba i els fruits dels abundants pandanus i cocoters en diferents begudes i aliments com ara
te karewe
(sava diaria fresca del coco) o
te tuae
(pastis de pandanus sec) i
te kabubu
(farina de pandanus sec) a partir de polpa de fruita de pandanus i
te kamaimai
(xarop de saba de coco) de saba de coco.
Despres de la Segona Guerra Mundial, l'arros es va convertir en un aliment basic diari a la majoria de les llars, fins avui. La majoria del marisc, el peix en particular, es menja a l'estil sashimi amb saba de coco, salsa de soja o amanit a base de vinagre que s'utilitzen sovint combinats amb bitxos i cebes.
Els crancs de coco
i els crancs de fang es donen tradicionalment a les mares lactants, amb la creenca que la carn estimula la produccio de
llet materna
de bona qualitat.
Estadi Nacional de Bairiki, a Bairiki, Tarawa
Kiribati ha competit als
Jocs de la Commonwealth
des de 1998 i als
Jocs Olimpics d'Estiu
des de 2004. Va enviar tres competidors als seus primers Jocs Olimpics, dos velocistes i un halterofilia.
[6]
Kiribati va guanyar la seva primera medalla en els Jocs de la Commonwealth de 2014 quan l'aixecador de peses David Katoatau va guanyar l'or al grup dels 105 kg.
[7]
El
futbol
es l'esport mes popular.
La Federacio de Futbol de les Illes de Kiribati
(KIFF) es membre associat de la
Confederacio de Futbol d'Oceania
, pero no de l'organisme de govern mundial
FIFA
. En canvi, son membres de
ConIFA
. La seleccio de Kiribati ha jugat deu partits, tots els quals ha perdut, i tots als Jocs del Pacific des del 1979 fins al 2011. L'estadi de futbol de Kiribati es l'estadi nacional de Bairiki, que te una capacitat de 2.500 espectadors.
[8]
Betio Soccer Field acull una serie d'equips esportius locals.
[9]
Perspectives exteriors
[
modifica
]
Edward Carlyon Eliot, que va ser comissari resident de les
illes Gilbert i Ellice
(ara Kiribati i Tuvalu) de 1913 a 1920 descriu aquest periode al seu llibre
Broken Atoms
(reminiscencies autobiografiques) Pub. G. Bles, Londres, 1938.
Sir Arthur Grimble va escriure sobre el seu temps treballant al servei colonial britanic a Kiribati (aleshores les illes Gilbert) de 1914 a 1932 en dos llibres populars
A Pattern of Islands
(1952)
i
Return to the Islands
(1957). Tambe va realitzar estudis academics de la cultura gilbertesa.
John Smith, l'ultim governador de les
Illes Gilbert i Ellice
, va escriure les seves memories
An Island in the Autumn
(2011).
Les experiencies autobiografiques mes recents de J. Maarten Troost a Tarawa estan documentades al seu llibre
The Sex Lives of Cannibals
(2004).
Assaig il·lustrat d'Alice Piciocchi,
Kiribati.
Cronache illustrate da una terra (s)perduta
, (2016) Mila: 24 ORE Cultura, tambe traduit al frances (2018, editions du Rouergue), intenta escriure i retratar un llibre enciclopedic complet de Kiribati actual.
[13]