Josep Coroleu i Inglada
Retrat de Josep Coroleu a La Ilustracion
 |
|
| Naixement
| (es)
Jose Coroleu e Inglada
16 agost 1839
Barcelona
|
|---|
| Mort
| 28 marc 1895
(55 anys)
Barcelona
|
|---|
|
|
|
|
|
| Ocupacio
| politic
,
historiador
|
|---|
| Membre de
| |
|---|
Josep Coroleu i Inglada
(
Barcelona
,
16 d'agost
de
1839
-
28 de marc
de
1895
)
[1]
fou un historiador i politic catala.
Estudia als
escolapis
i mes tard es llicencia en dret a la
Universitat de Barcelona
. De jove fou preceptor dels seus cosins Francesc (Paco) i Alexandre de Riquer Ynglada, fills de la seva tia Elisea Ynglada. El 1860 guanya un accessit als Jocs Florals amb una composicio poetica patriotica anomenada
Las barras de sanch,
on explicava la llegenda de Guifre el Pelos i el naixement de la bandera catalana.
[2]
El 1864 es trasllada a
Paris
, on residi fins a 1868, com a corresponsal del periodic barceloni
El Telegrafo
; el 1867, ho era de
El Principado
. En aquesta etapa, l'any 1867 va coneixer
Victor Balaguer
, que hi estava exiliat com a conspirador, al qual mostra sempre afecte i amistat. Relacionat amb la maconeria, politicament era d'idees republicanes. El 1869, despres de la revolucio de setembre de 1868, va ser agregat a l'Ambaixada espanyola a Paris, on aprofita per a visitar arxius i museus i instruir-se en literatura francesa. Mentre residia en aquesta ciutat, van neixer els dos fills del primer matrimoni i el 1868 mori l'esposa Matilde Gibert.
Torna a
Barcelona
i es dedica a l'estudi de les institucions catalanes medievals. Instigat pel seu amic
Josep Antoni Buxeres
, investiga els fons de l'
Arxiu de la Corona d'Arago
per tal de reivindicar les antigues llibertats catalanes i, en col·laboracio amb
Josep Pella i Forgas
, dona una nova orientacio a la
historiografia
catalana tot publicant
Las cortes catalanas
(1876),
Lo sometent
(1877) i
Los fueros de Cataluna
(1879), que alguns experts consideren que obren una etapa a la historiografia catalana, amb una base mes cientifica. Autor, en aquests anys, d'altres obres, com ara
El feudalismo y la servidumbre de la guerra en Catalunya
(1878),
Claris i son temps
(1878), subtitulat “quadres de costums politics del segle XVII”. Hom el considera el pare de la historiografia catalanista.
Col·laborava amb assiduitat en els principals diaris i revistes de Barcelona:
La Renaixenca
,
L'Avenc
,
La Vanguardia
,
La Espana Regional
, i tambe
Revista de Gerona
i
La Espana Moderna
, de Madrid.
El 1876 recupera definitivament l'amistat amb
Victor Balaguer
, que durant uns anys s'havia manifestat amb poca intensitat.
Fou admes en la
Reial Academia de la Historia
, i aquesta l'encarrega recopilar documentacio sobre les corts catalanes. Edita les croniques de
Bernat Desclot
,
Ramon Muntaner
i
Pere III
(1885-1886) i un resum del dietari de la
Generalitat de Catalunya
(
1889
). Participa en la
Renaixenca literaria
i fou quatre cops mantenidor dels
Jocs Florals
.
L'any 1873 residi a Vilanova, on el 1877 es casa ―en terceres noces― amb Rosa Borras Ferrer (Vilanova, 1853 - Barcelona, 1935), filla de Josep Borras Magrina; l'unic fill del matrimoni, Wifred Coroleu Borras (Barcelona, 1877 - 1951) va ser metge psiquiatre, forense i publicista.
El 1878 va publicar la
Historia de Villanueva y Geltru
, escrita sota la influencia i amb un proleg de Victor Balaguer, amb el patrocini d'alguns potentats locals, que va ser editada a la impremta de Josep A. Mila Artigas. Durant uns deu anys la seva participacio en diverses activitats de la vida cultural i ciutadana de Vilanova fou intensa. Coroleu es preocupa de promocionar la imatge de Vilanova i que el progres cultural estigues en consonancia amb el nivell economic que es gaudia.
El 1880 va veure la llum la seva obra
Claris i son temps
, que va contribuir decisivament a popularitzar la figura de
Pau Claris
com a cap de la I Republica catalana en l'imaginari del nacionalisme romantic catala.
[3]
Milita, com Balaguer, en el
catalanisme
progressista. Va ser quatre vegades mantenidor dels Jocs Florals (1872, 1873, 1878 i 1893). El 1880 va prendre part en el I Congres Catalanista, el 1882 forma part del Consell General del Centre Catala, i el 1883 de la Comissio organitzadora del II Congres Catalanista. Va tenir un protagonisme especial en les primeres etapes de la
Unio Catalanista
(1891). Membre de la
Reial Academia de Bones Lletres
(1881) i president de l'
Ateneu Barcelones
(1888), coincidint amb l'
Exposicio Internacional de Barcelona
.
Com a jurista, publica
Dels Contractes d'emfiteusi i de rabassa morta
(1878) i defensa la conservacio integral del
dret catala
al
Congres Catala de Jurisconsults
(1880). A les
Bases de Manresa
(1892) va redactar la ponencia sobre municipis. Tambe participa en les assemblees de Reus (1893) i Balaguer (1894).
La publicacio de la historia local li valgue de ser nomenat cronista oficial de la vila (1880), essent alcalde Josep A. Benach. Col·labora intensament en la propaganda i projeccio dels actes organitzats amb motiu de l'arribada a Vilanova del ferrocarril; es l'autor de la cronica d'aquests actes:
Resena de los festejos celebrados en Villanueva y Geltru con motivos de la inauguracion de los ferrocarriles directos
(1882). Tambe col·labora a Vilanova a l'organitzacio de l'
Exposicio Regional de 1882
. El 20 d'agost de 1882 Victor Balaguer va reunir la primera comissio per a la creacio de la Biblioteca Museu, a la casa Sama i Coroleu en fou nomenat secretari; com a tal, contribui a l'organitzacio i la promocio fins a la inauguracio l'any 1884, i es mantingue encara durant alguns anys.
Es molt conegut el llibre
Memorias de un menestral de Barcelona
(1792-1864), publicat el 1888, a base de records historics familiars, que figuren escrits per un botiguer liberal; s'ha considerat com un dels precedents possibles del senyor Esteve.
- Las cortes catalanas
(1876) escrit conjuntament amb Pella i Forgas
- Lo sometent
(1877)
- Los fueros de Cataluna
(1878), escrit conjuntament amb Pella i Forgas
- Dels contractes d'
emfiteusi
i
rabassa morta
(1878)
- Historia de Villanueva y Geltru
(1878)
- El feudalismo y la servidumbre de la gleba en Cataluna
(1878)
- Claris
i son temps
(1880)
- Cartas a un obrero
(1885)
- Barcelona y sus alrededores
(1887)
- Memorias de un menestral de Barcelona (1792-1864)
(1880)
- Resena de los festejos celebrados en Villanueva y Geltru con motivos de la inauguracion de los ferrocarriles directos (1882)
- Las superticiones de la humanidad
- America: historia de su colonizacion, dominacion e independencia
(1894)
Bibliografia
[
modifica
]
- PUIG ROVIRA, Francesc.
Diccionari Biografic de Vilanova i la Geltru
. Ajuntament de Vilanova i la Geltru, 2003
- CATTINI, Giovanni C.
Historiografia i catalanisme. Josep Coroleu i Inglada (1839-1895).
Catarroja-Barcelona: Afers, 2007
- ↑
≪
esquela
≫.
La Vanguardia
, 29-03-1895, pag. 1.
- ↑
Cattini
, Giovanni C.
Historiografia i catalanisme. Josep Coroleu i Inglada (1839-1895)
. Catarroja-Barcelona: Afers, 2007, p. 29.
- ↑
Gabriel
, Pere ≪Mites republicans. Els federals catalans i Pau Claris≫.
DD. AA. Simbols i mites a l'Espanya Contemporania
[Centre de Lectura de Reus], 2001, pag. 87-101.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Ateneu Catala
| |
|---|
| Ateneu Barcelones
| |
|---|