한국   대만   중국   일본 
Josep Coroleu i Inglada - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Josep Coroleu i Inglada

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaJosep Coroleu i Inglada

Retrat de Josep Coroleu a La Ilustracion Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement (es) Jose Coroleu e Inglada Modifica el valor a Wikidata
16 agost 1839 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort 28 marc 1895 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio politic , historiador Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Josep Coroleu i Inglada ( Barcelona , 16 d'agost de 1839 - 28 de marc de 1895 ) [1] fou un historiador i politic catala.

Biografia [ modifica ]

Estudia als escolapis i mes tard es llicencia en dret a la Universitat de Barcelona . De jove fou preceptor dels seus cosins Francesc (Paco) i Alexandre de Riquer Ynglada, fills de la seva tia Elisea Ynglada. El 1860 guanya un accessit als Jocs Florals amb una composicio poetica patriotica anomenada Las barras de sanch, on explicava la llegenda de Guifre el Pelos i el naixement de la bandera catalana. [2] El 1864 es trasllada a Paris , on residi fins a 1868, com a corresponsal del periodic barceloni El Telegrafo ; el 1867, ho era de El Principado . En aquesta etapa, l'any 1867 va coneixer Victor Balaguer , que hi estava exiliat com a conspirador, al qual mostra sempre afecte i amistat. Relacionat amb la maconeria, politicament era d'idees republicanes. El 1869, despres de la revolucio de setembre de 1868, va ser agregat a l'Ambaixada espanyola a Paris, on aprofita per a visitar arxius i museus i instruir-se en literatura francesa. Mentre residia en aquesta ciutat, van neixer els dos fills del primer matrimoni i el 1868 mori l'esposa Matilde Gibert.

Torna a Barcelona i es dedica a l'estudi de les institucions catalanes medievals. Instigat pel seu amic Josep Antoni Buxeres , investiga els fons de l' Arxiu de la Corona d'Arago per tal de reivindicar les antigues llibertats catalanes i, en col·laboracio amb Josep Pella i Forgas , dona una nova orientacio a la historiografia catalana tot publicant Las cortes catalanas (1876), Lo sometent (1877) i Los fueros de Cataluna (1879), que alguns experts consideren que obren una etapa a la historiografia catalana, amb una base mes cientifica. Autor, en aquests anys, d'altres obres, com ara El feudalismo y la servidumbre de la guerra en Catalunya (1878), Claris i son temps (1878), subtitulat “quadres de costums politics del segle XVII”. Hom el considera el pare de la historiografia catalanista.

Col·laborava amb assiduitat en els principals diaris i revistes de Barcelona: La Renaixenca , L'Avenc , La Vanguardia , La Espana Regional , i tambe Revista de Gerona i La Espana Moderna , de Madrid.

El 1876 recupera definitivament l'amistat amb Victor Balaguer , que durant uns anys s'havia manifestat amb poca intensitat.

Fou admes en la Reial Academia de la Historia , i aquesta l'encarrega recopilar documentacio sobre les corts catalanes. Edita les croniques de Bernat Desclot , Ramon Muntaner i Pere III (1885-1886) i un resum del dietari de la Generalitat de Catalunya ( 1889 ). Participa en la Renaixenca literaria i fou quatre cops mantenidor dels Jocs Florals .

L'any 1873 residi a Vilanova, on el 1877 es casa ―en terceres noces― amb Rosa Borras Ferrer (Vilanova, 1853 - Barcelona, 1935), filla de Josep Borras Magrina; l'unic fill del matrimoni, Wifred Coroleu Borras (Barcelona, 1877 - 1951) va ser metge psiquiatre, forense i publicista.

El 1878 va publicar la Historia de Villanueva y Geltru , escrita sota la influencia i amb un proleg de Victor Balaguer, amb el patrocini d'alguns potentats locals, que va ser editada a la impremta de Josep A. Mila Artigas. Durant uns deu anys la seva participacio en diverses activitats de la vida cultural i ciutadana de Vilanova fou intensa. Coroleu es preocupa de promocionar la imatge de Vilanova i que el progres cultural estigues en consonancia amb el nivell economic que es gaudia.

El 1880 va veure la llum la seva obra Claris i son temps , que va contribuir decisivament a popularitzar la figura de Pau Claris com a cap de la I Republica catalana en l'imaginari del nacionalisme romantic catala. [3]

Milita, com Balaguer, en el catalanisme progressista. Va ser quatre vegades mantenidor dels Jocs Florals (1872, 1873, 1878 i 1893). El 1880 va prendre part en el I Congres Catalanista, el 1882 forma part del Consell General del Centre Catala, i el 1883 de la Comissio organitzadora del II Congres Catalanista. Va tenir un protagonisme especial en les primeres etapes de la Unio Catalanista (1891). Membre de la Reial Academia de Bones Lletres (1881) i president de l' Ateneu Barcelones (1888), coincidint amb l' Exposicio Internacional de Barcelona .

Com a jurista, publica Dels Contractes d'emfiteusi i de rabassa morta (1878) i defensa la conservacio integral del dret catala al Congres Catala de Jurisconsults (1880). A les Bases de Manresa (1892) va redactar la ponencia sobre municipis. Tambe participa en les assemblees de Reus (1893) i Balaguer (1894).

La publicacio de la historia local li valgue de ser nomenat cronista oficial de la vila (1880), essent alcalde Josep A. Benach. Col·labora intensament en la propaganda i projeccio dels actes organitzats amb motiu de l'arribada a Vilanova del ferrocarril; es l'autor de la cronica d'aquests actes: Resena de los festejos celebrados en Villanueva y Geltru con motivos de la inauguracion de los ferrocarriles directos (1882). Tambe col·labora a Vilanova a l'organitzacio de l' Exposicio Regional de 1882 . El 20 d'agost de 1882 Victor Balaguer va reunir la primera comissio per a la creacio de la Biblioteca Museu, a la casa Sama i Coroleu en fou nomenat secretari; com a tal, contribui a l'organitzacio i la promocio fins a la inauguracio l'any 1884, i es mantingue encara durant alguns anys.

Es molt conegut el llibre Memorias de un menestral de Barcelona (1792-1864), publicat el 1888, a base de records historics familiars, que figuren escrits per un botiguer liberal; s'ha considerat com un dels precedents possibles del senyor Esteve.

Obres [ modifica ]

  • Las cortes catalanas (1876) escrit conjuntament amb Pella i Forgas
  • Lo sometent (1877)
  • Los fueros de Cataluna (1878), escrit conjuntament amb Pella i Forgas
  • Dels contractes d' emfiteusi i rabassa morta (1878)
  • Historia de Villanueva y Geltru (1878)
  • El feudalismo y la servidumbre de la gleba en Cataluna (1878)
  • Claris i son temps (1880)
  • Cartas a un obrero (1885)
  • Barcelona y sus alrededores (1887)
  • Memorias de un menestral de Barcelona (1792-1864) (1880)
  • Resena de los festejos celebrados en Villanueva y Geltru con motivos de la inauguracion de los ferrocarriles directos (1882)
  • Las superticiones de la humanidad
  • America: historia de su colonizacion, dominacion e independencia (1894)

Bibliografia [ modifica ]

  • PUIG ROVIRA, Francesc. Diccionari Biografic de Vilanova i la Geltru . Ajuntament de Vilanova i la Geltru, 2003
  • CATTINI, Giovanni C. Historiografia i catalanisme. Josep Coroleu i Inglada (1839-1895). Catarroja-Barcelona: Afers, 2007

Notes [ modifica ]

  1. esquela ≫. La Vanguardia , 29-03-1895, pag. 1.
  2. Cattini , Giovanni C. Historiografia i catalanisme. Josep Coroleu i Inglada (1839-1895) . Catarroja-Barcelona: Afers, 2007, p. 29.  
  3. Gabriel , Pere ≪Mites republicans. Els federals catalans i Pau Claris≫. DD. AA. Simbols i mites a l'Espanya Contemporania [Centre de Lectura de Reus], 2001, pag. 87-101.

Enllacos externs [ modifica ]

Vegeu texts en catala sobre Josep Coroleu i Inglada a Viquitexts , la biblioteca lliure.



Premis i fites
Precedit per:
'
Academia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXII

1879 - 1895
Succeit per:
Teodor Baro i Sureda