Josep Maria Alvarez Suarez
(
Belmonte de Miranda
,
Asturies
,
20 de marc
de
1956
) es un sindicalista espanyol nascut a Asturies, actual secretari general de la
UGT
a Espanya. Anteriorment va ser secretari general de la
UGT de Catalunya
del 1990 al 2016.
[1]
Neix a
Alvariza
(
Belmonte de Miranda
,
Asturies
) el
20 de marc
de
1956
i cursa estudis de Formacio Professional a
Norena
(Asturies).
Militancia a la UGT
[
modifica
]
L'any 1975 es trasllada a Barcelona i comenca a treballar a l'empresa
La Maquinista Terrestre y Maritima
(Gec-Alsthon). Aquell mateix any s'afilia a la
Unio General de Treballadors
, on te el primer contacte amb la llengua i la realitat social catalana i es quan s'interessa per aprendre la llengua del pais. El 1976 es escollit secretari d'Accio Sindical de la seccio sindical de la seva empresa i membre del comite d'empresa de la Maquinista des de les primeres eleccions sindicals.
[2]
El 1978 esdeve secretari d'organitzacio de la Federacio del Metall de la UGT de Catalunya.
[2]
A partir d'aquest any assumeix diferents carrecs al sindicat. El mes destacat es el de secretari general del Sindicat del Metall de Barcelona, el sindicat amb mes afiliacio de la Confederacio. L'any 1988 torna a ser elegit secretari d'Organitzacio de la Federacio del Metall de la UGT de Catalunya i membre del Comite Confederal. El 1989 es elegit president de la Comissio Gestora de la
UGT de Catalunya
Secretari general de la UGT d'Espanya
[
modifica
]
El 12 de marc del 2016, en el marc del 42e Congres Confederal de la UGT d'Espanya, amb l'eslogan "La union en pie", celebrat a la seu del sindicat a Madrid i al complex de l'ONCE de Duques de Pastrana, Josep Maria Alvarez es escollit secretari general Confederal en vencer per 17 vots l'altre candidat, Miguel Angel Cilleros.
Secretari general de la UGT de Catalunya
[
modifica
]
Al maig de 1990 el 8e Congres de la UGT de Catalunya l'elegeix com a secretari general de la UGT de Catalunya,
[3]
i En el IX Congres de la UGT de Catalunya, el 1994, surt reelegit secretari general de l'organitzacio, torna a ser reelegit en els seguents congressos, el IX (1994) el X (1998), l'XI (2002), el XII (2005) i el
XIII
(2009).
[4]
Des del
1995
es membre del
Consell Social de la Llengua Catalana
a proposta del Consell de Treball.
[5]
L'any 1993 impulsa la creacio de l'Associacio Sindical Interregional dels 4 Motors per Europa, on es troben integrats els sindicats de Catalunya, de Llombardia, de Baden Wurttemberg i de Roine-Alps, afiliats a la Confederacio Europea de Sindicats. Amb la idea que la UGT de Catalunya ha d'anar cap a la construccio d'un sindicat nacional articulat amb una confederacio europea de sindicats.
Quan accedeix a la Secretaria General del Sindicat l'any 1990 empren una nova linia politica de compromis amb el fet nacional que s'encamina, entre d'altres, a reforcar la sobirania de l'organitzacio catalana. Catalanitzar-lo des de dues vessants, la llengua ?el sindicat ha fet un esforc molt important de normalitzacio linguistica en les seves relacions externes i internes, a traves del seu Servei Linguistic, la creacio i consolidacio del qual va propiciar- i alhora treballa per la construccio d'un marc catala de relacions laborals autonom. El compromis del sindicat amb els treballadors li fa entendre que la normalitzacio linguistica en el mon laboral ha de posar el catala a l'abast dels treballadors, el catala l'enten com un dret dels treballadors, com un element per a garantir i potenciar la cohesio social.
D'aleshores enca s'han endegat i consolidat dos projectes de projeccio d'aquesta voluntat, la publicacio Les noticies de llengua i treball ?que va sortir per primera vegada l'any 1997? i les Jornades Llengua, Treball i Societat ?la primera de les quals es va celebrar l'any 1996 a Barcelona?. Tant la publicacio com les Jornades son coparticipades per la UGT de Catalunya i la UGT de les Illes Balears.
Contribueix tambe a la consolidacio i engrandiment de l'organitzacio impulsant el treball en diferents arees de magnitud social i sindical amb la creacio de serveis especifics dins el sindicat com AMIC (
Associacio d'Ajuda Mutua d'Immigrants a Catalunya
), CTAC (
Confederacio de Treballadors Autonoms de Catalunya
) i
Avalot
(Joves de la UGT de Catalunya).
Es assessor d'
Endesa
a Catalunya.
[6]
Li ha estat concedit el
premi d'Honor Lluis Carulla
el
2003
en reconeixement de la seva tasca en l'impuls de la llengua i cultura catalana en l'ambit sindical.
[7]
- ↑
≪
Camil Ros, elegido secretario general UGT de Catalunya con 83,55% de los votos
≫ (en castella).
La Vanguardia
, 07-04-2016. [Consulta: 8 abril 2016].
- ↑
2,0
2,1
≪
Pepe Alvarez analitza els reptes del sindicalisme davant la crisi actual
≫. Universitat Pompeu Fabra, 08-06-2010. Arxivat de l'
original
el 9 de marc 2016. [Consulta: 19 maig 2011].
- ↑
Iceta i Llorens
, Miquel
.
Trenta anys de militancia socialista
(en castella). Bubok, 2008, p.112.
ISBN 8492500719
.
- ↑
≪
Alvarez, reelegido secretario general de UGT de Catalunya con el 87% de apoyos
≫. El Perodico, 24-04-2009. Arxivat de l'
original
el 25 de novembre 2011. [Consulta: 19 maig 2011].
- ↑
Pla general de normalitzacio linguistica: aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya el dia 7 de marc de 1995
. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1995.
ISBN 8439334052
.
- ↑
Marco
, Agustin. ≪
Marco
≫. El Confidencial, Ocho los trece asesores Endesa en Cataluna se declaran independentistas. [Consulta: 27 agost 2014].
- ↑
≪
Guardonats
≫. Fundacio Lluis Carulla. Arxivat de l'
original
el 2 de setembre 2011. [Consulta: 19 maig 2011].
Enllacos externs
[
modifica
]
|
---|
1977:
Josep Trueta
·
1978:
Ventura Gassol
,
Institut d'Estudis Catalans
·
1979:
Josep M. de Casacuberta
,
Obra Cultural Balear
·
1980:
Andreu Alfaro
,
Abadia de Montserrat
·
1981:
Joan Coromines
,
Centre Excursionista de Catalunya
·
1982:
Joan Triadu
,
Centre de Lectura de Reus
·
1983:
Oriol Martorell
,
Accio Cultural del Pais Valencia
·
1984:
Miquel Coll
,
Orfeo Lleidata
·
1985:
Josep Benet
,
Teatre Lliure
·
1987:
Raimon
,
La Bressola
·
1988:
Pilar Malla
,
Serra d'Or
·
1989:
Eliseu Climent
,
Federacio Catalana d'Escoltisme
·
1990:
Ramon Folch
,
Orfeo Catala
·
1991:
Joan Fuster
,
Arrels
·
1992:
Enric Casassas
,
Omnium Cultural
·
1993:
Pere Casaldaliga
,
Universitat Catalana d'Estiu
·
1994:
Joan Ainaud
,
Josep M. Ainaud
,
Comunitat cistercenca de Santa Maria de Vallbona de les Monges
·
1995:
Antoni M. Badia
,
Dagoll Dagom
·
1996:
Josep Laporte
,
El Temps
·
1997:
Francesc Candel
,
Escola Valenciana
·
1998:
Josep Amat
,
Col·leccio Classics del Cristianisme
·
1999:
Ramon Sugranyes
,
Centre d'Estudis i Documentacio Internacionals a Barcelona
·
2000:
Jordi Savall
,
Festival Internacional de Musica de Cantonigros
·
2001:
Universitat de Valencia
·
2002:
VilaWeb
·
2003:
Josep Maria Alvarez
·
2004:
Antoni Bassas
·
2005:
Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya
·
2006:
Carme Ruscalleda
·
2007:
Federacio Llull
·
2008:
Joan Font
·
2009:
Fundacio Joan Maragall Cristianisme i Cultura
·
2010:
Fundacio puntCat
·
2011:
Isona Passola i Vidal
·
2012:
Joan Massague i Sole
·
2013:
Paul Preston
|