Aquest article o seccio no cita les fonts o necessita mes referencies per a la seva verificabilitat .

Jordi Pamias i Grau

(2005)
Biografia
Naixement	12 febrer 1938 (86 anys) Guissona (Segarra)
Dades personals
Formacio	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupacio	Poeta
Ocupador	Universitat de Lleida
Membre de	Associacio d'Escriptors en Llengua Catalana
Genere	Poesia i assaig
Llengua	catala
Premis (2018)   Premi Nacional de Cultura (2017)   Premi Jaume Fuster (1999)   Creu de Sant Jordi (1985)   Premi Vicent Andres Estelles de poesia

Jordi Pamias i Grau ( Guissona , Segarra , 12 de febrer de 1938 ) es un poeta catala . ^[1]

Biografia [ modifica ]

Estudia llengues romaniques a la Universitat de Barcelona amb Antoni Badia i Margarit , Marti de Riquer , Jose Manuel Blecua Perdices i Francesc Marsa . Despres treballa com a professor de literatura a Guissona , Bellpuig i Lleida . Es membre i soci d'honor de l' Associacio d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN catala . Ha rebut nombrosos guardons literaris. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi .

La seva obra poetica es construida amb una gran varietat de formules expressives i concebuda des d'una visio depurada i estilitzada de les successives etapes de la vida i dels essers humans. Ha sigut un dels descobridors de la tradicio poetica de les terres de Ponent i ha fet de pont entre les antigues i les noves generacions de poetes lleidatans.

La poesia i la vida es relacionen estretament en Jordi Pamias: totes dues creixen per una recerca de la puresa, d'una claredat que es alhora etica i estetica. Esteticament, aquesta puresa es concreta en uns principis classics (claredat, harmonia, equilibri…) que, des del punt de vista etic, es corresponen amb la claredat de la joia, la nitidesa de l'alegria de viure, preservada contra tota accio o fenomen enterbolidors i identificada en ultima instancia amb Deu.

El seu primer llibre de poemes, La meva casa , va veure la llum l'any 1969 arran de guanyar el Premi Joan Salvat Papasseit. Despres d'aquest vindrien altres poemaris, tambe mereixedors de premis ben diversos. D'entre ells caldria destacar Flauta del sol (premi Carles Riba, 1978), Amfora grega (premi Vicent Andres Estelles, 1985) o Narcis i l'altre (premi Miquel de Palol, 2001). ^[2]

La qualitat i la constancia de la seva escriptura l'han convertit en una de les veus mes representatives de la seva generacio, i en un referent per als nous autors. Tant es aixi que l'any 2002 va guanyar el premi Josep M. Llompart al millor llibre de l'any, pel recull de poemes Narcis i l'altre .

Tambe ha conreat, fruit de la seva recerca continua i de la seva curiositat literaria, altres generes, com ara el teatre ( Cami de mort , 1979) i l'assaig ( Quadern de tres estius , 1986). Durant trenta anys va exercir com a professor de Llengua i Literatura a l'Institut Marius Torres de Lleida.

Es soci d'honor de l' Associacio d'Escriptors en Llengua Catalana des del 2013. El 2017 rep el XVII l Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, un reconeixement dels companys d'ofici a la seva trajectoria i a la qualitat de la seva obra. La seva trajectoria es reconeguda, el 2018, amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ^[3]

Obres [ modifica ]

Poesia [ modifica ]

• La meva casa ( Barcelona : Josep Pedreira, 1972)
• Fantasia per a us de la gent savia i d'altres poemes ( Barcelona : Josep Pedreira, 1974)
• Cancons de la nit benigna (1975, Manacor : Ajuntament de Manacor, Col. Tia de Sa Real, 1980)
• Clam de la neu (1977)
• Flauta del sol ( Barcelona : Proa, 1978) Premi Carles Riba de poesia
• El foc a la teulada. Obra poetica I ( Barcelona : Llibres del Mall, 1982)
• Lluna d'estiu ( Barcelona : Proa, 1985) ^[4]
• Amfora grega ( Valencia : Tres i Quatre, 1985) Premi Vicent Andres Estelles
• La nit en el record. Obra poetica II (Barcelona: Llibres el Mall, 1986)
• El cami de ponent (Barcelona: Edicions 62, 1990)
• L'alegria velada (Barcelona: Columna, 1992)
• Entre el record i el somni (Barcelona: Columna, 1992) Premi Ciutat de Palma 1991
• La plana verda ( Lleida : Pages, 1994)
• La fuga del mil·lenni ( Barcelona : Proa, 2000)
• Narcis i altre ( Barcelona : Empuries, 2002) Premi Miquel de Palol , 2001 ^[5]
• Terra cansada ( Catarroja : Periferic, 2004) Premi Critica Serra d'Or de poesia , 2005
• Lluna d'estiu (obra poetica III) ( Lleida : Pages, 2004)
• La nit en el record (obra poetica, II ( Lleida : Pages, 2006)
• La veu de l'angel ( Barcelona : Proa, 2009)
• El do de la paraula (obra completa, IV) ( Lleida : Pages, 2010)
• Incerta vida (Lleida: Alfazeta 2011), antologia
• La paraula i el cant, proleg de Lluis Calvo (Palma: Lleonard Muntaner, 2019)

Teatre [ modifica ]

• Cami de mort ( Barcelona : Edicions 62, 1979; Pollenca : El Gall editor, 2005)

Assaig [ modifica ]

• Quadern de tres estius ( Barcelona : Laia, 1986), dietari
• Joan Barcelo. Obra i retrat ( Menarguens : Ajuntament de Menarguens, 1990)
• Des de la foscor: Un dietari dels anys 60 ( Catarroja : Periferic, 2007)

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

• LletrA . ≪ Jordi Pamias i Grau ≫. Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull .
• ≪ Jordi Pamias i Grau ≫. Associacio d'Escriptors en Llengua Catalana .
• Jordi Pamias , documental Veus literaries , AELC.
• Jordi Pamias i Grau al Qui es Qui de les Lletres Catalanes