De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Josep Soler i Ventura
(
Granollers
, 1872 -
Barcelona
, 9 d'agost del 1946)
[1]
fou professor de
violoncel
a l'
Escola Municipal de Musica de Barcelona
.
El 1882 ingressa en l'
escolania
de la Merce, de Barcelona.
[2]
Va estudiar violoncel amb Joan Baucis,
aparentment al
Conservatori del Lice
u. Va actuar com a solista de l'orquestra del
Gran Teatre del Liceu
.
El 1r de novembre del 1896 va aconseguir la placa de professor de violoncel a l'Escola Municipal de Musica de Barcelona (l'actual Conservatori) succeint un breu periode docent de
Pau Casals
(aquest passa a ser professor de violoncel al Conservatori del Liceu). Josep Soler va mantenir una llarga trajectoria pedagogica que va durar almenys fins a l'any 1940 (en els llistats del personal docent de l'Escola Municipal de Musica de Barcelona conservats en l'
Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
consta que a partir del 1942 el professor de violoncel es
Josep Ricart i Matas
). Durant aquest periode de mes de quaranta anys va formar a nombrosos violoncel·listes com per exemple
Antoni Sala i Julia
,
Josep Trotta i Millan
,
Antoni Planas i Marca
,
Josep Ricart i Matas
,
Rogel·li Huguet i Tagell
,
Aurelia Sancristofol
,
Sants Sagrera i Anglada
,
Aurora Bertrana i Salazar
(filla de
Prudenci Bertrana
),
Gabriel Rodo i Verges
,
Josep Valls i Royo
,
Joan Pich i Santasusana
i
Josep Guinart i Ortiga
.
[16]
Es va casar amb la professora de piano Rosa Barella Arran, que tambe era professora a l'Escola Municipal de Barcelona.
[1]
Bibliografia
[
modifica
]
- Bassal
, Josep;
Tortella
, Jaime.
Historia del violonchelo en Cataluna
(en castella). Sant Cugat del Valles: Arpegio, 2015.
ISBN 978-84-15798-13-2
.