Vista d'una part dels jardins
Dades del contacte i horari
- horari: cada dia de les 08.00 a la posta del sol.
- Tel. 96.352.54.78 Ext.4304
- Cr/ Sant Pius V, s/n
46010
Valencia
(barri de la
Trinitat
, districte de
La Saidia
)
Els
Jardins del Real
, tambe conegut com a
Vivers municipals
es un parc municipal de la ciutat de
Valencia
. Se situa entre els carrers de Jaca, Pintor Genaro Lahuerta, Cabanilles i General Elio, i l'
avinguda de Blasco Ibanez
, al barri de la
Trinitat
. Al sud, fita amb el
Jardi del Turia
. El seu origen es troba en els jardins de l'avui en dia desaparegut
Palau del Real
. Aquest parc es el segon mes gran de la ciutat darrere del mateix Turia.
Els jardins formaven part de la finca del Real, el centre de la qual era el
Palau del Real
, una quinta de recreacio o al-munya ordenada construir per
Abd al-Aziz
al segle
xi
.
[1]
L'arabista Henri Peres en el seu llibre
Esplendor d'al-Andalus
, parla de la bellesa i grandiositat del palau, que "comprenia un gran jardi plantat d'arbres fruiters i flors i un riu que el travessava, i en el centre es trobava el palau, amb pavellons ricament decorats, que s'obrien al jardi".
[2]
Els jardins foren utilitzats com a vivers almenys des del 1560, quan Felip II hi encomanava una gran quantitat de tarongers i llimeres per a embellir els jardins del seu
Palau d'Aranjuez
.
[1]
Finalment el
1810
, el Palau del Real fou enderrocat enmig del
conflicte amb la Franca napoleonica
per motius de defensa. El
1869
els jardins, ja sense el seu palau, foren entregats a la
Diputacio Provincial
.
[1]
El nom del
Real
ve del temps de domini musulma, quan aquesta paraula designava una residencia de la noblesa urbana. Aquest nom sobrevisque la Conquesta, i actualment s'aplica a tot el districte del
Pla del Real
. Els jardins reben igualment dos noms, el segon del qual es els
vivers municipals
. Aquest s'empra des del
1903
, quan els jardins passaren a ser propietat municipal. Sembla que el nom "Viver" ve de "l'horta del Viver", nom d'una llacuna o viver que s'utilitzava per a regar els jardins.
[1]
Roserar
El parc te una forma rectangular de 2:1, i es la resulta d'un eixample modern d'una antiga finca musulmana (
real
) que fou mantinguda pels reis cristians. Aixi doncs la meitat sud correspon als antics jardins del
Palau del Real
, mentre que la meitat nord son terrenys recuperats per l'ajuntament.
[1]
Vista del jardi
Esta dividit en diversos jardins de diferent funcio, tant decorativa com d'oci. Entre elles, hi ha un circuit de cotxes infantil; una font envoltada d'un laberint; estanys travessats per pontons de fusta; bars i d'altres serveis. A l'entrada principal, de cara al riu al carrer de
Pius V
, hi ha un jardi ornamental amb passatges i camins enmig d'illes de flors, fonts, estatues i arbres centenaris. Des de l'altra gran entrada que dona a l'avinguda de Blasco Ibanez, hi ha acces motoritzat amb un gran passeig que porta fins al
Museu Municipal de Ciencies Naturals
i a l'esquerra, una placa elevada des de la qual s'albira la resta del parc i on nens i nenes acostumen a jugar. Aci tambe hi ha un petit aviari.
Al sud-est del parc trobem dos tossals, anomenats muntanyetes d'Elio, que son producte de l'ordre del mateix
General Elio
d'amuntegar els enderrocs del
Palau del Real
en forma de pujol.
[1]
Aquests, junt amb un al
Jardi de Montfort
, constitueixen un element decoratiu curios en un recinte majorment pla.
A tot arreu hi ha una gran quantitat d'estatues variades, destacant les de les quatre estacions, encarnades per les figures mitologiques de
Venus
,
Diana
,
Apol·lo
i
Cronos
; tambe n'hi ha una de
Mickey Mouse
, i un bust de la
Dama d'Elx
. A prop del passeig hi ha un parterre amb vint columnes de marbre titulat "despertar" per Juli Benlloch en
1916
. Junt amb un dels tossals de l'antic Palau del Real, hi ha una placa sobre un pedestal decorat amb les armes de Valencia amb el bust de
Constanti Llombart
(Carmelo Navarro Llombart) en bronze, creat per Ramon Andres Cabrelles el juliol del
1928
, i que porta la inscripcio: "Tot s'ho mereix Valencia. Per a Valencia tot. Fon son lema". Igualment hi ha monuments al poeta
Vicent-Wenceslau Querol
, Fra Pedro Ponce de Lleo i al canonge
Roc Chabas
.
[1]
Al nord del parc es troba l'enorme pavello municipal de la
Fira de Juliol
inaugurat el 1926 i dissenyat per Carlos Cortina. Aquest pavello de fusta i en estil revivalista te una superficie de 14 per 33 metres amb una alcada de 23 metres. En un principi s'havia de traslladar cada any a
l'Albereda
pero ara s'utilitza com a instal·lacio permanent per a concerts, com els de les
Falles
. A aquesta esplanada s'hi ha reconstruit dues tipiques
barraques valencianes
, rodejades d'horta.
[1]
Aquests jardins contenen una de les entrades al
Museu de Belles Arts
, a traves de l'esplanada anomenada
del roserar
, i que dona al
Pati de l'Ambaixador Vich
. A l'entrada hi havia una font de marbre rosa i gris procedent del
monestir de la Valldigna
, que ha sigut restaurada i tornada al seu emplacament original de la Valldigna, i substituida per una altra dedicada a "l'aigua". Antigament hi era tambe el
Zoo de Valencia
, que ara resta tancat i ha sigut relocalitzat a prop de
Mislata
.
[1]
Al voltant dels jardins hi ha una reixa de ferro forjat de gran alcada. L'inici d'aquesta es en el traslladat d'una part del vall dels
Jardins de la Glorieta
el 1926, i que datava ja del
1860
. Pel que fa a la flora dels vivers, hi ha col·leccions de begonies, cactus, clavells i altres flors; quentias, ficus, araucaries, pinsaps, xiprers, falagueres, agreuges, figueres de pala, azalees, rododendrons, cocos, dracenas, extralixis, colocasies, paudanes, palmeres, mauritaniques, platans americans i un llarg etcetera.
[1]
En ser tan gran el parc disposa d'un tren turistic motoritzat que el recorre cada dia.
[1]
- ↑
1,00
1,01
1,02
1,03
1,04
1,05
1,06
1,07
1,08
1,09
1,10
Plana oficial de l'ajuntament
- ↑
article de
Las Provincias
Enllacos externs
[
modifica
]