Joan XXIII de Pisa

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaJoan XXIII de Pisa

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 1370 Modifica el valor a Wikidata
Napols (Italia) Modifica el valor a Wikidata
Mort 22 desembre 1419 Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Florencia (Italia) Modifica el valor a Wikidata
Sepultura Florencia Modifica el valor a Wikidata
Antipapa
1410 ? 1415
←  Alexandre V Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Religio Esglesia Catolica Modifica el valor a Wikidata
Formacio Universitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio sacerdot catolic  (1410 (Gregoria) –) Modifica el valor a Wikidata
Consagracio Jean Allarmet de Brogny Modifica el valor a Wikidata
Participa en
5 novembre 1414 Concili de Constanca Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 233353567 Modifica el valor a Wikidata

Joan XXIII ( Napols , 1370 - Florencia , 1419 ), antipapa de l' Esglesia Catolica entre el 1410 i el 1415 .

Nascut com Baldassare Cossa, va ser senyor de Bolonia des del 1403 [1] i el 1404 va comprar Faenza a Astorre Manfredi , que mantenia una llarga guerra amb Alberico da Barbiano per 25.000 florins. [2] Va ser escollit Papa el 1410 pel Concili de Pisa . Aliat amb Lluis II de Provenca torna a Roma i prengue possessio de la seu del Vatica i derrotaren Ladislau I de Napols a la batalla de Roccasecca el 1411 , [3] pero aquest va tenir temps per reagrupar-se i el 12 de juliol Lluis va tornar a Roma, pero el 3 d'agost la manca de diners i el descontentament dels seus liders el van obligar a tornar definitivament a la Provenca. Ladislau va aprofitar el desordre a Italia per ampliar el seu regne, apropiant-se dels Estats Pontificis atacant el 1413 fent fugir Joan XXIII i els seus cardenals hagueren de fugir de Roma [4] a Florencia , on demana la proteccio de l' emperador Segimon ( 1410 - 1437 ), qui era al nord d'Italia mirant de convocar un concili que poses fi al Cisma d'Occident . El 30 d'octubre del 1413 , l'emperador Segimon convida Benet XIII, Gregori XII, Joan XXIII i tota la Cristiandat al Concili General de Constanca , convocat per a l' 1 de novembre del 1414 . Excomunicat en el Concili de Constanca el 1415 , va ser nomenat bisbe de Frascati per Marti V , i el 1416 perde la senyoria de Bolonia, per una revolta que la posa en mans d' Anton Galeazzo Bentivoglio . [1] Mort el 1419 , esta enterrat a Florencia, dins del Baptisteri, en un monument funebre obra de Donatello i de Michelozzo .

Referencies [ modifica ]

  1. 1,0 1,1 Giovanni . ≪ Cronaca di Bologna: 1443-1452 ≫. Costa, 2000. [Consulta: 16 gener 2022].
  2. Vanzon , Carlo Antonio. Dizionario universale della lingua italiana, ed insieme di geografia ... mitologia (en italia), 1841, p. 114.  
  3. Carafa , Giovanni Battista. Dell'historie del Regno di Napoli (en italia), 1572, p. 158.  
  4. Creighton , Mandell. The great schism. The Council of Constance, 1378-1418 (en angles). 1882: Houghton, Mifflin & Company, p. 249.  


Precedit per:
Alexandre V
Antipapa
Papa de la linia de Pisa

1410 - 1415
Succeit per:
Darrer cismatic


Papes del Cisma d'Occident
Antipapa Benet XIVCliment VIII de PeníscolaBenet XIII d'AvinyóBenet XIII d'AvinyóJoan XXIII de PisaJoan XXIII de PisaAlexandre VGregori XIIInnocenci VIIInnocenci VIIBonifaci IXUrbà VIBenet XIII d'AvinyóCliment VII d'AvinyóMartí VGregori XI
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Joan XXIII de Pisa