Jaume Espona i Brunet

Biografia
Naixement	6 febrer 1888 Barcelona
Mort	3 agost 1958 (70 anys) Barcelona
Activitat
Ocupacio	empresari , bibliofil , col·leccionista d'art , mecenes
Premis (1960)   Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona

Jaume Espona i Brunet , tambe conegut com a Santiago Espona i Brunet ^[1] ( Barcelona , 6 de febrer de 1888 - Barcelona, 3 d'agost de 1958 ) fou un industrial, col·leccionista d' art , ^[2] bibliofil i mecenes catala, molt vinculat a la Junta de Museus i fill il·lustre de Sant Joan de les Abadesses .

Fou regidor de l' Ajuntament de Barcelona . Va subvencionar economicament la restauracio del Monestir de Sant Joan de les Abadesses i va reunir una important col·leccio d'art i de llibres incunables. El seu llegat va anar a parar a diferents museus catalans, entre els quals es troben el Museu Nacional d'Art de Catalunya , el Museu Episcopal de Vic , el Museu Arqueologic de Barcelona , el Museu Maritim i la Biblioteca de Catalunya . Com a industrial, era el propietari d'una fabrica de filats, que cedi a la fundacio que ell mateix crea, la Fundacio Espona, per a ajudar a malalts necessitats. ^[3]

Biografia [ modifica ]

La familia del seu pare era originaria de Torello , on tenien una casa pairal , i eren propietaris d'una fabrica textil al municipi de Sant Joan de les Abadesses . Jaume Espona va neixer al carrer Fontanella de Barcelona, fill de Josep Espona i Font, de Torello, i de Francesca Brunet i Perdigo, de Barcelona, sent inscrit al registre com a Jaume Josep Francesc Espona i Brunet. ^[4]

Espona no es va casar pero va establir amistat amb molts intel·lectuals i artistes de l'elit catalana, cosa que li va despertar una gran passio per l'art i per les persones. La seva situacio economica li va permetre diversos projectes de mecenatge a Sant Joan de les Abadesses, com costejar part de la renovacio i condicionament de les escoles de noies de les Germanes Carmelites, aixi com l'arranjament de patis i jardins, contractant als artesans de la vila, que al seu temps van ser dirigits per l'arquitecte Duran i Reynals.

Durant la Guerra Civil espanyola , Espona fou perseguit pel fet de ser empresari. Per amagar-se dels seus enemics, va ser ingressat pel doctor Reventos a la Clinica Plato . ^[5] Des d'alla, amb l'ajuda de Ventura Gassol , fou portat a un vaixell angles que el porta a Italia temporalment.

De nou a Catalunya, va subvencionar economicament la restauracio del Monestir de Sant Joan de les Abadesses , fet pel que es recordat a la vila com a fill il·lustre. Al mateix municipi va edificar una segona colonia prop de la fabrica familiar, la Colonia Espona , un edifici d'estil neopopular projectat el 1944 per Raimon Duran i Reynals , arquitecte de confianca d'Espona.

La Colonia Espona es va edificar pels encarregats de la fabrica textil i per aquest motiu tambe se l'anomenava com "La Colonia dels Encarregats". L'edifici te mes de 2.000 metres quadrats, i originalment havia tingut uns jardins i entorns que superaven els 6.000 metres quadrats de gran bellesa. Aquests jardins varen quedar destruits en bona part quan es va construir un bloc d'habitatges a la part de darrere de la colonia, el proces pel qual la Fundacio Espona (hereus del patrimoni del Sr Espona) va cedir aquest terreny a un constructor de Sant Joan per al seu benefici particular es molt fosc, i va rebre moltes critiques en el seu moment. Despres de dificultats economiques i diversos processos d'embargament de l'empresa de filatures de coto, l'edifici en questio va passar a ser de titularitat municipal, va ser atorgat a la Fundacio Emma l'any 2005 i actualment (2015), ja esta totalment restaurat i adaptat al seu us per a gent gran.

Entre 1928 i 1943 va reformar la casa pairal dels seus pares a Torello, incorporant-hi pintures murals i d'altres decoracions. A causa d'un problema fisic que l'acomplexava, no li agradava molt estar envoltat de gent ni fer-se fotografies.

La col·leccio Espona [ modifica ]

Gran col·leccionista d'art i de llibres, va aconseguir grans obres de mestres com el Greco o Zurbaran , i tambe va col·leccionar obres de pintura catalana d'artistes com Isidre Nonell , Dario de Regoyos , Francisco Gimeno , Marti i Alsina , Joaquim Vayreda , Santiago Rusinol , Josep Maria Sert , i de pintors mes antics com Mir , Pidelaserra , Meifren , Josep Llimona , Sisquella i Olga Sacharoff , entre d'altres. Tambe va adquirir escultures d'autors de renom com Manolo Hugue , Pau Gargallo , Casanovas o Viladomat . Tot aixo sense oblidar la seva amplia col·leccio d'imatges romaniques i el frontal d'Esquius, una pintura romanica del segle  xii .

Abans de morir, va llegar la seva col·leccio artistica a la Junta de Museus de Catalunya, la qual va ser lliurada, despres de la mort d'Espona, per Fernando Boter Mauri en un acte al Salo del Tinell , en presencia de l'alcalde de la ciutat, Josep Maria de Porcioles . ^[6] La ciutat, a canvi, li va atorgar postumament la Medalla de la Ciutat en categoria d'Or el gener de 1960. ^[7] La seva col·leccio de llibres ingressa a la Biblioteca Central ^[8] de la Diputacio de Barcelona, actualment Biblioteca de Catalunya . Aquest llegat estava format per una extensa col·leccio de llibres, on hi havia incunables , llibres d'hores , manuscrits , impresos gotics i arcaics, entre d'altres i una gran col·leccio de pintures. ^[9]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• FOLCH I TORRES, Joaquim , El Legado de la Coleccion Espona Expuesta en el Tinell . Destino num 1121, pp 10-11.

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Jaume Espona i Brunet

• Inventari de la Col·leccio de llibres donada per Espona
• Col·leccio Espona a la Biblioteca de Catalunya ^{[ Enllac no actiu ]}