El
kanat Uigur
com estat es va fundar despres del
744
, quan
Kutlugh Bilga
va assolir el poder al kanat dels
Turcs Orientals
. Els
uigurs
llavors anomenats turgach (o tolach) era nomes un dels pobles d'arrel turca del kanat (vegeu
Turgach
) pero ara es posaven al capdavant d'un estat en un moment en que la dinasta xinesa dels
Tang
, despres de la
batalla del Talas
(
751
), s'enfonsava. Bilga va morir entre el
746
i el
756
pero va aconseguir establir els fonaments del poder uigur.
Grandesa del kanat
[
modifica
]
Un cap dels
kitan
, Ngan Lou Chan, es va apoderar de les dues capitals xineses:
Lo-yang
(
755
) i
Chang'an
. L'emperador Hiuan Tsong va fugir a
Sichuan
; el seu fill Sou Tsong (
756
-
762
) va intentar recuperar els seus dominis i va demanar ajut als uigurs que dominaven
Mongolia
. Se suposa que governava ja el successor de Kutlugh Bilga, que els xinesos anomenen Mo-yen-tcho i tambe Ko-lo, el nom en turc del qual probablement era
Bayanchur
(746/756-759).
[1]
Se li va donar la ma d'una princesa xinesa i un exercit xines es va dirigir des de Mongolia cap a la Xina i va ajudar decisivament als imperials a recuperar Lo-yang (
757
). Els xinesos van rebre tambe l'ajut del rei de
Khotan
, Wei-tcho Cheng. L'emperador va donar al kan uigur molts titols i honors i li va prometre 20000 peces de seda cada any. Pero la guerra civil a la Xina va continuar.
El successor de Mo-yen-tcho fou Teng-li Meou-yu (
Eltegin
,
759
-
780
).
[2]
[3]
Aquest kan fou temptat pels rebels contra l'Imperi xines i va marxar a la Xina amb intencio de contribuir a la lluita contra els imperials, pero pel cami un habil diplomatic xines el va fer canviar d'idea, i va tornar a l'alianca amb els Tang per compte dels quals va reconquerir Lo-yang als rebels (
20 de novembre
del
762
); la ciutat pero fou saquejada conscientment. Aixi esdevingue mes que un aliat, un protector de la dinastia, o almenys un aliat perillos. Va tornar a Mongolia el marc del
763
.
Maniqueisme i civilitzacio
[
modifica
]
A Lo-yang va coneixer a missioners maniqueus d'origen
sogdia
, que el van convertir al
maniqueisme
; els seguidors d'aquesta religio, a grans trets una barreja de
mazdeisme
i cristianisme, era perseguida a l'
Iran
i
Mesopotamia
pels arabs i es va trobar sobtadament com la religio dirigent del kanat mes poderos de l'Asia central que governava Mongolia. El maniqueisme va esdevenir religio d'estat
[4]
i un alt dignatari maniqueu de
Sogdiana
[5]
es va instal·lar a la cort com a cap de la nova esglesia
[6]
[7]
El kanat Uigur va romandre la potencia hegemonica de l'Asia central sota els seguents kans mentre la Xina reculava: el
787
els tibetans van expulsar a la guarnicio Tang de
Kudjha
, pero en foren expulsats pels uigurs; els tibetans van atacar el
791
la fortalesa fronterera xinesa de Ling-wou prop de
Ning-hia
al Kansu (
Gansu
) i altre cop fou merces als uigurs que foren refusats.
[8]
Alp Kutlugh (anomenat pels xinesos com Ho Ko-tou-lou) va demanar la ma d'una princesa imperial que va obtenir rapidament, ja que el tractament era forca igualitari.
[9]
El
790
el va succeir Taras Bolmish Kutlugh Bilga un mesos per donar pas a Aichur Kutlugh Bilga (
791
-
794
) i el
794
breument pel seu germa i despres Azho, pero despres d'aquests curts regnats va pujar al tron Kutlugh II Bilga
[10]
(
795
-
805
). El
805
va pujar al tron Tangri Bilga (
805
-
808
), i Ai Tangri (
808
-
821
).
[11]
D'aquest darrer, un elogi del qual es pot llegir en xines, sogdia i turc a les inscripcions de Qara Balgasun a la riba esquerra de l'
Orkhon
, se sap que va demanar la ma d'una princesa imperial xinesa, pero la concessio va demorar i finalment aquesta princesa es va casar amb el seu fill i successor Kun Tangri
[12]
(
821
-
824
).
Mentre el maniqueisme anava civilitzant als uigurs. La inscripcio de Qara Balgasun diu "aquest pais de costum barbares, ple de recs de sang, s'ha transformat en un pais que s'alimenta de llegums, el pais on es matava s'ha transformat en un pais on s'estimula fer el be".
[13]
Ambaixades uigurs van anar a la cort xinesa (que se sapiga el
770
,
771
i
807
) i es van erigir en protector de les comunitats maniquees a la Xina; la darrera va demanar l'establiment de temples a Lo-yang i T'ai-yuan
[14]
Vers el
800
els uigurs van sotmetre el pais de
Turfan
,
Qarashahr
i tota la regio
[15]
on existien prosperes comunitats maniquees testimoniades per les restes artistiques (frescos i miniatures), especialment a
Idiqutchari
[16]
i a
Murtuq Bazaklik
, a la regio de Turfan
[17]
on es representa a un princep uigur de Turfan del segle
x
, de nom Bughra Sali Tutuq. Tambe a la mateixa zona s'han trobar frescos nestorians que tenien fortes comunitats a la regio testimoniats entre
840
i el comencament del segle
x
, quan els uigurs es van traslladar massivament a Turfan. Els uigurs van copiar dels sogdians l'alfabet, derivat del
siriac
, que fou adaptat i va donar lloc a l'
escriptura uigur
que al segle
ix
va substituir al vell alfabet turc; amb aquest alfabet es va poder crear una literatura nacional, la primera en una llengua turcofona, i van traduir de l'irania diversos texts maniqueus, i dels sanscrit, del kutxeu i del xines diversos textos budistes. Aixo va convertir als uigurs en l'elite cultural dels pobles turcs.
Encara van conservar el mateix poder sota els kans Hazar Tegin, Kho Tegin i Kichik Tegin. El poder era cada cop mes debil i el regnat del darrer va acabar amb la revolta dels turcs que havien restat salvatges dins l'estat, els
kirguis
de l'alt
Ienissei
entre Minussinsk i el llac Kosso Gol, que es van apoderar de la capital
Qara Balgasun
i van matar el kan. Els uigurs es van retirar progressivament cap a la regio de Turfan (entre
840
i
847
). La
dinastia Tang
, fins llavors temorosa dels uigurs, va aprofitar la situacio per eliminar els maniqueus mitjancant una persecucio que els va massacrar (
843
). El grup kirguis es va instal·lar a Mongolia, a l'alt
Orkhon
, a l'entorn de Qara Balgasun, i s'hi van mantenir fins al
920
en que en foren expulsats pels
kitan
i rebutjats cap a les estepes del Ienissei. La darrera resistencia uigur a Mongolia contra els kirguis es va acabar vers el
874
.
Els uigurs es van instal·lar als oasis al nord del Tarim, a
Turfan
,
Kudjha
,
Qarashahr
.
[18]
Un altre grup uigur coneguts com els
Sary-Uigur
es van establir entre
860
i
866
al
Gansu
occidental i a la regio de
Kan-Chou
, on el kan es va titular
qaghan
. Almenys a Kan-Chou van abandonar el maniqueisme i van esdevenir budistes. Aquest kanat va durar fins al
1028
. Pero de mes llarga durada fou el kanat del nord del Tarim que es va estendre fins al segle
xiii
. Tambe aqui el maniqueisme va perdre posicions i al segle
xiii
els uigurs eren budistes o nestorians.
Al segle
xii
els
uigurs
eren vassalls dels
kara khitai
; els seus sobirans portaven el titol de
iduq qut
o
idiqut
(santa majestat) agafat dels turcs basmil que el portaven al segle
viii
quan van dominar aquesta mateixa regio. El
1209
el
idiqut
Bartchuq va rebutjar reconeixer la sobirania del
gur khan
kara khitai i va acceptar la de
Genguis Kan
; el comissari del
gurkhan
a Uiguria, Chaukam, que residia a
Turfan
o a
Kara-Khodja
, fou assassinat.
[19]
Genguis Kan, que tenia simpatia per la cultura uigur, va donar la ma de la seva filla Alaltun (o Altun-baki) al
idiqul
.
[20]
Llista de kans
[
modifica
]
Kanat Sary-Uigur de Gansu
[
modifica
]
- Desconeguts vers 860-930
- Kul Bilga Tangri Khan vers 930-947
- Tangri Bogu Tangrikan 947-948
- Desconeguts 948-981
- Arslan Khan 981-985
- Als Xi-Xia (tangut) 985
Kanat Sary-Uigur de Kan-Chou
[
modifica
]
- Desconeguts vers 860-920
- Jen-mei I vers 920-924
- Ti-yin 924-926
- Atuyu 926-?
- Jen-yu Shun hua Khagan ? -933
- Jen-mei II Feng hua 933-940
- Desconeguts 940-961
- Ching-Chiung 961-976
- Yehloho Sha-chao 976-1004
- Yehloho Chung-shun Pao-te 1004-1016
- Yehloho Kueiha 1016-1023
- Yehloho tung-shun 1023-1025
- Pao-Kuo Yeh-lo-ko 1025-1028
- Als Xi Xia (tangut) 1028
Notes i referencies
[
modifica
]
- ↑
el seu titol uigur era
Tangrida quot boulmych il ylmich bilba qaghan
- ↑
anomenat en una inscripcio maniquea i a les inscripcions de
Qara Balgasun
com Ouloug ilig (que vol dir "gran rei") tangrida qoul boulmych (que vol "per el cel ha obtingut la reialessa") ardamin il toutmych (que vol dir "pel seu merit te el regne a les seves mans") al (heroic) qouilough (majestuos) kutag (glorios) bilga (savi)
- ↑
K. Muller, Uigurica II, 95
- ↑
la inscripcio de Qara Balgasun l'anomena "zahag i Mani "emanacio de Mani"
- ↑
el seu titol es indicat en xines com
mou-cho
, equivalent al sogdia
mojak
i al
moje
del
pahlevi
- ↑
Chavannes i Pelliot, "Un traite manicheen retrouve en Chine", J. A. 1913, I, 190, 195-196
- ↑
Un text xines d'aquest epoca indica que els uigurs deliberaven sempre amb els maniqueus dels afers de govern
- ↑
tot i aquestes derrotes els tibetans van continuar la seva progressio i entre el
783
i el
849
es van apoderar de la regio de Si-ning i de Lin-tcheou al sud-oest del
Gansu
- ↑
Chavannes i Pelliot, "Un traite manicheen retrouve en Chine", J. A. 1913, I, 276
- ↑
Tangrida boulmych kulug bilga
- ↑
Ai Tangrida quot boulmich alp bilga
- ↑
Kun tangrida oulough boulmych kutchlug bilga tch'ong-to
- ↑
els uigurs eren pastors i tenien com a base d'aliments la carn, la llet i el
qumis
, una mena de formatge de llet fermentada, pero la religio dels maniqueus no permetia beure llet ni menjar mantega, i encara que aixo segurament no es va generalitzar si que va desviar una part de l'activitat de pastura a un altre d'agricola
- ↑
el
768
l'emperador Tang ja havia emes un decret autoritzant la predicacio i el primer temple fou erigit a King-Tchoeo al
Hubei
el
771
, seguit al mateix any dels de Yang-tcheou al
Jiangsu
, Chao-hing al
Zhejiang
i Nantch'ang al
Jiangxi
- ↑
Henning, Argi and the Tokharians, B.S.O.S., 1938, 550
- ↑
trobats per la missio de Von Le Coq, relacionat a Budhdhistische Spatanlike in Miltleasien II, Manichaische Miniaturen, Berlin 1923 i tambe a Von Le Coq, Chotscho, pl. 1-6
- ↑
Von Le Coq, Budhdhistische Spatanlike in Miltleasien III, Manichaische Miniaturen, Berlin 1923, pl. 17; tambe Von Le Coq, Chotscho, pl. 30-32; i E. Waldschmidt, Gandhara, Kutscha, Turfan.
- ↑
Barthold,
Beshbalik
, Enciclopedia de l'Islam Ed. I, 746
- ↑
Barthold a
Turkestan
, pagina 362, citant com a font a
Ala-ad-Din Juwayni
- ↑
Historia secreta