Els
karlucs
[
cal citacio
]
o
karluks
(tambe
qarluqs
,
qarluks
,
karluqs
, en arab i persa:
halluh
transcrit en arab Kharlukh i en persa Khallukh, xines: 葛邏祿;葛?? =
geluolu
o
gelolu
o
gelu
, abans Ko-lo-lu, o
khololo
o
khorlo
o
harluut
o kar-la-luk) foren un poble nomada turc de la regio de l'
Irtix
i
Tarbagatai
a l'oest de l'
Altai
. Eren parents dels
uigurs
. Les fonts xineses d'historia dels
Tang
anomenen als karluc com
Ko-lo-lu
i deriven el seu nom de
Karlik
(en turc karlik vol dir "blocs de neu";
Kar
es "neu"). N. Aristov va notar que el riu Kerlyk, afluent del Charysh, podria ser l'origen del nom i que el seu significat seria "mill salvatge".
[1]
Tambe podria derivar d'un eponim i aquest haver agafat o donat el seu nom a un riu.
Els karlucs foren una branca dels pobles turcs o
turgesh
, aborigens del
massis de l'Altai
. Van ser part del kanat dels Turcs.
[2]
Quan es va dividir vers el
552
van quedar dins el kanat dels
Turcs Occidentals
, i foren una de les cinc tribus que no va gaudir d'autonomia; els
karlucs
, els
yagma
(yan nyan), els
qiptxaq
, els
basmils
i els hun (dulu) formats aquest darrers per les tribus chue, chumi i shato. Vers el 630 van esdevenir independents i estaven organitzats com Uch-Karluks o U? Karlik (Tres Karlucs) unio formada pels karlucs, els
chigils
, i els
yagma
, sota un sobira amb el titol de
kul-erkin
; les tres tribus procedien del kanat turc occidental. La primera referencia a aquest poble es xinesa i data del
644
; diu que eren maniqueus i els anomena Shi-Gelolu que vol dir lleo-karluc.
[3]
Vers el 665 torna a apareixer la unio dels Tres Karlucs ara sota un yabgu (titol equivalent a princep) En aquest temps van quedar sotmesos a la Xina i eren formats per tres tribus: meulo, chjisy (popou) i tashili. Les tribus i provincies van rebre noms xinesos i els caps titols xinesos, Al final segle es van desplacar cap a l'
Irish Negre
, el
Tarbagatai
i el
Tien Shan
.
[4]
Vers el
680
quan es va formar el segon kanat dels
Turcs Orientals
, va sotmetre als karlucs, que s'haurien revoltat sense exit del 711 al 714 segons les inscripcions de l'Orkhon; mes tard els karlucs es van aliar als
uigurs
i als
basmils
participant en la revolta general que va desintegrar el kanat dels turcs, i van contribuir a l'establiment del
Kanat Uigur
el
744
.
[5]
Despres d'aixo una part dels karlucs es va unir als uigur i es va establir a les muntanyes Bogdo-Ola a
Mongolia
, mentre la resta s'assenta entre l'Altai i el Tien Shan.
[6]
Son esmentats a la inscripcio uigur de Shine-usu de vers el
760
.
Van formar un kanat sota un
yabgu
(o yabghu dels cronistes arabs) que va restar sota influencia de la
dinastia Tang
fins al
751
; van abandonar la zona de l'Altai durant el segle VIII apareixen a la regio de l'
Amudaria
;
[7]
despres del 751 els karlucs estaven a
Fergana
i en foren expulsats pels arabs; el
766
van ocupar
Suayb
i van establir alli la seva capital; la supremacia de les tribus turques que havien emigrat de l'Altai va passar clarament en aquest temps als karlucs. Els seus
yabgu
son esmentats a les inscripcions de l'
Orkhon
; en texts pehlevis un
yabgu
del Tokharistan es anomenat Yabbu-Hakan (Yabgu-Kagan).
[8]
Eren casadors i nomades i en menor mesura agricultors; s'establiren al camp i les ciutats que s'establiren principalment a les rutes de caravanes. El Turquestan que ocupaven estava poblat per turcs (
turgesh
) dividits en tocaris i azes (o ases), restes del poble principal, els oghuz, la major part del qual havia emigrat cap a l'oest per esdevenir els turcs de l'estepa o turcs shato; tambe hi havia establiments sogdians; al sud vivien el poble turc dels
yagma
(branca dels tokuz-oghuz) i els
uigurs
; i al nord els
kangars
(qangars), els
qangli
, els kanguy, iels kangju; els chigils, una divisio dels karlucs, vivien a la vora del llac
Issik Kul
. La majoria dels karlucs eren xamanistes; els chigils eren cristians amb alguns budistes o musulmans; els mercaders no eren les uniques visites, tambe venien missioners musulmans i nestorians.
Al-Yaqubi informa de la conversio del yabgu karluc a l'islam en temps del califa
Al-Mahdi
(775-785) i s'havien convertit en gran majoria al
segle
x
.
[9]
Durant tres segles van ocupar una posicio clau en les rutes del comerc; els seus competidors foren els kangars al nord-oest i el tokuz-oghuz al sud-oest. Al comencament del segle
ix
els karlucs van donar suport al rebel
Rafi ibn al-Layth
, revoltat contra Harun al-Rashid. Entre el
840
i el
894
van fer front a incursions dels
samanides
. El territori dels tokuz-oghuz i uigurs va passar als kirguis i despres als kitan mongols.
[10]
Els
kirguis
vivien a la zona del riu
Ienissei
; eren turcs pero d'una branca separada; eren uns 250000 amb 50000 guerrers. Van lluitar amb els uigurs i els van derrotar (
829
-
840
). Van dominar
Tuva
,
Altai
, i
Jungaria
, arribant a
Kashgar
. Els karlucs van donar suport als kirguis contra els uigurs i tokuz-oghuz i vers el 840 els kirguis van comencar a ocupar el que encara es el seu territori avui dia. Els karlucs van quedar sota el seu domini. El 893 el samanida Ismail ben Ahmad va fer una expedicio contra Talas arribant al cor del domini karluc, fet que provoca una penetracio comercial i religiosa a mes de la militar (algunes mesquites apareixen despres a la zona a l'est de Talas). El poder kirguis fou eliminat vers el
920
o
924
pels kitan mongols i bona part van retornar cap al Ienissei; els karlucs van restar altre cops amos de Turquestan. La seva posicio a la
vall de Fergana
tot i els intents dels arabs per expulsar-los era forta.
[11]
Els historiadors turcs diuen que una vegada caigut el Kanat Uigur l'hegemonia va passar al
yabgu
karluc que va agafar el titol de kagan (
kakhan
).
[12]
Vers el
940
els yagma es van apoderar de la vall del Chu i de la capital karluc Suyab; el sobira dels yagma portava el titol de
bogra khan
(Khan dels camells) i van formar la dinastia karakhanida. Les terres dels dos costats del Tien Shan van quedar unides sota els ilek khans karakhanides (
ilek khan
= kan de la terra) o
kara khan
(gran kan); els feus
karakhanides
aviat van esdevenir semi independents.
[13]
Altres autors consideren que els karakhanides tenien origen en els ?igil, els turgesh o altres. L'historiador Kashgari, d'origen karakhanida, no atribueix origen karluc a la dinastia. Dins l'imperi karakhanida els karlucs van existir com a grup nomada separat.
Els karakhanides foren suplantats pels
kara khitai
, i despres eliminats pels
khwarizmshah
i pels mongols. Els kara khitai, una branca dels kitan van formar despres del
1125
l'imperi kara khitai.
[14]
Es van posar al servei dels karakhanides per combatre els qangli i als karlucs, i van aprofitar per conquerir Balasagun d'eon van expulsar al seu kan fundant el seu propi estat i despres van sotmetre als qangli i el Turquestan oriental: el
1137
van derrotar prop de
Khojand
a Mahmud Khan de
Transoxiana
i el
1141
al sulta seljucida
Sandjar
. Kara khitai vol dir tant Kitan Negre com Kitan Occidentals com Gran Kitan; el seu cap es titulava
gur khan
(kan universal).
[15]
La confederacio dels Tres Karlucs va quedar dividida entre els karakhanides occidentals i el kara khitai. El sobira karluc va conservar l'autonomia tant a un com a l'altre territori, pero al territori kara khitai havien de seguir el procediment xines d'acceptar la presencia permanent d'un representant del
gur khan
.
[16]
La capital dels karlucs era Kayalik. El
1158
els karlucs donaven suport al
khwarizmshah
Il Arslan en la invasio de Transoxiana on a Samarcanda governava ?aghri Khan.
El
1218
els kara khitai foren conquerits pels mongols. Poc abans el karluc Arslan Khan s'havia erigit en rei d'
Almaligh
despres de matar el governador kara khitai i es va declarar vassall de Genguis Khan.
[17]
Des de 1219 els karlucs es van enrolar als exercits mongols. Amb els mongols el nom de karluc va desapareixer progressivament per ser substituit pel de
Txagatai
. Modernament alguns turcs del nord de l'
Afganistan
encara es consideren karlucs.
Organitzacio
[
modifica
]
L'estat dels karluc sota el seu
yabgu
es va organitzar com una associacio de semi independents districtes i ciutats cadascuna amb la seva propia milicia. La ciutat mes gran fou Suyab que tenia uns 20.000 guerrers; la seguent fou Begliligh amb la meitat, despres Panjikat amb 8000, Barskhan amb 6.000, Yar amb 3.000 i cada vegada menys. Els titols dels princeps menors eren:
qutegin del clan laban dels karluc a Karminkat; taksin a Jil; tabin-barskhan a Barskhan; yindl-tegin (turc) o badan-sangu (sogdia) a Beglilig, i altres. El princep de Suyab, al nord del riu Chu, portava el titol persa de yalan-shah, (rei dels herois).
Les ciutats principals de la zona foren
Balasagun
,
Suyab
, Kayalik, Taraz (
Talas
, Auliya-ata), Navakat (moderna Kara-bulak), Atbash (modernes ruines de Koshoy-Kurgan), Issyk-kul, Barskhan, Panjikat, Akhsikat, Beglilig,
Almaligh
, Jul, Yar, Ton, Panchul, i altres.
[18]
Notes i referencies
[
modifica
]
- ↑
N. Aristov, "Usuns and Kyryzes, or Kara-Kyryzes", Bishkek, 2001, pp. 142, 245
- ↑
Yu.Zuev, "
Early Turks: sketches of history and ideology
", Almaty, Dayk-Press, 2002, p. 215,
ISBN 9965-441-52-9
- ↑
del sogdia shi = lleo, en turc arslan.
- ↑
N. Aristov, "Usuns and Kyryzes, or Kara-Kyryzes", Bishkek, 2001, p. 246.
- ↑
Encyclopædia Britannica
- ↑
N. Aristov, "
Usuns and Kyryzes, or Kara-Kyryzes
", Bishkek, 2001, pp. 246-247.
- ↑
W. Barthold, "Four Studies In History Of Central Asia", Leiden, E. J. Brill, 1962, pp. 87-92.
- ↑
Marquart J., "
Provincial Capitals
", Roma, 1931, p. 10.
- ↑
W. Barthold, "
Four Studies In History Of Central Asia
", Leiden, E. J. Brill, 1962, p. 91.
- ↑
W. Barthold, "
Four Studies In History Of Central Asia
", Leiden, E. J. Brill, 1962, pp. 92-102.
- ↑
S. G. Klyashtorny, T. I. Sultanov, "
States And Peoples Of The Eurasian Steppe
", St. Petersburg, 2004, p.116,
ISBN 5-85803-255-9
- ↑
S. G. Klyashtorny, T. I. Sultanov, "
States And Peoples Of The Eurasian Steppe
", St. Petersburg, 2004, p.117,
ISBN 5-85803-255-9
- ↑
W. Barthold, "
Four Studies In History Of Central Asia
", Leiden, E. J. Brill, 1962, pp. 22, 93-102.
- ↑
W. Barthold, "
Four Studies In History Of Central Asia
", Leiden, E. J. Brill, 1962, pp. 22, 99.
- ↑
W. Barthold, "
Four Studies In History Of Central Asia
", Leiden, E. J. Brill, 1962, pp. 28, 102.
- ↑
W. Barthold, "
Four Studies In History Of Central Asia
", Leiden, E. J. Brill, 1962, pp. 104.
- ↑
W. Barthold, "
Four Studies In History Of Central Asia
", Leiden, E. J. Brill, 1962, pp. 103-4.
- ↑
W. Barthold, "Four Studies In History Of Central Asia", Leiden, E. J. Brill, 1962, pp. 50, 88.