La
KV20
es, possiblement, la tomba mes antiga de la
vall dels Reis
, situada a la
necropolis de Tebes
(
Luxor
). Es la tomba del
farao
de la
dinastia XVIII
Tuthmosis I
i de la seva filla
Hatshepsut
. Destaca per la peculiar estructura i la curvatura en espiral descendent del passadis principal i pel fet de ser una tomba doble.
[2]
A la vall dels Reis, la nomenclatura de cada tomba individual va precedida per les sigles en angles KV (
Kings' Valley
, vall dels Reis), per a distingir-les de la resta de tombes d'altres zones d'Egipte (vegeu
vall dels Reis
).
La tomba va ser catalogada per primera vegada el 1799 per l'expedicio cientifica que formava part de la
campanya
de
Napoleo
a
Egipte
. Posteriorment, el 1817, l'
egiptoleg
Giovanni Battista Belzoni
en va deixar testimoni, pero tampoc la va arribar a excavar. El 1824, l'egiptoleg angles
James Burton
va intentar desenrunar-la, pero no va aconseguir passar de la segona escala a causa, entre d'altres, de l'estat ruinos de l'estructura.
[1]
Entre el 1903 i el 1904,
Howard Carter
, mentre treballava per a
Theodor Davis
, va aconseguir arribar a la cambra funeraria.
[3]
[4]
[5]
Es una tomba poc coneguda i poc excavada, en part pel perill d'esfondraments i en part per la pudor i els gasos que generen els excrements dels
ratpenats
que viuen a la zona.
[1]
Descripcio de la tomba
[
modifica
]
Representacio
isometrica
,
planta
i
alcat
de la KV20
La tomba es va excavar al peu d'un espadat, al fons del brac oriental del
uadi
, molt a prop de la
KV19
, la tomba de Ramses Mentuherkhepeshef, un princep fill de
Ramses IX
. L'estructura de la tomba consisteix en una serie de corredors (o seccions d'un unic corredor) descendents que desemboquen en una curiosa cambra de forma mes o menys ovalada, a partir de la qual baixa un altre passadis fins a la cambra funeraria. Del fons de la cambra funeraria, de forma mes o menys rectangular, surten tres petits vestibuls que acaben en tres cambres mes petites, tambe de forma rectangular. La tomba fa uns 210 metres de llargada total i te uns 513 metres quadrats de superficie.
[3]
L'estructura s'endinsa fins a uns 97 metres sota el nivell del sol de la vall.
[4]
El primer corredor comenca a l'entrada de la tomba, situada a l'est, s'endinsa en la roca en linia recta durant uns divuit metres i despres comenca a girar a poc a poc cap al sud fins al segon corredor; aquest segon corredor, de forma corbada, te escales a la banda esquerra, unes escales que acaben en una area mes ampla, amb una certa forma
trapezoidal
per un eixamplament de les parets o
ninxols
que constitueixen una petita primera cambra; alla, l'escala es desvia cap al centre i s'eixampla fins a arribar al tercer corredor, aquest altre corredor, d'estructura similar a l'anterior (amb escala a l'esquerra), continua, durant uns 22 metres, de forma recta fins a l'entrada del quart corredor; poc abans, a uns quatre metres, s'acaba l'escala.
[6]
El quart corredor, de forma irregular, s'allarga durant uns vint metres fins a una entrada o vestibul amb ninxols als costats, arrodonits i inacabats, d'uns cinc metres de llargada; alla s'inicia el cinque i ultim passadis abans de la cambra ovalada. Aquest ultim corredor, d'uns 47 metres de llarg, gira cap a l'oest uns 87º i entra a la sala ovalada des de l'est. Aquesta sala, d'uns deu metres de llargada i uns 7 i mig d'amplada, esta dividida en dos nivells: l'esquerra queda uns dos metres per sobre de la banda dreta; al fons de la sala, una obertura a terra facilita l'acces al passadis que l'uneix amb la cambra funeraria. La cambra funeraria, d'uns onze metres i mig de llargada i uns cinc metres i mig d'amplada, te un pilar central de poc mes de dos metres quadrats. Segons Carter, hi havia dos pilars mes a la cambra, l'un davant i l'altre darrere del pilar que encara es mante avui dia, posats en linia amb un eix lleugerament desviat de nord a sud.
[3]
Dins d'aquesta cambra, Howard Carter va trobar els dos
sarcofags
dels reis, l'un d'Hatshepsut i l'altre de son pare.
A la paret del fons de la sala (nord), a la dreta de l'entrada, dues obertures a cada banda de la paret, menen a dues cambres secundaries, segurament eren magatzems on es va dipositar l'aixovar funerari dels dos faraons. A la paret de davant de l'entrada, a tocar de les dues cambres esmentades, al fons a l'esquerra, hi ha la porta que du a una tercera cambra-magatzem. Totes tres cambres tenen el sostre forca baix; de totes tres, la mes gran es la que queda a la dreta de la paret nord i la mes petita la que queda mes a l'esquerra (la tercera cambra).
[3]
Eix Karnak -
Djeser Djeseru
- KV20
[
modifica
]
Existeix la teoria que, originalment, la tomba havia de connectar mitjancant un tunel amb el
temple funerari
d'Hatshepsut a
Deir el-Bahari
.
[3]
[7]
[8]
[5]
[9]
Alguns egiptolegs creuen que el
temple d'Hatshepsut
, anomenat
Djeser Djeseru
, esta situat en un eix est-oest simbolic que comenca al complex de
Karnak
, passa per Deir el-Bahari i acaba a la tomba de la reina;
[9]
d'altres descarten la teoria que existis la idea de foradar un tunel des del temple fins a la tomba per l'estructura corba de la tomba en si.
[3]
Es possible que l'arquitecte hagues de modificar-la a mesura que s'anava construint, a causa de la qualitat i inestabilitat de la roca.
[1]
Hatshepsut i Tuthmosis I
[
modifica
]
Durant les excavacions que va fer a la tomba, Carter va descobrir que els sarcofags de la cambra funeraria pertanyien a Hatshepsut i el seu pare Tuthmosis I. Com que el sarcofag de Tuthmosis havia estat tornat a decorar, Carter va creure que Tuthmosis havia estat enterrat primer a la tomba
KV38
i, posteriorment, traslladat a la tomba d'Hatshepsut. Carter, a mes, va trobar un unic
diposit fundacional
(una mena de "primera pedra")
[10]
a pocs metres davant de l'entrada de la tomba.
[3]
Els objectes trobats dins del diposit duien el nom d'Hatshepsut.
[4]
Les investigacions posteriors de
John Romer
van determinar que, per l'estil, l'estructura i altres caracteristiques de la tomba KV38, l'enterrament de Tuthmosis I en aquell
hipogeu
havia de ser posterior al regnat d'Hatshepsut i, per tant, la
momia
de Tuthmosis havia hagut d'anar primer a la KV20 i, despres, segurament en epoca de
Tuthmosis III
, hauria estat exhumada i traslladada a la nova tomba KV38.
[4]
[3]
Tot i que habitualment es designa a Hatshepsut com a constructora de la tomba, hi ha especialistes que creuen que la tomba es va comencar a construir durant el regnat de Tuthmosis I i que, a causa de la mort del farao, no es va acabar; possiblement, nomes s'havia arribat a comencar la sala ovalada. Posteriorment, Hatshepsut hauria ordenat acabar-la i convertir-la en una tomba doble per a ella i el seu pare. L'arquitecte encarregat de les obres va ser
Ineni
, que va treballar primer per a Tuthmosis i despres per a la seva filla en diverses obres arquitectoniques.
[1]
[3]
[4]
Tambe es creu que, en el plantejament inicial de la tomba, la sala ovalada havia de ser la cambra funeraria i que, un cop mort Tuthmosis I, quan Hatshepsut va manar continuar-ne les obres, tambe la va fer ampliar amb una nova cambra funeraria (a sota i mes enlla de l'anterior) i les tres cambres adjacents.
[4]
El temple d'Hatshepsut a Deir el-Bahari tambe inclou una capella dedicada a Tuthmosis I.
D'Hatshepsut, no s'havien trobat mes restes a la vall dels Reis que un
uixebti
, alguna joia de poca importancia, uns
vasos canopis
i algun altre petit objecte, fins que es va descobrir un cofre inscrit amb el nom de la reina a l'amagatall de les momies reials, la tomba
TT320
, junt amb les momies de diversos faraons, reines i princeps de les dinasties
XVII
,
XVIII
,
XIX
i
XX
el
1881
. Les momies i altres restes i pertinences havien estat traslladades a la tomba familiar d'un
summe sacerdot
de la
dinastia XXI
. El cofret contenia el
fetge
o la
melsa
de la reina momificat. Tambe es va trobar una dent dins del cofret; aquesta dent encaixava amb una momia no identificada, que semblava pertanyer a la reialesa; d'aquesta manera, es va determinar quina era la momia de la reina. Es tracta de la momia d'una dona obesa que es va trobar a la tomba
KV60
el 1903, quan Carter la va excavar i que va quedar dipositada dins la tomba, sense sarcofag, fins que segurament el 1989, Donald Ryan va netejar la tomba i va fer tancar la momia en un taut de fusta. La momia va ser traslladada per primera vegada en temps moderns el 2007, quan es va iniciar el Projecte de les Momies Egipcies (
Egyptian Mummy Project
, nom original en angles), encapcalat per
Hawass
, poc abans que l'equip d'aquest projecte identifiques la momia de la reina.
[1]
Avui dia, el sarcofag de Tuthmosis I esta al
Museu de les Belles Arts
de
Boston
i el d'Hatshepsut al
Museu Egipci
del
Caire
.
Bibliografia
[
modifica
]
- Howard Carter
Report of Work done in Upper Egypt
, 1903-1904. ASAE 5 (1905), pags. 112-119.
(angles)
- Theodore Davis
, Edouard Naville i Howard Carter
The Tomb of Hatshopsitu
(=
Theodore M. Davis' Excavations, Biban el Moluk, 2
). London, 1906.
(angles)
- John Romer
Royal Tombs of the Early Eighteenth Dynasty
. MDAIK 32 (1976), pags. 191-206.
(angles)
- Richard H. Wilkinson i Carl Nicholas Reeves
The Complete Valley of the Kings
. London, Thames and Hudson, 1996. Pags. 91-94.
(angles)
- Merce Gaya Montserrat,
Hatshepsut, la reina que fue faraon
, Revista Historia National Geographic, num. 96 (RBA).
- Fernando Estrada Laza,
Hatshepsut - Una mujer en el trono de Egipto
, Revista Historia National Geographic, num. 40 (RBA).
- Nuria Castellano,
Deir el-Bahari - El gran templo de Hatshepsut
, Revista Historia National Geographic, num. 50 (RBA).
Referencies i notes
[
modifica
]
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
1,4
1,5
The Search for Hatshepsut and the Discovery of her Mummy
.
Zahi Hawass
, juny del 2007.
(angles)
- ↑
Per motius de seguretat, la tomba no esta oberta al public.
- ↑
3,0
3,1
3,2
3,3
3,4
3,5
3,6
3,7
3,8
Fitxa, planols, fotografies i bibliografia de la tomba
Arxivat
2010-07-12 a
Wayback Machine
..
Theban Mapping Project
(TMP).
(angles)
- ↑
4,0
4,1
4,2
4,3
4,4
4,5
KV20, The Tomb of Hatshepsut and Tuthmosis I in the Valley of the Kings
.
(angles)
- ↑
5,0
5,1
Grab KV 20 im Tal der Konige
Arxivat
2014-02-19 a
Wayback Machine
..
(alemany)
- ↑
Les escales nomes ocupaven aproximadament la meitat del passadis i la resta era llis, en forma de rampa, per a poder-hi baixar els sarcofags i altres peces grans de l'aixovar funerari.
- ↑
Vegeu tambe:
Temple de Hatshepsut
.
- ↑
Valley of the Kings - KV20 tomb of Tuthmosis I & Hatshepshut - XVIIIth Dynasty
.
(angles)
- ↑
9,0
9,1
N. Castellano,
Deir el-Bahari
(Historia N.G. num. 50)
- ↑
Els diposits fundacionals normalment estaven compostos de petits objectes, sovint reproduccions d'eines en miniatura, que es posaven prop de tombes i temples com a amulets que asseguressin la longevitat de la construccio. En algunes tombes de la Vall dels Reis s'han trobat aquesta mena de diposits, la disposicio habitual es de dos diposits a l'exterior del uadi, a tocar de l'entrada, un situat a la dreta i l'altre a l'esquerra, a vegades se n'han trobat tres, un al bell mig dels altres dos formant un eix recte amb l'entrada i el passadis d'acces.
Enllacos externs
[
modifica
]