Jean-Pierre Leaud
(
Paris
,
28 de maig
de
1944
) es un
actor
de cinema
frances
, conegut per la seva col·laboracio amb el director frances
Francois Truffaut
(en set pel·licules) i
Jean-Luc Godard
(en nou pel·licules).
[1]
Encara que el 1957 ja havia intervingut en la pel·licula
La Tour, Prends Garde!
de
Georges Lampin
, va assolir la fama com a actor quan tenia 14 anys en el paper d'
Antoine Doinel
, un
alter ego
del director frances Francois Truffaut, a
Les Quatre Cents Coups
.
[2]
Al llarg d'un periode de vint anys, va protagonitzar en quatre pel·licules mes de Truffaut, la vida de Doinel, en les tres ultimes juntament amb l'actriu
Claude Jade
en el paper de la seva nuvia i despres esposa, Christine.
Aquestes pel·licules van ser
Antoine et Colette
(1962), episodi de la pel·licula col·lectiva
L'amour a vingt ans
(1962),
Baisers voles
(1968),
Domicile conjugal
(1970) i
L'Amour en fuite
(1978).
[3]
Tambe va participar en altres films de Truffaut en papers diferents del d'Antoine Doinel, com a
Les dues angleses i el continent
(1971) i
La nit americana
(1973).
[4]
Leaud ha actuat tambe en pel·licules d'altres influents directors, com Jean Eustache,
Jean-Luc Godard
,
Bernardo Bertolucci
,
Pier Paolo Pasolini
,
Aki Kaurismaki
,
Tsai Ming-Liang
i
Olivier Assayas
. Amb aquests tres ultims, la seva filmografia va ser ressuscitada.
[5]
Kaurismaki li va donar papers diferents dels habituals de Leaud perque, en paraules del director fines, sempre s'ha dit que Leaud fa de si mateix.
[6]
El seu personatge en les pel·licules del cicle Doinel pot considerar-se com un alter ego de Truffaut, ja que aquestes pel·licules contenen molts aspectes autobiografics que remeten a la vida de Truffaut; aixi, per exemple, en
Els 400 cops
: el preadolescent amb seriosos problemes familiars i escolars, l'absentisme escolar (en el cas de Truffaut, per assistir al cinema), els petits robatoris... En les posteriors pel·licules de la serie potser no son tan clares les referencies a la vida de Truffaut, pero s'endevinen en detalls com la desercio (i posterior empresonament) del protagonista, l'atzarosa vida sentimental d'aquest, el seu interes per la lectura...
La seva filmografia es valorada per la critica com la millor d'un actor europeu.
[7]
No obstant aixo, l'actor no ha estat molt valorat per la critica.
[8]
[9]
En televisio
[
modifica
]
- 1973
:
L'Education sentimentale
, de
Marcel Cravenne
- 1981
:
Le Petit Pommier
, de
Liliane de Kermadec
- 1982
:
Mersonne ne m'aime
de
Liliane de Kermadec
- 1985
:
L'Herbe rouge
, de
Pierre Kast
- 1985
:
Le Tueur assis
, de
Jean-Andre Fieschi
- 1985
:
Neo Polar
(serie) de
Philippe Venault
, episodi
Des choses qui arrivent
- 1986
:
Grandeur et decadence d'un petit commerce de cinema
, de
Jean-Luc Godard
- 1988
:
Les Ministeres de l'Art
, de
Philippe Garrel
- 1990
:
Le Gorille
, serie, episodi
Le Gorille poker
de
Peter Patzak
: Bicchieri
- 2009
:
L'Homme aux cercles bleus
, de
Josee Dayan
- ↑
Jean-Pierre Leaud : un acteur parmi la foule
, a philitt.fr, 10 d'octubre de 2013
- ↑
Los 70 anos de Antoine Doinel
a
Fotogramas
- ↑
Las aventuras de Antoine Doinel (Francois Truffaut)
a revistamagnolia.es
- ↑
Truffaut's last interview
a newyorker-com
- ↑
30 anos sin Truffaut
, El Dia de Cordoba, 20 d'octubre de 2014
- ↑
“Queria que terminara como un cuento de hadas”
, pagina12.com, 24 de maig de 2012
- ↑
Jean-Pierre Leaud - Francois Truffaut, l'histoire d'une longue complicite
, telerama.fr, 6 d'agost de 2010
- ↑
Encuentros digitales con Carlos Boyero
a El Mundo
- ↑
≪
Copia archivada
≫. Arxivat de l'
original
el 10 de febrer de 2015. [Consulta: 10 febrer 2015].
- ↑
≪Legion d'honneur : 681 decores, dont les militaires tues par Merah≫.
Le Monde
, 01-01-2013.
- ↑
Yannick Vely. ≪
Jean-Pierre Leaud couronne de la Palme d'or d'honneur
≫.
Paris Match
, 10-05-2016. [Consulta: 10 maig 2016].
|
|---|
| 1956?1975
| |
|---|
| 1976?2000
| |
|---|
| 2001?2020
| |
|---|