Jack William Nicklaus
(
Columbus
,
Ohio
;
21 de gener
de
1940
) es un exgolfista professional
nord-america
, considerat per molts com el millor golfista de la historia, per ser qui ha guanyat mes tornejos
majors
(un total de 18 professionals i 20 si es tenen en compte els dos
Oberts dels Estats Units Afeccionat
que va guanyar en 1959 i 1961).
[1]
La seva robusta aparenca i el seu cabell daurat li han donat l'alies de
Golden Bear
(os daurat)
[2]
En l'
Obert dels Estats Units
de
1962
va guanyar el seu primer torneig professional, alhora que va ser tambe el seu primer major. En aquesta ocasio es va imposar a
Arnold Palmer
comencant una enorme rivalitat entre ambdos. El
1966
, va guanyar el
Masters
per segon any consecutiu, sent l'unic en aconseguir-lo fins a aquest moment. Aquest any tambe va guanyar l'
Obert britanic
amb el qual va assolir adjudicar-se almenys en una ocasio tots els tornejos majors (havia aconseguit el
Campionat de la PGA
el
1963
).
Entre
1971
i
1980
, va guanyar nou majors mes, superant el record de 13 majors que ostentava
Bobby Jones
. ALS 46 anys va assolir el seu 18º torneig major, en el Masters de
1986
, sent el guanyador de mes edat d'un torneig major en la historia. El
1990
es va unir al PGA Tour senior i el
1996
havia guanyat deu tornejos del tour, incloent vuit majors. Va continuar jugant els quatre majors del PGA Tour fins a
2005
, quan va disputar les seves ultimes aparicions en l'Obert britanic i en el Masters. A mes d'aquests titols organitza el seu propi torneig del PGA Tour, el
Memorial Tournament
, escriu llibres sobre tecnica de joc i autobiografics, dissenya camps de golf (la seva companyia es una de les mes importants del mon) i te la seva propia marca d'equipament de golf, que va ser fundada el
1992
.
Nicklaus en el forat 9 del
Masters d'Augusta
de
2006
.
Nicklaus va neixer a
Columbus
,
Ohio
, fill d'un farmaceutic. Va viure en un suburbi d'Upper Arlington i va anar al
Upper Arlington High School
. Quan era nen va vencer un cas de
polio
i als 10 anys va comencar a jugar al
golf
realitzant 51 llancaments en 9 forats. Als 12 va guanyar el seu primer titol de cinc consecutius en el torneig junior de l'Estat d'Ohio.
[3]
Va guanyar l'
Obert d'Ohio
l'any
1956
als 16 anys, competint contra professionals. Mentre assistia a la
Universitat de l'Estat d'Ohio
, va guanyar el titol
nord-america
afeccionat en dues ocasions (1959 i 1961) i un
Campionat NCAA
(1961). En el
US Open
de
1960
va realitzar 282 cops, acabant el segon, a dos cops d'
Arnold Palmer
.
Va representar els Estats Units contra
Gran Bretanya
i
Irlanda
, guanyant la
Walker Cup
tant en 1959 com en 1961 (va guanyar aixi mateix els seus partits individuals). Tambe va ser membre de la victoria en el
Trofeu Eisenhower
de 1960, guanyant el titol no oficial individual amb quatre rondes de 269, un registre encara vigent.
[4]
Va ser nomenat com el lider mundial afeccionat per la revista
Golf Digest
durant tres anys consecutius, de 1959 a 1961. Tambe va guanyar dos
Trans-Mississippi Amateurs
en 1958 en el
Club de camp de Prairie Dunes
i en 1959 en el
Club de camp Woodhill
.
Professional
[
modifica
]
Primeres victories
[
modifica
]
Va comencar la seva carrera professional el 1962. El seu primer titol professional va ser aquest mateix any derrotant a
Arnold Palmer
en el playoff en
Oakmont
per l'
Obert dels Estats Units
. En aquest moment va neixer la rivalitat entre ambdos que va atreure espectadors de la nova tecnologia de
televisio
.
[5]
A finals d'any Nicklaus va aconseguir dues victories mes, a l'
Obert de Seattle
i a l'
Obert de Portland
. Aquest any va acabar amb uns guanys de 60.000 dolars, sent el tercer en el ranquing de l'any i nomenat
novell de l'any
.
L'any
1963
va guanyar dos tornejos
majors
mes, el
Masters
i el
Campionat de la PGA
, a mes d'altres tres tornejos, entre ells el
Torneig de campions
. A final de temporada va ser el segon en la llista de guanys amb 100.000 dolars. El
1964
, no va guanyar cap torneig major pero va ser el primer en la llista de guanys, amb nomes 81.13 dolars de diferencia pel que fa a Palmer. A l'
Obert britanic
en
Saint Andrews
va marcar un nou record al realitzar els ultims 36 forats amb 66-68, encara que aixo no va ser suficient per a guanyar el titol a
Tony Lema
.
Va guanyar el
Masters
els anys
1965
i
1966
, sent el primer a obtenir el titol en dues ocasions consecutives del torneig, i a mes va batre el record del torneig en 1965 amb 271 (va ser batut l'any
1997
per
Tiger Woods
amb 270). En 1966, tambe va guanyar l'Obert britanic en
Muirfield
,
Escocia
, que era l'unic major que li quedava per adjudicar-se. Amb aquesta victoria es va convertir en el jugador mes jove a guanyar els quatre majors (despres el va superar Woods amb 24 anys), que tambe havien aconseguit
Gene Sarazen
,
Ben Hogan
i
Gary Player
.
El
1971
, va assolir guanyar altra vegada els quatre majors, i despres de guanyar el seu tercer Obert britanic el
1978
, ho va realitzar per tercera vegada. El
1967
, va guanyar el seu segon Obert dels Estats Units en el camp de Baltusrol, batent el record de Hogan de 72 forats amb 275 cops.
Resultats dolents
[
modifica
]
Despres de la seva victoria en l'Obert dels Estats Units de 1967 no va guanyar cap torneig major fins a
1970
en St Andrews, sent a mes des de 1968 fins a 1970 el segon o tercer en la llista de guanys. Va augmentar de pes i va perdre condicions fisiques que el van afectar. A finals del
1969
va millorar la seva condicio fisica i va tornar a recuperar el seu rendiment.
[6]
En 1970, va morir el seu pare, Charlie Nicklaus. Poc despres va guanyar l'Obert britanic derrotant el nord-america
Doug Sanders
en un emocionant playoff. Nicklaus va llancar el seu putter a l'aire despres del seu ultim cop per l'emocio de guanyar en St Andrews.
[7]
Amb la victoria en el Campionat de la PGA de
1971
al febrer, es va convertir en el primer golfista a guanyar els quatre majors dues vegades en la seva carrera. En el final de l'any va guanyar a mes quatre titols mes, inclos el Torneig de campions i el Campionat nacional per equips, al costat d'Arnold Palmer. El
1972
, va guanyar els dos primers majors, el Masters i l'Obert dels Estats Units, a mes d'altres cinc tornejos i ser segon en altres tres. No obstant aixo, no va poder guanyar els quatre majors en el mateix any, ja que
Lee Trevino
va repetir en l'Obert britanic (Nicklaus va ser segon a nomes un cop) i
Gary Player
va guanyar el Campionat de la PGA. Despres de l'Obert dels Estats Units va igualar el record de
Bobby Jones
com el jugador amb mes tornejos majors en la seva carrera, i a l'agost de
1973
va guanyar el Campionat de la PGA amb el qual ho va superar, amb 14.
Aquest any va guanyar altres sis tornejos i el premi al jugador de l'any de la PGA per tercer any i segon consecutiu. El
1974
, no va guanyar cap major, pero va ser compensat amb la inclusio en el
Salo de la Fama del Golf Mundial
, sent un dels tretze inclosos des del comencament.
[8]
Despres d'aquest honor va dir que era un record agradable despres de la decebedora temporada que havia fet.
[9]
Va comencar be l'any
1975
, guanyant l'
Obert Doral-Eastern
, el
Heritage Classic
i el
Masters
, en el qual va batre el record de victories, amb cinc, que mes tard tornaria a batre. Tambe aquest any va guanyar el Campionat de la PGA per quarta vegada en la seva carrera, va ser nomenat per quarta vegada jugador de l'any de la PGA i va guanyar el premi a l'atleta de l'any per la
American Broadcasting Company
. Va ser altra vegada el primer en la llista de guanys de l'any
1976
, a pesar de competir nomes en 16 tornejos, en els quals va guanyar nomes dos i cap
major
[10]
Aixi mateix va guanyar aquest any el premi al jugador de l'any de la PGA per cinquena vegada.
L'any
1977
va guanyar el seu 63r. titol, passant a
Ben Hogan
com segon jugador amb mes titols en la historia per darrere nomes de
Sam Snead
. Aquest any no va guanyar cap major pero va quedar en segona posicio en l'Obert britanic despres de
Tom Watson
, en el qual va ser un dels millors ma a ma de la historia. Nicklaus va fer 65-66 en les dues ultimes rondes, nomes sent superat per Watson, 65-65. Nicklaus va dir que no estava qualificat per a dir si va ser el millor cara a cara de la historia pero que, no obstant aixo, per a ell havia estat el final mes emocionant de la seva carrera.
[11]
Despres de guanyar l'Obert britanic de
1978
es va convertir en el primer golfista a guanyar els quatre tornejos majors en tres ocasions (en 2008 va ser igualat per
Tiger Woods
). Aquest any va guanyar altres tres tornejos del PGA Tour, inclos el
Tournament Players Championship
, a mes de ser nomenat esportista de l'any per la revista
Sports Illustrated
. Despres d'aquest any no va guanyar cap torneig fins a juny de
1980
, sent
1979
l'unic any en el qual no va guanyar cap torneig des del seu debut com professional. El seu entrenador
Jack Grout
i el seu amic
Phil Rodgers
el van ajudar a corregir certs aspectes de la seva tecnica, fins i tot Rodgers va viure durant un temps a la casa de Nicklaus. En 1980, nomes va quedar en tres ocasions entre els deu primers, encara que dos d'elles van ser les seves victories en l'Obert dels Estats Units i el Campionat de la PGA. En els seguents cinc anys nomes va guanyar dues vegades en el PGA Tour, el
Colonial National Invitation
el
1982
i el seu propi torneig, el
Memorial Tournament
el
1984
.
El
1986
, Nicklaus va coronar la seva carrera amb la seva sisena victoria en el Masters en circumstancies increibles. Es va convertir als 46 anys en el guanyador mes vell d'un major en la historia (un registre encara vigent). Amb aquesta victoria va sumar la seva 18º torneig major. Va guanyar el Masters de 1986 amb un putter Response ZT i el seu fabricant,
MacGregor Golf
, va rebre 5.000 peticions l'endema de la victoria, quan s'havia planificat vendre nomes 6.000 exemplars durant tot l'any. Aquesta victoria va ser l'ultima de la seva carrera en el PGA Tour.
Es va unir al Champions Tour als 50 anys durant
1990
.
[12]
En el seu primer torneig, va guanyar en
The Tradition
, que es un dels tornejos majors del circuit senior. Aquest any va disputar altre major mes, el
Mazda Senior Tournament Players Championship
, que tambe es va adjudicar.
El
1991
, va guanyar tres dels cinc tornejos que va disputar i a mes tres van ser majors, el
US Open senior
, el
Campionat de la PGA senior
i
The Tradition
per segon any consecutiu. Amb aquests titols va tornar a adjudicar-se la victoria en els quatre majors del circuit, aquesta vegada en el Champions Tour.
Despres d'un any sense victories (
1992
), va tornar a guanyar l'Obert dels Estats Units senior el
1993
. Tambe aquest any es va adjudicar el
Wendy's 3-Tour Challenge
al costat de
Chi Chi Rodriguez
i
Raymond Floyd
en el Champions Tour per equips. Aquest torneig ho va guanyar aixi mateix els dos anys seguents.
[13]
El
1994
, va guanyar la versio senior del
Mercedes Championships
i
The Tradition
a l'any seguent.
[14]
[15]
Va guanyar el seu torneig n.° 100 el
1996
, quan es va adjudicar The Tradition per quarta vegada en la seva carrera. Aquest titol va ser l'ultim oficial de la seva carrera.
[16]
L'ultim torneig competitiu que va jugar als Estats Units va ser el
Champions Tour's Bayer Advantage Classic
a
Overland Park
,
Kansas
, el
13 de juny
de 2005.
[17]
Fora de la competicio
[
modifica
]
Dissenyador de camps de golf
[
modifica
]
Hotel Gleneagles
a
Escocia
, amb el seu camp de golf dissenyat per Nicklaus.
Nicklaus dedica la major part del seu temps al disseny de camps de golf i es el cap d'una de les empreses dissenyadores de camps de golf mes importants del mon. El seu primer disseny fou el
Harbour Town Golf Links', que fou obert per jugar l'any
1969
.
Ha escrit diversos llibres sobre ensenyament del
golf
, una autobiografia (
My Story
), un llibre sobre els seus metodes de disseny de camps i ha produit diversos videos sobre golf. L'escriptor
Ken Bowden
sovint li ajudava en aquests treballs.
El seu llibre
Golf My Way
es un dels classics de tots els temps sobre l'ensenyament i ha estat reeditat en diverses ocasions. Ha escrit articles d'instruccio en columnes de revistes, com la
Golf
o la
Golf Digest
, amb la qual esta actualment associat. Tambe va apareixer com analista i comentarista de
televisio
en retransmissions de golf per a la
ESPN
o
ABC
.
[18]
Diversos dels seus llibres han estat reeditats, de vegades sota titols diferents, i
My Story
fins i tot com edicio limitada. Una seleccio dels seus treballs principals es aquesta:
[19]
- The Greatest Game of All
, por Jack Nicklaus, 1969.
- Golf My Way
, por Jack Nicklaus, con Ken Bowden, 1974, 1998, 2005.
- On and Off the Fairway
, por Jack Nicklaus, con Ken Bowden, 1978.
- Play Better Golf: The Short Game and Scoring
, por Jack Nicklaus, con Ken Bowden, 1987.
- Play Better Golf: Short Cuts to Lower Scores
, por Jack Nicklaus, con Ken Bowden, 1990.
- Jack Nicklaus: My Story
, por Jack Nicklaus, con Ken Bowden, 1997 (mas un edicion limitada de 225 paginas en honor de Nicklaus en el Torneo Memorial 2000).
- Jack Nicklaus' Lesson Tee
, por Jack Nicklaus, con Ken Bowden, 1998.
- Nicklaus by Design: Golf Course Strategy and Architecture
, por Jack Nicklaus y Chris Millard, 2002.
- Jack Nicklaus: Memories and Mementos from Golf's Golden Bear
, por Jack Nicklaus, 2007.
- Golf and Life
, por Jack Nicklaus y el Dr. John Tickell, 2007.
- ↑
Spencer
, Reid; The Sporting News.
The Sporting News selects 50 Greatest Golfers
. The Sporting News.
ISBN 0892046929
.
- ↑
Jack Nicklaus: MSN Encarta
Arxivat
2008-05-24 a
Wayback Machine
., Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2007, Consultat el
10 de juny
de
2010
- ↑
Nicklaus
, Jack; Bowden, Ken.
Golf My Way
. William Heinemann Ltd, 1974, p. 256.
ISBN 1850514755
.
- ↑
2006 World Amateur Championship Fact Sheet
, internationalgolffederation.org, Consultat el 10 de gener de 2009
- ↑
O'Connor, Ian.
Arnie & Jack: Palmer, Nicklaus, and Golf's Gratest Rivalry
. Houghton Mifflin.
ISBN 0618754466
.
- ↑
Nicklaus, Jack; Bowden, Ken.
Jack Nicklaus: My Story
. Simon & Schuster Paperbacks.
ISBN 1416542248
.
- ↑
Professional Highlights 1970
[
Enllac no actiu
]
, Nicklaus.com, Consultat el 9 de juny de 2010.
- ↑
Jack Nicklaus in the World Golf Hall of Fame
Arxivat
2009-08-23 a
Wayback Machine
., World Golf Hall of Fame, Consultat el 9 de juny de 2010
- ↑
Professional Highlights 1974
[
Enllac no actiu
]
, Nicklaus.com, Consultat el 9 de juny de 2010.
- ↑
[*
http://*nicklaus.*com/*nicklaus*facts/1976.*php
*Professional *Highlights 1975], *Nicklaus.*com, Consultat el 9 de juny de 2010
- ↑
[*
http://*nicklaus.*com/*nicklaus*facts/1977.*php
*Professional *Highlights 1977], *Nicklaus.*com, Consultat 9 de juny de 2010.
- ↑
Professional Highlights 1990
[
Enllac no actiu
]
, Nicklaus.com, Consultat l'11 de gener de 2009
- ↑
Professional Highlights 1993
[
Enllac no actiu
]
, Nicklaus.com, Consultat l'11 de gener de 2009
- ↑
Professional Highlights 1994
[
Enllac no actiu
]
, Nicklaus.com, Consultat l'11 de gener de 2009
- ↑
Professional Highlights 1995
[
Enllac no actiu
]
, Nicklaus.com, Consultat l'11 de gener de 2009
- ↑
Professional Highlights 1996
[
Enllac no actiu
]
, Nicklaus.com, Consultat l'11 de gener de 2009
- ↑
Jack Nicklaus Bio
Arxivat
2007-11-02 a
Wayback Machine
., Golf Legends, Consultat l'11 de gener de 2009.
- ↑
O.S. Open Preview
Arxivat
2014-05-18 a
Wayback Machine
., ew.com, Consultat el
10 de gener
de
2009
- ↑
Nicklaus Books
[
Enllac no actiu
]
, Nicklaus.com, Consultat el
10 de gener
de
2009
Enllacos externs
[
modifica
]