Jaume Espona i Brunet
, tambe conegut com a
Santiago Espona i Brunet
[1]
(
Barcelona
,
6 de febrer
de
1888
- Barcelona,
3 d'agost
de
1958
) fou un industrial,
col·leccionista
d'
art
,
[2]
bibliofil i mecenes catala, molt vinculat a la
Junta de Museus
i fill il·lustre de
Sant Joan de les Abadesses
.
Fou regidor de l'
Ajuntament de Barcelona
. Va subvencionar economicament la restauracio del
Monestir de Sant Joan de les Abadesses
i va reunir una important col·leccio d'art i de llibres incunables. El seu llegat va anar a parar a diferents museus catalans, entre els quals es troben el
Museu Nacional d'Art de Catalunya
, el
Museu Episcopal de Vic
, el
Museu Arqueologic de Barcelona
, el
Museu Maritim
i la
Biblioteca de Catalunya
. Com a industrial, era el propietari d'una fabrica de filats, que cedi a la fundacio que ell mateix crea, la Fundacio Espona, per a ajudar a malalts necessitats.
[3]
La familia del seu pare era originaria de
Torello
, on tenien una
casa pairal
, i eren propietaris d'una fabrica textil al municipi de
Sant Joan de les Abadesses
. Jaume Espona va neixer al carrer Fontanella de Barcelona, fill de Josep Espona i Font, de Torello, i de Francesca Brunet i Perdigo, de Barcelona, sent inscrit al registre com a Jaume Josep Francesc Espona i Brunet.
[4]
Espona no es va casar pero va establir amistat amb molts intel·lectuals i artistes de l'elit catalana, cosa que li va despertar una gran passio per l'art i per les persones. La seva situacio economica li va permetre diversos projectes de mecenatge a Sant Joan de les Abadesses, com costejar part de la renovacio i condicionament de les escoles de noies de les Germanes Carmelites, aixi com l'arranjament de patis i jardins, contractant als artesans de la vila, que al seu temps van ser dirigits per l'arquitecte Duran i Reynals.
Durant la
Guerra Civil espanyola
, Espona fou perseguit pel fet de ser empresari. Per amagar-se dels seus enemics, va ser ingressat pel doctor
Reventos
a la
Clinica Plato
.
[5]
Des d'alla, amb l'ajuda de
Ventura Gassol
, fou portat a un vaixell angles que el porta a
Italia
temporalment.
De nou a Catalunya, va subvencionar economicament la restauracio del
Monestir de Sant Joan de les Abadesses
, fet pel que es recordat a la vila com a fill il·lustre. Al mateix municipi va edificar una segona colonia prop de la fabrica familiar, la
Colonia Espona
, un edifici d'estil neopopular projectat el
1944
per
Raimon Duran i Reynals
, arquitecte de confianca d'Espona.
La Colonia Espona es va edificar pels encarregats de la fabrica textil i per aquest motiu tambe se l'anomenava com "La Colonia dels Encarregats". L'edifici te mes de 2.000 metres quadrats, i originalment havia tingut uns jardins i entorns que superaven els 6.000 metres quadrats de gran bellesa. Aquests jardins varen quedar destruits en bona part quan es va construir un bloc d'habitatges a la part de darrere de la colonia, el proces pel qual la Fundacio Espona (hereus del patrimoni del Sr Espona) va cedir aquest terreny a un constructor de Sant Joan per al seu benefici particular es molt fosc, i va rebre moltes critiques en el seu moment. Despres de dificultats economiques i diversos processos d'embargament de l'empresa de filatures de coto, l'edifici en questio va passar a ser de titularitat municipal, va ser atorgat a la Fundacio Emma l'any 2005 i actualment (2015), ja esta totalment restaurat i adaptat al seu us per a gent gran.
Entre
1928
i
1943
va reformar la casa pairal dels seus pares a Torello, incorporant-hi pintures murals i d'altres decoracions. A causa d'un problema fisic que l'acomplexava, no li agradava molt estar envoltat de gent ni fer-se fotografies.
La col·leccio Espona
[
modifica
]
Gran col·leccionista d'art i de llibres, va aconseguir grans obres de mestres com el
Greco
o
Zurbaran
, i tambe va col·leccionar obres de pintura catalana d'artistes com
Isidre Nonell
,
Dario de Regoyos
,
Francisco Gimeno
,
Marti i Alsina
,
Joaquim Vayreda
,
Santiago Rusinol
,
Josep Maria Sert
, i de pintors mes antics com
Mir
,
Pidelaserra
,
Meifren
,
Josep Llimona
,
Sisquella
i
Olga Sacharoff
, entre d'altres. Tambe va adquirir escultures d'autors de renom com
Manolo Hugue
,
Pau Gargallo
, Casanovas o
Viladomat
. Tot aixo sense oblidar la seva amplia col·leccio d'imatges romaniques i el frontal d'Esquius, una pintura romanica del segle
xii
.
Abans de morir, va llegar la seva col·leccio artistica a la
Junta de Museus
de Catalunya, la qual va ser lliurada, despres de la mort d'Espona, per Fernando Boter Mauri en un acte al
Salo del Tinell
, en presencia de l'alcalde de la ciutat,
Josep Maria de Porcioles
.
[6]
La ciutat, a canvi, li va atorgar postumament la Medalla de la Ciutat en categoria d'Or el gener de 1960.
[7]
La seva col·leccio de llibres ingressa a la Biblioteca Central
[8]
de la Diputacio de Barcelona, actualment
Biblioteca de Catalunya
. Aquest llegat estava format per una extensa col·leccio de llibres, on hi havia
incunables
,
llibres d'hores
,
manuscrits
, impresos gotics i arcaics, entre d'altres i una gran col·leccio de pintures.
[9]
- ↑
L'intercanvi de noms entre Jaume i Santiago es frequent en aquella epoca. Per exemple, Santiago Rusinol va ser inscrit en realitat com a Jaume Rusinol.
- ↑
Bassegoda
, Bonaventura
. ≪Introduccio≫. A: Bonaventura Bassegoda.
Col·leccionistes, col·leccions i museus
. Barcelona: UdL, UAB, UdG i MNAC, 2007, p. 10 (Memoria Artium).
ISBN 978-84-8043-174-3
.
- ↑
≪
Jaume Espona i Brunet
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1888, numero de registre 760.
- ↑
Historia de l'Hospital Plato
- ↑
≪
El legado Espona en el Salon del Tinell
≫.
La Vanguardia
, 24-12-1958, pag. 31.
- ↑
≪
Bellas Artes y Museos
≫.
Gaseta municipal de Barcelona
, 25-01-1960, pag. 74.
- ↑
P. Bohigas, Inventario de la coleccion de libros donada por Santiago Espona y Brunet, Barcelona, 1960
- ↑
Legado Espona. Catalogo Guia, Barcelona: Junta de Museos, 1954
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]