한국   대만   중국   일본 
Quilogram - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Quilogram

Modifica els enllacos
Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Kg )
Infotaula d'unitatquilogram

Joc de pesos. Imatge del Dictionnaire encyclopedique de l'epicerie et des industries annexes publicat el 1904
Tipus unitat basica del SI , unitat de massa i unitat coherent del SI Modifica el valor a Wikidata
Sistema d'unitats Unitat base del SI
Unitat de Massa
Caracter Unicode ㎏ Modifica el valor a Wikidata
Simbol kg
Eponim kilo- i gram Modifica el valor a Wikidata
Conversions d'unitats
    Unitats del SI     1.000  g
    Avoirdupois     ?  2,205 lliures
    Unitats naturals     ?  4,59 × 10 7   masses de Planck
1,356392608(60) × 10 50 hertz
A unitats del SI 1 kg Modifica el valor a Wikidata
A unitats estandard 1.000 g Modifica el valor a Wikidata

El quilogram , kilogram o abreviat quilo [1] (simbol: kg ) es la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI). Des del 20 de maig del 2019 es defineix en termes de constants fisiques fonamentals; anteriorment, era definit com la massa del prototip internacional del quilogram [2] que es gairebe identica a la massa d'un litre d' aigua . Es l'unica unitat base del SI que porta un prefix del SI al nom.

Imatge generada per ordinador del Prototip internacional del quilogram , que es fet d'un aliatge amb el 90% de plati i el 10% d' iridi i te forma de cilindre amb un diametre de 39,17 mm. Aquest prototip es conserva al Bureau International des Poids et Mesures , a Sevres , als afores de Paris .

Originalment, un quilogram es va definir com la massa d'un litre d' aigua pura a la temperatura de 4 graus Celsius i pressio atmosferica estandard. Aquesta definicio era poc practica, ja que la densitat de l'aigua depen de la pressio , i les unitats de pressio inclouen la massa com a unitat base, de manera que s'introduia una dependencia circular en la definicio. Per evitar aquests problemes, es va redefinir el quilogram agafant com a referencia un objecte que tingues aproximadament la massa expressada en la definicio original. Des del 1899 , el prototip internacional del quilogram (anomenat en frances Le Grand K ) fou un cilindre fet d'un aliatge de plati i iridi , de 39 mm d'alcada i de diametre, guardat a l' Oficina Internacional de Pesos i Mesures de Paris . Tambe n'existien copies oficials, que es comparaven amb el prototip cada 10 anys.

La nova definicio es basa en les constants invariants de la naturalesa, particularment en la constant de Planck ; el valor del quilogram queda fixat, doncs, en termes del segon i del metre , i elimina la necessitat del prototip. [3] La nova definicio fou aprovada per la Conferencia General de Pesos i Mesures (CGPM) el 16 de novembre de 2018. [4] La constant de Planck relaciona l'energia d'una particula ?i per tant la massa ? amb la seva frequencia. La nova definicio nomes fou possible quan es tingueren instruments prou precisos per mesurar la constant de Planck.

Massa i pes [ modifica ]

Les cadenes del gronxador suporten el pes dels nens. Si una persona se situa darrere de la nena al punt mes baix de l'arc que descriu i tracta de detenir-la, estaria actuant en contra de la seva inercia , que s'origina nomes de la massa, no de pes.

El quilogram es una unitat de massa , una mesura que a la vida diaria fem correspondre amb el pes de les coses. No obstant aixo, la massa es en realitat una propietat inercial , es a dir, la tendencia d'un objecte a romandre a una velocitat constant si no hi ha cap forca exterior que actui per canviar aquest estat. D'acord amb les lleis del moviment d' Isaac Newton del 1687 , utilitzant la formula F =  ma, un objecte amb una massa m d'un quilogram s' accelerara ( a ) un metre per segon cada segon (al voltant d'una desena part de l'acceleracio de la gravetat de la Terra ) [Nota 1] quan sobre l'objecte actui una forca F d'un newton .

Mentre que el pes de la materia depen directament de la forca de gravetat , la seva massa es invariant. [Nota 2] Per tant, en el cas dels astronautes en un ambient de microgravetat no necessiten fer cap esforc per sostenir objectes a les naus espacials perque no tenen pes . No obstant aixo, ates que els objectes en condicions de microgravetat conserven la seva massa i la seva inercia, un astronauta ha d'exercir deu vegades mes forca donar la mateixa acceleracio a un objecte de 10 quilograms que a un altre d'un quilogram.

A la Terra, un gronxador pot servir per demostrar la relacio entre la forca, la massa i l'acceleracio sense ser influenciat de manera apreciable pel pes (la forca cap avall). Si som darrere d'un adult gros assegut i quiet en un gronxador i li donem una empenta forta, la persona s'acceleraria de forma relativament lenta i durant el moviment cap endavant nomes recorrera una distancia petita abans de comencar a anar cap enrere. Exercint el mateix esforc quan s'empeny a un nen petit produiria una acceleracio forca mes gran.

Multiples [ modifica ]

Per raons historiques el quilogram (kg) es l'unica unitat que inclou un prefix al nom i al simbol. Els multiples i submultiples de la unitat de massa es formen afegint els prefixos al gram (g), quan la unitat de base es el quilogram. [5] Per exemple, una mil·lionesima part d'un quilogram es un mil·ligram (mg) i no un microquilogram (μkg).

Multiples del quilogram (kg)
Submultiples Multiples
Valor Simbol Nom Valor Simbol Nom
10 ?1 g dg decigram 10¹ g dag decagram
10 ?2 g cg centigram 10² g hg hectogram
10 ?3 g mg mil·ligram 10 3 g kg quilogram
10 ?6 g μg microgram 10? g Mg megagram ( tona t )
10 ?9 g ng nanogram 10? g Gg gigagram
10 ?12 g pg picogram 10 12 g Tg teragram
10 ?15 g fg femtogram 10 15 g Pg petagram
10 ?18 g ag attogram 10 18 g Eg exagram
10 ?21 g zg zeptogram 10 21 g Zg zettagram
10 ?24 g yg yoctogram 10 24 g Yg yottagram
Els prefixos mes habituals son en negreta.

La unitat equivalent a 1.000 kg anomenada megagram no s'acostuma a utilitzar mai amb aquest nom sino com a tona ( t ).

Historia [ modifica ]

El 7 d'abril del 1795 , a la Franca revolucionaria es va decretar que el gram era igual al pes absolut d'un volum d' aigua igual al cub de la centesima part del metre a la temperatura a la qual es fon el gel . [6] Pero ates que el comerc comporta objectes significativament mes massius que un gram i que la massa estandard feta a partir de l'aigua no sembla excessivament adequada ni estable, la regulacio del comerc necessitava la concrecio de la definicio basada en l'aigua en un patro mes utilitzable. Per aixo a es va fer un artefacte metal·lic com a massa estandard provisional que era mil vegades mes massiu que el gram, el quilogram.

Al mateix temps es va crear una comissio de treball per a determinar de manera precisa la massa d'un decimetre cubic, un litre , d'aigua [7] [6] Tot i que el decret que definia el quilogram especificava l'aigua a 0 °C, la temperatura en la qual es troba en el seu punt mes estable, despres de diversos anys de recerca, el 1799 el quimic frances Louis Lefevre-Gineau i el naturalista italia Giovanni Fabbroni van proposar la redefinicio de l'estandard en funcio del punt mes estable de la densitat de l'aigua: la temperatura a la qual l'aigua assoleix la seva maxima densitat, en aquell moment, 4 °C. [8] [9] Van determinar que un decimetre cubic d'aigua a la seva maxima densitat era igual al 99,9265% de la massa del prototip estandard de quilogram fet quatre anys abans. [10] [11]

El mateix any 1799, es va construir un prototip totalment de plati amb l'objectiu de que fos igual, en la mesura en que fos cientificament possible, a la massa d'un decimetre cubic d'aigua a 4 °C. El prototip va ser presentat a l'Arxiu de la Republica al juny, i el 10 de desembre d'aquell any era formalment ratificat i el quilogram definit com la massa d'aquell prototip. Aquesta definicio seria l'estandard durant els seguents noranta anys.

Prototip Internacional del Quilogram [ modifica ]

El tractat internacional de la Convencio del Metre es va signar el 20 de maig del 1875 i va establir el Sistema Internacional d'Unitats , que des del 1889 defineix la magnitud del quilogram com la massa del Prototip Internacional del Quilogram . [2] Aquest prototip esta fet d'un aliatge de plati conegut com a ≪Pt-10Ir≫, que esta format per un 90% plati i un 10% d' iridi (en massa) i te una forma de cilindre recte d'altura igual al diametre (39,17  mm ) per reduir al minim la seva superficie. [12] L'addicio del 10% d'iridi millora el prototip totalment de plati del 1799 de l'Arxiu de la Republica augmentant considerablement la seva duresa al mateix temps que conservava moltes de les virtuts del plati: gran resistencia a l' oxidacio , una densitat extremadament alta, una conductivitat electrica i termica satisfactories, i una petita susceptibilitat magnetica . El Prototip Internacional del Quilogram i les seves sis copies germanes [13] s'emmagatzemen a l' Oficina Internacional de Pesos i Mesures (BIPM) a una caixa forta [14] amb un medi ambient controlat que es troba al soterrani de la seu del BIPM a Breteuil a Sevres als afores de Paris . Es necessiten tres claus diferents per obrir la caixa forta. Altres copies oficials del prototip van ser posades a disposicio d'altres estats per ser utilitzades com la seva norma. Aquestes copies es comparen amb el Prototip oficial aproximadament cada 50 anys.

El Prototip Internacional es un de tres cilindres fets el 1879. El 1883, es va constatar que la seva massa era identica a la massa del prototip de l'Arxiu de la Republica fet vuitanta-quatre anys abans, i va ser ratificat oficialment como el quilogram a la primera CGPM del 1889. [12]

Mesures modernes fetes amb Vienna Standard Mean Ocean Water , que es aigua destil·lada pura amb una composicio isotopica representativa de la mitjana dels oceans del mon (pero sense sal ), mostren que aquesta aigua te una densitat de 0,999975  ± 0,000001 kg/l en el punt de maxima densitat que s'assoleix a 3,984 °C, en una atmosfera estandard a 101324,99968 Pa de pressio. Per tant, un decimetre cubic d'aigua en el seu punt de maxima densitat seria 25 parts per milio menys massiu que el Prototip Internacional.

L'estabilitat del Prototip Internacional del Quilogram [ modifica ]

Per definicio, l'error en el valor mesurat del Prototip Internacional de massa es exactament zero; el Prototip es el quilogram . No obstant aixo, qualsevol canvi en la massa del Prototip amb el temps es pot deduir mitjancant la comparacio de la seva massa amb la de les seves copies oficials emmagatzemades a tot el mon, un proces que s'anomena verificacio periodica . Per exemple, els EUA tenen quatre quilograms estandards de plati-iridi (Pt-10Ir), dos dels quals, el K4 i el K20, son part del lot original de 40 repliques lliurades en 1884 . [Nota 3] El prototip K20 va ser designat com l'estandard primari de massa per als EUA. Ambdos, aixi com els d'altres estats, retornen periodicament a la seu del BIPM per a la seva verificacio. [Nota 4]

Cal fer notat que cap de les repliques te una massa exactament igual a la del Prototip Internacional, les seves masses estan calibrades i documentades com a valors desplacats respecte al Prototip Internacional. Per exemple, el K20, patro primari dels Estats Units, originalment tenia una massa oficial d' 1 kg ? 39 micrograms (μg) el 1889 , es a dir, el K20 tenia 39   μg menys que el Prototip Internacional. Una verificacio realitzada el 1948 va mostrar una massa de 1 kg ? 19 μg i la darrera verificacio realitzada el 1999 va mostrar una massa exactament identica al seu valor original del 1889. D'altra banda, diferencia de les variacions transitories d'aquest tipus, el K4 ha disminuit la seva massa de manera persistent en relacio amb el Patro Internacional. Els prototips de prova s'usen amb molta mes frequencia que els prototips primaris i son propensos a les ratllades i d'altres tipus de desgast. El K4 es va lliurar el 1889, originalment amb una massa oficial de 1 kg ? 75 μg , pero va ser calibrat oficialment el 1989 amb 1 kg ? 106 μg i deu anys mes tard tenia 1 kg ? 116 μg. En un periode de 110 anys, el K4 ha perdut 41   μg en relacio al Patro Internacional. [15]

Mes enlla del desgast que els prototips de verificacio poden experimentar, la massa dels prototips nacionals acuradament emmagatzemats poden derivar en relacio amb el Patro Internacional per diferents raons, algunes son conegudes i d'altres no. Ates que el Patro Internacional i les seves repliques s'emmagatzemen a l'aire (encara que coberts per dues o mes campanes de vidre superposades), la massa pot augmentar per mitja de l' absorcio de la contaminacio atmosferica per la seva superficie. Per aixo es netegen seguint un proces desenvolupat pel BIPM entre 1939 i 1946 conegut com el ≪metode de neteja BIPM≫ que compren un fregament suau amb uns cuir d' isard amarat en una solucio d' eter i etanol a parts iguals, seguit d'una neteja amb vapor d'aigua bidestil·lada, i permetent que els prototips reposin durant 7?10 dies abans de la verificacio. [Nota 5] La neteja dels prototips treu entre 5 i 60   μg de contaminacio, depenent en gran manera del temps transcorregut des de la darrera neteja. A mes, una segona neteja pot treure fins a 10   μg mes. Despres de la neteja, fins i tot quan s'emmagatzemen a sota de les seves campanes de vidre, el Patro Internacional i les seves repliques immediatament comencen a incrementar la seva massa un altre cop. El BIPM fins i tot ha desenvolupat un model d'aquest augment i va arribar a la conclusio que l'increment mitja es d'uns 1,11   μg per mes durant els primers 3 mesos despres de la neteja i despres va disminuint a una mitjana d'1   μg per any a partir de llavors.

Importancia del quilogram [ modifica ]

La magnitud de moltes de les unitats del Sistema Internacional de mesura, incloses moltes de les utilitzades per a mesurar l' electricitat i la llum , depenen de l'estabilitat del prototip fabricat el 1879 i conservat a una caixa forta a Franca.

L'estabilitat del Prototip Internacional del Quilogram es crucial, ates que gran part del sistema d'unitats del SI es basa en el quilogram. Per exemple, el newton es defineix com la forca necessaria per accelerar un quilogram un metre per segon al quadrat (un metre per segon cada segon). Si la massa del Prototip Internacional va canviant de mica en mica, tambe ha de canvia el newton en la mateixa proporcio. Al seu torn, el pascal , la unitat del SI per a mesurar la pressio tambe es defineix en termes del newton. Aquesta cadena de dependencies afecta a moltes altres unitats del SI, hi ha el joule , la unitat d' energia , es defineix com el treball que fa una forca d'un newton quan el punt on s'aplica es desplaca un metre en la direccio de la forca. I en consequencia, la seguent unitat a ser afectada es la de potencia , el watt , que es defineix com un joule per segon. L' ampere tambe es defineix en relacio al newton, i, per tant, en ultima instancia respecte del quilogram. Altres unitats electromagnetiques afectades per la definicio del quilogram son el coulomb , el volt , el tesla i el weber . Fins i tot en resulten afectades les unitats utilitzades en la mesura de la llum, la candela es defineix en funcio del watt i al seu torn afecta el lumen i el lux .

A causa del fet que la magnitud de moltes de les unitats que componen el Sistema Internacional es defineixen en ultima instancia basant-se en la massa del Prototip Internacional del Quilogram del 1879, la qualitat d'aquest prototip ha de ser protegida amb diligencia per preservar la integritat del sistema d'unitats. No obstant aixo, malgrat la millor gestio possible, la massa mitjana del conjunt de tots els prototips del mon i la massa del Prototip Internacional hauria divergit altres 5 μg des de la tercera verificacio periodica feta el 1989. [Nota 6] Els laboratoris de metrologia del mon hauran d'esperar a la quarta verificacio periodica per confirmar si les tendencies historiques persisteixen.

Afortunadament, la definicio de les unitats del SI son molt diferents de les seves realitzacions practiques. Per exemple, el metre es defineix com la distancia que viatja la llum en el buit durant un interval de temps d'1/299.792.458 segons. No obstant aixo, la realitzacio practica d'un metre tipicament pren la forma d'un laser d' heli - neo , i la longitud del metre queda representada ?no definida? com 1.579.800,298728 longituds d'ona d'aquest laser. Suposem ara es descobreix que el mesurament oficial del segon s'ha desplacat unes poques parts per mil milions (en realitat es extremadament estable). No hi hauria cap efecte automatic sobre el metre, perque els cientifics que realitzen calibratges del metre simplement continuaran mesurant el mateix nombre de longituds d'ona del laser fins que s'arribi a un acord per fer-ho d'una altra manera. El mateix tambe es aplicable a la dependencia del mon real en el quilogram: si es troba que la massa del Prototip Internacional ha canviat una mica, no hi haura un efecte automatic sobre les altres unitats de mesura pel fet que les seves realitzacions practiques proporcionen una capa d'abstraccio aillant. Qualsevol discrepancia hauria de ser reconciliada, perque la virtut del SI es la precisa harmonia, matematica i logica, que hi ha entre les seves unitats. Si definitivament es demostra que el valor del Prototip Internacional del Quilogram ha canviat, una solucio simple seria tornar a definir el quilogram com igual a la massa del Prototip mes un valor de desplacament, de manera similar al que es fa actualment amb les seves repliques, per exemple, ≪el quilogram es igual a la massa de la Prototip Internacional + 42 parts per mil milions≫ (equivalent a 42   μg)

Pero la solucio a llarg termini d'aquest problema, consistira a alliberar el SI de la dependencia del Prototip Internacional mitjancant el desenvolupament d'una realitzacio practica del quilogram que es pugui reproduir en diferents laboratoris seguint unes especificacions escrites. Les unitats de mesura d'una realitzacio practica d'aquest tipus han de tenir les seves magnituds definides de manera precisa i expressades en termes de constants fisiques fonamentals. Mentre que una gran part del SI es continui basant en el quilogram, aquest hauria de basar-se en constants universals de la natura. Fa tremps que es treballa per assolir aquest objectiu i la solucio final es a prop, pero cap alternativa ha arribat encara a una incertesa d'un parell de parts per 10 8 (~20   μg) necessaria per millorar el Prototip Internacional. No obstant aixo, l'any 2007 el National Institute of Standards and Technology ( Institut Nacional d'Estandards i Tecnologia ) dels Estats Units (NIST), va fer la implementacio d'una Balanca de Kibble que s'acostava a aquest objectiu, amb una incertesa demostrada de 36   μg. [16]

Nova definicio del quilogram [ modifica ]

El quilogram ha estat la darrera unitat del SI en abandonar una definicio basada en un artefacte fisic, s'ha conservat fins al 2019, quan es va redefinir en termes de constants fisiques fonamentals. El metre tambe havia estat definit com un artefacte (una barra de plati-iridi), pero va ser redefinit en termes de constants fonamentals de la natura (primer basant-se en la longitud d'ona de la llum emesa pel cripto , i mes tard respecte de la velocitat de la llum ), de manera que el metre es pot reproduir en els diferents laboratoris a partir d'un full d'especificacions. A la 94a conferencia del Comite Internacional de Pesos i Mesures de l'octubre del 2005 es va recomanar una nova definicio del quilogram basant-se en una constant fisica. [17]

L'octubre del 2010, el Comite Internacional de Pesos i Mesures (CIPM) va votar a favor de presentar una resolucio a la consideracio de la propera Conferencia General de Pesos i Mesures (CGPM), per tal que el quilogram es defineixi en termes de la constant de Planck h . [18] [19] Aquesta proposta va ser acceptada i adoptada com a resolucio per la 24a CGPM l'octubre de 2011 i, a mes, es va avancar la data de celebracio de la 25a Conferencia del 2015 al 2014. [20] Aquesta nova definicio teoricament permetria que qualsevol aparell sigui capac de delinear el quilogram en termes de la constant de Planck , sempre que tingui prou precisio, exactitud i estabilitat. Ara per ara, hi ha un tipus generic d'aparell, la balanca de watt, que s'hi aproxima.

Finalment, el 16 de novembre de 2018, la Conferencia General de Pesos i Mesures (CGPM) va aprovar el canvi de la definicio de kilogram en termes de la constant de Planck. Es va aprovar que aquest canvi entraria en vigor el 20 de maig de 2019, dia mundial de la Metrologia. [21] [22] La nova definicio de quilogram es la seguent:

El quilogram es la unitat de massa i la seva magnitud s'estableix mitjancant la fixacio del valor numeric de la constant de Planck amb el valor 6,62607015×10 ?34 quan s'expressa en unitats de J·s, que es equivalent a kg·m²·s -1 , on el metre i el segon estan definits en termes de c i de Δ v Cs. [22]

Notes [ modifica ]

  1. ↑ En metrologia professional (la ciencia del mesurament), l'acceleracio de la gravetat de la Terra es pren com a gravetat estandard (simbolitzada g n o g 0 ) el valor de 9,80665  metre per segon al quadrat (m/s²). L'expressio ≪1 m/s²≫ significa que per cada segon que transcorre, la velocitat canvia 1 metre per segon addicional. En termes mes familiars: una acceleracio d'1 m/s² tambe pot ser expressada com una ratio de canvi de la velocitat de 3,6 km/h per segon exactament.
  2. ↑ La materia te una massa invariant suposant que no viatgi a una velocitat relativista respecte a un observador. D'acord amb la d' Einstein de la relativitat especial , la massa relativista (massa aparent respecte a l'observador) d'un objecte o particula amb una massa en repos m 0 augmenta amb la velocitat segons M   =   γ m 0 (on γ es factor de Lorentz ). Aquest efecte es negligible a les velocitats de la nostra vida diaria, que son molts ordres de magnitud inferiors a la velocitat de la llum . Per exemple, per canviar la massa d'un quilogram en 1 μg (1 ppm , el nivell de deteccio de la tecnologia actual) caldria moure'l a 0,0045% de la velocitat de la llum en relacio amb un observador, que son 13,4 km/s. Aixo fa que, quant al quilogram, l'efecte de la relativitat sobre la massa de la materia es simplement un fenomen d'interes cientific no te cap efecte sobre la definicio del quilogram ni sobre les seves aplicacions practiques.
  3. ↑ Els altres dos prototips propietat dels EUA son el K79, part d'una nova serie de prototips (K64-K80) tornejats amb un torn de diamants per aconseguir la seva massa final, i el K85, que s'utilitza per a experiments amb la balanca de watt .
  4. ↑ Els prototips es tracten amb una extraordinaria cura quan son transportats. El 1984, els prototips K4 i K20 van ser portats en ma a la cabina de passatgers en avions comercials de companyies diferents.
  5. ↑ Abans de l'informe publicat pel BIPM el 1994, que detalla el canvi relatiu en la massa dels prototips, els diferents organismes de normalitzacio han utilitzat diferents tecniques per netejar els seus prototips. La practica del NIST abans d'aquesta data va ser la de remullar i esbandir els seus dos primers prototips en benze , despres en etanol, i despres els netejaven amb un raig de vapor d'aigua bidestil·lada.
  6. ↑ Suposant que la tendencia observada en el passat continua, el canvi mitja en la massa de la primera fornada de repliques en relacio amb el Prototip Internacional en uns cent anys va ser de +23.5   σ 30   μg.  

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ quilo ≫. Diccionari de la Llengua Catalana . Institut d'Estudis Catalans . [Consulta: 12 febrer 2012].
  2. ↑ 2,0 2,1 ≪ Resolution of the 1st CGPM (1889) ≫. BIPM.
  3. ↑ Draft Resolution A "On the revision of the International System of units (SI)" to be submitted to the CGPM at its 26th meeting (2018) .  
  4. ↑ New York Times "The Latest: Landmark Change to Kilogram Approved" Nov 16 2018; https://www.nytimes.com/aponline/2018/11/16/world/europe/ap-eu-france-updating-the-kilo-the-latest.html
  5. ↑ BIPM: SI Brochure: Section 3.2, The kilogram Arxivat 2011-06-07 a Wayback Machine .  
  6. ↑ 6,0 6,1 ≪ Decret relatif aux poids et aux mesures ≫, 07-04-1795. (en frances)
  7. ↑ El mateix decret va definir el litre com ≪la mesura de volum, tant per a liquids com per a solids, d'un cub amb una aresta igual a una decima part d'un metre≫. El text original era: Litre, la mesure de capacite, tant pour les liquides que pour les matieres seches, dont la contenance sera celle du cube de la dixierne partie du metre.
  8. ↑ Les mesures modernes han mostrat que la temperatura en la qual l'aigua presenta la maxima densitat es de 3,984 °C . Pero els cientifics del segle  xviii pensaven que la maxima densitat es donava a 4 °C.
  9. ↑ ≪ L'histoire du metre, la determination de l'unite de poids ≫.
  10. ↑ El quilogram estandard provisional havia estat fabricat a partir d'una unica mesura, no precisa, de la densitat de l'aigua que havien fet abans Antoine Lavoisier i Rene Just Hauy , i que havia mostrat que un decimetre cubic d'aigua destil·lada a 0 °C tenia la massa de 18.841 grains (en el sistema d'unitats antic de Franca). Les noves acurades mesures de Lefevre-Gineau i Fabbroni mostraven que la massa d'un decimetre cubic d'aigua a la nova temperatura de 4 °C (en la qual l'aigua es mes densa) era menys massiu, 18.827,15 grains , que l'anterior valor adoptat per l'aigua a 0 °C. Cal fer notar que Lavoisier no va poder continuar el treball que havia iniciat perque durant el Regnat del Terror va ser detingut i despres portat a la guillotina el 8 de maig del 1794 . Hauy va anar a la preso pero es va poder lliurar de ser executat.
  11. ↑ Ronald Edward Zupko. Revolution in Measurement: Western European Weights and Measures Since the Age of Science . DIANE Publishing, 1990.  
  12. ↑ 12,0 12,1 New Techniques in the Manufacture of Platinum-Iridium Mass Standards , T. J. Quinn, Platinum Metals Rev., 1986, 30 , (2), pp. 74?79  
  13. ↑ The international prototype of the kilogram and its six official copies Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine ., Imatge del prototip del quilogram al BIPM
  14. ↑ The international prototype of the kilogram and its six official copies Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine . Imatge de la caixa forta, BIPM
  15. ↑ Z.J.Jabbour; S. L. Yaniv ≪ The Kilogram and Measurements of Mass and Force ≫. J. Res. Natl. Inst. Stand. Technol. , 106, 1, Jan?Feb 2001, pag. 25?46. Arxivat de l' original el 2011-06-04 [Consulta: 1r agost 2023].
  16. ↑ Uncertainty Improvements of the NIST Electronic Kilogram , RL Steiner et al. , Instrumentation and Measurement, IEEE Transactions, 56 numero 2, abril 2007, 592?596  
  17. ↑ ≪ Recommendation 1: Preparative steps towards new definitions of the kilogram, the ampere, the kelvin and the mole in terms of fundamental constants ≫ (en angles) pag. 233. CIPM . 94a. conferencia., Octubre 2005. Arxivat de l' original el 2011-08-07. [Consulta: 12 febrer 2012].
  18. ↑ ‘Si’ on the New SI: NIST Backs Proposal for a Revamped System of Measurement Units , NIST, 26 d'octubre del 2010. [Consultat el 6 de novembre del 2010]
  19. ↑ The New SI: Proposal for a Revamped System of Measurement Units , ScienceDaily, 27 d'octubre del 2010. [Consultat el 6 de novembre del 2010]
  20. ↑ ≪ Resolutions adoptees par la Conference generale des poids et mesures (24e reunion) ≫ (PDF) (en frances) pag. 3-8. Paris: CIPM , 17-21 octubre 2011. [Consulta: 12 febrer 2012].
  21. ↑ ≪ La comunidad cientifica pone fin al patron fisico del kilo, fijado hace 130 anos - RTVE.es ≫ (en castella). RTVE.es , 16-11-2018.
  22. ↑ 22,0 22,1 ≪ As of Today, the Fundamental Constants of Physics (c, h, e, k, NA) Are Finally… Constant!?Wolfram Blog ≫ (en angles). [Consulta: 16 novembre 2018].

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Quilogram



Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Quilogram&oldid=32977332 ≫