|
Per a altres significats, vegeu ≪
Tilly
≫.
|
Joan t'Serclaes de Tilly
(
Tilly
(
Villers-la-Ville
,
Brabant
)
febrer
de 1559 ? mort a
Ingolstadt
(
Baviera
),
30 d'abril
de
1632
) era un
general
i
mercenari
de la
Lliga catolica
.
[1]
[2]
Va neixer al castell de Tilly, al
ducat de Brabant
als
Paisos Baixos espanyols
, actualment un nucli del
municipi
de Villers-la-Ville al
Brabant Valo
a
Belgica
. Va estudiar al col·legi dels
jesuites
a
Colonia
. La seva carrera militar comenca al servei de l'exercit de l'
Imperi Espanyol
, amb el qual va participar sota el comandament d'
Alexandre Farnese
al
Setge d'Anvers
el 1585. Despres va canviar de camp i servir a l'exercit
austriac
.
El seu major fet d'armes va ser la seva victoria a la
Batalla de la Muntanya Blanca
(Bila Hora) prop de
Praga
el 1620. El 1622 va conquerir
Heidelberg
. Va protegir la famosa
Biblioteca Palatina
contra el pillatge dels seus soldats, nomes per a poder enviar tots els llibres cap a Roma al papa
Gregori XV
, en esperar de despullar aixi el protestantisme del seu equip intel·lectual vital. La majoria dels llibres robats es troben fins avui a la
Biblioteca Vaticana
.
[3]
Despres de la victoria a la
Batalla de Lutter
de
1626
, amb
Albert de Wallenstein
, el 1627 va fer estralls a
Holstein
i saquejar
Boizenburg
i els pobles com
Neuendorf
a l'entorn de
Gluckstadt
, aleshores una possessio
danesa
.
[4]
Escultura equestre a
Alltoting
El
10 de maig
de
1631
va conquerir la ciutat de
Magdeburg
dels
protestants
on les seves tropes van perpetrar una
massacre
sense quarter.
[5]
Almenys 20.000 civils van morir i quasi tota la ciutat va ser incendiada. Els historiadors no es posen d'acord en si aquest massacre va ser volguda per Tilly, o si nomes la considerava com un mer dany col·lateral inevitable d'un objectiu militar bo en el marc de la seva missio divina d'exterminar el protestantisme, de la qual el general, n'era un creient catolic idealista convencut.
[6]
Pels civils morts i expulsats, el resultat era el mateix: dels 35.000 habitants, el 1639 en quedaven 450. Els que no van morir al massacre, van sucumbir a les epidemies o a la fam o van fugir de la furia bel·lica. Aquesta operacio nogensmenys va ser l'apogeu i l'inici de la fi de la seva carrera. La resistencia protestant va reorganitzar-se i encara el mateix any, el seu exercit va ser derrotat el setembre de 1631 a la
Batalla de Breitenfeld
per una coalicio de
Gustau II Adolf
de
Suecia
i el
Regne de Saxonia
. Durant la seva retirada cap a Baviera va ser ferit a la
batalla de Rain del Lech
i mori poc despres a Ingolstadt.
El seu cos s'exposa en un
feretre
amb finestra a
Alltoting
, on esta venerat com un salvador de la causa
bavaresa
i del
catolicisme
. Del costat protestant, mes aviat es considerat com un militar fonamentalista despietat que no perdonava ni la poblacio civil i saquejava ciutats i campanyes a qui pot mes. Durant la reconfessionalitzacio del segle
xix
ambdos camps van mobilitzar els seus historiadors per a redactar la seva versio.
[6]
El 1932, a l'inici del
nacionalsocialisme
, Tilly va ser redescobert i presentat, conformement a la
ideologia
de l'epoca com una persona que nomes va fer el seu deure de soldat per a la
patria
, un exemple pedagogic ≪per a la joventut per a qui el mot soldat te encara el so encisador de masculinitat decidida amb la forca de defensar-se.≫
[7]
Queda una persona controvertida, i tot al seu poble natal com al lloc de la seva mort, el debat ≪sant o
criminal de guerra
≫ queda viu fins avui. A Villers, Michel Majoros va oposar-se el 1998 contra el folklore amb festa-Tilly, cervesa-Tilly ecc: una persona amb tant de sang a les mans al seu parer no podia ser comercialitzada turisticament sense reflexio critica. El 2010 una discussio animada esclata entre els
batlles
d'Alltoting i de Magdeburg, quan el primer volia batejar un institut nou ≪Escola Tilly≫ al qual el segon va respondre que el general Tilly no era cap exemple dels valors
humanistics
de l'ensenyament public.
[6]
- ↑
≪
Joan t'Serclaes de Tilly
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
La posicio de l'apostrof es una font de confusio. Prove d'una elisio d'un ≪e≫ neutre d'un antic
genitiu
del neerlandes ≪d(e)s heren Claes≫, que significa fill ≪del senyor Claes≫, i la subseguent i habitual transformacio de la ≪d≫
sonora
en ≪t≫
sorda
davant la ≪s≫ sorda. L'apostrof s'ha de posar doncs darrere la ≪t≫, on l'elisio va fer-se. La confusio prove del fet que al neerlandes actual, l'article ≪het≫ s'elideix com a ≪'t≫ i que els parlants d'avui ja no reconeixen l'antic genitiu dins del nom de t'Serclaes. La ≪t≫ davant el nom s'escriu amb minuscula com es sol fer amb l'article de cognoms de nobles.
Winkler
, Johan.
De Nederlandsche Geslachtsnamen
(en neerlandes). Haarlem: H.D. Tjeenk Willink, 1885, p. 146.
- ↑
Martin Arnke,
≪Die hohere Moral der Diebe: Schon immer bereicherten sich siegreiche Heere an den Kunstschatzen der geschlagenen Nationen ?mit bestem Gewissen. ≫
,
Die Zeit
, 6 de novembre de 2008 (en catala: ≪La moral superior dels lladres. Des de sempre els exercits vencedors van robar amb bona consciencia el patrimoni artistic de les nacions vencudes≫)
- ↑
Chapman
, Benjamin.
The History of Gustavus Adolphus and of the Thirty Years' War Up to the King's Death: With Some Account of Its Conclusion by the Peace of Westphalia Anno 1648
(en angles). Longman, Brown, Green and Longmans, 1856, p. 171-177.
- ↑
Wilson
, Peter Hamish.
The Thirty Years War: Europe's Tragedy
(en angles). Harvard University Press, 2009, p.467-470.
ISBN 0674036344
.
- ↑
6,0
6,1
6,2
Tobias von Elsner, ≪Tilly und die Zerstorung Magdeburgs 1631: Erzahlungen von Heldentum, Kriegsverbrechen und Opfertod≫ en: Ortwin Pelc (redaccio),
Mythen Der Vergangenheit: Realitat und Fiktion in Der Geschichte
, Ed. Vandenhoeck & Ruprecht, 2012, pagines 179 ss.
ISBN 9783862349340
(en catala: ≪Tilly i el massacre de Magdeburg 1631: contes d'heroisme, crims de guerra i sacrifici≫ en:
Mites del passat: realitat i ficcio a la historia)
- ↑
Gilardini,1932, citat per Tobias von Elsner,
op.cit.
Bibliografia
[
modifica
]
- Onno Klopp,
Tilly im dreißigjahrigen Krieg.
, Stuttgart, ed. Cotta, 1861 (2 toms) (en catala: Tilly a la Guerra dels Trenta Anys)