한국   대만   중국   일본 
Karlucs - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Karlucs

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula grup humàKarlucs
Tipus etnia Modifica el valor a Wikidata

Els karlucs [ cal citacio ] o karluks (tambe qarluqs , qarluks , karluqs , en arab i persa: halluh transcrit en arab Kharlukh i en persa Khallukh, xines: 葛邏祿;葛?? = geluolu o gelolu o gelu , abans Ko-lo-lu, o khololo o khorlo o harluut o kar-la-luk) foren un poble nomada turc de la regio de l' Irtix i Tarbagatai a l'oest de l' Altai . Eren parents dels uigurs . Les fonts xineses d'historia dels Tang anomenen als karluc com Ko-lo-lu i deriven el seu nom de Karlik (en turc karlik vol dir "blocs de neu"; Kar es "neu"). N. Aristov va notar que el riu Kerlyk, afluent del Charysh, podria ser l'origen del nom i que el seu significat seria "mill salvatge". [1] Tambe podria derivar d'un eponim i aquest haver agafat o donat el seu nom a un riu.

Historia [ modifica ]

Els karlucs foren una branca dels pobles turcs o turgesh , aborigens del massis de l'Altai . Van ser part del kanat dels Turcs. [2] Quan es va dividir vers el 552 van quedar dins el kanat dels Turcs Occidentals , i foren una de les cinc tribus que no va gaudir d'autonomia; els karlucs , els yagma (yan nyan), els qiptxaq , els basmils i els hun (dulu) formats aquest darrers per les tribus chue, chumi i shato. Vers el 630 van esdevenir independents i estaven organitzats com Uch-Karluks o U? Karlik (Tres Karlucs) unio formada pels karlucs, els chigils , i els yagma , sota un sobira amb el titol de kul-erkin ; les tres tribus procedien del kanat turc occidental. La primera referencia a aquest poble es xinesa i data del 644 ; diu que eren maniqueus i els anomena Shi-Gelolu que vol dir lleo-karluc. [3]

Vers el 665 torna a apareixer la unio dels Tres Karlucs ara sota un yabgu (titol equivalent a princep) En aquest temps van quedar sotmesos a la Xina i eren formats per tres tribus: meulo, chjisy (popou) i tashili. Les tribus i provincies van rebre noms xinesos i els caps titols xinesos, Al final segle es van desplacar cap a l' Irish Negre , el Tarbagatai i el Tien Shan . [4]

Vers el 680 quan es va formar el segon kanat dels Turcs Orientals , va sotmetre als karlucs, que s'haurien revoltat sense exit del 711 al 714 segons les inscripcions de l'Orkhon; mes tard els karlucs es van aliar als uigurs i als basmils participant en la revolta general que va desintegrar el kanat dels turcs, i van contribuir a l'establiment del Kanat Uigur el 744 . [5] Despres d'aixo una part dels karlucs es va unir als uigur i es va establir a les muntanyes Bogdo-Ola a Mongolia , mentre la resta s'assenta entre l'Altai i el Tien Shan. [6] Son esmentats a la inscripcio uigur de Shine-usu de vers el 760 .

Van formar un kanat sota un yabgu (o yabghu dels cronistes arabs) que va restar sota influencia de la dinastia Tang fins al 751 ; van abandonar la zona de l'Altai durant el segle VIII apareixen a la regio de l' Amudaria ; [7] despres del 751 els karlucs estaven a Fergana i en foren expulsats pels arabs; el 766 van ocupar Suayb i van establir alli la seva capital; la supremacia de les tribus turques que havien emigrat de l'Altai va passar clarament en aquest temps als karlucs. Els seus yabgu son esmentats a les inscripcions de l' Orkhon ; en texts pehlevis un yabgu del Tokharistan es anomenat Yabbu-Hakan (Yabgu-Kagan). [8]

Eren casadors i nomades i en menor mesura agricultors; s'establiren al camp i les ciutats que s'establiren principalment a les rutes de caravanes. El Turquestan que ocupaven estava poblat per turcs ( turgesh ) dividits en tocaris i azes (o ases), restes del poble principal, els oghuz, la major part del qual havia emigrat cap a l'oest per esdevenir els turcs de l'estepa o turcs shato; tambe hi havia establiments sogdians; al sud vivien el poble turc dels yagma (branca dels tokuz-oghuz) i els uigurs ; i al nord els kangars (qangars), els qangli , els kanguy, iels kangju; els chigils, una divisio dels karlucs, vivien a la vora del llac Issik Kul . La majoria dels karlucs eren xamanistes; els chigils eren cristians amb alguns budistes o musulmans; els mercaders no eren les uniques visites, tambe venien missioners musulmans i nestorians.

Al-Yaqubi informa de la conversio del yabgu karluc a l'islam en temps del califa Al-Mahdi (775-785) i s'havien convertit en gran majoria al segle  x . [9] Durant tres segles van ocupar una posicio clau en les rutes del comerc; els seus competidors foren els kangars al nord-oest i el tokuz-oghuz al sud-oest. Al comencament del segle  ix els karlucs van donar suport al rebel Rafi ibn al-Layth , revoltat contra Harun al-Rashid. Entre el 840 i el 894 van fer front a incursions dels samanides . El territori dels tokuz-oghuz i uigurs va passar als kirguis i despres als kitan mongols. [10]

Els kirguis vivien a la zona del riu Ienissei ; eren turcs pero d'una branca separada; eren uns 250000 amb 50000 guerrers. Van lluitar amb els uigurs i els van derrotar ( 829 - 840 ). Van dominar Tuva , Altai , i Dzungaria , arribant a Kashgar . Els karlucs van donar suport als kirguis contra els uigurs i tokuz-oghuz i vers el 840 els kirguis van comencar a ocupar el que encara es el seu territori avui dia. Els karlucs van quedar sota el seu domini. El 893 el samanida Ismail ben Ahmad va fer una expedicio contra Talas arribant al cor del domini karluc, fet que provoca una penetracio comercial i religiosa a mes de la militar (algunes mesquites apareixen despres a la zona a l'est de Talas). El poder kirguis fou eliminat vers el 920 o 924 pels kitan mongols i bona part van retornar cap al Ienissei; els karlucs van restar altre cops amos de Turquestan. La seva posicio a la vall de Fergana tot i els intents dels arabs per expulsar-los era forta. [11]

Els historiadors turcs diuen que una vegada caigut el Kanat Uigur l'hegemonia va passar al yabgu karluc que va agafar el titol de kagan ( kakhan ). [12]

Vers el 940 els yagma es van apoderar de la vall del Chu i de la capital karluc Suyab; el sobira dels yagma portava el titol de bogra khan (Khan dels camells) i van formar la dinastia karakhanida. Les terres dels dos costats del Tien Shan van quedar unides sota els ilek khans karakhanides ( ilek khan = kan de la terra) o kara khan (gran kan); els feus karakhanides aviat van esdevenir semi independents. [13] Altres autors consideren que els karakhanides tenien origen en els ?igil, els turgesh o altres. L'historiador Kashgari, d'origen karakhanida, no atribueix origen karluc a la dinastia. Dins l'imperi karakhanida els karlucs van existir com a grup nomada separat.

Els karakhanides foren suplantats pels kara khitai , i despres eliminats pels khwarizmshah i pels mongols. Els kara khitai, una branca dels kitan van formar despres del 1125 l'imperi kara khitai. [14] Es van posar al servei dels karakhanides per combatre els qangli i als karlucs, i van aprofitar per conquerir Balasagun d'eon van expulsar al seu kan fundant el seu propi estat i despres van sotmetre als qangli i el Turquestan oriental: el 1137 van derrotar prop de Khojand a Mahmud Khan de Transoxiana i el 1141 al sulta seljucida Sandjar . Kara khitai vol dir tant Kitan Negre com Kitan Occidentals com Gran Kitan; el seu cap es titulava gur khan (kan universal). [15] La confederacio dels Tres Karlucs va quedar dividida entre els karakhanides occidentals i el kara khitai. El sobira karluc va conservar l'autonomia tant a un com a l'altre territori, pero al territori kara khitai havien de seguir el procediment xines d'acceptar la presencia permanent d'un representant del gur khan . [16] La capital dels karlucs era Kayalik. El 1158 els karlucs donaven suport al khwarizmshah Il Arslan en la invasio de Transoxiana on a Samarcanda governava ?aghri Khan.

El 1218 els kara khitai foren conquerits pels mongols. Poc abans el karluc Arslan Khan s'havia erigit en rei d' Almaligh despres de matar el governador kara khitai i es va declarar vassall de Genguis Khan. [17] Des de 1219 els karlucs es van enrolar als exercits mongols. Amb els mongols el nom de karluc va desapareixer progressivament per ser substituit pel de Txagatai . Modernament alguns turcs del nord de l' Afganistan encara es consideren karlucs.

Organitzacio [ modifica ]

L'estat dels karluc sota el seu yabgu es va organitzar com una associacio de semi independents districtes i ciutats cadascuna amb la seva propia milicia. La ciutat mes gran fou Suyab que tenia uns 20.000 guerrers; la seguent fou Begliligh amb la meitat, despres Panjikat amb 8000, Barskhan amb 6.000, Yar amb 3.000 i cada vegada menys. Els titols dels princeps menors eren: qutegin del clan laban dels karluc a Karminkat; taksin a Jil; tabin-barskhan a Barskhan; yindl-tegin (turc) o badan-sangu (sogdia) a Beglilig, i altres. El princep de Suyab, al nord del riu Chu, portava el titol persa de yalan-shah, (rei dels herois).

Les ciutats principals de la zona foren Balasagun , Suyab , Kayalik, Taraz ( Talas , Auliya-ata), Navakat (moderna Kara-bulak), Atbash (modernes ruines de Koshoy-Kurgan), Issyk-kul, Barskhan, Panjikat, Akhsikat, Beglilig, Almaligh , Jul, Yar, Ton, Panchul, i altres. [18]

Notes i referencies [ modifica ]

  1. ↑ N. Aristov, "Usuns and Kyryzes, or Kara-Kyryzes", Bishkek, 2001, pp. 142, 245
  2. ↑ Yu.Zuev, " Early Turks: sketches of history and ideology ", Almaty, Dayk-Press, 2002, p. 215, ISBN 9965-441-52-9
  3. ↑ del sogdia shi = lleo, en turc arslan.
  4. ↑ N. Aristov, "Usuns and Kyryzes, or Kara-Kyryzes", Bishkek, 2001, p. 246.
  5. ↑ Encyclopædia Britannica
  6. ↑ N. Aristov, " Usuns and Kyryzes, or Kara-Kyryzes ", Bishkek, 2001, pp. 246-247.
  7. ↑ W. Barthold, "Four Studies In History Of Central Asia", Leiden, E. J. Brill, 1962, pp. 87-92.
  8. ↑ Marquart J., " Provincial Capitals ", Roma, 1931, p. 10.
  9. ↑ W. Barthold, " Four Studies In History Of Central Asia ", Leiden, E. J. Brill, 1962, p. 91.
  10. ↑ W. Barthold, " Four Studies In History Of Central Asia ", Leiden, E. J. Brill, 1962, pp. 92-102.
  11. ↑ S. G. Klyashtorny, T. I. Sultanov, " States And Peoples Of The Eurasian Steppe ", St. Petersburg, 2004, p.116, ISBN 5-85803-255-9
  12. ↑ S. G. Klyashtorny, T. I. Sultanov, " States And Peoples Of The Eurasian Steppe ", St. Petersburg, 2004, p.117, ISBN 5-85803-255-9
  13. ↑ W. Barthold, " Four Studies In History Of Central Asia ", Leiden, E. J. Brill, 1962, pp. 22, 93-102.
  14. ↑ W. Barthold, " Four Studies In History Of Central Asia ", Leiden, E. J. Brill, 1962, pp. 22, 99.
  15. ↑ W. Barthold, " Four Studies In History Of Central Asia ", Leiden, E. J. Brill, 1962, pp. 28, 102.
  16. ↑ W. Barthold, " Four Studies In History Of Central Asia ", Leiden, E. J. Brill, 1962, pp. 104.
  17. ↑ W. Barthold, " Four Studies In History Of Central Asia ", Leiden, E. J. Brill, 1962, pp. 103-4.
  18. ↑ W. Barthold, "Four Studies In History Of Central Asia", Leiden, E. J. Brill, 1962, pp. 50, 88.
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Karlucs&oldid=33195552 ≫