La
KV34
es la tomba del
farao
de la
dinastia XVIII
,
Tutmosis III
, l'anomenat "
Napoleo
d'Egipte" i successor d'
Hatshepsut
. Situada a la
vall dels Reis
, forma part de la
necropoli de Tebes
a
Luxor
, (
Egipte
). La KV34 va ser un dels primers
hipogeus
que es van excavar a la vall a l'
antic Egipte
, possiblement el segon o el tercer. El primer va ser probablement la
KV20
, una tomba doble per a
Tuthmosis I
i la seva filla Hatshepsut.
Tot i que, possiblement, va ser Hatshepsut qui va triar el lloc on hi hauria un dels cementiris mes famosos del mon, Tuthmosis I va crear el disseny que serviria de model i referencia de totes les altres tombes de la vall (des de la dinastia XVIII a la
XX
).
La
momia
del farao es va trobar dins del taut
antropomorf
original a l'amagatall de
Deir el Bahari
(
TT320
), estava molt malmesa i s'havia tornat a embenar durant la
dinastia XXI
, quan es van traslladar per a protegir-les moltes momies reials, d'alts personatges de la cort i de grans sacerdots, a Deir el Bahari i a la tomba
KV35
.
Avui dia, la tomba esta habilitada amb baranes, escales artificials, i un terra de fusta que cobreix la major part de la superficie transitable. Les decoracions de les parets s'han protegit amb uns panells de vidre i se'n controla la humitat, ja que, arran d'unes inundacions el 1998, el grau d'humitat de la tomba ha augmentat considerablement.
El descobriment
[
modifica
]
Decoracio del pou funerari
Hi ha certa controversia en qui va descobrir la tomba. Sembla que va ser un inspector egipci anomenat
Hosni
qui la va descobrir el 1898, pero va ser l'
arqueoleg
Victor Loret
qui se n'adjudica el descobriment aquell mateix any. Loret, que dirigia el
Service d'Antiquites Egyptienne
en aquella epoca, va ser el primer a excavar-la. La va trobar practicament buida, de l'enterrament nomes en quedava el
sarcofag
de
granit
, buit i una mica deteriorat, amb forma de
cartutx reial
(igual que la cambra funeraria on esta col·locat), i les restes d'alguns
artefactes
funeraris del rei que els lladres es van deixar. Tambe es van trobar dues momies, mes modernes, que havien estat escorcollades, malmeses i abandonades emmig de la tomba.
Acces a la tomba des del uadi de la vall
La tomba es va excavar en una paret forca vertical i erosionada per l'aigua, al fons d'un petit
Uadi
que queda a l'extrem sud de la vall dels Reis. Tot i la gran dificultat per a arribar fins alla, la tomba va ser saquejada diverses vegades en l'antiguitat.
Avui dia, s'hi accedeix mitjancant una escala fins a un sortint que fa com de repla, el "repla" es converteix en un petit congost que s'endinsa en la muntanya. Seguint el tracat d'aquest pas, de forma irregular i encaixat entre parets naturals erosionades per l'aigua, s'arriba a l'entrada de la tomba, que es tant o mes vertical que l'escala d'acces i que s'enfonsa en la roca.
Representacio
isometrica
,
planta
i
alcat
de la KV34
Una mica mes amunt de la tomba, sobre l'espadat al sud del congost, podem trobar el
cami Blanc
que recorrien els treballadors de la vall per anar i venir del seu poble
Deir el Medina
. En aquest cami, just per sobre de la KV34, queden les restes d'una cabana de pedra que feien servir els vigilants de la vall quan feien guardia a finals de l'
Imperi nou
.
Informacio de la tomba. Inclou un planol i fotografies en blanc i negre
Segons
John Romer
, un
egiptoleg
i periodista britanic, la tomba es va construir en nou fases, algunes d'aquestes contemporanies o posteriors a l'enterrament del farao, ja que no hi cabia tot l'
aixovar
funerari del rei i la van haver d'ampliar.
S'hi accedeix per un passadis amb escales que mena a un corredor o rampa i aquest a un altre passadis amb escales. En aquestes escales hi ha dos
ninxols
, un a cada costat, que devien contenir estatues de guardians o objectes similars (es considera una "avantcambra" o sala 0). D'aqui accedim a un corredor amb una lleugera forma de mitja lluna que desemboca a la primera sala propiament dita. Tot aquest primer tram es forca vertical i fa una baixada constant en direccio a la primera sala. Entre l'ultim corredor i la primera sala trobem un
pou funerari
. El pou te uns sis metres de fondaria i es el primer que es construeix a la vall (encara no se sap ben be per a que servia). Aquesta sala te una forma
trapezoidal
i dos grans
pilars
al centre, de forma quadrada i situats en linia.
A partir d'aquesta sala, l'angle de construccio de l'hipogeu varia, gira uns 75º cap a l'esquerra, formant una "L", estructura caracteristica de les tombes de la XVIII dinastia. A l'esquerra de l'entrada, des d'una mica mes enlla del centre de la sala (al costat esquerre del segon pilar) i fins a la paret del fons apareix una escala descendent, que du a la cambra funeraria, que te forma ovalada. Aquesta ultima sala te dues cambres
annexes
a cada costat, totes quatre de forma poligonal i irregular; les de l'esquerra recorden un
rombe
i les de la dreta un
quadrat
o trapezi. Aquesta sala tambe te dos pilars amb les mateixes caracteristiques que els de la sala anterior. Al fons, amagat pels pilars, i en un nivell mes baix (com en un gran grao inferior) trobem el sarcofag de granit de Tuthmosis III.
La tomba te una llargada total de 76 metres, i una superficie de 311 metres quadrats.
La decoracio
[
modifica
]
Isis
dona de mamar al rei transformada en un
sicomor
(
Ficus sycomorus
). Aquesta escena d'un dels pilars, molt famosa, ha estat reiteradament agredida i malmesa pels visitants
L'estil de la decoracio d'aquesta tomba es practicament unic a la vall, nomes trobem una decoracio similar a la cambra del sarcofag de la
KV35
, la tomba d'
Amenofis II
, el fill i successor de Tuthmosis III. Els sostres estan pintats amb un blau fosc gairebe negre i estan coberts d'estrelles de cinc puntes. Sota el sostre, a la part mes alta de les parets, hi ha una franja decorada amb columnes (en forma de palmera) de colors i sanefes de quadradets i d'estrelles (vegeu fotografia de la decoracio del pou funerari), es tracta del
fris
Kheker
, que originalment s'emprava per a decorar la part superior dels murs i que, mes tard, va passar a formar part de la decoracio de les tombes de la vall. Tambe hi ha una mena de
socol
pintat a la part inferior de les parets, esta format per tres franges horitzontals de color rosat, groc i teula, mes una quarta franja, molt mes ampla i que va fins a terra, de color negre. Les parets de la primera cambra i de la cambra funeraria estan pintades de color
beix
, probablement imitant el color del
papir
envellit. El beix serveix de base dels escrits i dibuixos que descriuen el viatge del deu
Ra
per l'
inframon
de l'Amduat. Els textos i els dibuixos dels personatges estan escrits en negre, mentre que s'utilitzen blaus, vermells, grocs, marfils, marrons i verds per a la decoracio. Tambe trobem algunes anotacions i dibuixos en vermell. A la primera sala, la dels pilars, s'empren els ocres per a decorar el fons de la part superior d'una llista de
deus
, formant una gran franja ocre a sota de les sanefes.
El tret mes destacat de totes aquestes decoracions es l'estil despreocupat dels escrits i dels dibuixos: son molt simplificats, esquematics, com improvisats o copiats rapidament amb un trac segur i ferm, seguint les pautes dels papirs escrits en
escriptura hieratica
. El format recorda el de les
auques
o
comics
, amb
vinyetes
, i relatat en franges horitzontals que ocupen tota la paret. Aquestes franges d'escrits i dibuixos estan separades per unes franges horitzontals que fan de terra de les superiors i de sostre de les inferiors. Tot el conjunt intenta mostrar el dinamisme del viatge, retratant-lo de manera que recorda els inicis de l'
animacio
d'imatges, com els
fenaquistoscopis
, les animacions de
Muybridge
o els
zootrops
victorians.
Els gravats del sarcofag son mes "tradicionals", recorden les decoracions dels grans
temples
egipcis, amb
jeroglifics
molt elaborats. L'escriptura te una orientacio vertical, excepte en el cas dels cartutxos superiors, escrits en horitzontal formant una mena de
sanefa
o sostre. Tambe veiem representacions de divinitats i del farao, distribuides de forma equitativa segons la seva importancia i emmarcades pels jeroglifics.
En aquesta tomba trobem la primera versio integra de l'
Amduat
(entre la primera cambra i la cambra funeraria) i la primera transcripcio de la
lletania de Ra
(als pilars de la cambra funeraria).
Bibliografia
[
modifica
]
- Nuria Rodriguez Corcoll,
El Valle de los Reyes - Los secretos de la tumba de Tutmosis III
, Revista Historia National Geographic, nº85 (RBA).
(en castella)
- Kent R. Weeks
,
"Los tesoros de Luxor y el Valle de los Reyes" (Guias de arte y viajes)
, Editorial Libsa, 2006,
ISBN 9788466212946
(en castella)
.
- John Romer,
Valley of the Kings
, Henry Holt and Company,
Nova York
1981.
ISBN 0-8050-0993-0
.
(en angles)
Enllacos externs
[
modifica
]