Karl Richard Lepsius
|
|
Naixement
| 23 desembre 1810
Naumburg
|
---|
Mort
| 10 juliol 1884
(73 anys)
Berlin
|
---|
Sepultura
| Berlin
|
---|
|
|
|
|
Formacio
| Universitat de Leipzig
Universitat de Gottingen
Universitat Humboldt de Berlin
|
---|
|
Camp de treball
| Egiptologia
|
---|
Ocupacio
| antropoleg
,
egiptoleg
,
professor d'universitat
,
escriptor
,
arqueoleg
,
linguista
,
bibliotecari
,
col·leccionista d'animals
|
---|
Ocupador
| Universitat Humboldt de Berlin
|
---|
Membre de
| |
---|
Professors
| Jean-Francois Champollion
|
---|
|
Obres destacables
|
Localitzacio dels arxius
| |
---|
|
Fills
| Reinhold Lepsius
,
Elisabeth Valentiner
(en)
,
Johannes Lepsius
,
Richard Lepsius
|
---|
Pare
| Carl Peter Lepsius
|
---|
Germans
| Karl Martin Gaustav Lepsius
(en)
|
---|
Premis
|
|
|
|
Karl Richard Lepsius
(
Naumburg an der Saale
,
Saxonia-Anhalt
,
1810
-
Berlin
,
1884
), linguista i bibliotecari
prussia
, fou a mes un dels primers
egiptolegs
i tambe va ser un dels primers a marcar les directrius i la metodologia d'aquesta ciencia. Va estudiar des de jove l'obra de
Jean-Francois Champollion
per aprendre els
jeroglifics
i va visitar diverses importants col·leccions europees d'objectes egipcis. Va estudiar arqueologia grega i romana a
Leipzig
(
1828
-30),
Gottingen
(
1830
-32) i
Berlin
(1832-
1833
).
Sabedor de l'interes d'
Ippolito Rosellini
per realitzar una expedicio cientifica a
Egipte
i
Nubia
, similar a l'
enviada
per
Napoleo
anys enrere, va obtenir una beca per traslladar-se a Italia, i per mediacio de l'explorador i naturalista
Alexander von Humboldt
, i el quimic
Robert Bunsen
, el llavors rei de Prussia,
Frederic Guillem IV
, el va nomenar comissionat per a l'expedicio. Parti cap a Egipte per primer cop al novembre de 1842.
Amb la total conformitat del
paixa
egipci,
Muhammad Ali
, l'expedicio va excavar i va estudiar les piramides de
Guiza
,
Abusir
,
Saqqara
i
Dashur
. Va descobrir 67 piramides i mes de 130 tombes de nobles. El
1843
, va anar a
el Faium
, on va trobar les restes del
laberint
i la
piramide d'Amenemhet III
; va excavar a
Beni Hasan
i a
Deir al-Bersha
, i va visitar
Tebes
. D'alli va passar a Nubia i va aprofitar per a fer un estudi de les llengues regionals. Despres va tornar a Luxor i va passar 4 mesos a
Qurna
, on va trobar nombroses tombes; despres va explorar
Karnak
. Finalment se'n va anar al
Sinai
. Al delta, va explorar
Tanis
. Despres, va deixar Egipte i va tornar a Europa per
Beirut
,
Damasc
,
Baalbek
i
Istanbul
, i va arribar a
Trieste
el gener de
1846
. En les seves excavacions, Lepsius va destruir algun monument (una columna de la tomba de
Seti I
,
dinamitada
per poder-la prendre, entre altres objectes).
A la seva tornada a Europa, i despres de casar-se amb Elisabeth Klein, va ser nomenat professor titular d'egiptologia a la Universitat de Berlin el 1846, codirector i conservador d'antiguitats egipcies de l'Agyptisches Museum und Papyrussammlung el 1855, i director el 1865, despres de la mort de
Giuseppe Passalacqua
. Els seus treballs i els dels seus col·laboradors foren publicats dins l'obra
Denkmaeler aus Aegypten und Aethiopien
(
1849
-
1858
), una serie de 12 volums dels quals 5 eren texts i la resta lamines.
Despres del nomenament, va tornar a Egipte (
1866
) i va explorar el
delta
del
Nil
i va trobar el
decret de Canop
, un document en
grec
i
demotic
que es pot comparar amb la
pedra de Rosetta
. Despres va tornar a Europa. La col·leccio egipcia del Museu de Berlin esta formada per unes 15.000 peces, moltes provinents de les expedicions de Lepsius.
Entre 1867 i 1880, va ser nomenat director del *Deutsches Archaologisches Institut a Roma, cap de la Biblioteca Reial de Berlin, i redactor en cap de la prestigiosa revista alemanya *
Zeitschrift fur Agyptische Sprache und Altertumskunde
, en la qual tindria ocasio de plasmar els primers caracters tipografics d'escriptura jeroglifica que mai abans s'havien dur a terme en cap publicacio. Com a linguista, tambe va ser coneixedor de llengues africanes, i dels seus coneixements de la llengua *nubiana va publicar *
Nubische Grammatik. Mit einer Einleitung uber die Volker und Sprachen Afrika’s
. De fet, a ell se li deu cert alfabet amb el qual transcriure diversos idiomes africans.
El
1869
, va visitar Egipte per tercera i darrera vegada, per assistir a l'obertura del
canal de Suez
.
Va publicar diversos llibres i entre aquests "
el llibre dels morts
", al qual va donar aquest nom, que s'ha consolidat.
Lepsius mori el 10 de juliol de 1884 a Berlin a l'edat de 73 anys, i el seu cos fou enterrat en la cripta d'honor del cementiri de la catedral Evangelica de Berlin.
Treballs i publicacions
[
modifica
]
- 1842.
Das Todtenbuch der Agypten nach dem hieroglyphischen Papyrus in Turin mit einem Vorworte zum ersten Male Herausgegeben
. Leipzig: G. Wigand. (Reprinted Osnabruck: Otto Zeller Verlag, 1969)
- 1849.
Denkmaeler aus Aegypten und Aethiopien nach den Zeichnungen der von Seiner Majestat dem Koenige von Preussen, Friedrich Wilhelm IV., nach diesen Landern gesendeten, und in den Jahren 1842?1845 ausgefuhrten wissenschaftlichen Expedition auf Befehl Seiner Majestat
. 13 vols. Berlin: Nicolaische Buchhandlung. (Reprinted Geneve: Editions de Belles-Lettres, 1972)
- 1852.
Briefe aus Aegypten, Aethiopien und der Halbinsel des Sinai: Geschrieben in den Jahren 1842?1845 wahrend der auf Befehl Sr. Majestat des Konigs Friedrich Wilhelm IV. von Preußen ausgefuhrten wissenschaftlichen Expedition
. Berlin: Verlag von Wilhelm Hertz
- 1855.
Das allgemeine linguistische Alphabet: Grundsatze der Ubertragung fremder Schriftsysteme und bisher noch ungeschriebener Sprachen in europaische Buchstaben
. Berlin: Verlag von Wilhelm Hertz
- 1880.
Nubische Grammatik mit einer Einleitung uber die Volker und Sprachen Afrika's
. Berlin: Verlag von Wilhelm Hertz
Enllacos externs
[
modifica
]