Jardi de l'antic Manicomi de Sant Boi
Dades
Construccio	1903-1912
Caracteristiques
Estil arquitectonic	Modernisme
Localitzacio geografica
Localitzacio	C/ Doctor Antoni Pujadas n.º 42, Sant Boi de Llobregat

El jardi de l'antic Manicomi de Sant Boi aglutina zones verdes amb elements arquitectonics, entre els quals destaquen uns bancs revestits de trencadis , una construccio en forma de cova-cascada i una capella en forma de gruta de rocalla . Es troben en un terreny annex al Centre de Salut Mental de Sant Joan de Deu , a Sant Boi de Llobregat . La seva autoria no esta documentada, pero per la seva concepcio estructural i semblanca estilistica sembla bastant probable atribuir-la a Antoni Gaudi o algun dels seus col·laboradors, per la seva afinitat amb diverses de les seves obres, especialment el parc Guell . Les obres van ser realitzades entre 1903 i 1912, aproximadament, en estil modernista .

Historia [ modifica ]

El manicomi (o Institut Manicomic) va ser fundat el 1854 pel psiquiatre Antoni Pujadas i Mayans , un metge, politic i empresari nascut a Igualada el 1812 i mort a Barcelona el 1881. Va ser un dels pioners a Espanya de l'hospitalitzacio en l'ambit de la salut mental . Va fundar un establiment de banys medicinals i, el 1850, va ser nomenat director de la Casa de Curacio de Barcelona, institut que va obrir a la cura de malalts mentals. No obstant aixo, a causa de les queixes dels veins, el Govern Civil li va manar establir-se fora de la ciutat, ^[1] pel que es va dirigir a Sant Boi, localitat en la qual va adquirir l'antic convent de la Visitacio, un conjunt religios regentat per servites que va ser desamortitzat el 1835. ^[2]

De l'antic convent es conserva l'esglesia de la Mare de Deu dels Dolors, d'estil renaixentista . El conjunt psiquiatric es va iniciar amb el pavello d'homes, construit en un estil neobarroc , del qual destaca la seva facana, revestida d'estucs en forma de carreus i amb uns balcons de pedra amb florons. Poc despres es va construir el pavello de dones. A comencaments del segle  xx es va edificar una nova esglesia, en estil neogotic . ^[3]

El 1895, el centre va ser adquirit per l' Orde Hospitalari de Sant Joan de Deu , a instancies del pare Benedetto Menni , el nou director de l'institut. El centre va passar a estar assistit pels Germans Hospitalaris de Sant Joan de Deu i les Germanes Hospitalaries del Sagrat Cor de Jesus . ^[4]

Descripcio [ modifica ]

El jardi, iniciat el 1903, es va planificar en estil angles . Estava delimitat pel mur del recinte, dues avingudes i alguns horts, i comprenia diversos camins i parterres, aixi com un llac. Poc despres es van afegir els elements arquitectonics, en estil modernista: una cova-cascada en forma de muntanya artificial rematada per un baldaqui , realitzada el 1906; una gruta de rocalla que servia com a capella a l'aire lliure, situada enmig del llac i construida el 1911; i una placa vorejada per uns bancs de trencadis , acabada el 1912 (com mostra la data realitzada en taulell en un dels bancs). El jardi original tenia mes elements actualment desapareguts, de menor rellevancia, com a ponts, bancs i fonts. Tambe ha desaparegut un diposit d'aigua que albergava una replica de la muntanya de Montserrat , construit el 1910. D'altra banda, en l'actualitat el llac esta sec, aixi com la cascada que sorgia d'unes fonts en la cova artificial. ^[5] Cal remarcar que el perimetre del llac recorda la forma de la mar Mediterrania . ^[6]

La cova-cascada es una construccio de rocalla en forma de muntanya coronada per un baldaqui. La seva estructura es basa en una volta principal de mig hiperboloide de fulla el·liptica concava sostinguda sobre set pilars de mig hiperboloide de fulla convexa, dels quals sorgeix un conjunt de superficies corbes nervades, els nervis de les quals es prolonguen fins a la clau de volta i formen l'esquelet de la volta principal. El baldaqui, de planta circular, te una coberta octogonal sostinguda sobre vuit pilars. En un lateral, un pont d'arc catenari i un viaducte amb escales permet accedir a la part superior de la construccio. En una paret lateral hi ha un balco amb un banc revestit de trencadis . El conjunt esta realitzat amb blocs de pedra sense escalabornar, aixi com petits fragments de quars , gres i conglomerat , lligats amb morter . Les cobertes tenen perfils de ferro i entrebigats de mao . ^[7]

La gruta que feia de capella a l'aire lliure estaba dedicada a la Mare de Deu de Lorda . ^[8] Te planta semicircular, amb un coberta de volta parabolica nervada sostinguda per unes estructures verticals adossades amb forma semicilindrica. La seva forma evoca lleugerament un drac , gracies a dues obertures superiors que podrien ser els ulls i les formes laterals que assemblen una cua. L'estructura albergava dues fonts que abocaven aigua en el llac i podia assemblar el foc que rajava de les gargamelles del drac. La capella te un altar que albergava una estatua de la Mare de Deu, ja desapareguda. El material utilitzat es el mateix que en la cova-cascada. En la volta es va utilitzar tambe malla metal·lica. D'altra banda, l'estructura albergava unes petites obertures que estaven revestides de vidres de colors. ^[9]

La placa dels bancs presenta vuit bancs de diferent longitud, la majoria rectes i un de forma ondulada, realitzats en trencadis de taulell ceramic de diversos colors, a vegades amb motius geometrics o vegetals. Tenen una grandaria i disposicio irregular, amb un moviment ascendent-descendent que forma una composicio sinusoidal. Algunes rajoles son circulars, generalment de color blanc, que solen estar fragmentades en tres o quatre trossos, formant creus, X o Y. Un dels bancs presenta la inscripcio ≪ano≫ i un altre ≪1912≫. ^[10] Per fotografies se sap que antigament hi havia mes bancs, desapareguts en l'actualitat. ^[11]

Tant els bancs de taulells com segurament bona part de les obres de paleta van ser realitzats pels propis pacients del manicomi, ja que s'empraven aquest tipus de treballs manuals com a terapia per als malalts mentals. D'aqui podria venir l'aparenca una mica naif del conjunt. ^[12]

Cal remarcar que aquests bancs van ser realitzats amb anterioritat als del parc Guell, ja que en un d'ells consta la data 1912 realitzada en taulell, mentre que els del parc gaudinia son de 1913-1914. Per aixo, no es tractaria en absolut d'una imitacio, sino que fa suposar una autoria comuna, un proces creatiu portat en paral·lel en totes dues obres. Potser el jardi de Sant Boi va servir de banc de proves per al parc barceloni, igual que la cripta de la Colonia Guell li va servir a Gaudi com a banc de proves per a la Sagrada Familia . ^[13]

L'autoria d'aquestes obres no esta documentada, pero sembla bastant probable atribuir-la al cercle de Gaudi: l'us d'hiperboloides en la cova-cascada apunta directament a l'arquitecte reusenc , que els va usar poc despres en la Sagrada Familia i va ser el primer arquitecte del seu temps a utilitzar aquesta superficie reglada en el terreny de l'arquitectura. Si no es aixi serien d'un autor totalment desconegut que no hauria deixat altres vestigis similars amb posterioritat, sino aquesta obra solitaria que, per la seva audacia estructural, seria gairebe inconcebible veure-la com a obra unica i primerenca d'un autor incipient. Aixo suposaria a mes que Gaudi s'hauria copiat d'aquesta solucio en la seva obra posterior, hipotesi poc probable donada la innata originalitat de l'arquitecte, que mai va agradar d'emular a altres artifexs de la seva epoca i va desenvolupar un estil personal i sense parango en el seu temps. ^[14] De no ser obra directa de Gaudi caldria veure llavors la ma d'un col·laborador o deixeble seu, probablement sota el consell o les directrius del seu mestre. En aquesta linia caldria assenyalar a Josep Maria Jujol , autor del banc ondulat del parc Guell, que tantes semblances guarda amb el de Sant Boi. ^[15] En ultima instancia, es podria apuntar a un mestre d'obres o paleta del mateix cercle gaudinia, i en aquest cas un possible nom a ressenyar seria el de Lluis Pares, un dels paletes del parc Guell que era originari de Sant Boi, fet pel que podia haver traslladat a la seva ciutat natal l'estil que veia al parc-urbanitzacio gaudinia en el qual treballava. ^[14]

Cal remarcar que Gaudi passava sovint pel centre psiquiatric en els anys en que va estar treballant a la cripta de la Colonia Guell a Santa Coloma de Cervello , localitat proxima a Sant Boi. Generalment agafava el tren fins a Cornella , des d'on prosseguia en carruatge, passant pel manicomi, que en estar regentat per un orde religios es probable que mantingues algun contacte amb l'arquitecte, de forta religiositat. ^[16]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Agullo Galilea . Gaudi i els jardins de l'antic ≪manicomi de Sant Boi de Llobregat≫ . Barcelona: Universitat Politecnica de Catalunya , 2019.