Joan Blanquer i Panades
(
Castellar del Valles
,
8 de maig
de
1912
-
Sabadell
,
2002
) fou un director de cinema amateur catala.
Nascut al
moli de Fontscalents
de Castellar del Valles, Joan Blanquer i Panades era un administratiu de professio que dedica gran part de la seva a realitzar pel·licules i documentals amateurs i desenvolupa una intensa activitat en cineforums del Valles Occidental.
Despres de la Guerra Civil, l'any 1940 va anar viure a Sabadell, es va casar amb Celia Carrate i va tenir un fill.
La seva obra mes coneguda es
El pa nostre de cada dia
, filmada l'any
1950
juntament amb el cineasta i camera sabadellenc
Ramon Bardes i Abella
, en que critica les condicions de vida de la postguerra a
Espanya
, gravant com arriba a Sabadell un nen famelic, provinent de la immigracio dels anys 50 a Catalunya. Blanquer tambe fou guionista de diferents pel·licules amateurs, guardonades per revistes especialitzades.
[1]
El 1985 promogue l'entitat Amics de la Filmoteca de Sabadell que, gracies a la seva iniciativa, edita "
Cinescrits
" (1983-85, quatre num.). Professor de catala durant el franquisme i capdavanter de l'activitat cultural a la ciutat.
[2]
L'any 1995, la Fundacio Lluis Carulla li va atorgar el
Premi d’Actuacio Civica
per la seva tasca com a professor de catala durant el franquisme i el seu activisme en diverses iniciatives culturals de Sabadell: els Amics del Cinema, la delegacio d'
Omnium Cultural
a Sabadell i la
Fundacio Bosch i Cardellach
.
[3]
Va col·laborar amb la
Unio Excursionista de Sabadel
l, la Comissio Municipal de Normalitzacio Linguistica i l'
Arxiu d’Historia de Castellar
. Tambe va ser jurat del
Premi Pere Quart d’humor i satira
i va col·laborar a la Forja, Placa Vella i Artilletres.
[4]
L'any 2000 l'Ajuntament de Castellar va publicar el llibre
Castellar en el meu record
[4]
on es recullen els 60 articles que Joan Blanquer havia anat publicant al setmanari Forja. En aquest aplec de records l'autor explica la vida, els costums, les tradicions dels castellarencs i de les entitats de l'epoca.
El seu llegat tambe deixa una dedicacio en la promocio de la cultura i
llengua catalana
(va ser accionista de la discografica
Edigsa
) aixi com diferents investigacions sobre historia local. Mori a Sabadell l'any 2002.
[1]
A la poblacio natal, hi ha un centre educatiu dedicat a la seva memoria.
[5]
Enllacos externs
[
modifica
]