Julio Urquijo Ibarra

Biografia
Naixement	3 abril 1871 Deusto (Biscaia)
Mort	30 octubre 1950 (79 anys) Sant Sebastia (Guipuscoa)
Diputat al Congres dels Diputats
22 de maig de 1903  –  17 d'agost de 1905
← Victor Pradera Larumbe Jose de Orueta y Perez de Nenin →
Circumscripcio	Tolosa
Diputat a les Corts Republicanes
9 de juliol de 1931  –  9 d'octubre de 1933
Circumscripcio	Guipuscoa
Dades personals
Formacio	Universitat de Salamanca Universitat de Deusto
Activitat
Camp de treball	Basc , literatura basca , politica i cultura
Lloc de treball	Madrid
Ocupacio	escriptor , filoleg , professor d'universitat , historiador , politic , advocat , volapukoleg
Ocupador	Universitat de Salamanca
Partit	Comunio Tradicionalista
Membre de	Reial Academia Espanyola Reial Societat Bascongada d'Amics del Pais Euskaltzaleen Biltzarra Euskaltzaindia Reial Academia de la Historia Eusko Ikaskuntza
Moviment	Euskal Pizkundea
Familia
Pares	Nicolas Adolfo Urquijo Goicoechea   i  Maria del Rosario Feliza de Ybarra y Arambarri
Germans	Jose Maria de Urquijo e Ybarra , Adolfo de Urquijo e Ibarra , Luisa Maria de Urquijo e Ybarra i Rafaela de Urquijo e Ybarra
Premis (1949)   Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi
Diputat a les Corts republicanes 9 juliol 1931 ? 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona Republica Espanyola Circumscripcio electoral: Guipuscoa Electe a: eleccions generals espanyoles de 1931 Diputat a Corts 22 maig 1903 ? 17 agost 1905 Electe a: Eleccions generals espanyoles de 1903

Julio Urquijo Ibarra ( Deusto , Biscaia , 3 d'abril de 1871 - Sant Sebastia , Guipuscoa , 28 d'octubre de 1950 ) fou un linguista i politic basc. ^{[1] [2] [3]}

Biografia [ modifica ]

Pertanyia a una familia noble, els comtes d'Urquijo, i el seu germa, Jose Maria de Urquijo Ibarra , funda La Gaceta del Norte i fou destacat politic. Va estudiar dret amb els jesuites de Deusto, i el 1892 es doctora a la Universitat de Salamanca . El Pare Arana i Resurreccion Maria de Azkue , capella de la familia, li van despertar l'aficio a la linguistica. Inicialment s'interessa pel volapuk , i escrivi Konils Volapukik (Contes Volapukistes), pero finalment dedica la seva vida a l'estudi del basc . En 1905 troba les obres desaparegudes de Joannes de Etcheberry i el 1907, en col·laboracio amb Lacombe, funda a Paris la Revista Internacional de Estudios Vascos (RIEV). El 1908 presidi l' Euskeltzaleen Biltzarra , celebrat cada any a Kanbo ( Lapurdi ).

En 1909 fou nomenat academic de la Reial Academia de la Historia i el 1911 funda Euskalerriaren Alde . Va viure alguns anys a Donibane Lohizune ( Lapurdi ), pero torna a Sant Sebastia el 1918 a causa de la seva postura germanofila durant la Primera Guerra Mundial . Forma part de l'equip fundacional de la Societat d'Estudis Bascos (SEV) el 1918, pronunciant una documentada conferencia en el Congres d' Onati . El 1922 fou nomenat director de la RIEV, que va cedir a la SEV, i des del 1933 fou vocal de literatura de l' Euskaltzaindia . Fou nomenat tambe Doctor honoris causa per la Universitat de Bonn el 1924, i Academic de la Reial Academia de la Llengua Espanyola per la Seccio de Llengues Regionals el 1927.

Politicament, milita en la Comunio Tradicionalista , on va mantenir una polemica amb Juan Vazquez de Mella que el va fer decantar-se pel candidat Jaume de Borbo i de Borbo-Parma . A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou elegit diputat per Guipuscoa, i va mantenir una postura intransigent de defensa dels privilegis de l'esglesia, alhora que mantenir cordials relacions personals amb els altres diputats bascs. ^[4]

A l'esclatar la guerra civil espanyola el juliol de 1936 hague de fugir de Sant Sebastia. Com que la seva magnifica biblioteca particular (14.000 exemplars) era amenacada per patrulles incontrolades, Manuel de Irujo va atendre les peticions de la SEV i es va posar en contacte amb el Secretari de la Diputacio de Guipuscoa, Leizaola, qui va enviar a un cos de Miquelets i persones de confianca que, sota pretext de confiscacio, el 2 d'agost de 1936 va aconseguir empaquetar els llibres i dur-se'ls a la Diputacio de Gipuscoa. Despres de la guerra, que li havia suposat la mort violenta del seu germa i cinc parents propers, va dur una vida molt mes retirada. En 1943 fou nomenat President de la Reial Societat Bascongada d'Amics del Pais , pero no arribara a veure la resurreccio de Euskaltzaindia, la SEV ni la seva estimada RIEV. En 1949 es nomenat fill adoptiu de Guipuscoa.

Obres [ modifica ]

• Bibliografia vascongada. Un manuscrito vasco-latino que se creia perdido , San Sebastian, 1905, 7 pp.
• Los refranes vascos de Sauguis traducidos y anotados por A. Lamaignere , Bayonne, 1909, 58 pp.
• La tercera Celestina y el Canto de Lelo , Paris, 1911, 18 pp.
• Una fuente del ≪Guero≫ (Axular imitador de Fr. Luis de Granada) , Saint-Jean-de-Luz, 1912, 13 pp.
• Estado actual de los estudios relativos a la lengua vasca. Discurso pronunciado en el Congreso de Onate el 3 de septiembre de 1918 , Bilbao, 1918, 35 pp.
• Lengua Internacional y Lenguas nacionales. El ≪euskera≫, lengua de civilizacion , San Sebastian, 1919, 19 pp.
• El refranero vasco, t. I: Los refranes de Garibay , San Sebastian, 1919, 81 pp.
• Un juicio sujeto a revision. Menendez Pelayo y los Caballeros de Azcoitia , San Sebastian, 1925, 152 pp.
• La cruz de sangre. El Cura Santa Cruz. Pequena rectificacion historica (a G. Bernoville) , San Sebastian, 1928, 62 pp.
• Discursos leidos ante la Real Academia en la recepcion publica de D. Julio de Urquijo e Ibarra el dia 24 de noviembre de 1929 , San Sebastian, 1929, 69 pp.
• Los amigos del Pais, segun cartas y otros documentos ineditos del s. XVIII , San Sebastian, 1929, 104 pp.

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

• Julio Urquijo a l'Enciclopedia Aunamendi.