Una joia o joiell es un ornament artistic fet habitualment amb metalls o pedres precioses ^[1] pero tambe pot incloure qualsevol altre element, i que normalment es portada com a element decoratiu de les persones, sigui directament sobre la pell o sobre la roba . ^[2] En el cas de l' or , la plata i el plati s'empren els materials amb una determinada puresa que s'anomena llei i que s'expressa en la untat anomenada quirat , anterior al sistema metric decimal . Les tecniques per a fer joies formen part de l'art i l'ofici de la joieria i/o de l' orfebreria i l' argenteria , i comprenen l'us d'unes eines especifiques com el buri , cisell , encuny i d'unes operacions concretes com esmaltar , filigranar , incrustar, etc. Argenters i orfebres es dediquen de fet a les mateixes coses i en temps antics es trobaven dins del mateix gremi . Les joies poden tenir un us liturgic, del qual son exemple els pectorals . Els calzes i les custodies de la liturgia cristiana formen part del grup de peces de l' orfebreria i l' argenteria ,del qual tambe en formen part les joies, essent molt famosa la custodia de Xativa donada pel papa valencia Alexandre VI i feta amb la primera plata arribat d'America. Com a objectes d'us personal, serveixen per ornamentar qualsevol part del cos. Sovint prenen la forma de bracalets o polseres, anells, arracades, collars, penjolls, fermalls , agulles de pit, agulles de barret, diademes, corones, etc.

Evolucio [ modifica ]

• Les primeres joies es van fer de coure i no va ser fins a l'any 3000 aC que els egipcis introduiren l'or amb aquesta finalitat.
• A Persia hi va haver la tendencia a fer de les vaixelles veritables joies
• Creta i Micenes excel·liren en la fabricacio de vasos gravats i cisellats (vasos de Vafio ).
• Els grecs imposaren el seu gust en l'imperi Roma que en principi estaven influits per l'art etrusc .
• L'Art primitiu cristia tendia a formes senzilles i planes, el dels pobles germanics a temes geometrics i estilitzats com el cas del tresor de Guarrazar a Toledo.
• Els bizantins introduiren les filigranes i els esmalts .
• El romanic va fer joies d'us liturgic:arques de reliquies, frontals d'altars,baculs, etc.
• El gotic va estar impulsat pel gust frances i occita on l'argenteria estava supeditada a l'arquitectura i els artesans feien les seves propies marques en els seus treballs igual que els picapedrers. El gotic va ser el gran moment de l'argenteria en els Paisos Catalans amb grans obres d'art sacre que es conserven a les catedrals de Valencia, Barcelona, Girona, etc.
• El pas al Renaixement va comportar deixar d'utilitzar els esmalts pero continuaren lligades l'argenteria i l'arquitectura amb noms que dominaven les dues arts com Benvenuto Cellini .
• Els paisos germanics com Alemanya, Anglaterra i Dinamarca, produiren les millors peces de l'argenteria europea.
• El barroc introdui nous temes ornamentals i peces noves i tambe la industrialitzacio de l'argenteria.
• En el Romanticisme i el Modernisme es desenvolupa una generacio d'artesans molt capacitats que donaren una edat d'or a l'elaboracio de joies i que recuperaren la prevalenca de l'us personal de la joia.
• Els nous corrents artistic tambe valoraren l'art de la joieria i per exemple el surrealista Salvador Dali va dissenyar nombroses joies en un estil molt personal i valorat.
• Les joies per cendres crematories s'han posat de moda des que, al segle  xvii , la Reina Victoria d'Anglaterra va comencar a portar-la en honor de la mort del seu espos el Princep Albert ^[3]

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

Vegeu joia en el Viccionari , el diccionari lliure. Viccionari

• Gemma