John Garang
John Garang de Mabior
(
23 de juny
de
1945
, Wagkulei, prop de
Bor
,
Gran Nil Superior
,
Sudan del Sud
-
30 de juliol
del
2005
) va ser un politic del Sudan del Sud.
Primers anys i formacio
[
modifica
]
Nasque en una familia pobre d'etnia
dinka
.
[1]
Als anys seixanta va integrar-se en el moviment
Anya Anya
del general
Joseph Lago
, que despres d'anys de guerra (
1955
-
1972
) va aconseguir un estatut d'autonomia pel Sudan del Sud (
Acord d'Addis Abeba
,
1972
) i com a part de l'acord es va integrar a l'exercit sudanes com suboficial, i mes tard va estudiar per oficial i va arribar a coronel. En els seus estudis va obtenir un grau PHD d'agricultura i
economia
de la
universitat estatal d'Iowa
.
[2]
El 1983 el president sudanes
Gaffar Numeiri
va intentar abolir l'autonomia del sud, el 16 de maig de 1983 Kerubino Kwanyin Bol va iniciar la guerra, seguida d'altres militars i poblacio. Garang va desertar de l'exerci, es va unir als rebels i va fundar el Sudan People's Liberation Movement i el
Sudan People's Liberation Army
(SPLM/A) iniciant la segona guerra civil del
Sudan
(
1983
-
2005
) del que va tenir el comandament com a militar de mes altra graduacio dels revoltats.
[3]
Era considerat panafricanista, carismatic, pragmatic amb idees propies i sempre ben informat, va dirigir la guerrilla per mes de vint anys superant les escissions dins el moviment i fins i tot algun intent d'assassinar-lo.
El
28 d'agost
del
1991
es va produir la declaracio de Nasir en la que una part dels membres del SPLM/SPLA dirigits pel cap nuer
Riak Machar
es van escindir i van tractar d'enderrocar-lo pero les forces lleials a Garang van resistir i el moviment va quedar dividit en les faccions SPLA-Torit de John Garang (per tenir la seva base a
Torit
) i el SPLA-Nasir, de Riak Machar i
Lam Akol
a les que l'estiu del
1992
es va sumar una tercera faccio, el SPLA de
William Nyon Bany
i Josep Oduhu. El marc de
1993
, Kerubino Kwanyin Bol i Arok Thon Arok que havien estat empresonats per Garang i el
1991
havien fugit a Uganda, van retornar i van formar les seves propies faccions (SPLA-Bor, de Arok Thon Arok, i SPLA-Bahr al-Ghazal, de Kerubino Kwanyn Bol).
Totes les faccions excepte la de Garang es van unir (Declaracio de Kongor) i van formar la faccio SPLA-Unity pero
Riak Machar
i
Lam Akol
es van separar poc despres i Machar va formar el
Southern Sudan Independence Movement
(SSIM) i Lam Akol va formar la faccio SPLA-Nasir United o simplement SPLA-United (de base shilluk).
El
1993
el SPLA de Garang va anunciar un alto el foc, que no fou seguit per Machar ni per la faccio anomenada "Unity Forces" de William Nyuon Bany. Despres de la mort d'Oduhu en un atac del SPLA de Garang, Nyon Bany va entrar al SSIM, Kerubino va mantenir la seva propia faccio i Thon Arok es va unir amb Lam Akol.
El
1995
el SSIM i el SPLA van acostar posicions pero aquell any les forces rebels foren derrotades diverses vegades per l'exercit sudanes i expulsades cap a
Etiopia
i
Eritrea
, encara que despres van poder tornar a les zones rurals.
El
1996
el SSIM, la faccio SPLA-Bahr el Ghazal (dirigida pel mitic comandant Kerubino Kwanyin Bol, que va disparar el primer tret a la guerra) i altres faccions menors van arribar a un acord amb el govern (
10 d'abril
). Machar controlava part de la provincia del
Nil Superior
i Kerubino part de la de
Bhar al-Ghazal
. El desembre de
1996
Garang va establir un acord amb els partits d'oposicio del nord, el que li va fer perdre el suport dels nubas (nuba), negres del nord, que en cas d'una secessio del sud quedarien en una situacio forca precaria.
El gener de
1997
el SPLA inicia una gran ofensiva amb el suport d'
Uganda
i probablement d'Etiopia i Eritrea (i ajut america en diners) i en els seguents mesos van recuperar la major part de les provincies del sud, dominant un territori mes gran que
Franca
on es va establir un embrio d'estat anomenat
Nou Sudan
.
El
21 d'abril
de
1997
es va signar formalment el tractat de pau a
Khartum
entre el govern i les faccions de Machar, Kerubino i altres grups menors, destacant entre aquestes la faccio de Teophillo Ochan, cap de l'EDF (
Equatoria Defense Force
). L'acord preveia un referendum d'autodeterminacio el
2001
, i mentre un Consell de Coordinacio Transitori Autonom per governar el sud del pais, sense llei islamica i amb seu a
Juba
; eren reconegudes la llei basada en els costums, i es decretava una amnistia. La presidencia del Consell va quedar en mans de Riak Machar i les forces compromeses en l'acord van formar el
United Democratic Salvation Front
(UDSF) i la
South Sudan Defence Forces
(que havia de combatre l'SPLA i els grups que hi estaven aliats inclosa la
National Democratic Alliance
(NDA), una federacio de forces opositores del nord de Sudan, que tenia el suport d'
Eritrea
).
Despres de victories i desfetes, els darrers anys es va assegurar el control de gairebe tot el sud del pais menys algunes ciutats, i va estendre la seva influencia cap a l'oest i sud-est del Sudan.
El
2001
Machar va trencar amb el govern (
2001
) i el
6 de gener
de
2002
el seu moviment, reanomenat Sudan Peoples Democratic Front (amb la bramca militar Sudan Peoples Defence Army) es va unir al SPLA. Riak Machar era tambe cap d'un grup de faccions sota el nom de United Democratic Salvation Front, UDSF (branca militar les South Sudan Defence Forces). La unio es va produir sota pressio exterior (per presenter un front comu) i es va acordar que les dues organitzacions funcionarien sota el nom de SPLA/SPDF (Sudan Peoples Liberation Army/South Sudan Defence Forces).
Acords per a l'autonomia i autodeterminacio de Sudan del Sud
[
modifica
]
El
20 de juliol
del
2002
es va signar el Protocol de
Machakos
amb el govern que va obrir el cami de la pau en reconeixer el dret d'autodeterminacio. El protocol va anar seguit de diversos acords complementaris, el darrer dels quals el
31 de desembre
del 2004 a Nairobi, quan es va arribar a un acord general de pau, signat formalment a
Nairobi
en una cerimonia el
9 de gener
del
2005
conegut com a "Comprehensive Peace Agreement (CPA)"; es va establir l'autonomia del sud i es va preveure un referendum d'autodeterminacio en el termini de sis anys (gener del
2011
). Garang va passar a ser vicepresident del Sudan i president del Sud, i el SPLA/SPDF va rebre un terc dels ministeris. El SPLM va esdevenir partit politic reconegut.
El
9 de juliol
del mateix any, Garang, d'acord amb el previst, va arribar a
Khartum
per prendre possessio del carrec de vicepresident del pais.
Garang va morir en un accident d'helicopter el
30 de juliol
del
2005
tres setmanes despres del seu nomenament, i la seva mort va provocar violents aldarulls especialment a Khartum,
Juba
,
Wau
, Bor i
Port Sudan
, per la sospita d'un assassinat politic.
[4]
[5]
El va succeir
Salva Kiir Mayardit
, que l'
11 d'agost
prengue possessio com a vicepresident sudanes i tambe president del sud i president del SPLM.
- John Garang:
John Garang speaks.
Edited and introduction by Mansour Khalid. KPI, London u. a. 1987,
ISBN 0-7103-0268-1
.
- John Garang:
The Call for Democracy in Sudan.
Kegan Paul International, London u. a. 1992,
ISBN 0-7103-0401-3
.
- ↑
Moorcraft
, Paul.
Omar Al-Bashir and Africa's Longest War
. Pen and Sword, 2015-04-30.
ISBN 9781473828230
.
- ↑
Prunier
, Gerard
.
Africa's World War: Congo, the Rwandan Genocide, and the Making of a Continental Catastrophe
. Oxford:
Oxford University Press
, 2009.
ISBN 978-0-19-537420-9
.
, p. 80.
- ↑
Johnson, D
.
The Root Causes of Sudan's Civil Wars
, Indiana University Press, 2003, pp. 61?2.
- ↑
Phombeah
, Gray. ≪
BBC: Obituary: John Garang
≫. BBC News, 03-08-2005. [Consulta: 21 gener 2014].
- ↑
≪
Sudan bids rebel leader farewell
≫.
BBC News
, 06-08-2005.