Julia Alvarez Resano

Biografia
Naixement	10 agost 1903 Villafranca (Navarra)
Mort	19 maig 1948 (44 anys) Ciutat de Mexic
Governadora civil de la provincia de Ciudad Real 12 juliol 1937 ? 26 marc 1938 Diputada a les Corts republicanes Representa: Partit Socialista Obrer Espanyol 20 febrer 1936 ? 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona Republica Espanyola Circumscripcio electoral: Madrid (provincia)
Dades personals
Formacio	Universitat de Saragossa
Activitat
Lloc de treball	Madrid Ciudad Real
Ocupacio	politica , professora
Partit	Partit Socialista Obrer Espanyol
Familia
Conjuge	Amancio Munoz de Zafra

Julia Alvarez Resano ( Villafranca , Navarra , 10 d'agost de 1903 - Mexic , 19 de maig de 1948 ) va ser mestra, advocada i politica socialista navarresa, primera governadora civil espanyola, exiliada del franquisme. ^{[1] [2] [3] [4]}

Biografia [ modifica ]

Filla de Francisco Alvarez Bretos i Nemesia Resano Navarro, que van tenir quatre fills, Leonor, Miguel, Carmen i Julia. El pare era responsable de la presa del riu Aragon entre Marcilla i Villafranca, sense problemes economics.

Amb nomes 26 anys havia obtingut els titols de Magisteri i Dret , sent la "numero u" en les oposicions del magisteri de 1923. Va estar a diverses escoles fins a instal·lar-se en la de la seva localitat natal, on era considerada una dona activa, valenta i molt intel·ligent per les seves alumnes. ^{[3] [1]}

Va comencar militant en el Partit Radical Socialista i posteriorment va ser membre del Partit Socialista Obrer Espanyol . Va realitzar mitings per la Ribera des de maig de 1931, encara que les dones no tenien encara reconegut el dret de sufragi. A Villafranca va ser secretaria general de l'agrupacio socialista. El 25 de setembre de 1932 el PSOE li va rendir alli un gran homenatge, en el qual van participar mes de 3.000 persones que van arribar a la vila. ^[3]

Al desembre de 1933 va ser admesa en el Col·legi d’Advocats de Pamplona, convertint-se en la segona dona col·legiada a Navarra. Es va presentar com a candidata al Congres dels Diputats el 1933 per Navarra i Guipuscoa aconseguint 21.119 i 20.049 vots respectivament, insuficients per obteniir l'acta de diputada. ^[5]

Despres de la revolucio d'octubre de 1934 en que molts companys van ser detinguts, va ser determinant a aconseguir l'alliberament de Ricardo Zabalza Elorga .

El 1934 es trasllada a Madrid com a Directora del Grup Escolar Rosario de Acuna , a Aluche i es assessora juridica de la Federacion Nacional de Trabajadores de la Tierra de la Unio General de Treballadors . El 1936 es nomenada inspectora interina d'ensenyament primari a la provincia de Madrid. Membre (i durant part de l'any 1936 presidenta) de la Federacio de Treballadors de l'Ensenyament (del sindicat UGT). ^{[1] [3]}

Es va casar amb el diputat Amancio Munoz de Zafra a la fi de 1935. Al febrer de 1936 va ser escollida diputada per Madrid amb 98.099 vots. A les Corts en coincidir amb el seu marit, diputat per Murcia eren anomenats els Reis Catolics per asseure's junts i discorrer agafats de la ma pels passadissos, com va relatar Manuel Azana a les seves memories. Julia Alvarez va participar al costat de Dolores Ibarruri , en la celebracio de la victoria del Front Popular en un miting el 8 de marc de 1936 a la placa de las Ventas de Madrid. ^{[1] [2] [3]}

Iniciada la Guerra Civil el seu marit va marxar al front, mentre que el seu oncle Juan Resano, propietari d'una botiga d'ultramarins a Villafranca, va ser humiliat obligant-se'l a insultar la seva neboda i finalment fou afusellat en aquest mateix any, sent una de les Victimes de la Guerra Civil a Navarra . ^{[3] [1]}

El 1937 es converti en la primera dona que va ocupar el Govern Civil d'una provincia ( Ciudad Real ), que era un important bastio de la rereguarda republicana, romanent-hi vuit mesos i catorze dies, de juliol de 1937 a febrer de 1938. El seu cessament va ser a causa dels enfrontaments entre comunistes i socialistes. ^{[4] [3] [1]}

Posteriorment, fou jutge interina de Primera Instancia i instruccio a Alberic ( Valencia ). Mes endavant, la primera magistrada d'Espanya en ser nomenada magistrada interina del Tribunal Central d'Espionatge i Alta Traicio (del 3 d'agost de 1938 al 3 de setembre de 1938). El setembre del 1938 interrompe aquestes funcions a causa de la greu malaltia del seu espos, que moria a principis d'octubre a Girona i el substitui en la Diputacio permanent de les Corts. ^{[1] [3]}

Derrotada la Republica espanyola, el 28 de marc de 1939 passa a l'exili des del port d' Alacant , primer a Franca i posteriorment a Mexic . A Franca va participar en el Servei d'Evacuacio de Refugiats Espanyols i en la Unio Nacional Espanyola . Alvarez Resano estava alineada amb la faccio minoritaria del PSOE liderada per Ramon Lamoneda Fernandez i Juan Negrin que propugnava el manteniment de la unitat entre comunistes i socialistes en contraposicio a la faccio liderada per Indalecio Prieto a Mexic i que comptava amb la gran majoria del partit, incloent caballeristes i besteiristes. Va dirigir una versio de El Socialista des de Tolosa de Llenguadoc (octubre de 1944 a juliol de 1945). Abandona la Unio Nacional Espanyola l'estiu de 1945. Despres de diversos congressos i enfrontaments, la faccio de Negrin amb Julia Alvarez al capdavant va ser expulsada del PSOE el 1946 (va ser simbolicament readmesa el 2008). ^{[1] [3]}

Posteriorment passa a Mexic, on mori el 1948 en el seu despatx d'advocada per una hemorragia cerebral. A l'Espanya franquista nomes es va fer una referencia a la premsa en el periodic Lanza de Ciudad Real que deia:

Reconeixement i memoria [ modifica ]

El 2005, un grup de ciutadans li tributaren homenatge a Villafranca i en el XXXVIIe Congres del PSOE, al 2008, fou readmesa en el partit de manera honorifica. Al 2012, es demana, amb sis-centes signatures, que es dones el seu nom a una placa de la localitat, peticio que fou denegada pel govern d'UPN.

Al juny de 2016 el ple municipal va donar el seu nom a la Casa Municipal de Cultura; l'1 d'octubre d'aquell any es descobri una placa a la Casa de Cultura de Villafranca. ^{[7] [8]}

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Membres del Partit Socialista Obrer Espanyol rehabilitats el 24 d'octubre de 2009

Bibliografia [ modifica ]

• Fermin Perez-Nievas Borderas. Julia Alvarez Resano: Memoria de una socialista navarra (1903-1948) . Irunea: Pamiela, 2007. ISBN 97-884-768154-10 .  

Enllacos externs [ modifica ]

• UGT: Julia Alvarez Resano Arxivat 2007-01-04 a Wayback Machine .
• Entrada de Julia Alvarez Resano a l'Enciclopedia Digital Ilustrada del Pais Vasco - "Aunamendi" .
• Borrada de la historia Arxivat 2011-12-11 a Wayback Machine .. Reportatge de Fermin Perez-Nievas a Diario de Noticias de Navarra el 17 de febrer de 2008.