Josep Lluis Bausset i Ciscar

Biografia
Naixement	19 agost 1910 Paiporta (Horta Sud)
Mort	3 juny 2012 (101 anys) Alcudia (Mallorca)
Activitat
Ocupacio	professor , politic , activista cultural
Premis (2000)   Premi d'Actuacio Civica (2000)   Valencia de l'Any (2000)   Premi Vicent Ventura

Josep Lluis Bausset i Ciscar ( Paiporta ,   19 d'agost de 1910   - Alcudia ,   3 de juny de 2012 ) fou un mestre , activista cultural i politic valencia . ^[1]

Llicenciat en Farmacia i en Quimica , practicant en Medicina i Cirurgia , titulat en Magisteri, analista i gran aficionat a la Botanica , alhora estigue interessat per les lletres. Militant de la Federacio Universitaria Espanyola (FUE) al Madrid de finals dels anys 20 i vinculat a l' Agrupacio Valencianista La Senyera el 1932 , fou amic inseparable de Joan Fuster , Vicent Ventura , Manuel Sanchis Guarner i Francesc Ferrer Pastor . Tambe participa en la reivindicacio de l'estatut d'autonomia per al Pais Valencia.

Durant la dictadura franquista fou un dels primers a fer radio en catala al Pais Valencia , col·labora al diari Levante i fou professor de quimica als instituts de Tortosa , Xativa , Alberic , Alzira , Carlet o Carcaixent . El 1965 fou un dels que signaren el manifest Mes de 20.000 valencians demanen l'us de la seua llengua als actes religiosos . Tambe va impulsar les revistes Parlem i Vencill i fou un dels membres fundadors del Partit Socialista del Pais Valencia de l'Alcudia i contribui a la celebracio de les primeres edicions dels Premis Octubre als anys 70. Va participar en el Primer Congres d'Historia del Pais Valencia i en les diverses campanyes del Secretariat per a l'Ensenyament de l'Idioma.

Biografia [ modifica ]

Bausset va naixer el 19 d'agost de 1910 al si d'una familia carlina a Paiporta , tanmateix, els primers deu anys de vida els compagina entre el seu poble natal i l'Alcudia , on es varen instal·lar, anys abans, els seus pares. El motiu pel qual frequenta tant Paiporta no fou menys que el fort vincle amb el seu avi matern, el qual li va inculcar aquells valors que mes tard es feren patents en la seva personalitat, i tambe, l'aficio a la pilota valenciana .

Als anys 20, en complir onze anys, Josep Lluis Bausset va haver d'anar a Valencia per a continuar els seus estudis i ingressa a l' Academia Cabanilles , on tasta la disciplina de l'escola de la dictadura de Primo de Rivera i veie la persecucio de la seua llengua materna.

Mes tard estudia a Madrid , on es llicencia en Farmacia, i nomes finalitzar els seus estudis se'n torna a Valencia, que esdevingue aleshores la capital de la Segona Republica Espanyola , en la que fou testimoni en primera persona del valencianisme politic i cultural civic; no obstant aixo, la seua figura tambe suposa una important contribucio a la consolidacio de la llengua, el 1932, en representacio de l' Agrupacio Valencianista Escolar (AVE), hi consta com a signant de les Normes de Castello .

Anys mes tard, a l'Alcudia, poble on residia, funda l' Agrupacio Valencianista la Senyera , una tertulia formada per una quinzena de membres, dels quals ell era l'unic que demanava l'autonomia per al Pais Valencia, enfront de la resta, que demanaven amb unanimitat la independencia. L'agrupacio, que va prendre caire independentista, seguia els postulats del sobiranisme que s'hi respirava a Catalunya i prengue com a senyera la que fou el simbol del partit independentista Estat Catala . Aixi tambe, la tertulia fou el principal impulsor a la Ribera de la creacio d'un Estatut d'Autonomia per a Valencia.

Despres de la Guerra Civil Espanyola , les maniobres de depuracio del franquisme el condemnaren a un mes de preso i l'inhabilitaren a l'ensenyament, tanmateix, fou reconegut com a professor de Fisica i Quimica a Valencia i es dedica a donar classes particulars a membres de l'aristocracia valenciana de l'epoca. Durant aquest periode, instal·lat en una pensio a Valencia, conegue un home solitari que mostra interes per la literatura en catala i que frequentava sovint les mateixes llibreries que Bausset, Joan Fuster . D'enca i fins a la mort de Fuster el 1993, Bausset esdevingue un dels seus amics de mes confianca i potser el mes admirat per l'intel·lectual de Sueca, el qual li dedica, un temps despres, un sonet (A l'hora del record seras, Valencia, una ardent mida d'obres i rao...) . Arran d'aquesta relacio amb l'assagista i poeta, passa a formar part d'una de les tertulies mes reconegudes de Valencia, on es tractaven habitualment temes culturals, politics o de llengua.

Primer de manera esporadica, tambe es posa a escriure per al diari Levante arran de l'amistat establerta amb Vicent Ventura ; si mes no, a partir dels anys cinquanta aquestes participacions passaren a ser mes constants i amb certa regularitat.

L'any 1955 aprova les oposicions, se'l va rehabilitar com a professor i es dedica a l'ensenyanca de l'assignatura de Fisica i Quimica als instituts. Entre 1958 i 1961 exerci a Tortosa i, despres, a Xativa , a l'escola Jose de Ribera , treball que compagina amb l'activisme civic i nacionalista que duia a terme des d'uns anys enrere. De forma coetania a l'aparicio de noves cares com Eliseu Climent a la tertulia de la ciutat, comenca a organitzar de forma clandestina xerrades i conferencies a la seua localitat, l'Alcudia, sobre politica, llengua i cultura. Pero tambe s'implica en la normalitzacio del valencia com a llengua de la liturgia. Des del curs 1968/69 va ser professor a Alzira i entre els cursos 1971/72 i 1978/79 va exercir a l'Institut Eduard Primo Marques de Carlet .

El 1974, J. L. Bausset, junt amb Vicent Ventura i altres companys, funda el Partit Socialista del Pais Valencia (PSPV), que en aquell moment destaca pel seu caracter nacional del Pais Valencia i la seua vinculacio als Paisos Catalans i proposa la lluita per l'alliberament valencia per mitja de l'autogovern i l'Estatut d'Autonomia, per tal de recuperar la Generalitat Valenciana. Tambe defensa el model marxista, el republicanisme, el catala com a llengua historica del Pais Valencia, l'autodeterminacio i la capacitat d'establir relacions amb altres pobles. Arran d'aquests fets, col·labora amb l'agrupacio socialista local, junt amb Francesc Signes i Celio Crespo . El 1979 tambe va ser soci fundador d' Accio Cultural del Pais Valencia . Aquell mateix any va ser traslladat a l'institut de Carcaixent , abans de jubilar-se el 1980. Malgrat tot, va continuar la seua tasca com a mestre de valencia, dins de la campanya Carles Salvador . El 1984, el poble de l'Alcudia el va nomenar fill predilecte.

Mori el 3 de juny de 2012 a L'Alcudia ( Ribera Alta ), als cent un anys. ^[2] La familia del difunt decidi retornar la carta de condol que havia redactat el President de la Generalitat Valenciana Alberto Fabra . ^[3] Un dels fills puntualitza que s'havia retornat no perque estigues escrita en castella 'sino per haver menyspreat la llengua' que el seu pare 'va defensar tota la vida'. ^[3]

Reconeixements [ modifica ]

A les primeries del segle XXI s'hi celebren distints homenatges a la seua persona. L'any 2000 la Universitat de Valencia li atorga el premi Ventura pel compromis civic i tambe va rebre el Premi d'Actuacio Civica de la Fundacio Lluis Carulla . El mateix any va rebre el Premi Valencia de l'Any de la Fundacio Huguet . Per part de la Fundacio Ernest Lluch , tambe va rebre el reconeixement en nomenar-lo membre del seu comite d'honor. L'Ajuntament de l'Alcudia tambe ho va fer mes tard, quan va dedicar un carrer amb el seu nom.

Amb l'entrada del 2010, en Bausset compleix el 100 anys, fita que aprofitaran moltes entitats per retre-li homenatges, ACPV va homenatjar-lo a l' Octubre Centre de Cultura Contemporania , on hi estaven presents Eliseu Climent, president d'ACPV; Robert Martinez, alcalde de l'Alcudia, i Jordi Pujol, expresident de Catalunya, entre altres. La Universitat de Valencia torna a retre-li homenatge, pero tambe ho feren la Societat Coral El Micalet amb el Miquelet d'Honor extraordinari. Escola Valenciana tambe ho faria aquest any pel seu treball en la normalitzacio del valencia a l'ensenyament, durant la Trobada d'Escoles en Valencia a Manuel, la Ribera , i mes tard, l'11 de setembre, l'Ajuntament de l'Alcudia va fer un gran homenatge on participaren el dolcainer Dani Miquel , l'escriptor Josep Millo , el seu biograf, Santi Valles , el pintor i escultor Manuel Boix -qui feu un gravat al·legoric a la seua persona i una escultura al voltant de la pilota valenciana-, el periodista Ferran Garrido, l'alcalde Robert Martinez , entre altres, i entitats com la Filharmonica de l'Alcudia i el Misteri d'Elx .

Obres [ modifica ]

• Diari inacabat de guerra (1997)

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Valles , Santi. Josep Lluis Bausset. Testimoni de tota una epoca . L'Alcudia: Ajuntament de l'Alcudia, 1997. ISBN 84-922498-1-1 .  
• Valles , Santi. Josep Bausset, converses amb un home subterrani . Valencia: editorial Tandem, 2000. ISBN 978-84-8131-332-1 .  
• Valles , Santi i altres autors. D'un pais que ja anem fent. Miscel·lania d'homenatge a Josep Lluis Bausset . Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001. ISBN 84-8415-337-1 .  
• Valles , Santi. "Un home de paraula" dins de la revista El Nostre Institut , num. 15, pp. 39-41 . Xativa: Institut Josep de Ribera, 2001.  
• Valles , Santi. "El decano de los corresponsales" dins del suplement del diari Levante-EMV La Ribera 15 aniversario, p. 39 . Valencia: Editorial Prensa Iberica, 5 de juny de 2003.  
• Valles , Santi. "La Universitat de Valencia homenatja Josep Lluis Bausset en el marc del Premi Vicent Ventura" dins de la revista El Nostre Institut , num. 23, pp. 184-187 . Xativa: Institut Josep de Ribera, 2010.