Jon Fosse

Biografia
Naixement	(nb) Jon Olav Fosse 29 setembre 1959 (64 anys) Haugesund (Noruega)
Dades personals
Religio	Catolicisme
Formacio	Universitat de Bergen
Activitat
Camp de treball	Dramaturgia , traduccio , escriptura creativa i professional , traduccio literaria , literatura infantil , forma dramatica , novel·la i assaig
Lloc de treball	Bergen
Ocupacio	dramaturg , novel·lista , especialista en literatura , escriptor , traductor , poeta , escriptor de literatura infantil , assagista
Obra
Obres destacables Eg er vinden Natta syng sine songar (1995) Namnet (1995) Melancholia I (1996) Melancholia II (1999) Draum om hausten (2000) Morgon og kveld (2007) Andvake (2012) Olavs draumar (2014) Kveldsvævd
Familia
Conjuge	Grethe Fatima Syed (en) (1993–2009) Anna Fosse (en) (2011–)
Premis (2023)   Premi Nobel de Literatura (2021)   Premi Brage (2015)   doctor honoris causa per la Universitat de Bergen (2015)   Premi de Literatura del Consell Nordic (2014)   Premis Europeus de Literatura (2012)   Language Prize (2010)   Premi Internacional Ibsen (2007)   Premi Nordic de l'Academia Sueca (16 novembre 2005)   Comandant de l'Orde de Sant Olaf (2005)   Premi Honorific Brage (2003)   Cavaller de l'Orde Nacional del Merit (2003)   Premi del Consell Noruec de la Cultura (2003)   Nynorsk Literature Prize (1999)   Gyldendal prize (1999)   Premi Dobloug (1997)   Premi Aschehoug (1994)   Samlagsprisen (1992)   Sokneprest Alfred Andersson-Ryssts fond (1992)   Nynorsk Literature Prize   Premi Nestroy

Jon Fosse ( Haugesund ,   29 de setembre de 1959 ) es un prosista, autor dramatic, poeta i assagista noruec . Va guanyar el Premi Nobel de Literatura de 2023. ^[1]

Biografia [ modifica ]

Fosse va neixer a Haugesund , Noruega . Va debutar el 1983 amb la novel·la Raudt, svart ( Vermell, negre ), on abordava el tema del suicidi d'una forma crua. La seva primera peca, Og aldri skal vi skiljast ( I no ens separarem mai ), es va representar i publicar l'any 1994. La seva obra, escrita en nynorsk , variant estandard minoritaria del noruec, ^[2] abasta una varietat de generes. ^[3] Jon Fosse ha escrit novel·les, contes, poesia, llibres infantils, assaigs i obres de teatre. Les seves obres han estat traduides a mes de quaranta idiomes.

Fosse va ser nomenat cavaller de l' Orde Nacional del Merit de Franca el 2003. ^[4] Tambe ha estat classificat com el numero 83 de la llista dels 100 millors genis vius per The Daily Telegraph . ^[5]

Des del 2011, Fosse ha rebut el Grotten, una residencia honorifica propietat de l'estat noruec i situada a les instal·lacions del Palau Reial al centre de la ciutat d'Oslo. ^{[6] [7]} L'us del Grotten com a residencia permanent es un honor atorgat especialment pel rei de Noruega per les contribucions a les arts i la cultura noruegues.

Fosse va ser un dels consultors literaris de Bibel 2011, una traduccio noruega de la Biblia publicada el 2011. ^[8]

Fosse va rebre el Premi de Literatura del Consell Nordic 2015 per Andvake (Vigilia), Olavs draumar (Somnis d'Olav) i Kveldsvævd (Cansament). ^[9]

Nombroses de les obres de Fosse han estat traduides al persa per Mohammad Hamed, tambe les seves obres s'han representat a les sales principals de l'Iran/Teheran. ^{[10] [11]}

El 2023 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura ≪les seves obres innovadores i la seva prosa que donen veu a allo que no es diu≫, Fosse combina llacos locals forts, tant linguistics com geografics, amb tecniques artistiques modernistes. L’academia sueca reconeix que es un dels dramaturgs mes interpretats del mon, alhora que com mes va mes es reconegut per la seva prosa. ^[3]

Obra seleccionada [ modifica ]

Prosa [ modifica ]

• Raudt, svart . 1983
• Stengd gitar . 1985
• Blod. Steinen er. Forteljing . 1987
• Naustet . 1989
• Flaskesamlaren . 1991
• Bly og vatn . 1992
• To forteljingar . 1993
• Prosa fra ein oppvekst . 1994
• Melancholia I . 1995
• Melancholia II . 1996
• Eldre kortare prosa amb il·lustracions de Camilla Wærenskiold. 1998
• Morgon og kveld . 2000
• Det er Ales . 2004
• Andvake. Forteljing . 2007
• Spelejenta . 2009
• Kortare prosa . 2011
• Olavs draumar. Forteljing . 2012
• Kveldsvævd. Forteljing . 2014
• Trilogien (recopilatori de Andvake , Olavs draumar i Kveldsvævd ). 2014
• Levande stein . 2015
• Det andre namnet. Septologien I-II . 2019
• Eg er ein annan. Septologien III-V . 2020
• Eit nytt namn. Septologien VI-VII . 2021
• Septologien . 2022
• Kvitleik (Blancor). 2023 ^[12]

Obra dramatica [ modifica ]

• Og aldri skal vi skiljast (I mai no ens separarem). 1994 ^[13]
• Namnet . 1995
• Nokon kjem til a komme (Vindra algu). 1996 ^[6]
• Barnet . 1996
• Mor og barn . 1997
• Sonen . 1997
• Natta syng sine songar . 1997
• Gitarmannen . 1998
• Ein sommars dag . 1999
• Draum om hausten . 1999
• Medan lyset gar ned og alt blir svart . 1999
• Sov du vesle barnet mitt . 2000
• Besøk . 2000
• Vinter (Hivern). 2000 ^[14]
• Ettermiddag . 2000
• Vakkert . 2001
• Dødsvariasjonar . 2001
• Jenta i sofaen . 2002
• Lilla . 2003
• Suzannah . 2004
• Dei døde hundane . 2004
• Sa ka la . 2004
• Varmt . 2005
• Svevn . 2005
• Rambuku . 2006
• Skuggar . 2006
• Eg er vinden 2007
• Desse auga . 2008
• Jente i gul regnjakke . 2009
• Hav . 2014
• Tre librettoar ( Melancholia , 2008; For seint , 2013; Morgon og kveld , 2015)
• Edda . 2017
• Slik var det , monoleg. 2020

Traduccions al catala [ modifica ]

Prosa [ modifica ]

• Blancor . Traduccio: Carolina Moreno Tena. Galaxia Gutenberg, 2023-11-29 (Narrativa). ISBN 978-84-19392-38-1 .   ^[15]

Teatre [ modifica ]

• I mai no ens separarem . Traduccio d'Alexandra Pujol Skjønhaug. Direccio i dramaturgia de Carlota Subiros. Interprets: Marta Calvo, Ramon Vila i Alicia Perez. Estrenada al Teatre Malic de Barcelona el 21/12/2001. ^[2]
• Vindra algu . Traduccio d'Anne Lise Cloetta i Sergi Belbel . Interprets: Andreu Benito, Merce Marine i David Vert. Escenografia de Max Galenzel i Estel Cristia. Il·luminacio: Paco Azorin . Vestuari: Miriam Compte. Direccio: Antonio Simon Rodriguez. Estrenada a la Sala Beckett de Barcelona el 13/3/2002. ^[16]
• Hivern . Traduccio, dramaturgia i direccio d'Ester Roma Calle. Repartiment: Ramon Bonvehi i Barbara Roig. Institut del Teatre (2009). Porta 4 de Gracia (2010). Versus Teatre (2014) ^[14] i el 2017 a La Seca Espai Brossa. ^{[17] [16] [18]}

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Jon Fosse